Arxiu del mes: setembre 2015

Arqueologia de l’Era Atòmica

divendres, 18/09/2015

L’arqueòloga nord-americana Colleen Beck va començar a treballar al DRI (Desert Research Institute a Nevada, Estats Units) el 1990 inicialment identificant els artefactes dels nadius americans al Frenchman Flat, un dels 14 districtes històrics del que es coneix com el Nevada Test Site (Camp de Proves de Nevada) però és des del 1991, just un any després, que començà amb l’ajut d’arquitectes a estudiar estructures del segle XX, les estructures i restes arqueològiques d’aquest camp de proves atòmiques de gairebé 2.200 km2 actiu durant l’època de la Guerra Freda, les estructures de l’Arqueologia de l’Època Contemporània.

 

Cartell d'entrada al Camp de Proves de Nevada.  Font: www.dreamlandresort.com/

Cartell d’entrada al Camp de Proves de Nevada.
Font: www.dreamlandresort.com/

 

Entre 1951 i 1962 més de 1000 armes nuclears van ser detonades al Test Site i el material resultant d’aquestes experimentacions estan encara avui dia estesos arreu del Frenchman Flat, la conca d’un antic llac que serví de camp de proves per al govern dels Estats Units. És aquí on s’experimentà amb les bombes nuclears que anys abans havien llençat al Japó durant la Segona Guerra Mundial. Els objectius d’aquests experiments serviren per observar els efectes de les bombes, simular un conflicte nuclear, entendre els efectes de les radiacions i construir bombes més grans i millors.

 

Fizeau (Operació Plumbbob), 1957 Font: www.archaeology.org

Fizeau (Operació Plumbbob), 1957
Font: www.archaeology.org

 

Durant aquestes experimentacions van sotmetre a les bombes diferents sèries d’estructures per veure com responien als impactes nuclears i per comprovar quines estructures resistien millor als seus efectes. N’és un exemple una càmera cuirassada donada per la preocupació dels bancs i les companyies d’assegurances de poder protegir les seves propietats en cas d’un atac nuclear. El resultat de l’experiment és que l’interior de la càmera, que un cop va estar revestida de formigó, resta intacte i això és el que retroben els arqueòlegs avui dia.

 

Càmera curiassada encara present al Nevada Test Site.  Font: www.archaeology.org

Càmera curiassada encara present al Nevada Test Site.
Font: www.archaeology.org

 

També en poden ser exemple  les encara presents avui dia 11 fileres de bancs de fusta a més de 10 km del Test Site des d’on personalitats militars i polítiques s’asseien i, protegits per ulleres especials, observaven les detonacions i rebien les ones expansives de les detonacions. L’equip de recerca del DRI els ha trobat encara descansant sota el sol del desert de Nevada, amb els claus oxidats encara enclavats a les taules de fusta dessecades i malmeses, testimonis materials d’un passat de la nostra història.

Nuclear-America-Observers

Canadencs i britànics observen l’Operació Teapot, una detonació nuclear de 22 kilotones a Frenchman Flat el 15 d’abril de 1955. Font: www.archaeology.org

Nuclear-America-Benches

Les 11 fileres de bancs des de les que observaren les proves nuclears encara avui presents al Nevada Test Site. Font: www.archaeology.org

 

El Nevada Test Site està format per diferents àrees, una de les quals és el Frenchman Flat, però l’equip de recerca de la Colleen Beck no només investiga aquest, sinó que també s’ha centrat en la resta i és a una altra àrea, el Yucca Flat, on el 1953 es va sotmetre a prova estructures qüotidianes: uns 50 cotxes i dues cases de dos pisos amb mobles i maniquins vestits com si fossin americans corrents. Tot això va ser sotmès a 16 kilotones d’impacte nuclear i la casa més propera (a uns 1.000 km) va ser totalment destruïda i l’altra (a uns 20.000 km) va rebre danys però no va ser destruïda.  Aquesta “ciutat” simulada va rebre el nom de Doomtown (Ciutat de la Mort) i el 1955 es va construir una altra de la que sí en queden restes materials, Survival Town (Ciutat de la Supervivència) i la qual es pot estudiar millor, amb l’ajut dels informes de l’època.

 

Casa simulada de Survival Town. Font: www.archaeology.org

Casa simulada de Survival Town.
Font: www.archaeology.org

 

Un altre element que també ha estudiat arqueològicament l’equip de recerca del DRI i que és únic és el Campament de la Pau (Peace Camp) establert a les afores del Nevada Test Site a partir de 1970 i que va arribar a reunir en un determinat moment 8.000 persones. Aquest cas que esdevindrà Lloc Històric dins del Registre Nacional dels Estats Units, ha estat molt important per al coneixement de com es van dur a terme les protestes en contra de les experimentacions nuclears i les investigacions han donat resultats molt interessants. Des de la metodologia arqueològica han pogut investigar gairebé 700 estructures entre les quals es troben camins, zones de campament, cabanes de sudoració, llars de foc, forats de pal a més d’un pas subterrani de l’autopista omplert de graffitis que també són estudiats arqueològicament. I a més, el que han anomenat com a geoglifs, és a dir, acumulacions de pedres formant diferents imatges expressant idees polítiques o creences espirituals com bé el símbol de la pau.

 

Cartell format per roques del Campament de la Pau. Font: www.archaeology.org

Cartell format per roques del Campament de la Pau.
Font: www.archaeology.org

 

Colleen Beck i el seu equip han passat gairebé 20 anys investigant les restes materials – per tant, arqueològiques – d’aquesta Era Atòmica i segons les seves paraules “encara queda molt per veure”, un 95% del total del Nevada Test Site. I és que entendre aquest passat que comença a escapar-se de les mans és quelcom necessari doncs, tot i que el Nevada Test Site encara avui dia és protegit pel govern dels Estats Units, les troballes d’aquella època necessiten ser trobades, com bé diu Beck, necessiten fer-se visibles per a aquest present que ja ho veu com part del passat, per a preservar al menys una mica d’el Passat Més Recent.

Imatge aèria de Frenchman Flat, Camp de Proves de Nevada.  Font: www.archaeology.org

Imatge aèria de Frenchman Flat, Camp de Proves de Nevada.
Font: www.archaeology.org

 

 

 

 

 

 

 

Per a ampliar coneixements (en anglès!):

Dawn of a Thousand Suns

Peace Camp

Surviving Doomtown

BECK, C. ; EDWARDS, S. ; KING, M. (2014)  “Contemporary Archaeology of the Nevada Test Site and the Nevada Peace Camp”, Encyclopedia of Global Archaeology, Springer.

Una senzilla llauna

dilluns, 7/09/2015

L’enfocament d’aquest post va mes enllà del enfrontament i resistència a la Cota 287. El que es pretén és intentar conèixer i entendre les condicions de vida dels soldats en aquestes cotes, concretament el dia a dia al front al que estaven destinats.

El preciós detector de metalls ens porta al descobriment d’un element nou, o si més no sorprenent: la llauna. Realitzant les prospeccions del terreny prèvies a l’excavació, aplicant la metodologia arqueològica, van començar a aparèixer unes quantes llaunes d’aliments repartides al llarg de l’extensió de la cota. La majoria buides de contingut però en un cas s’hi va trobar encara restes de l’aliment originari ja que la llauna encara no havia estat oberta. Probablement aquesta troballa ens podria portar a una anàlisi acurada del contingut mitjançant tècniques específiques.

Detector de metalls

La llauna de per si és un objecte poc valorat des de un punt de vista de troballa arqueològica “mediàtica”: no té el mateix ressò que per exemple l’armament, la munició, o bé les restes òssies, aquests enlluernen a l’espectador i no així la protagonista d’aquest post: la llauna. De fet creiem que per aquest motiu encara han arribat fins als nostres dies i les hem pogudes detectar.

 

Mostres de materials exposats a la presentació de Corbera d’Ebre (vegeu post anterior)

Intentem fer un esforç i aprofundim  més: veiem que la informació que aquest petit objecte poc notori ens aporta és immensa i molt valuosa. D’una part ens obre les portes a la dieta alimentària dels soldats de l’exèrcit republicà d’aquell període. D’altra banda podem aprofundir en la vida quotidiana dels soldats destinats a la Cota 287. També proporciona coneixements de la logística de l’exèrcit republicà com subministrament, distribució (quina era la ruta des del lloc d’origen fins a la seva destinació final?), emmagatzematge, avituallament, transport utilitzat, volum, etc. Tot plegat informació valuosíssima per poder reconstruir la vida del soldat en trinxera.

Podem comprendre que d’un senzill objecte poc significatiu, de poca importància per segons qui, ens pot obrir les portes a un gran nombre d’informació que probablement una gran part ja la disposem però d’altra banda  ens és desconeguda.

Volem  assenyalar  una curiositat:  en la troballa d’una d’aquestes llaunes detectades es podia llegir el seu lloc d’origen: Tailàndia. D’això es desprèn que una part de l’alimentació d’aquell grup de l’exèrcit republicà, procedia de Tailàndia, país ben llunyà  sobretot per als anys 30 del segle XX. Probablement i sabent que el govern soviètic era qui recolzava al govern de la República Espanyola,  seria la URSS qui comerciava amb el govern i empreses de Tailàndia, comprant aliments que posteriorment s’enviaven a l’exèrcit de la República. Creiem que seria molt interessant i caldrien més posts per a investigar aquest assumpte que qui sap a on ens podria portar. Sabem també que altres llaunes trobades al jaciment arqueòlogic de la Cota 287 provenien de Noruega. Això demostra la pluralitat de proveïdors del exèrcit republicà.

Mostra de llauna trobada a la Cota 287

Aquest fet ens portaria a parlar i desenvolupar l’entramat econòmic que s’amaga rere un exèrcit, una batalla com la de l’Ebre o una ressistència com la trinxera de la Cota 287. Convenim que seria un tema molt extens, no propi d’un post però interessantíssim d’aprofundir i qui sap quantes sorpreses descobriríem. Bé, es tracta del punt de vista de les arqueòlogues i arqueòlegs que és el que som. Probablement altres no s’emocionin tant.

Per concloure  volem  expressar la finalitat d’aquest post. Es tracta d’obrir els ulls i la curiositat a quantes més persones millor, anar mes enllà del primer cop d’ull d’un objecte i continuar estirant el fil de la informació trobada que ens portarà a un aprofundiment dels coneixements sobre la matèria. També volem, com a arqueòlogues i arqueòlegs, difondre des d’una perspectiva diversa a la pròpiament militar, el coneixement d’aquest episodi històric del nostre país, tan important per les conseqüències que va tenir per moltes generacions i que, tal com van observar al poble de Corbera d’Ebre, on varem estar realitzant les nostres pràctiques, que encara en l’actualitat queda molt per tractar, parlar i EXCAVAR !!!

Ho deixem per noves generacions d’arqueòlogues i arqueòlegs que de segur hi arribaran.