Arxiu del mes: gener 2017

Clàudia Ortega: Els carrers i vies del Poble Vell (Corbera d’Ebre)

dissabte, 28/01/2017

Autora del post: Clàudia Ortega

Si hom observa els carrers i vies del Poble Vell (Corbera d’Ebre, Terra Alta) pot visualitzar com devia ser la vida quotidiana en aquest poble de pagès fins a l’arribada de la guerra civil. La majoria de carrers s’han mantingut intactes des de llavors, fossilitzats entre les restes d’un poble fantasma que és testimoni directe de la vida i costums dels nostres avantpassats més recents. En els últims anys, a més, diversos grups de treball han realitzat tasques de manteniment d’estructures i empedrat d’alguns carrers basant-se en l’evidència arqueològica i amb l’ajuda de fotografies anteriors al 1938.

esglesia-abans-de-la-guerra

Fotografia de l’església de Sant Pere en que es pot veure com era la cantonada del carrer Pinyeres abans de la guerra civil. Font: Associació del Poble Vell de Corbera d’Ebre (http://www.poblevell.cat)

La topografia local ha propiciat que la xarxa viària del Poble Vell s’hagués d’adaptar al pendent natural, configurant tres terrasses sobre el turó de La Montera (247.9 m s.n.m.) a través de les quals s’organitzen els diferents carrers. L’adaptació al terreny natural es pot visualitzar clarament en el carrer Pinyeres, una de les vies principals, que enllaça l’accés nord amb la plaça de la República: es tracta d’un llarg carrer que aprofita la roca natural i que es troba empedrat en alguns trams, pel que acaba assolint un pendent suau. Aquest és un clar exemple de com devien ser la majoria dels carrers del Poble Vell: de terra i aprofitant la roca mare, la tècnica més emblemàtica és, però, la de l’empedrat.

tram-carrer-pinyeres

Tram del carrer de Pinyeres aprofitant el pendent i la roca natural.

Hi ha un gran nombre de carrers al Poble Vell que mostren evidències d’haver estat empedrats mitjançant còdols provinents del riu Sec. Aquests còdols, que sovint no superen els 15 cm de longitud, presenten formes arrodonides i allargassades i es troben disposats en el sentit del pendent, fet que ens porta a pensar que facilitarien el pas de l’aigua cap a la vall. Aquest, però, no és l’únic sistema de desguàs, al carrer del Forn, situat al punt més elevat del turó, encara es conserva un tram del que hauria estat un clavegueram subterrani cobert mitjançant blocs més o menys regulars. A més a més, en alguns carrers es pot observar un sistema de canalització d’aigües superficials, com és el cas del carrer de la Presó, una part del qual encara conserva l’empedrat original.

portalnou                                                                Empedrat del carrer del Portal Nou.

canmetget

Carrer proper a Can Metget en que s’ha detectat una ocupació de l’espai públic.

D’altra banda, la disposició dels còdols també marcaria els límits dels carrers i les voreres. Cal assenyalar, com a curiositat, l’enregistrament d’una ocupació de l’espai públic en un dels carrers propers a Cal Metget, la cronologia de la qual ens és desconeguda.

L’empedrat dels carrers del Poble Vell hauria afavorit el pas de carros i animals de càrrega, tenint en compte les dificultats que suposa la topografia, amunt i avall de La Montera. Aquest fet ens porta a intuir que l’empedrat original hauria estat recobert per una capa d’argiles per tal d’evitar el lliscament de vianants i bèsties, sobretot en dies de pluja i fang. L’ús de bèsties de càrrega se’ns fa evident en la presència de cavallerisses a les plantes baixes dels habitatges del Poble Vell, tal com evidencien les marques de roderes als llindars de les portes. Aquestes marques encara poden observar-se avui dia i es correspondrien amb un ús continuat de carros de no més de metre i mig d’amplada que estarien condicionats a la xarxa viària i al pendent de la zona.

llindar2

Exemple de desgast per les roderes en el llindar dels habitatges del Poble Vell.

D’aquesta manera, els carrers del Poble Vell no només respondrien a una adaptació a una topografia particular, sinó també a les necessitats d’un estil de vida que durant molts anys ha estat la base econòmica dels nostres avantpassats. L’estudi acurat de les diferents estructures del Poble Vell, inclosos els seus carrers, així com l’aplicació de l’arqueologia i de tècniques de restauració, poden ajudar a la conservació d’un món rural que encara és present en la memòria dels nostres avis i que malauradament estem perdent. No hem d’oblidar que tot allò referent a la vida i costums dels nostres avantpassats més recents forma part del nostre propi passat i, com a tal, ha de tenir un lloc privilegiat dins la nostra memòria històrica.

Helena Calvo: Proposta de zonificació del Poble Vell de Corbera d’Ebre per a la realització d’una prospecció arqueològica

divendres, 20/01/2017

Autora del post: Helena Calvo

Amb el pas del temps, el Poble Vell de Corbera d’Ebre ha anat experimentant canvis i transformacions, testimoni dels pobladors que l’habitaren al llarg de la seva història, des del segle XIII fins avui dia, i també dels esdeveniments que ha protagonitzat. Un dels més rellevants i que ha fet que el Poble Vell hagi esdevingut el que avui dia és, és sens dubte la Batalla de l’Ebre i el seu posterior i progressiu abandó fins la darreria dels anys 60. Aquestes transformacions han deixat uns vestigis que l’arqueologia pot estudiar, uns vestigis que es poden agrupar per zones o àrees de prospecció arqueològica, en funció de les característiques que presenta cadascuna.

zonificacio

Ortofotomapa del Poble Vell de Corbera d’Ebre on s’identifiquen les quatre àrees de prospecció arqueològica. Extret de l’ICGC 2016 i modificat.

 

Zona 1: Es caracteritza per conservar bona part dels vestigis de les cases del Poble Vell. Les edificacions estan molt afectades, derruïdes, conservant-se només les façanes dels edificis, que es mantenen en peu gràcies a la runa de l’interior. Són poques aquelles que han estat reconstruïdes. S’identifiquen dos tipus de construcció diferents en funció del terreny. La major part d’aquestes cases estan construïdes en terreny pla i presenten estructures subterrànies, com trulls, excavades en la roca mare. Al nord-oest en canvi, les cases aprofiten la vessant del terreny, de manera que encara es conserven les estructures subterrànies en les terrasses inferiors. Bona part de la trama urbana es conserva, per la qual cosa seria molt interessant reconstruir-la.

Zona 2: Aquesta zona és coneguda com el turó de la Muntera, per la seva ubicació, en la cota més elevada. L’any 1969 l’Ajuntament va enderrocar les cases ubicades en aquesta zona per tal d’establir un Coto Escolar que va funcionar fins el 1980. Posteriorment els arbres van ser arrencats, de manera que la Muntera va agafar l’aspecte que presenta avui en dia. La trama urbana s’ha perdut completament i només es poden veure algunes de les cases, de les quals només es conserven les parets, i dos dels carrers principals, el carrer del Forn, que encara presenta l’empedrat, i el carrer del Portal Nou. Aquesta peculiaritat fa de la muntera una zona molt rica per a l’estudi arqueològic, ja que pràcticament es conserven estructures subterrànies del Poble Vell susceptibles d’ésser documentades mitjançant una excavació arqueològica.

Zona 3: Aquesta àrea també va ser arrasada l’any 1969, però es diferencia de la Muntera perquè van avocar tota la runa. Es tracta d’una zona terrassada on es troben pins que van ser plantats als anys 70 arran del Coto Escolar. No es conserva la trama urbana i només ha perdurat una casa, Cal Cec, que va ser consolidada per l’Associació del Poble Vell.

Zona 4: Està conformada per l’església de Sant Pere, la plaça i els edificis del voltant. És tracta d’una zona de contrastos. Per una banda trobem edificis que van ser restaurats mitjançant una recreació a partir dels anys 90, com són la casa del metge, les escoles, o la mateixa plaça de l’església, de manera que s’ha perdut tota la trama urbana. I per una altra banda, al sud-oest, encara es conserven algunes cases del Poble Vell, en un estat molt precari, que van ser reconstruïdes sobretot a finals del segle XIX. Algunes aprofiten el pendent de les terrasses i d’altres van ser construïdes en terreny pla.  Aquesta zona on trobem les cases reconstruïdes de més antic és coneguda com la zona de la presó, i és molt interessant des del punt de vista arqueològic pel fet que presenta superposicions arquitectòniques, per la qual cosa es podria realitzar un estudi de paraments que permeti entendre l’evolució arquitectònica de l’edifici al llarg de la història.

zonificacio2

Figura 2. Fotografies de les zones de prospecció arqueològica. Imatges pròpies.