Judith Peix: La importància de la recuperació de la ceràmica: el cas de les importacions

Autora del post: Judith Peix

Un dels materials més recurrents que es recuperen a les excavacions arqueològiques són les ceràmiques. Es tracta d’un objecte que ha acompanyat a la humanitat des de la prehistòria fins al món actual, i que és una eina molt útil per l’arqueòleg, ja que aporta una gran quantitat d’informació. Per exemple, permet datar l’estrat que s’està excavant, evidenciar un possible contacte entre poblacions si la ceràmica identificada es troba en altres jaciments, i permet documentar i caracteritzar el dia a dia de la ciutat aportant informació sobre la vida quotidiana. El jaciment del Born no podia ser menys, i la ceràmica recuperada en la passada excavació ha estat clau per moltes de les interpretacions finals.

Les excavacions arqueològiques es duen a terme seguint les unitats estratigràfiques: en arqueologia es denomina així al mateix nivell d’ús o amortització, que presenta la mateixa tonalitat, composició, i cronologia, i que se situa a sobre d’un altre nivell més antic, i és cobert per un nivell més modern. A cada nivell apareixen diferents objectes com poden ser la ceràmica, el vidre, la fauna, els metalls, etc., que s’inventarien. En el nostre cas, centrant-nos en la ceràmica, es va procedir a la neteja del material recuperat, al siglatge[1], a la classificació i a l’inventariat.

La present excavació de l’antic Mercat del Born a la Casa Corrales i al Bornet, duta a terme per l’alumnat d’arqueologia de la Universitat de Barcelona com a pràctiques, va donar a llum rics conjunts ceràmics d’època moderna. Aquests, es van estudiar i classificar, i es va poder veure com la majoria de les peces havien estat fabricades a la península Ibèrica, a excepció d’uns pocs fragments de ceràmica importada de fora de la península. Concretament, a la casa Corrales es van recuperar fragments de ceràmica comuna vidriada en verd o marró, ceràmica de reflex metàl·lic, producció blava catalana, blava valenciana, i fragments de blu berettino, que provindrien de la Ligúria, i per tant, es tractaria d’importacions italianes.

A continuació, ens centrarem en la importància de la troballa de blu berettino al jaciment, com a exemple de la utilitat de l’estudi de la ceràmica en les excavacions arqueològiques, en aquest cas per explicar el comerç entre Barcelona i Itàlia.

La ceràmica de la Ligúria apareix a la península Ibèrica en contextos associats als segles XVI i XVII, i és produïda a Itàlia i exportada dintre i fora d’aquest país. Ens permet per tant, obtenir una datació de les unitats estratigràfiques en què apareix –aquestes seran datades del segle XVI i XVII-; i a la vegada podem extreure informació sobre el comerç que es duia a terme a la ciutat: amb quines ciutats comercialitzava Barcelona: en aquest cas queda corroborat que ho va fer amb Itàlia.

La ceràmica blu berettino, ja tractada en altres entrades al blog, rep el nom per la seva coloració i decoració: es tracta d’una ceràmica amb un fons blau, i amb decoracions per sobre d’aquest fons també amb colors blavosos, jugant amb les diferents tonalitats del mateix color. Fonamentalment, està formada per vaixella, i és considerada una ceràmica de luxe destinada a la seva exportació i comerç per tot el Mediterrani, com evidencien els fragments localitzats en diferents excavacions de diferents països.

Figura 1. Producció ligur blu berettino. Font: Beltrán de Heredia, J., Miró, N. (2010). “El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, Els tallers del Rin i Xina”. QUARHIS. Quaderns d’Arqueologia i Història de La Ciutat, 6, 14–91.

En el moment en què arriben aquestes ceràmiques a la península, i sobretot a partir de 1550 endavant, la ciutat de Barcelona havia evolucionat i era un centre de producció, comercialització i distribució de productes acabats, com és el cas de les ceràmiques que es produïen a la ciutat. Barcelona va produir en massa nous productes, en gran mesura de luxe, fet que es relaciona amb una especialització del comerç, destinat a productes de gran qualitat, que es va desplaçar a un territori proper: el Mediterrani Occidental.

Barcelona no només va ser clau per la seva importància com a centre productor, sinó que va ser protagonista de la rebuda d’un gran nombre de materials provinents de l’estranger, com és el cas de la ceràmica blu berettino, i com han permès contrastar les excavacions que s’han desenvolupat durant els últims anys a la ciutat, especialment al Born. Els resultats d’aquestes han permès verificar i identificar un comerç entre Barcelona amb el Nord, Centre i Est d’Europa, sobretot d’objectes ceràmics, però també de vidre i pipes, ja esmentat en altres entrades del blog. Per tant, Barcelona formaria part de la ruta comercial entre l’Est i l’Oest, connectant els ports de Marsella, Gènova, Ragusa i Venècia, amb els de Constantinoble i Egipte.

Figura 2. Vista de Barcelona d’Anthonis van den Wyngaerde (1563)

L’altra protagonista del qual parlarem és Itàlia. Al llarg dels segles XVI i XVII va ser el principal exportador de ceràmiques, amb peces que provenien de la Ligúria, Montelupo, Faenza, o de Pisa. Unes peces de gran importància van ser les stile compendiario, que es varen produir a diferents parts d’Itàlia com la Toscana, el Laci o Úmbria, i que van ser imitades per altres ciutats, com és el cas de Barcelona.

Figura 3. Fragments d’stile compendiario. Font: Beltrán de Heredia, J., Miró, N. (2010). “El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, Els tallers del Rin i Xina”. QUARHIS. Quaderns d’Arqueologia i Història de La Ciutat, 6, 14–91.

Al segle XVI i XVII, en els contextos excavats a la casa Corrales del Born, és on es localitza aquesta ceràmica importada, formada per peces de vaixella de gran qualitat, que van omplir els mercats de la ciutat. Les més comunes i retrobades a les excavacions de Barcelona són la blu berettino, la calligrafico naturalistico, i la scenografia barocca, conjuntament amb els plats de Pisa amb decoració marmorizzara.

Figura 4. Plat d’scenografia barroca. Font: Beltrán de Heredia, J., Miró, N. (2010). “El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, Els tallers del Rin i Xina”. QUARHIS. Quaderns d’Arqueologia i Història de La Ciutat, 6, 14–91.

Figura 5. Plats policrons de calligrafico naturalistico. Font: Beltrán de Heredia, J., Miró, N. (2010). “El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, Els tallers del Rin i Xina”. QUARHIS. Quaderns d’Arqueologia i Història de La Ciutat, 6, 14–91.

Figura 6. Producció de Pisa marmorizzatta. Font: Beltrán de Heredia, J., Miró, N. (2010). “El comerç de ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII: Itàlia, França, Portugal, Els tallers del Rin i Xina”. QUARHIS. Quaderns d’Arqueologia i Història de La Ciutat, 6, 14–91.

La seva presència al jaciment, no només ens permet saber que estem excavant un nivell d’ocupació de la casa del segle XVI i XVII, sinó que ens permet obtenir molta més informació. El fet que es tracti d’una ceràmica de vaixella italiana de bona qualitat ja és molt important: podem saber, que aquest comerç era de productes de luxe que arribaven des d’Itàlia, i, a més a més, ens permet pressuposar qui seria en destinatari: les altes esferes socials o gent amb capacitat econòmica, que tindrien accés a uns productes cars; o l’ús que se li donaria: no seria la ceràmica destinada a la cuina o al dia a dia, sinó que s’utilitzaria en ocasions especials, com encara avui en dia passa.

Per tant, s’ha pogut comprovar com és d’important un bon registre ceràmic en una excavació i el gran abast d’informació que permet obtenir. La ceràmica és doncs, un material, que conjuntament amb la resta, ens permeten entendre com vivia la gent al jaciment, i la importància en el seu bon estudi és clau per unes bones interpretacions. Es pot veure, com d’un fragment molt petit, es poden resoldre moltes qüestions.

En el nostre cas, la Casa Corrales ha servit per identificar un cop més el comerç entre la Barcelona dels segles XVI i XVII, amb Itàlia, contrastant amb la documentació ja coneguda per textos de l’època, i verificant per tant, la importància d’Itàlia com a centre manufacturer de productes de luxe que eren exportats per tot el Mediterrani, i així mateix, reafirmant la importància de Barcelona com a centre que rebia productes de qualitat, i que per tant, tenia un comerç actiu amb les ciutats del Mediterrani Central.

Un cop més queda remarcada la importància de l’arqueologia com una font més per reconstruir la història. Uns fragments molt petits ens permeten ampliar la informació, així com contrastar-la i verificar-la. També queda clar, que la feina de l’arqueologia no és només el treball de camp, és a dir l’excavació, sinó que la part que ve després és una feina exhaustiva, que requereix molt de temps i dedicació. L’estudi dels materials ens permet en última instància, recompondre la vida a les ciutats: com vivien, quins útils utilitzaven en el seu dia a dia, com celebraven les ocasions especials, què menjaven, amb qui comercialitzaven, etc. Tal com cità Narcís Feliu de la Penya “Les ciutats no les componen les pedres sinó els seus habitants”. La feina de l’arqueologia és en última instància, entendre com vivien els habitants.

 


[1]Siglar consisteix en donar un número a cada fragment de ceràmica, fauna o metalls per tal de tenir-los ordenats, contextualitzats i saber d’on s’ha extret.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús