Arxiu del mes: juliol 2015

Arqueologia “post – medieval” ??

divendres, 24/07/2015

La consideració de l’Arqueologia d’època moderna i època contemporània avui dia en el nostre context acadèmic és deplorable i per tant, amb una gran millora a fer. Queda molt de camí a recórrer i molta lluita per dur a terme. No ens queda més remei que declarar que, per tant, és l’arqueologia menys valorada de totes les seves vessants, que la veritat sigui dita, no són poques.

No sabem si per l’eterna pugna que hi ha entre l’ús de les fonts documentals i l’ús de les fonts arqueològiques, que semblen mai no casar entre elles i sempre juguen a “veure quin dels dos cavalls és millor”. Però no hauria de ser així, perquè tant la Història – entesa com a disciplina que construeix un discurs mitjançant les fonts documentals i no com a “l’avorrida assignatura que tothom suspenia a l’ESO” – com l’Arqueologia -entesa com l’anàlisi dels vestigis del passat- haurien de ser complementàries. I així doncs, juntes, tenen una relació de simbiosi que les fa necessàries entre elles. Són les dues cames del discurs històric i sense una, l’altra no pot caminar. D’acord, sí, deixem-ho clar des d’un principi per si algú s’ho pregunta: “Però l’Arqueologia prehistòrica perquè necessita la Història?”, doncs, la veritat és que les societats sense escriptura poc poden aprendre de la Història tot i que permeten configurar-la, però des que apareixen les fonts documentals – i ho han fet de manera exponencial al llarg de la nostra història mundial –  han anat augmentant fins a arribar al dia d’avui i per tant podem fer-les servir d’una millor manera.

 Caricatura de Bill Watterson dels seus personatges Calvin i Hobbes sobre l'Arqueologia. Font: North Seattle College.

Caricatura de Bill Watterson dels seus personatges Calvin i Hobbes sobre l’Arqueologia. Font: North Seattle College.

Però no ens en hem d’anar gaire lluny si volem veure quina és la consideració de l’arqueologia moderna i contemporània en el nostre context acadèmic. A la Universitat de Barcelona tenim la sort de poder estudiar arqueologia medieval i postmedieval, i podem escollir un bloc amb aquest mateix nom per fer el Treball Final de Grau, però no seria millor que en lloc de “post-medieval” aquest període s’anomenés “moderna i contemporània”? Aquest concepte de l’Arqueologia Post-Medieval és un calaix de sastre massa ampli i no pas definidor que no fa més que deixar-ne amagades i menystingudes la resta. En contraposició, aquesta arqueologia per a nosaltres és tant important com la resta.

I és que gràcies a l’Arqueologia d’època moderna i contemporània (sense ni tan sols el dret de tenir el seu nom com a tal dins del Post-Medievalisme) es podria estudiar com va ser la Revolució Industrial arreu gràcies als encara avui dia presents vestigis fabrils, o com es van dur a terme les grans batalles d’aquest període, que si més no ha estat anomenada l’Època de les Guerres, desembocant a les Guerres Mundials. Encara és menys apreciada Arqueologia d’Època Contemporània, que acostuma a veure’s com a quelcom massa proper – el passat més recent – per a ser considerada arqueologia, que se la creu una disciplina que estudia “neandertals, ibers i romans”. I és que allò que feien servir els nostres avis, l’arada que molts pagesos empesos per una moda “vintage” han col·locat als jardins de casa seva, és arqueologia. En són exemples arreu del territori els Museus Etnològics de la Ruralitat que mostren els vestigis materials dels pobles que ja no es fan servir i per tant s’han d’exposar, ja que no ens hi identifiquem.

Imatge de l'Espai d'Entorn Rural de Vallfogona. Font: Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Imatge de l’Espai d’Entorn Rural de Vallfogona. Font: Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Ja des d’un principi, l’Arqueologia Moderna i Contemporània va tenir molts problemes i moltes objeccions per a arribar a ser considerada com a tal (dins dels mínims que hi són), doncs els purs arqueòlegs sempre veien com que el seu treball era més significatiu amb una mancança de fonts documentals o els historiadors que tenen aquesta visió de l’arqueologia com a una “eina que estudia pedres i ceràmica” i que no pot ajudar-los en res. Partint des d’aquesta aprensió acadèmica, trobem com dins de la mateixa vessant arqueològica hi ha un fort debat historiogràfic del període cronològic que comprèn que al mateix temps és paral·lel al debat historiogràfic d’aquests períodes en la Història. Es debat en quin moment històric o amb quin procés s’inicia i acaba la Història Moderna i el mateix amb la Història Contemporània i encara més, el moment en què acaba: si arriba a un moment en concret o fins ahir mateix.

I, com ja hem esmentat, gràcies a la varietat temàtica tan àmplia que ofereixen les fonts documentals i arqueològiques de les quals disposem en aquests moments. En són exemples com l’arqueologia del conflicte – que ens ha dut a les pràctiques de la Cota 287 (Corbera d’Ebre, Terra Alta) -, l’arqueologia industrial, l’arqueologia del paisatge, l’arqueologia del món rural o l’arqueologia del comportament (Behavioural archaeology), totes vessants molt recents acceptades arreu del món. Un bon exemple d’aquesta arqueologia del comportament que creiem interessant ressaltar és el conegut com Tucson Garbage Project que es va dur a terme a la ciutat de Tucson (Arizona, Estats Units) el 1973 pel doctor William RATHJE i consistia a investigar mitjançant una metodologia arqueològica la brossa dels habitants partint de les dades quantitatives de diferents enquestes realitzades als habitants de Tucson i contrastar-ne ambdues.

El doctor William RATHJE durant el Garbage Project. Font. University of Arizona

El doctor William RATHJE durant el Garbage Project. Font. University of Arizona

Com a últim comentari que creiem que il·lustra aquesta discriminació cap a l’arqueologia ni més ni menys que la Llei de Patrimoni Cultural Català on s’estableix que els béns mobles per ser considerats com a patrimonials han de tenir un mínim de 100 anys d’antiguitat (Article 18.2,e) de la Llei 9/1993, del 30 de setembre de la Llei de Patrimoni Cultural Català) . D’aquesta manera, la majoria dels elements arqueològics d’època contemporània quedarien fora de l’aplicació d’aquesta llei, existint llavors un buit legal que creiem que té raó de ser.

I per això estem aquí, per canviar les coses: aquest és el tret de sortida.

Noves possibilitats de difusió de l’arqueologia

dilluns, 20/07/2015

 

Som la generació mediàtica, la generació dels hashtags, de les selfies, dels Whatsapps i dels carregadors de mòbil a la butxaca, per si es queda sense bateria en qualsevol moment. Vivim en una època que la persona que no té un compte en cada xarxa social popular se l’arriba a tractar, sempre des de la broma, de pària. La generació que ve després de nosaltres ha deixat d’anar al cinema i veure la televisió, ara prefereixen veure les pel·lícules en xarxa, mirar els vídeos que han penjat els seus Youtubers preferits. Passem dels acudits als “memes” i dels radiocassettes que es gravaven de la ràdio a les Playlists de Spotify.

 

Amb aquesta velocitat de producció tecnològica, poc ens queda per obrir el primer Museu de la Informàtica (de fet n’hi ha i fins i tot alguns són virtuals!), doncs si entenem que la història de la cultura material són aquells objectes amb els que ja no hi ens identifiquem, els VHS i els mòbils Nokia aquells que s’obrien i feien llums de colors formen ja part del nostre passat? És aquest el debat actual de l’arqueologia. Es podria considerar ja arqueologia aquests vestigis materials d’una societat de fa deu anys? I tots aquells que diguin que no, ens agradaria fer-los la següent pregunta: vostè en fa servir d’aquests objectes actualment?

Sempre s’ha comentat que d’aquí 20 o 30 anys, els arqueòlegs del futur excavaran zones on trobaran ordinadors i consoles portàtils, però veient la velocitat a la que va la tecnologia de veritat caldrà esperar tant de temps?

 

Font: www.verdadono.net

Font: www.verdadono.net

 

I amb aquesta velocitat vertiginosa tecnològica i dels mitjans de comunicació és on hem de col·locar una de les parts més essencials de l’arqueologia i és la difusió del coneixement. Des de les antigues col·leccions dels antiquaris on s’amunteguen els objectes sense cap classificació ni ordre lògic fins als museus d’Arqueologia i d’Història on les col·leccions són estudiades i comissionades per tècnics especialistes que ho tenen tot mil·limetrat. Això es queda curt. Els museus estan molt bé per atreure el tipus de gent a qui agrada anar-hi, però pel que fa al jovent molts cops ens hem trobat amb el problema de no poder anar a un museu d’arqueologia amb els amics perquè “no els agrada anar de museus”. Bé, això és un terreny que no es pot trepitjar, però que alhora s’hi ha d’intentar despertar la curiositat.

 

Les millors eines que tenim per a fer que la joventut senti un cert interès per anar posteriorment als museus és la difusió a les xarxes socials, lloc on ens passem enganxats tant davant de l’ordinador com al telèfon mòbil (tots tenim al cap la imatge dels “zombies del telèfon” al metro o al bus,on ningú no aixeca la vista de la seva pantalleta) i a més de retuitejar (o repiular, com seria correctament dit) o compartir notícies sobre història o arqueologia, caldria quelcom més dinàmic i més fresc per a connectar amb un públic que pot arribar a sentir interès. I la resposta la trobem a Youtube.

 

Habitants de Tòquio mirant els seus telèfons mòbils al metro. Font: http://yomu.ws/

Habitants de Tòquio mirant els seus telèfons mòbils al metro.
Font: http://yomu.ws/

 

 

Després d’uns anys d’expansió d’aquesta xarxa social, avui dia arriba a produir milers de milions de visites diàries i són els coneguts Youtubers (els creadors de contingut de tot tipus a Youtube: des de cantants, gamers, videobloggers o creadors de sketxos) qui fins i tot arriben a ser denominats com “influencers o gent que té influència perquè és aquesta influència la que està atraient a les marques a promocionar-se per mitjà d’ells. Els primers en descobrir la “màgia” de Youtube van ser els anglosaxons, els quals tant americans, britànics com australians, poden arribar a tenir més de cinc milions de subscriptors. A l’Estat, i empesos pels països de parla hispana a l’Amèrica del Sud, alguns Youtubers poden arribar a tenir més d’un milió de subscriptors. I llavors és quan plantegem la nostra pregunta: per què no fer difusió de l’arqueologia amb Youtube?

 

Aquest és el propòsit de la present entrada: reflexionar sobre la difusió que pot arribar a tenir l’arqueologia amb l’ajut de Youtube i la presentació de la nostra proposta. Amb el vídeo que podeu trobar al final de l’entrada us mostrem com fer arribar a la gent el que és l’arqueologia, mostrant un dia normal de la vida d’un arqueòleg o arqueòloga, en aquest cas, excavant el nostre jaciment, la cota 287 a Corbera d’Ebre (Terra Alta).

 

Esperem que el gaudiu i que aquest sigui el primer de molts.

 

 

Un dia a la vida de la #Cota287 :


 

 

 

 

 

PD: I per arribar a les grans masses, sempre cal ser-hi present a les xarxes socials i el nostre bloc no podia ser menys. Us convidem a passar-vos per la nostra pàgina de Facebook i a fer-li un “M’agrada” doncs anirem penjant els nostres posts i informació que vulguem compartir i el mateix farem al nostre compte de Twitter, on ens podeu seguir !

 

Benvinguts i benvingudes

dijous, 9/07/2015

Benvinguts i benvingudes a “El passat més recent”! Ja som a la Cota 287 i en peu de guerra!

Autors del blog 'El passat més recent'

La Cota 287, és el complex militar que estem excavant i està situada a Corbera d’Ebre, a la comarca de Terra Alta. El terme “cota” prové de l’àmbit topogràfic i s’utilitza per indicar l’altitud d’un punt geogràfic sobre un pla imaginari pres per base (normalment el nivell del mar). En el món bèl·lic, aquest concepte s’ha utilitzat per referir-se a una posició militar ubicada en un punt geogràfic concret. D’aquesta manera, els militars, en la Guerra Civil espanyola, parlaven de “Cota 287” per referir-se al conjunt d’estructures defensives erigides a aquesta alçada. En l’estudi arqueològic d’aquestes estructures s’ha mantingut la nomenclatura amb la que els propis militars es referien al complex.

Així doncs, aquí ens trobem, a la cota 287, com a estudiants de pràctiques del Grau d’Arqueologia, amb la intenció d’aplicar i ampliar els coneixements metodològics adquirits a classe. Però, sobretot, per aprendre a desenvolupar-nos dins l’àmbit de l’arqueologia del conflicte, concretament de l’època contemporània. Un tema que gairebé no havíem tingut l’oportunitat de treballar.

Darrerament, les circumstancies ens han permès descobrir aquesta vessant de l’arqueologia i és per això que estem protagonitzant una de les campanyes pioneres en treballar aquest sector des del món acadèmic. Volem lluitar per reivindicar la necessitat d’estudiar arqueològicament aquest període i canviar aquesta situació des de la universitat, cosa que sol ser complicada.

A partir d’aquest bloc, doncs, volem transmetre aquesta manera d’entendre el passat i difondre aquest missatge. I amb el nostre petit granet de sorra, esperem arribar a les persones per tal que prenguin consciencia de la qüestió i vulguin també participar d’aquesta iniciativa.

La nostra primera actuació dins l’àmbit del passat recent (referint-nos a l’època moderna i contemporània) consisteix, en primer terme, en definir totes les estructures que conformen el conjunt de la Cota 287. Cota 287 D’aquesta manera, volem contrastar els tipus d’estructures observades i les seves característiques amb la informació recollida a partir de la recerca històrica. Es tracta d’aportar noves dades i veure el canvi que existeix entre la teoria i la pràctica. I així demostrar que fins i tot en aquets períodes en que disposem d’abundant documentació, l’arqueologia pot oferir nous punts de vista  i nova informació.

Des d’aquí, doncs, us animem a seguir aquest bloc en el que anirem informant d’aquesta petita intervenció arqueològica a la Terra Alta, així com de totes aquelles iniciatives que tinguem l’oportunitat de conèixer. També procurarem seguir treballant en difondre aquest missatge a partir d’algunes reflexions entorn a aquesta problemàtica.

Endavant, esperem que gaudiu de les nostres aventures i us animeu a formar part de tot això!