Arqueologia industrial a L’Hospitalet de Llobregat

El passat 11 d’octubre de 2015, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) es va dur a terme una visita guiada als vestigis encara presents d’aquell passat industrial que va ser tan present a la ciutat, doncs fou una de les ciutats industrials més importants de Catalunya. El Centre d’Estudis de L’Hospitalet conjuntament amb el Museu d’Història de la ciutat hospitalenca van coordinar i ser els artífices d’aquesta visita o ruta per aquest passat industrial que la Isabel Boj – professora de Didàctica de la Història a la Universitat de Barcelona i creadora de l’empresa Schola. Didàctica Activa – va dirigir al llarg dels barris de Santa Eulàlia i Sant Josep de L’Hospitalet.

La visita s’inicia al barri de Santa Eulàlia, gran nucli industrial tèxtil que es va començar a formar a partir de Sants, i a més, serà el primer punt de la ciutat en tenir activitat industrial. Això comportarà tot un seguit de construcció d’infraestructures civils de cara als treballadors que treballaran a les fàbriques junt amb la creació dels habitatges, que marcaran un abans i un després en la morfologia i demografia del barri.

Treballadores i treballadors de la fàbrica Can Trias, una altra important indústria tèxtil a L’H.

Tot i que moltes de les indústries de la ciutat queden actualment sota els actuals carrers de les ciutats, encara queden vives en el record i en la toponímia dels carrers, com és el cas de l’Aprestadora Española S.A., indústria d’aprests i blanquejos fundada el 1853 amb l’embranzida de la revolució industrial per un membre de la família de grans industrials Bonaplata. Avui dia, només el carrer d’Aprestadora recorda el seu nom, encara viu en la cultura popular del barri.

El carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia fou un de tants carrers que es formaren entre la dècada de 1920 i 1930 per la construcció d’habitatges per als treballadors de les indústries del barri, els quals, encara avui dia en podem trobar dempeus. Però no només això sinó que a més, al número 13 del mateix carrer, es pot trobar el magatzem d’Olis Regàs (actualment Cavas Avida), edifici modernista construït el 1911 per l’arquitecte Juli Maria Fossas amb les decoracions típiques del moviment modernista, també vestigi permanent d’aquesta època de la ciutat.

Magatzem modernista d’Olis Regàs (1911).

El teixit urbà també és testimoni encara present d’aquesta industrialitat de la ciutat, doncs no només l’entramat de carrers és una prova de com s’articularen en direcció als nuclis industrials del barri, sinó que a més, els grans propietaris de les fàbriques fins i tot donaren part dels territoris per a construir-hi carrers i habitatges per als treballadors, com és el cas de l’Alodia Salvador, casada amb el polític liberalista Josep Maluquer (fill dels quals fou en Josep Maluquer i Salvador, qui introduí la Seguretat Social a l’Estat) que van cedir el 1877 les terres dels actuals carrers Cavall Bernat, carrer Salvadors i passatge Maluquer.

Just al costat es troba Can Trinxet, el més gran complex industrial de la ciutat s’erigí fins fa menys de dues dècades del qual encara en queda un bastió irreductible (com el poblet gal de l’Astèrix) que és Can Gras (tot i que se’l coneix com Can Trinxet perquè es van fusionar en un moment donat). Can Trinxet, fundada el 1883, fou una de les més importants indústries de cotó amb una plantilla majoritària de dones i els edificis eren obra de l’arquitecte modernista Ramon Alsina, tenint tanta importància que entre 1927-29, va ser visitada pel rei Alfons XIII. Actualment, només podem observar el complex Can Gras, abandonat i el qual espera a que l’Ajuntament el reformi i l’adeqüi com a espai de la ciutat.

Can Trinxet (1883) de l’arquitecte Ramon Alsina.

La biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet fou des del segle XIX un gran complex tèxtil construït a “l’estil de Manchester” per l’arquitecte Claudi Duran i és un dels grans vestigis industrials que la ciutat encara preserva i és l’exemple de com la ciutat pot reaprofitar els vestigis de l’arqueologia industrial. De la mateixa manera, l’institut Can Vilumara (sederia modernista propietat dels Vilumara des de 1907) és reaprofitat com a institut de secundària o les indústries Cosme Toda (important indústria de rajoles, edifici de Ramon Puig i Gairalt i lloc de producció d’una gran majoria de les rajoles modernistes dels edificis de Barcelona) o Albert Hermanos (fàbrica de cintes i vetes que va estar oberta fins el 2007) que són testimoni d’aquest passat industrial i estan a l’espera de ser reaprofitades per la ciutat.

Biblioteca Tecla Sala

Indústria Cosme Toda

Porteria de l’Ins. Can Vilumara (antiga Casa del Director)

Com a conclusió, creiem recomanable aquestes rutes pel patrimoni industrial de la ciutat de L’Hospitalet i recomanem, òbviament, els seus paral·lels a les ciutats i pobles d’arreu per a poder conèixer, a través dels edificis o dels records vius, aquest passat més recent com va ser la Revolució Industrial i del qual encara queden dempeus entre els nostres edificis. I gairebé se’ns oblida de comentar! Com a apunt, per a les properes jornades de patrimoni industrial, per què no anomenar-lo pel seu nom i dir “Ruta pel patrimoni arqueològic industrial”? Doncs al cap i a la fi, si la ruta té la intenció d’interpretar la societat industrial a partir de l’observació dels edificis i fàbriques que en queden, no és això el mateix que pretèn l’arqueologia industrial?

Habitatges industrials avui desapareguts al barri de Santa Eulàlia.

 

Per a més informació, podeu veure el reportatge que va fer la televisió de L’Hospitalet sobre la ruta !

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús