Eines lítiques, poques, però espectaculars

Video de l’IPHES sobre la fabricació d’eines a la Prehistòria

Les Coves del Toll no és caracteritzen particularment per ser riques en la troballa d’útils lítics, sinó que pràcticament tot el que surt és animal. Les eines en pedra són escasses, en comparació a les restes d’ossos, però les que hem trobat fins ara són simplement espectaculars!

Punta de silex bandejat - Alenxandra Canet

Ja han aparegut dues puntes retocades d’un tipus de sílex que es coneix com a bandejat, les quals estarien col•locades segurament a l’extrem d’un mànec de fusta i s’utilitzarien per a la cacera. Han sortit també denticulats, que potser van servir per a treballar la fusta, i ascles sense retocar, essent aquesta última l’eina més esmolada que podien obtenir els neandertals al Paleolític mitjà, fa entre 130.000 i 30.000 anys. Durant aquest període hi havia, entre d’altres, dues tècniques de talla lítica molt característiques: la levallois –que us expliquem en la composició fotogràfica que acompanya aquest post-, i la discoide. En ambdues formes s’utilitzen dues pedres: el nucli, a partir del qual extraurem les eines, i el percussor o instrument amb el que es colpeja el nucli, que pot ser de pedra, o d’altres materials, com asta de cérvol o fusta.

Esquema de la tècnica levallois. Juan Ignacio Morales ens demostra com s'extrau una punta - A. Canet

La tècnica levallois és més elaborada que la discoide i consisteix en realitzar extraccions al voltant de tot el perímetre del nucli, de manera centrípeta, per tal de “dibuixar” l’ascla que s’extraurà a continuació. Una vegada que aquest procés de preparació està enllestit, es colpeja en un dels extrems per a així extraure l’ascla que s’havia anat formant en el centre del nucli.

La tècnica discoide és una mica diferent. En aquest cas es prepara el nucli per tal de poder obtenir ascles tallants de manera continuada per cadascuna de les seves dues cares.

Poc més podem explicar sobre les eines lítiques, ja que fins que no procedim al seu estudi més detallat no podrem saber la seva procedència o el seu significat en el conjunt del jaciment. Per ara el que sí podem dir és que a mesura que anem excavant el nivell 3, de fa uns 50.000 anys, especialment cap a la banda d’accés de la Cova de Teixoneres, ens començem a trobar, cada cop més, amb útils tan singulars com la punta retocada que surt a la foto. És una troballa preciosa, no us sembla?

Foto del dia

Part de l’equip observa al Juanin realitzant el seu treball de talla lítica - A. Canet

Comparteix

    Comentaris

    • leti menéndez

      11/08/2010 - 11:39

      Madre mía esa punta de silex, que pasada,
      evidentemente sois unos craks!!!
      Muchísimos besos, me gustaría estar ahi!!!

    • Salvador

      11/08/2010 - 13:19

      A mi també m’agradaria ser allà,excavant amb ells i no pencant de cambrer tot el “putu” estiu en una Barcelona que crema.Per això vaig estudiar història! Quina enveja, quan llegeixo cada dia el vostre bloc!!!!

    • Alegria

      11/08/2010 - 20:40

      El último Neandertal.
      Debes recordar que solo pretendíamos vivir. Y fui a los bosques para seguir adelante. Amé para poder luchar. Vencí a la oscuridad. Sabios ancestros plasmaron complejidad en nuestras mentes. Tu instante pasajero es para mi una eternidad. Como el nombre de aquel primer valle. Descuartizaron mi cuerpo y lanzaron mis despojos al vacio. Oí los golpes de mi carne chocar contra las rocas. Un ruido que todavia perdura, un olor penetrante. Una sensación de despedida. Sin esperanza, terminó aquel asalto de vida, aquella rabia de amar, aquel mundo salvaje i maravilloso que ahora intentais desenterrar. ¿Sabiduría? ¿Conocimiento? ¿Entendimiento? ¿Envidia? ¿Avaricia?… Tu evolución solo significó tu soledad. Y aún así debes recordar que solo pretendíamos vivir.

    • Jordi Rosell Ardèvol

      11/08/2010 - 23:06

      Ai, Leticia, Salvador, quina sort tenim de que la tecnologia ens permeti compartir amb vosaltres l’excavació!!! Però finalment podem tenir una mica d’arqueologia pop.

      Alegria, m’encanta el teu compte. Realment hem d’entendre l’extinció dels neandertals com un episodi tràgic de la nostra història biològica. Ens hem quedat tan sols com a representants del gènere Homo.

    • Paula

      12/08/2010 - 16:27

      Buen trabajo!

    • Pilar

      12/08/2010 - 20:35

      Avui he tornat de vacances i he descobert el bloc.No me’l penso perdre,ja que m’apassiona l’arqueologia, la prehistòria, el Sàpiens i l’Eudald Carbonell. Moltes felicitats i moltes gràcies per aquest regal.

    • Maximiliano

      14/08/2010 - 0:18

      Excelente trabajo!!!!! Ha de ser gran orgullo semejante investigación. Que alegría ver entre ustedes a Zilio y Hammond, grandes investigadores en la patagonia argentina!!!!!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús