Arxiu del mes: novembre 2015

Interpretant materialitats del conflicte

dissabte, 21/11/2015

Ja hem tractat ens posts anteriors com s’enfronten les arqueòlogues i els arqueòlegs a l’estudi de les estructures que ens deixaren els conflictes bèl·lics del passat, però com es relacionen aquestes amb l’entorn i de quina manera s’associen amb la materialitat*?

Estat d'un tram de la trinxera de la Cota 287 abans de l'excavació

Estat d’un tram de la trinxera de la Cota 287 abans de l’excavació

Per parlar d’aquest tema, primer ens cal entendre com s’ubiquen en l’espai i el temps. Les trinxeres, pous de tirador, nius d’ametralladora, refugis, etc. són estructures (generalment negatives*) que s’organitzen en funció de l’estratègia militar i les posicions de l’exèrcit enemic a cada moment, aprofitant l’orografia del terreny. L’eventualitat d’aquestes estructures, fa que, en termes generals, se situin dins una cronologia curta, significant ocupacions de dies, i en pocs casos de mesos. La concisa delimitació temporal d’aquestes permet, amb l’ajuda de les fonts documentals, l’estudi de moments molt concrets, de manera que es poden realitzar reconstruccions molt precises de l’evolució dels conflictes bèl·lics. Aquest fet, però, suposa alhora un avantatge i un inconvenient metodològic per a l’arqueologia, i és que la interpretació de la materialitat romanent depèn totalment del tipus de colmatació* que s’hi hagi donat. En tractar-se principament d’estructures negatives temporals, podem comptar amb colmatacions ràpides, que constitueixen conjunts materials tancats al seu interior (generalment aquestes es deuen a colmatacions voluntàries, ja sigui per part de tropes de l’exèrcit contrari com per part de la població civil per necessitats agrícoles); o bé amb colmatacions lentes, generalment esdevingudes pel pas del temps, l’erosió i l’acumulació, que resulten en contextos materials molt remoguts.

En el primer cas, els conjunts tancats* poden presentar gran quantitat de materials in situ, que ens permeten realitzar gràfiques de densitat i distribució dels materials i així interpretar esdeveniments molt concrets del conflicte, distant poc de les reconstruccions detectivesques i que ens apropen a la més pura microhistòria* de la trinxera, plena de guerra, però també plena de por, fred, neguit, enyorança. Observem aquest tipus de conjunt en la reconstrucció de l’atac de la Guàrdia d’Asalt per a prendre el Seminario Mayor de Belchite portada a terme per l’equip del INCIPIT; o en l’estudi presentat per dos membres de l’IMBEAC al I Congreso Internacional de Arqueología de la Guerra Civil Española, pel que, no només es va localitzar la fossa i el lloc d’un afusellament, sinó que es van arribar a reconstruir els moviments indecisos d’uns assassins inexperts.

En el segon cas, l’efímera batalla passa a ser una de les cicatrius més del paisatge, i el retrat precís dels esdeveniments que es definia en el primer cas esdevé difós. No per això són obviables aquests contextos, ja que ens mostren una complexitat material i de processos en que la diacronia* domina i prenen força en la interpretació aquelles dinàmiques humanes subsidiàries a la guerra. La materialitat del conflicte apareix esbiaixada, però, lluny de significar un buit interpretatiu, l’absència és un clar retrat de postguerra. Aquest és el cas que ens trobàrem a la Cota 287, en que la baixa presència de metralla i material residual bèl·lic ens parla de l’intensiu pillatge que portà a terme la població veïna després de la guerra, apropant-se a aquests indrets abjectes per tal de recollir la metralla que es convertiria en recursos per alimentar-se. Aquestes estructures, es troben sovint reaprofitades per la població civil, ja sigui com a suport per a noves estructures, com per a guardar les eines agrícoles, etc. aportant una nova materialitat a l’entorn, i resignificant el paisatge.

Claper reomplint un tram de trinxera

Claper reomplint un tram de trinxera

Tals dinàmiques, tot i que complexes per a la interpretació, resulten interessants ja que aporten una obertura de la perspectiva que ens fa entendre el conflicte en contextos més amplis; més enllà dels moviments de tropes i dels exèrcits, ens parlen de la població, que viu malgrat la guerra, i que passada aquesta resignifica aquests espais i els incorpora en noves materialitats. A la Cota 287 documentem la reutilització d’un tram de trinxera com a claper*, així com gran diversitat de materials ceràmics, metàl·lics i de vidre relacionats amb la vida quotidiana i amb l’explotació agrícola.

Materials recuperats en prospecció a la Cota 287

Materials recuperats en prospecció a la Cota 287

Ens resulta interessant la interpretació d’aquests contextos, ja que ens permeten entendre com la societat incorporarà i acabarà normalitzant aquestes estructures de guerra en la seva realitat. Així doncs, es creen noves relacions amb el conflicte, que passaran per l’ocultació, la despossessió de significat i finalment, l’oblit. Tal procés és el que ha permès que estructures que tingueren un impacte tan sever en el paisatge i tanta càrrega simbòlica hagin acabat sent inidentificables avui en dia per gran part de la població, incorporades com a inertes memòries en les noves quotidianitats.

Banyistes disfrutant d'un dia de platja a Alcanar al costat d'un niu de metralladora

Banyistes disfrutant d’un dia de platja a Alcanar al costat d’un niu de metralladora


*Materialitat: Totalitat de la tangibilitat del context arqueològic.
Estructura negativa: Estructura arqueològica retallada o excavada en el terreny.
Colmatació: Procés pel qual es produeix el reompliment d’una depressió del terreny.
Microhistòria: Investigació històrica intensiva d’una petita unitat de recerca ben definida (sovint d’un fet concret, una comunitat, o fins i tot un individu).
Conjunt tancat: Conjunt de materials arqueològics que no han estat modificats per éssers humans després de la seva deposició.
Diacronia: Desenvolupament o successió de fets a través del temps.
Claper: Acaramullament de pedres resultat d’espedregar un terreny amb l’objectiu de conrear-lo.

 

 

Arqueologia industrial a L’Hospitalet de Llobregat

dijous, 12/11/2015

El passat 11 d’octubre de 2015, amb motiu de les Jornades Europees del Patrimoni, a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) es va dur a terme una visita guiada als vestigis encara presents d’aquell passat industrial que va ser tan present a la ciutat, doncs fou una de les ciutats industrials més importants de Catalunya. El Centre d’Estudis de L’Hospitalet conjuntament amb el Museu d’Història de la ciutat hospitalenca van coordinar i ser els artífices d’aquesta visita o ruta per aquest passat industrial que la Isabel Boj – professora de Didàctica de la Història a la Universitat de Barcelona i creadora de l’empresa Schola. Didàctica Activa – va dirigir al llarg dels barris de Santa Eulàlia i Sant Josep de L’Hospitalet.

La visita s’inicia al barri de Santa Eulàlia, gran nucli industrial tèxtil que es va començar a formar a partir de Sants, i a més, serà el primer punt de la ciutat en tenir activitat industrial. Això comportarà tot un seguit de construcció d’infraestructures civils de cara als treballadors que treballaran a les fàbriques junt amb la creació dels habitatges, que marcaran un abans i un després en la morfologia i demografia del barri.

Treballadores i treballadors de la fàbrica Can Trias, una altra important indústria tèxtil a L’H.

Tot i que moltes de les indústries de la ciutat queden actualment sota els actuals carrers de les ciutats, encara queden vives en el record i en la toponímia dels carrers, com és el cas de l’Aprestadora Española S.A., indústria d’aprests i blanquejos fundada el 1853 amb l’embranzida de la revolució industrial per un membre de la família de grans industrials Bonaplata. Avui dia, només el carrer d’Aprestadora recorda el seu nom, encara viu en la cultura popular del barri.

El carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia fou un de tants carrers que es formaren entre la dècada de 1920 i 1930 per la construcció d’habitatges per als treballadors de les indústries del barri, els quals, encara avui dia en podem trobar dempeus. Però no només això sinó que a més, al número 13 del mateix carrer, es pot trobar el magatzem d’Olis Regàs (actualment Cavas Avida), edifici modernista construït el 1911 per l’arquitecte Juli Maria Fossas amb les decoracions típiques del moviment modernista, també vestigi permanent d’aquesta època de la ciutat.

Magatzem modernista d’Olis Regàs (1911).

El teixit urbà també és testimoni encara present d’aquesta industrialitat de la ciutat, doncs no només l’entramat de carrers és una prova de com s’articularen en direcció als nuclis industrials del barri, sinó que a més, els grans propietaris de les fàbriques fins i tot donaren part dels territoris per a construir-hi carrers i habitatges per als treballadors, com és el cas de l’Alodia Salvador, casada amb el polític liberalista Josep Maluquer (fill dels quals fou en Josep Maluquer i Salvador, qui introduí la Seguretat Social a l’Estat) que van cedir el 1877 les terres dels actuals carrers Cavall Bernat, carrer Salvadors i passatge Maluquer.

Just al costat es troba Can Trinxet, el més gran complex industrial de la ciutat s’erigí fins fa menys de dues dècades del qual encara en queda un bastió irreductible (com el poblet gal de l’Astèrix) que és Can Gras (tot i que se’l coneix com Can Trinxet perquè es van fusionar en un moment donat). Can Trinxet, fundada el 1883, fou una de les més importants indústries de cotó amb una plantilla majoritària de dones i els edificis eren obra de l’arquitecte modernista Ramon Alsina, tenint tanta importància que entre 1927-29, va ser visitada pel rei Alfons XIII. Actualment, només podem observar el complex Can Gras, abandonat i el qual espera a que l’Ajuntament el reformi i l’adeqüi com a espai de la ciutat.

Can Trinxet (1883) de l’arquitecte Ramon Alsina.

La biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet fou des del segle XIX un gran complex tèxtil construït a “l’estil de Manchester” per l’arquitecte Claudi Duran i és un dels grans vestigis industrials que la ciutat encara preserva i és l’exemple de com la ciutat pot reaprofitar els vestigis de l’arqueologia industrial. De la mateixa manera, l’institut Can Vilumara (sederia modernista propietat dels Vilumara des de 1907) és reaprofitat com a institut de secundària o les indústries Cosme Toda (important indústria de rajoles, edifici de Ramon Puig i Gairalt i lloc de producció d’una gran majoria de les rajoles modernistes dels edificis de Barcelona) o Albert Hermanos (fàbrica de cintes i vetes que va estar oberta fins el 2007) que són testimoni d’aquest passat industrial i estan a l’espera de ser reaprofitades per la ciutat.

Biblioteca Tecla Sala

Indústria Cosme Toda

Porteria de l’Ins. Can Vilumara (antiga Casa del Director)

Com a conclusió, creiem recomanable aquestes rutes pel patrimoni industrial de la ciutat de L’Hospitalet i recomanem, òbviament, els seus paral·lels a les ciutats i pobles d’arreu per a poder conèixer, a través dels edificis o dels records vius, aquest passat més recent com va ser la Revolució Industrial i del qual encara queden dempeus entre els nostres edificis. I gairebé se’ns oblida de comentar! Com a apunt, per a les properes jornades de patrimoni industrial, per què no anomenar-lo pel seu nom i dir “Ruta pel patrimoni arqueològic industrial”? Doncs al cap i a la fi, si la ruta té la intenció d’interpretar la societat industrial a partir de l’observació dels edificis i fàbriques que en queden, no és això el mateix que pretèn l’arqueologia industrial?

Habitatges industrials avui desapareguts al barri de Santa Eulàlia.

 

Per a més informació, podeu veure el reportatge que va fer la televisió de L’Hospitalet sobre la ruta !

I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. 27, 28 i 29 de novembre de 2015

diumenge, 1/11/2015

 

sia-header

El Born Centre Cultural, Sala Moragues. 27, 28 i 29 de novembre de 2015

 

Des del Born Centre Cultural s’ha organitzat el I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni

Pel proper mes de novembre el Born Centre Cultural organitza un simposi internacional d’arqueologia amb dos objectius: d’una banda, establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes; de l’altra, presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’Alt Imperi romà fins l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. Dins d’aquest mateix context podrem conèixer els diversos projectes de caràcter tecnològic en què ha estat treballant l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) aquests darrers anys i que possibiliten una major difusió del coneixement històric de la ciutat de Barcelona.

Hi participaran Stéphane Demeter, president de la junta directiva de l’associació Palau de Carles V, gerent de la zona arqueològica i del museu de Coudenberg (Brussel·les) i professor universitari; Sérgio Fiadeiro Guerra Carneiro, arqueòleg del Gabinete de Arqueologia da Câmara Municipal de Chaves (Portugal); Enrico Zanini, professor associat de Metodologia de la Recerca Arqueològica del Departament de Ciències Històriques i dels Béns Culturals de la Universitat de Siena; Louise Pothier, conservadora en cap i arqueòloga de Pointe-à-Callière, museu d’arqueologia i història de Mont-real; Tony Pollard, Director del Centre arqueològic de Battlefield de la Universitat de Glasgow, Escòcia, i co-fundador del Journal of Conflict Archaeology; Toni Fernández, director de les intervencions arqueològiques efectuades a l’antic mercat del Born (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Manel Miró, historiador (STOA. Patrimoni, Turisme i Museografia); Marc Hernández, Cap de Sistemes d’Informació (ICUB); Miquel Gea, arqueòleg (ACTIUM Patrimoni Cultural SL); Mikel Soberón, arqueòleg (CODEX. Arqueologia i Patrimoni SCCL); Marta Fàbregas, arqueòloga (ATICS SL); Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (ICUB); i l’equip del projecte «El Born 3D».

Hi haurà servei de traducció simultània.

Ja es pot efectuar la inscripció prèvia i sol·licitar la factura corresponent (si escau), així com fer la petició del certificat d’assistència per anticipat.

La Facultat de Geografia i Història de la UB reconeix l’assistència al Simposi amb 1 crèdit de lliure elecció.

Preus
Públic general: 50 €
Estudiants / Aturats / Jubilats: 35 €

 

Per seguir l’actualitat abans i durant no olvideu l’etiqueta #SIABORN15

Programa