No paren de sortir fòssils!

Anna Rufà ensenyant una eina lítica de fa 50.000 anys - IPHES

Portem ja cinc dies d’excavació i ja estem desbordats per la quantitat de material que estem trobant. Entre les restes més espectaculars hi ha vàries dents d’os de les cavernes, de hiena i diverses eines lítiques de sílex de bona qualitat.

Avui, el fogar que ha sortit semblava un mar de xinxetes (per assenyalar totes les restes que estem posant al descobert) i treballant sobre ell hi havia tres membres de l’equip: l’Alejandra, el Juanlu i la Judit, tots tres amb molta cura per a rescatar les restes cremades.

L'Antonio Rodríguez ens mostra una dent d'ós de les cavernes. Mireu que orgullós que està; sembla un nen amb sabates noves - IPHES

Com ja vam comentar en l’últim post, el foc és un indicador, a més de tècnic, cultural. Però per què diem cultural? Perquè en aquesta professió hem d’anar més enllà fòssils i situar-nos en el context.

Nombrosos estudis ja han demostrat que els neandertals parlaven, es vestien, elaboraven estratègies de caça, i tenien la mateixa “humanitat” que nosaltres.

Així doncs, no ens és difícil imaginar a una família neandertal asseguda al voltant del foc, xerrant, rient i, com no, somiant.

Els xefs

Els nostres amics neandertals que van fer aquest foc el van fer servir per a cuinar, a més de foragitar a les bèsties i donar calor. I a través d’aquest estudi que estem duent a terme, podrem comprendre millor com aquests “xefs” preparaven els seus menjars.

Richard Wrangham, en el seu llibre anomenat Catching fire, ens explica diverses tècniques de cuina dels nostres avantpassats. Fa 40.000 anys, a l’Abri Pataud, a França, escalfaven pedres de riu per a bullir l’aigua i coure el menjar. A Gibraltar s’ha estudiat com, fa 93.000 anys, els neandertals escalfaven les pinyes dels pins al foc i les obrien amb pedres, tal i com fan molts caçadors recol•lectors actuals, per a menjar-se les llavors. A l’Àfrica, no obstant, s’han trobat evidències de que es coïa la carn directament sobre el foc.

Hem hagut de fer un viatge a una papereria del poble per comprar més xinxetes, ja que hem de marcar totes les restes que apareixen al fogar. Companys, això és una passada - IPHES

Com es va cuinar la costellada? Aquesta és una pregunta que intentarem respondre el més aviat possible, quan tinguem més informació en anar excavant el fogar.

Comparteix

    Comentaris

    • Salva

      08/08/2010 - 12:49

      Brutal! Aquest bloc és l’hòstia. A veure si un dia d’aquests em puc escapar cap a Moià a veure aquesta gent en directe. Felicitats per aquesta informació tan ben donada.

    • llobregat

      09/08/2010 - 9:18

      Hola amics, fa temps que vaig llegir al Sàpiens un article sobre les coves de Moià. Alllà s’explicava la importància d’aquestes coves. Heu descobert alguna cosa més de comes repartien l’estada a la cova les hines, els ossosi els humans? Aquestes hienes i aquets ossos, eren similars als actuals? Hi havia, encara, altres animals a les coves? Moltes gràcies pelbloc.

    • Antonio Rodríguez Hidalgo

      09/08/2010 - 16:26

      Hola llobregat, soy Antonio Rodríguez. Te escribo desde Moiá en el descanso entre turno y turno de la excavación. Las preguntas que haces son muy interesantes. Algunas de ellas (o más exactamente, la búsqueda de respuestas a estas preguntas) resultan ser lo que nos trajo a Moiá hace unos cuantos años. Intentaré contestarte.
      Como sabéis, las Coves del Toll ( Teixoneres y Toll), son dos yacimientos que fueron parcialmente excavados durante el siglo XX. De este modo, antes de emprender nuestra aventura, conocíamos de antemano algunos datos referentes a la fauna fósil.
      El relleno de los dos yacimientos pertenece al Pleistoceno superior y Holoceno (aproximadamente los últimos 120.000 años). Durante este tiempo, las especies animales han cambiado (evolucionado) muy poco en cuanto a morfología y comportamiento ya que 120 mil años a escala biológica y geológica es prácticamente un suspiro.

      Por tanto, hienas y osos han cambiado muy poco desde entonces. Que no haya osos y hienas en Moiá hoy en día es una cuestión de distribución de las especies, pero la hiena que encontramos aquí, es Crocuta crocuta exactamente igual que la hiena manchada del Serengueti.

      Con los osos tenemos un pequeño problema: resulta que la especie representada en las cavidades (Ursus speleaus) se extinguió completamente hace unos 10.000 años, sin que queden poblaciones de este formidable mamíferos en ninguna parte del mundo.
      Por los huesos que encontramos, sabemos que era un animal de un tamaño mucho mayor que cualquiera de los osos actuales.

      Además de osos y hienas, estos yacimientos han proporcionado restos fósiles de león, lince ibérico, tejón, zorro, cánidos (posiblemente lobos), bisontes, ciervos, cabra salvaje, rebeco, corzo, caballo salvaje, asno salvaje e incluso rinocerontes e hipopótamos. No sólo eso, sino que procesando el sedimento que excavamos, se observa la presencia de decenas de especies de micromamíferos (roedores, murciélagos, insectívoros), reptiles y anfibios.
      Todos estos animales pertenecen a las faunas del Pleistoceno (animales salvajes), pero en el Toll, también encontramos fauna del Holoceno (animales domésticos como cabras y ovejas) relacionada con las ocupaciones de grupos Neolíticos y de la Edad del Bronce, aunque esto es otra “Historia”.

      Por último, la pregunta que nos haces sobre cómo compartían el espacio (las cuevas) unos y otros, me parece muy inteligente. Esa es la pregunta que nos hacemos como científicos y para resolverla, excavamos e investigamos, por ejemplo, en las Coves del Toll.

      La respuesta es difícil. Parece claro que al menos desde el Pleistoceno medio ( hace 780.000 años), los homínidos cuentan con la tecnología y las cohesión social suficientes para hacer frente a cualquier león, oso o hiena.
      Es evidente que no podían compartir el espacio en el mismo momento, así que las ocupaciones de unos y otros carnívoros (incluidos los humanos) debieron alternarse en el tiempo.

      Seguramente, la llegada de los homínidos a Teixoneres provocaba la huida de cualquier morador, fuese oso, zorro o conejo. En momentos en los que los neandertales estaban lejos, la cavidad se transformaba una vez más en refugio de toda clase de carnívoros.

      Sin embargo (y esta es mi opinión personal) la Historia de la vida, no son matemáticas. Si sabemos algo a ciencia cierta, es que el comportamiento humano es muy complejo y muy diverso. Las interacciones entre homínidos y carnívoros deben haber sido igualmente complejas y diversas.

      Bueno y ahora marcho que tenemos una ulna de oso de las cavernas en el Toll a punto de caramelo. Espero haberte contestado.

    • llobregat

      09/08/2010 - 18:06

      Hola Antonio, moltes gràcies perla teva reposta.Per la rapidesa i,sobretot, pel contingut. M’agrada molt l bloc i m’agrada molt la feina que feu des de lPHES i que segueixo sobretot des de Sàpiens. Fa falta més gent com vosaltres, científics amb ganes de divulgar i no d’estar tot el dia sobre un pedestal. La divulgació que feu des del bloc i que també fa Sàpiens i programes com Sota terra o Històries de Catalunya és bàsica. Moltes felicitats, i a tu Antonio novament moltes gràcies. I sort!

    • Lucia

      09/08/2010 - 19:03

      Jo estic amb tu, llobregat!

    • Maria Lluïsa

      09/08/2010 - 20:49

      Mare meva, quin jacimentàs!!! Aquí hi ha feina per estona, només falta que surti algun os d’un d’aquells magnífics xefs o convidats del banquet, i això ja seria la BOMBA!!!
      Enhorabona per tots vosaltres, ara només falta que els de TV3 hi dediquin un reportage com cal!

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús