Teixoneres, un matriarcat

Amb un dimorfisme sexual quasi inexistent, les femelles són les que “porten els pantalons” a la manada. De qui parlem? De les hienes, les “princeses” del nostre jaciment; menyspreades per la cultura popular com a carronyaires i no acceptades com el que són: unes astutes caçadores.

A la cova de les Teixoneres, un veritable cau de hienes, estudiem el comportament d’aquest animal i us en volem donar una altra visió. Com ja hem dit, aquest esplèndid caçador es troba a l’alçada dels lleons o dels llops com a carnívor, però és gairebé l’única bèstia, que conjuntament amb els humans, pot triturar ossos de fauna molt grans, com els rinoceronts o els urs. Les femelles governen aquestes manades i els mascles, lleugerament més petits, queden com a subordinats. Per aquesta raó diem que Teixoneres és un matriarcat. I és que darrerament, hem trobat moltes restes de hienes de les cavernes (Crocuta spelaea) tant a la Cova de les Teixoneres com a la Cova del Toll.

Actualment, aquests animals viuen en grans comunitats, en “clans”, (fent ús de la nomenclatura que utilitza el biòleg Hans Kruuk en el seu llibre ‘The spotted Hyena’), i són temibles depredadors. La manada caça de forma conjunta i poden arribar a engolir uns 14,5 quilos de carn d’una sola menjada. Solen endur-se les parts més apetitoses a un lloc segur i tranquil per poder-les devorar amb placidesa. Certament, el carronyerisme entra dins de les seves estratègies per aconseguir menjar, però no és, ni molt menys, la principal.

Mamdíbula de hiena / IPHES

Les comunitats de hienes poden arribar a tenir uns vuitanta individus aproximadament, encara que es separen en moments de manca d’aliments. Marquen les seves fronteres amb senyals d’olor i acostumen a barallar-se amb les manades veïnes arribant a matar-se entre ells.

Actualment, les hienes no habiten a Europa, les trobem solament a l’Àfrica, al sud del Sàhara. S’ha estudiat el seu comportament i una investigació americana del 2006, duta a terme pels biòlegs Sofia A. Wahaj i Kay E. Holekamp, mostren que tenen una estructuració jeràrquica interna molt complexa i rígida. Aquests investigadors es van adonar que hi havia una agressió per part dels individus més adults cap als cadells de menys de dos mesos d’existència per constatar aquesta relació dins de la manada.

Foto del dia

Alexandra Canet

Els nostres companys Andrea Fernández i Sergio Blanco netejant el safareig on es garbella el sediment que s’obté durant l’excavació a les coves del Toll.

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús