Arxiu del mes: novembre 2016

Maria Franco: El registre arqueològic: el cas de la Casa Corrales del jaciment del Born

dimarts, 29/11/2016

Autora del post: Maria Franco

En el treball de camp que realitzem els arqueòlegs i les arqueòlogues, documentem i enregistrem totes les estructures, nivells de terra, murs, materials arqueològics… a través de les fitxes de registre, el que nosaltres anomenem fitxes d’unitats estratigràfiques. Una unitat estratigràfica, UE, és la unitat més petita i indivisible que reconeixem en un jaciment. Aquestes poden ser positives (tangibles i perceptibles amb la vista, es poden mesurar de forma horitzontal i vertical, tenen volum i una superfície) i negatives (aquestes no es materialitzen en una capa, són l’expressió d’una acció, per exemple un forat de pal, no trobem en la majoria dels casos el pal però si el forat on va estar inserit aquest pal, el trobem en forma d’un retall).

A mesura que anem excavant, les unitats estratigràfiques es van destruint, per això és tan important el seu registre i la seva numeració. Cada UE es documenta i se li donem un número que no es tornarà a repetir. La numeració no es pot repetir, ja que el contingut dels diferents estrats o nivells de terra ens proporcionen cronologies i el material de cada nivell ha d’estar també numerat. En el cas de repetir el número es perdria la seqüència. Les fitxes de registre les anem omplint a mesura que van avançant els treballs d’excavació. La majoria de les estructures les excavem i es destrueixen, de manera que l’anàlisi i la reconstrucció estratigràfica (diferents nivells o estrats de terra que trobem al llarg de l’excavació) del jaciment després de l’excavació depenen completament de la precisió de les notes de camp.:

1

Cada jaciment té les seves pròpies fitxes de registre. S’adeqüen a la cronologia que estudien i als materials que són més probables de trobar. En el cas del jaciment del Born la fitxa de registre és la de la imatge. Font: pròpia

Com ja hem comentat, documentem i omplim una fitxa de registre diferent cada vegada que hi ha elements diferents, per exemple murs, paviments, retalls… Hi ha elements que els diferenciem fàcilment però d’altres ens resulta més complicat, com el cas dels paviments, que els diferenciem a partir dels canvis de terra o estrat, quan el color és diferent, la textura, la composició de la terra, sorra, argiles… A continuació, explicarem el procés de registre de l’àmbit 19 de la Casa Corrales.

2

Un cop les restauradores van treure el paviment de 187 lloses per poder fer el tractament de salinitat, nosaltres vam començar a excavar. Font: pròpia

Cada vegada que trobàvem una UE diferent, la qual la diferenciem per la coloració, la textura… obríem una nova fitxa d’UE.

Primerament realitzàvem una fotografia general. Per a poder fer una fotografia correctament, cal que el que fotografiem estigui el més net possible i sense cap objecte (motxilles, carpetes, eines…) que es pugui veure un cop fem la fotografia. També és necessari utilitzar una escala o qualsevol element que ens permeti fer la fotografia des d’una alçada considerable. Utilitzàvem una cartel·la (pissarra amb les dades bàsiques; nom del jaciment, el codi d’intervenció i la UE), el nord (per orientar) i els jalons (barres metàl·liques d’un metre). A continuació realitzàvem una altra fotografia però sense la cartel·la.

Tot seguit preníem les cotes inicials, és a dir, els valors de referència per saber a quina alçada estan situades les estructures o estrats respecte al punt 0 del jaciment. Aquest punt zero és un valor fixe, en el nostre cas es troba localitzat en un dels extrems de la Casa Corrales, a partir del nivell òptic calculem els valors inicials de la UE documentada. Les cotes inicials (superiors) així com les finals (inferiors, les obtenim un cop la UE ha estat excavada, per tant les cotes inferiors d’aquesta UE, seran les cotes superiors de la següent UE) les anotem a la fitxa de registre tant a l’apartat de dades topogràfiques com al croquis realitzat.

Un cop agafades les cotes, es realitzaven els dibuixos de planta i secció

3

Casa Corrales: font pròpia

. En aquesta ocasió no descriurem els passos a seguir, ja que hi haurà un post al blog exclusiu del dibuix arqueològic. Realitzats els dibuixos el següent pas és excavar la UE. En el nostre cas, principalment excavàvem utilitzant el pic: piquem i amb la pala recollim la terra que dipositarem amb l’ajuda dels carros a la terrera feta en una part del Rec Comtal. També cal esmentar que vam anar recollint mostres de terra en bosses d’escombraries per posteriorment fer estudis arqueobotànics, per poder realitzar estudis de restes botàniques. Amb paletes i paletins, acabàvem de polir les superfícies i fèiem la neteja final abans de la fotografia.

Tot el material que vam anar trobant en la UE excavada és guardada en bosses de plàstic, diferenciant si era ceràmica, fauna (ossos d’animals), ferro, vidre… totes les bosses han de tenir una etiqueta de referència on escrivíem el número de UE, així com en la bossa de plàstic també era necessari escriure el material, el codi de la intervenció i el número de UE. El següent pas era la neteja de material, el siglat (posar un codi d‘identificació, generalment la UE) i l’inventari d’aquests materials, però això ens donaria per un altre post!!

Un cop excavada la UE, ompliem la fitxa de registre; la composició, el color, el material aparegut… Podem veure com la Marta fa aquesta tasca.

5

Prenent la cota. Font pròpia

7

Omplint la fitxa: font pròpia

Finalment, calia netejar la zona i tornar a començar el procés de registre; obrir una nova fitxa d’UE, fer fotografies, prendre cotes, fer la planta i la secció, excavar, recollir i documentar el material i acabar d’omplir la fitxa de registre.

A poc a poc vam anar baixant cada nivell de terra i documentant tot el que ens apareixia, des del segle XVIII fins a mitjans del XV van excavar durant els deu dies de pràctiques al Born. De la fotografia inicial a la final van transcórrer 10 dies, podeu veure vosaltres mateixos la diferència del primer dia al darrer.

Tot i que nosaltres només vam estar 10 dies, els treballs d’excavació es van prolongar una setmana més. Van arribar fins a cronologies del segle XIII. Un cop finalitzada la intervenció arqueològica, tot l’àmbit 19 de la Casa Corrales serà cobert amb geotèxtil, al qual li abocaran terra fins a arribar al nivell on estaven les lloses de pedres. Aquestes es dipositaran i quedaran col·locades a la mateixa alçada que quan es van extreure per al seu tractament químic, tot aquest procés s’ha explicat en un altre post.

Esperem que en un futur es continuï excavant al Born, ja que és un jaciment únic i on hem après moltíssim!!

8

De la terra al carretó: palejar. Font pròpia

 

El Poble Vell de Corbera d’Ebre: análisis de las zonas de devastación

dimecres, 2/11/2016

Autora: Tania González Cantera

Corbera d’Ebre es un testimonio único de la crueldad y de la sinrazón de un conflicto tan presente aún en la actualidad como es la guerra civil. En el estado ruinoso de la parte antigua del pueblo, el denominado Poble Vell, han quedado fosilizadas tanto las causas, como las consecuencias de la batalla más larga y sangrienta del conflicto: la batalla del Ebro.

Sin ir más lejos, la antigua iglesia de Sant Pere es un recordatorio constante de la acción de ambos bandos en el Poble Vell. En su fachada puede observarse la huella originada a raíz de la destrucción de sus símbolos cristianos y de su ocupación por parte de los miembros de la CNT-FAI en julio de 1936 con el fin de su reutilización a modo de economato, así como de los bombardeos padecidos por parte de la aviación franquista en el verano de 1938. El caso de la iglesia es extrapolable a prácticamente el resto del Poble Vell: el combate entre republicanos y nacionales redujo este municipio catalán a una ingente masa de madera, cemento y hierro, donde muchas familias continuaron malviviendo hasta bien entrado el período franquista.

esglesia-corbera-interior

Font: http://openbuildings.com/buildings/1-huge-skylight-church-profile-45484

No obstante, el paso del tiempo, la reutilización de sus materiales y la ausencia de una acción global de restauración del mismo es el motivo principal de su degradado estado actual. Con todo, la ubicación de las diferentes viviendas y estructuras ha sido un factor vital para su conservación o degradación, ya que ha configurado un patrón. El origen de dicho patrón se debería a la formación geológica de la zona: la Montera, donde se asienta el Poble Vell, está conformada por tres niveles de terrazas. Según la geología, los niveles de terraza más elevados son los que más se erosionan y sufren la acción de los diferentes agentes naturales (agua, viento…), por lo que se trataría de las zonas que más fácilmente se degradarían. Por el contrario, las estructuras localizadas en la terraza menos elevada serían las que más y mejor se habrían preservado.

Este proceso ha podido ser constatado en el caso del Poble Vell ya que el número y el estado de conservación de las estructuras localizadas en las terrazas inferiores es superior a las de la parte alta de la Montera. Es más, la zona donde se ha intervenido durante la presente campaña sería la peor conservada de todo el Poble Vell, bien por causas geológicas como por antrópicas. El área circundante a las antiguas calles Forn y Portal Nou se asienta sobre terreno natural y no sobre una terraza, un hecho que intensifica la velocidad de degradación de las estructuras que se encuentran allí. Por si fuera poco, la acción del hombre ha acelerado considerablemente dicho proceso, especialmente tras 1969 cuando, por orden del consistorio local, se ordenó “convertir en Coto Escolar las ruinas del casco antiguo” mediante la “demolición en evitación de posibles accidentes con la plantación de arbolado en sus ruinas” (Clua Micola et al. 2007, 177).

foto-antiga-poble-vell

Font: http://www.poblevell.cat/ca/inici/inici.html

Sin embargo, el área superior de la Montera no ha sido el único espacio en el que el impacto de la acción humana ha tenido una incidencia negativa: a excepción de las estructuras subterráneas (como los trujales de vino), el Poble Vell en su conjunto ha sufrido dicho proceso. Este hecho ha tenido lugar como consecuencia de la reocupación de las ruinas durante la posguerra y de la posterior extracción de materia prima de estas estructuras para la construcción de las viviendas del pueblo nuevo, situado en las terrazas más inferiores de la Montera. En este sentido, la geología juega de nuevo un importante papel: las partes mejor conservadas de las viviendas aterrazadas, a excepción de las construcciones bombardeadas, serían las más cercanas a la cima de la Montera. En cambio, la destrucción de los sectores inferiores de las casas debido al fuerte impacto y al peso del derrumbamiento de los techos y de otras estructuras sería inevitable conforme a las leyes de la física. Asimismo, en muchos casos los propios derrumbes constituyen una especie de soporte para las estructuras contiguas, frenando de esta manera la posible caída de más inmuebles.

20160309_120456_opt

Exemple de graus de conservació d’alguns immobles del Poble Vell. Font: pròpia

Con todo, en función de los materiales de construcción empleados el grado de preservación variaría destacadamente ya que las edificaciones realizadas en tapial, si están bien consolidadas, frenarían el deterioro de manera muy notable, mientras que la caída de las viviendas de piedra sería mucho más frecuente al no estar éstas tan ligadas entre sí.

En definitiva, podemos concluir que la propia batalla del Ebro no ha sido la principal responsable del deterioro actual del Poble Vell, sino las posteriores actuaciones antrópicas sobre el mismo. Con el fin de evitar una mayor destrucción de estos vestigios tan singulares, sería vital la realización de obras tanto de consolidación como de restauración1 siempre que se quiera intervenir en el Poble Vell ya que, de esta manera, el impacto del ser humano no sería tan determinante.

Per saber-ne més: CLUA MICOLA, P., SÁNCHEZ CERVELLÓ, J., MARGALEF FANECA, C., 2007, Corbera d’Ebre. 200 ANYS D’HISTÒRIA. 1800-2007, Ajuntament de Corbera d’Ebre.

1En algunas zonas del Poble Vell ya se han realizado algunas obras de consolidación, como es el caso de la calle Pinyeres o el entorno de la plaza de Sant Pere durante los últimos meses del 2007 (Fuente: poblevell.cat).