De l’etnografia a l’arqueologia: memòries d’un passat recent

L’època contemporània ens ofereix un ampli ventall de fonts informatives per a l’estudi, podent conjugar en la recerca cultura material, documents, fotografies i material audiovisual. L’excepcionalitat d’aquest període rau però en l’existència de fonts orals, persones que han viscut contextos històrics determinats i que són capaces de comunicar les seves memòries, però també en els records col·lectius, en les memòries que tots i totes tenim del nostre passat més recent. Ciències socials com la història, l’antropologia o la sociologia treballen de formes diverses amb persones informants com a part de les seves investigacions. Ens preguntem doncs, de quina manera pot l’arqueologia enriquir la seva recerca amb aquestes memòries? Com es poden conjugar amb la materialitat?

Tractant de resoldre aquestes qüestions, membres d’El Passat més Recent hem participat entre els dies 16 i 20 de novembre en el Curs Treball de Camp Etnogràfic per a professionals del patrimoni  organitzat per l’equip del Incipit del CSIC a Santiago de Compostela.

L’etnografia, com a procés d’investigació de l’antropologia, empra una sèrie de tècniques per a estudiar la diversitat cultural i els conjunts de regles que modelen les societats; aquestes tècniques formen part d’una trobada entre la investigadora i el grup social estudiat. L’arqueologia contemporània, com a disciplina que estudia les societats contemporànies a partir de la seva relació amb la materialitat, es troba en un espai de necessària transdisciplinarietat (donades les múltiples i diverses fonts d’informació) en la tasca d’entendre el passat recent. S’haurà de conjugar doncs el treball amb els materials i amb els documents, però també amb les persones i els seus records, memòries i percepcions.

Pràctica d'observació participant a la Plaza del Obradoiro. Foto: Ana Rita Pereira Matías

Pràctica d’observació participant a la Plaza del Obradoiro. Foto: Ana Rita Pereira Matías

Més enllà de la coneguda tècnica de l’entrevista o la observació participant, l’etnografia ofereix múltiples tècniques que ens són útils per a treballar amb persones o grups. Una d’elles són les cartografies col·lectives i els mapejos d’actors, tècniques de treball col·laboratiu que permeten integrar informacions de vàries persones en un projecte determinat a fi de reconstruir elements determinats del passat. Un gran exemple n’és el projecte Todos los nombres, que ha portat a terme el recull de microbiografies de represaliades de la Guerra Civil i el Franquisme a Andalusia així com la creació d’un mapa de fosses a partir de les memòries de les informants.

Però la riquesa sensorial del record ens permet anar més enllà de la reconstrucció dels fets, per anar a cercar els ambients, els sons, les olors, els colors. A partir de la realització de Cartografies Col·lectives aplicades als estudis arqueològics del passat recent es poden realitzar reconstruccions d’espais materials o paisatges de memòria, creant ponts entre passat i present.

Per últim, l’etnografia proposa no només treballar amb les persones com a font d’informació, sinó treballar els projectes des d’un inici amb i des d’elles. Sabem que l’arqueologia contemporània tracta amb temes d’estudi especialment sensibles a les nostres realitats presents per la seva proximitat, però també per la seva vinculació política, cultural i fins i tot familiar. Tot i això, sovint estudiem les persones sense les persones, reconstruïm memòries i records sense atendre al seu impacte en el nostre present. L’ús de tècniques participatives d’Investigació Acció Participativa (IAP), es presenta com a alternativa aquestes dinàmiques d’investigació, involucrant les persones de l’entorn en la recerca com a subjectes investigadors. Es treballen memòries i discursos sovint divergents o conflictius sobre el passat, que s’incorporen en un diàleg amb la materialitat i els documents, treballant cap a la construcció de memòries col·lectives, de discursos conciliats. D’aquesta manera aquestes tècniques d’IAP prenen una tasca amb doble vessant: social i científica, permetent la construcció de coneixement de forma col·lectiva i el començar a gestionar els múltiples conflictes d’aquest passat tant recent.

IAP

Investigació Acció Participativa. Font: http://sandimeloconmusica.blogspot.com.es/2013/06/investigacion-accion-esa-gran.html

És possible doncs passar de fer una arqueologia PER A LA SOCIETAT a fer una arqueologia AMB i DES DE LA SOCIETAT?

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús