Arxiu del mes: octubre 2015

II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre

divendres, 30/10/2015

DípticIIJornadaRed_Página_1El proper dissabte 21 de novembre de 2015, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, tindrà lloc la II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al Front de l’Ebre, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre, conjuntament amb el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre-COMEBE.

La II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre pretén abordar, de la mà d’experts en la matèria, els aspectes metodològics i els resultats obtinguts de les intervencions en la exhumació de fosses comunes, enteses com una font primària per a la recerca i documentació d’aquest tràgic aspecte del conflicte civil.

Sense menystenir la vessant emotiva, ètica i moral de la exhumació d’aquestes fosses, volem incidir en el seu valor científic com instrument de coneixement i estudi d’un dels aspectes més foscos de la Guerra Civil.

El front de l’Ebre, per la seva particularitat, és un dels territoris on conviuen exemples de les dues tipologies de fosses més habituals: les de la repressió política i les dels soldats morts en combat.

Programa

Inscripció gratuïta

(Ex)cavant trinxeres

dissabte, 17/10/2015

Fortificar consisteix en preparar el terreny per al combat a partir de construccions estratègicament disposades per tal de facilitar la lluita alhora de dificultar el moviment de l’enemic. D’aquesta manera, fortificar permet l’economia d’homes i de material en el combat, doncs esdevé una protecció per als soldats en la lluita a més de limitar la maniobra de l’oponent. En cas de replegament serveix també de contenció del contrari i base per a nous atacs, esdevenint així un punt de suport durant el combat.

Combatents dins trinxera durant la lluita. Font: https://tempsdeguerra.wordpress.com/

Si bé trobem les fortificacions permanents, les quals disposen de temps il·limitat per la seva construcció així com gaudeixen dels mitjans constructius necessaris, les fortificacions de campanya en canvi, com ho són les trinxeres, compten amb majors complicacions alhora de realitzar-se. Aquestes, al ser cavades al mateix camp de batalla els recursos són limitats, per tant els materials seran els propis del terreny a més d’alguns pocs que s’hi puguin aportar. La mà d’obra seran els propis soldats, que hauran de dur a terme la tasca a la major velocitat possible. D’aquesta manera es faran servir mètodes, com ara establir torns entre els cavadors encarregats de la tasca, per tal d’aprofitar-ne un màxim rendiment. Pel factor d’urgència, les construccions hauran de gaudir d’un caràcter de perfectibilitat, per tant hauran de ser útils des del mateix moment de la seva construcció, i a partir d’aquest, anar-se perfeccionant.

En la intervenció arqueològica d’una trinxera primerament estudiarem el context històric, el qual ens pot aportar uns primers coneixements de l’estructura. En aquesta recerca podem obtenir dades molt rellevants com ara la cronologia exacta, qui va combatre en aquell punt, quina importància pot tenir aquest espai en l’enfrontament, així com les necessitats que van empènyer a la seva construcció. És aleshores que localitzarem la trinxera ja sigui a partir dels mateixos documents, testimonis o els propis veïns. Amb aquestes informacions prèvies entorn la fortificació en qüestió podrem començar el treball al camp. En cas d’una limitació temporal a l’hora de dur a terme la campanya, un cop situada l’estructura, observarem què tenim davant per tal d’escollir els àmbits que es considerin més representatius per a l’estudi que es vol dur a terme.

Companyes prenent mesures d'un tram de trinxera a la cota 287.

Companyes prenent mesures d’un tram de trinxera a la cota 287.

Per tal d’entendre la trinxera, haurem de parar atenció al terreny on s’ubica, doncs aquest n’és un gran condicionant en la seva elaboració. Per una banda el relleu de la zona determinarà una sèrie de característiques, tant pel que fa la disposició com pel que fa la tècnica constructiva i la seva morfologia. Per l’altra part ens ajudarà a saber-ne de la construcció, veure quins materials trobem a la zona, quins d’aquests han estat utilitzats en l’edificació i quins són aportacions externes… així com calcular a partir de la duresa del terreny la durada i com de feixuga ha estat la tasca de realització.

Aleshores començarem netejant la zona per tal de distingir els límits de la trinxera, podent així excavar-ne l’interior, buidant de tot el material que l’hagi reomplert. Aquest haurà de ser un procés meticulós en el qual caldrà anar perfilant l’estructura i recuperant el material que pugui aparèixer. Juntament amb el material recollirem  totes les dades en la extracció com ara la seva ubicació en l’espai, doncs ens interessa com està col·locat i on, però sobretot el conjunt de materials més que les peces en sí.

Companya treballant en un tram de trinxera a la cota 287.

Companya treballant en un tram de trinxera a la cota 287.

Per tant, en el procés d’excavació documentarem absolutament tot el que anem veient. A partir d’aquesta recollida intensiva de dades obtingudes en el treball de camp, a més de tota aquella informació que en puguem extreure d’una bona anàlisi dels materials recuperats; podrem extreure unes conclusions entorn la trinxera estudiada. Aquestes ens permetran contrastar les dades documentals i una millor comprensió d’aquesta, així com dels motius de la seva construcció i el seu funcionament, a més de parlar-nos del dia a dia de les persones que l’ocupaven en la seva fase d’utilització.