Una comunitat, un llenguatge

Com ja us vam explicar en el darrer post, ens ha sortit un altre fogar. Això ens planteja vàries preguntes, per exemple, quans individus van descansar exactament a la cova de Teixoneres? Sembla que la família va ser més gran del que inicialment ens imaginàvem, i com hem comentat ja repetidament, un fogar és un lloc de reunió, sigui per narrar un conte, per compartir experiències, per parlar… Però coneixien el llenguatge els neandertals? Doncs sí. En tenien i ho sabem gràcies a un estudi que van fer els nostres col•legues de l’Equipo de Investigación de Atapuerca, Ignacio Martínez, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell (director, a més, de l’IPHES, Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social),entre d’altres.

Vista de la Cova de les Teixoneres amb l'equip que aquests dies hi excava - Alexandre Canet

Per esbrinar-ho, aquests investigadors es van centrar en analitzar l’àrea de Broca -una de les parts del cervell que coordinen el llenguatge- de les restes de cranis que sortien a les excavacions. Aquest mètode es va abandonar pels pocs fòssils descoberts i l’excessiva fragmentació dels cranis recuperats. Així doncs, van decidir que s’havia de mirar la composició de la part que comunica la faringe amb la tràquea, ja que depenent de la seva altura i dela seva posició, l’individu estaria preparat per parlar o no. No obstant, la laringe es de matèria cartilaginosa i no fossilitza, per tant, no es conserva fins als nostres dies.

Així les coses, Juan Luis Arsuaga i Ignacio Martínez van donar la volta a la truita i van anar a buscar la resposta a l’orella, ja que disposaven de restes d’aquest òrgan d’Homo heidelbergensis que han aparegut a la Sima de los Huesos de Atapuerca. A través de l’estudi de la composició de l’oïda humana actual, van calcular quines freqüències captem, i es van adonar que els sons que emetem estan sempre dins d’aquests paràmetres. Al reconstruir l’oïda d’un Homo heidelbergensis, van establir les pertinents comparacions i es van adonar que estava capacitat per escoltar, més o menys, les mateixes freqüències que nosaltres. Conseqüentment van concloure, molt acertadament, que si podien escoltar era perquè podien captar sons, i conseqüentment, gaudien de la parla.

Els gens de la parla

Un treball publicat al Current Biology per Krause i col•laboradors, l’any 2007, va demostrar que els neandertals tenien un gen denominat FOXP2, imprescindible per al desenvolupament del llenguatge en l’Homo sapiens, nosaltres. Si aquests homínids posseïen aquest gen, no ens hauria d’estranyar que emetessin sons com ho fem nosaltres.

John Maynard Smith i Eörs Szathmary, en el seu llibre ‘The Major transitions in evolution’, ens expliquen que el llenguatge hauria d’haver aparegut juntament amb el començament de la fabricació d’eines lítiques, perquè analitzant el cervell humà han observat que la majoria de les zones que controlen la parla i, per tant, el llenguatge, també tenen a veure amb la manipulació d’eines i objectes diversos, i d’aquí ve l’interès per l’àrea de Broca que comentàvem abans.

Així doncs, suposen que el procés cognitiu de la fabricació d’eines va de la mà de la construcció de frases. Però això només és una interpretació. Nosaltres preferim mirar els fòssils i les pedres a veure què ens diuen i si podem comprovar aquesta hipòtesi, ja que ara per ara tot sembla indicar que parlaven. Però quan van començar a gaudir d’aquesta capacitat? De moment no sabem la resposta. Benvinguts, doncs, a una nova incògnita en aquest trencaclosques de la història humana.

Foto del dia

Espectaculars restes fòssils trobats a la Cova del Toll - A. Canet

Entre les espectaculars restes fòssils trobades a les Coves del Toll sobresurt una vèrtebra d’ós de les cavernes. Certament, aquest animal és el rei de Moià.

Comparteix

    Comentaris

    • Puig

      16/08/2010 - 15:26

      Molt bona, l’explicació. Fa poc vaig llegir un article sensacional al Sàpins sobre aquest mateix tema de l’oïda. realment, l’IPHEs i Sàpiens feu molt bona parella. Rossell, aquest nit et veuré a Sota Terra. A veure si trobeu alguna cosa interessant a Capellades.

    • Marc

      16/08/2010 - 15:37

      Quan parleu de fòssils al referir-vos als ossos que esteu trobant, són realment fòssils ( que han fet el pas d’os a pedra..) o per ser mlenàris els anomeneu així?. Moltes gràcies!

    • Jordi Rosell Ardèvol

      16/08/2010 - 16:06

      Puig, moltes gràcies, espero que t’agradi el programa. Malauradament, des d’aquí, el podem seguir poc.

      Des del seu inici tant l’IPHES com el Sàpiens s’han buscat i la veritat és que la revista és una plataforma boníssima per fer arribar la nostra recerca a tots els públics. Ja saps que aquesta és una de les fites més importants que és va plantejar el nostre director (l’Eudald) quan es va fundar l’institut.

      Marc, agraïm la teva pregunta perquè ens ajudarà a clarificar algunes coses. Els fòssils no són solament de pedra. Qualsevol resta faunística que està situada dins d’un estrat i que ensenya les activitats biològiques del passat s’anomena fòssil. En el cas del Plistocè, que és el període que estudiem nosaltres, rarament els ossos estan petrificats. Però des d’aquesta perspectiva, són fòssils.

    • Carme

      16/08/2010 - 17:06

      Segueixo el bloc des del primer dia, però fins avui no havia fet cap comentari. La veritat és que se us ha de felicitar a tots ( i a totes). Primer per tot allò que expliqueu, que és sensacional i et fa sentir com si fossis a l’excavació. I segon per les respostes a les preguntes de la gent que llegeix el bloc, molt ràpides i molt ben fetes. Jo us en faig una. Fa pocs dies vaig llegir una notícia que deia que uns britànics havien demostrat que neandertals i sàpiens es van aparellar i van tenir fills. I que això havia estat una de les causes de l’extinciò de la primera espècie. Què n’opineu? Li doneu cap credibilitat?

    • Júlia

      17/08/2010 - 0:43

      Hola. Sóc una fan, tan de Sapiens com del programa Sota Terra. Estic encantada amb el treball d’en Jordi Rosell. Us segueixo a diari i he trobat estrany no veure a l’arqueòleg Rosell en cap de les fotos que heu publicat, només en la foto de presentació dels directors. És a l’excavació? M’agradaria fer una visita al jaciment per conèixer-lo, però si no hi és, m’ho pensaré. Gràcies per tot allò que ens esteu ensenyant i moltes felicitats. Petons.

    • Jordi Rosell

      17/08/2010 - 8:20

      Moltes gràcies, Júlia. Sí que volto pèl jaciment, i t’esperem. Qualsevol de nosaltres estarà encantat de fer-te una visita a les excavacions.

    • Maria Lluïsa

      17/08/2010 - 14:43

      Hi ha antropòlegs que encara continuen qüestionant que els neandertals poguessin parlar com nosaltres. Per exemple, el fet de descobrir el FOXP2 idèntic al nostre no vol dir necessàriament que estiguessin dotats de la parla, perquè es creu que hi ha altres gens clau implicats i que no s’han estudiat encara en ells.
      N’hi ha d’altres que diuen que encara que poguessin parlar, això no demostra que el seu llenguatge fos tant complex com els nostres (i ara que surtin aquells linguistes que diuen que totes les llengües són iguals).
      Per mi la millor prova que parlaven és la cooperacio en grup. Hagués estat molt dificil caçar aquell cavall de 300 quilos que ahir va sortir al Sota Terra sense haver planificat abans com caçar-lo en grup, i per fer això cal un llenguatge oral.

    • Juan Ignacio Morales

      18/08/2010 - 21:04

      Tens raó Maria Lluïsa.

      Moltes vegades algunes característiques antómiques o biològiques les podem deduir a partir de comportaments socials o de trets culturals. Ja fa molts anys que excavem jaciments pertanyents als Neandertals, i quan ens trobem de cara amb la complexitat social que es desprén del seu grau d’organització i de la seva tecnologia resulta molt complicat no plantejar una forma de comunicació avançada, una parla elaborada. D’aquesta forma, els descobriments genètics no farien sino que enfortir aquesta idea que els que treballem recuperant la seva història creiem força consolidada.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús