Arxiu del mes: octubre 2016

Els discursos entorn la posada en valor del Poble Vell de Corbera d’Ebre

dissabte, 1/10/2016

Autora: Carlota Solà

 

Sovint passat i present no poden separar-se completament. A vegades el que arqueòlegs i historiadors estudiem pot afectar a persones que encara són vives i al record de les que ja no hi són. A més a més, independentment de l’època, treballem amb un patrimoni públic que ens pertany a tots. En aquest sentit, un dels nostres objectius és fer que el que estudiem retorni a la societat de manera positiva, fomentant el seu interès i participació, i per aquest motiu considerem que és important tenir en compte la veu de la població en relació als diferents projectes que plantegem. Fruit d’aquesta conjuntura, la finalitat del present escrit és la d’intentar sintetitzar algunes de les diverses opinions existents entorn la posada en valor del Poble Vell de Corbera d’Ebre. Per tal d’aconseguir-ho, al llarg de la campanya d’excavació de l’any 2016 s’ha entrevistat a un total de set persones, les quals han posat de manifest l’existència de tres posicions clarament diferenciades.

Portada de la web del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic

Portada de la web del Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. Es poden fer diverses recerques, com “Ebre” o “Corbera” i es mostraran els testimonis que parlen d’aquests indrets.

En primer lloc, destacarem aquella que defensa l’estudi i valorització del Poble Vell, tenint en compte les seves diferències a nivell intern. Així doncs, mentre que un tipus de discurs, al qual retornarem més endavant, dóna importància als orígens i l’evolució del poble de Corbera d’Ebre, un altre prioritza la recuperació de la memòria històrica del que succeí durant la Guerra Civil i la postguerra al territori en qüestió. Aquesta última postura, la qual és representada, entre d’altres, pel Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), pretén trencar el silenci del franquisme, posant de manifest les vivències de la població i els horrors que comporta una guerra. En paraules de David Tormo, director del COMEBE, l’objectiu és dur a terme una “Pedagogia per la Pau per tal que tothom sàpiga el que comporta una guerra i evitar que es torni a repetir”.

En una línia similar, en Josep Maria, un veí del poble, em va explicar que el que busquen “no és venjança, sinó memòria”. Cal destacar que aquest tipus de discurs fa sempre referència a les vivències personals i al silenci com a conseqüència de la por a la repressió durant el franquisme. Segons el Josep Maria: “de petit ho sabia tot sobre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Sabia el que havia passat a Hiroshima i no tenia ni idea del que havia passat a Corbera”. Un altre veí del poble, en Ramon, ens comentava que de petit li demanava al seu pare que li expliqués històries de la guerra, però que ell mai no ho feia per por a que els veïns el sentissin i el denunciessin. A més a més, cal destacar que dins de la postura que defensa la recuperació i posada en valor del Poble Vell hi ha veus, com la de la Maria Dolors, que centren l’interès en conèixer les arrels de Corbera d’Ebre, estudiant-ne tot el seu passat i no només aquell relacionat amb la Guerra Civil. Finalment, també cal tenir en compte el favorable impacte econòmic que el Poble Vell pot tenir per a la població local. Tot i que en principi aquest argument no es consideri el prioritari, també té un cert pes molt especialment pel que fa a les persones relacionades amb comerços a la localitat.

CORBERA-EBRE-02-605x238

Font: http://www.centroeuropeo.es/ca/actividad/22355/

Per altra banda, també existeix un discurs determinat que no dóna importància al Poble Vell. Xerrant amb diverses persones de Corbera, sovint em preguntaven “què hi feu allà dalt? Si allà no hi ha res!” En aquest sentit, tot i que aquesta idea pugui trobar-se en persones de totes les edats, sembla ser que habitualment el valor atorgat al Poble Vell varia significativament en funció de criteris generacionals. Tal i com la Maria i la Maria Dolors assenyalaren: “a la gent jove els hi és igual”. Segons l’última, no és que el jovent de Corbera d’Ebre no s’interessi pel que succeí al poble durant la Guerra Civil i la postguerra. Per contra, es tracta d’un desinterès envers qualsevol fase de la Història, el qual actualment pot ser generalitzable a bona part de la joventut. En paraules de la Maria Dolors: “A la gent jove el passat tant els hi fa. El que els importa és el present”.

Finalment, existeix un discurs en contra de la posada en valor del Poble Vell. En alguns casos, el passat és massa dolorós i no es vol recordar. En d’altres es creu, sovint per part de descendents de partidaris del bàndol franquista, que aquest tipus d’actuacions poden anar acompanyades d’un discurs venjatiu i culpabilitzant, tal i com assenyalà el Josep Maria. En aquest sentit, la revalorització del Poble Vell es considera inadequada ja que podria contribuir a crear tensions entre la població.

materials Corbera

Jordi Ramos, arqueòleg director de l’excavació, analitzant i explicant als alumnes els materials localitzats el primer dia. Font: pròpia

Fins aquí hem exposat de manera molt breu i esquemàtica diversos discursos que posen de manifest el grau d’interès que desperta el Poble Vell dins la població de Corbera d’Ebre. Com a un element més de la posada en valor d’aquest conjunt, què se’n pensa, doncs, de la intervenció arqueològica que s’ha realitzat aquest any? Des de la perspectiva que defensa la recuperació del Poble Vell, l’excavació es considera important en la mesura que permet contrastar dades històriques procedents de fonts escrites i orals, tot aportant nova informació. A més a més, també permet documentar sistemàticament un espai en procés de degradació, conservant-lo sobre el paper. Molt especialment, les persones interessades en l’estudi de les arrels de Corbera d’Ebre veuen en la intervenció arqueològica la possibilitat d’estudiar el jaciment en la seva totalitat, analitzant tant els nivells pertanyents a l’Època Contemporània com tots els anteriors.

Malgrat tot, també existeix un altre tipus de postura que no acaba de veure clar per què s’excava al Poble Vell, tal i com mostren comentaris tals com “no hi trobareu res aquí”, “tot això que trobeu ho podeu trobar en molt més bon estat i quantitat al mas X”, “però això té algun valor?” La majoria de la gent que féu aquests comentaris ha nascut i viscut al Poble Vell i, en tractar-se d’elements de la seva vida quotidiana, no els donen importància. Un cas paradigmàtic per il·lustrar aquesta posició és el de l’Esteve, el qual davant la pregunta de què li semblava que estiguéssim excavant el jaciment em contestà: “doncs què vols que et digui. Si a vosaltres us agrada venir a excavar aquí doncs em sembla molt bé”. A més a més, quan li vaig preguntar si pujava sovint al Poble Vell, com d’altres persones fan, em va respondre: “no, perquè com que ja hi vaig viure i ja sé com està… doncs no”.

En definitiva, el present escrit ha volgut mostrar resumidament la pluralitat d’opinions entorn la posada en valor del Poble Vell de Corbera d’Ebre. També pretén posar de manifest el potencial que tindria realitzar una investigació antropològica detallada entorn aquest tema, aprofundint en el coneixement dels diversos discursos, intentant trobar punts d’encontre entre ells i adequant la recerca i els actes de difusió històrics i arqueològics als interessos de la comunitat.