Ferran Soldevila, fe en Catalunya

L’obra de Soldevila (Barcelona, 1894-1971) és encara avui molt important. Les diverses i recents valoracions ultrapassen el cercle dels especialistes per a fixar-se en un dels homes-nervi que ha contribuït a lligar generacions tot vetllant per què el fil històric no es trenqués com pretenia el franquisme. Fou un dels historiadors que mantingué la “Fe en Catalunya”, títol també d’un famós article seu de resistència, en moments difícils que tot s’ensorrava.

A les portes dels anys quaranta quan eren legió els catalans silenciats, o que feien callar, i els de l’exili, com ell mateix, no podien fer arribar al seu poble la seva veu.   Contribuir a treure la seva aportació de l’oblit, al record de la seva presència, d’una actuació que esdevingué gairebé símbol de la resistència ha estat una meritòria feina de la transició ençà. Fou, per la seva catalanitat, silenciat pel poder franquista i posteriorment, per les esquerres més oficialistes, també menystingut. Soldevila, home de molts registres però d’un sol nexe:  catalanitat en la visió nacional de la història de Catalunya i afany de rigor en el treball, amb passió i com Tàcit: «Sine ira et studio».

Recordo els comentaris a l’aula d’un professor de la primera UAB a finals dels seixanta, que el qualificava d’historiador romàntic, igual que a Rovira i Virgili, com si fos un «poeta foll», un autor d’obra menor, d’obra desigual o, cosa pitjor, d’un autodidacta del qual no et pots refiar. És clar que a la nostra tendra edat d’estudiants si ens ho deien ens ho crèiem malgrat que Pierre Vilar hagués escrit dos anys abans, el 1966 a Serra d’Or, que era «l’home que assumeix ensems diverses tradicions: (…) la tradició romàntica de les grans reconstruc¬cions nacionals a la manera de Michelet, la tradició clàssica d’una escriptura sòbria i perfecta.» I continua, no s’ho perdin: «Sovint he somrigut d’aquells qui creuen poder reprotxar a un Ferran Soldevila la seva recerca apassionada del “fet diferencial” que assenyala l’originalitat catalana a través de les edats. Si no hi hagués hagut “fet diferencial”, no hi hauria hagut “fet català”. I d’aquest “fet català”, la passió mateixa de Soldevila n’és un testimoniatge. Hom pot estar d’acord o no amb ell sobre aquesta o aquella tria. Hom pot no pot estar en desacord sobre el principi dels seu mètode.»

Als setze anys no llegíem el mensual monàstic, el “descobrirem” més tard i, és clar, no replicàvem als professors, almenys si no estàvem segurs del que coneixiem. Tanmateix un altre professor ens parlava de la sèrie de biografies catalanes en que hi figura un volum seu, un altre ens recomanava la Nadala de la fundació Carulla del 1969, dedicada a la seva obra, un altre els “Episodis de la història” amb que enceta aquesta singular i extraordinària col•lecció a tot Europa d’alta divulgació, alhora recerca i projecció. S’anava descobrint la seva aportació que enlluernava pel to pedagògic. Avui a les biblioteques de l’UAB hi ha tota la seva producció, extensa, rigorosa i exemplar.   Ara en podem parlar lliurement i cal felicitar nos-en.

Apareixeren dossiers monogràfics, se’n fan tesis i recerques –Enric Pujol, Rosa Montoriol…- i contemplem  tota aquesta amplitud temàtica. Als llocs on intervingué se’l recordà i es pot fer l’any Soldevila com es feu el Verdaguer o ara l’Espriu. Pel valor real i simbòlic. L’IEC, l’Acadèmia de Bones Lletres, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, d’on fou arxiver, la mateixa Generalitat… reconegixen el valor de català il•lustre i es reedita tot i el fangar de la indústria cultural amb polítiques públiques de pujades d’impostos que sembla vulguin destruir.

Al costat d’aquests homenatges caldria que aparegués la reedició de les seves memòries Al llarg de la meva vida (1970) como s’ha fet amb altres treballs seus de difícil accés i poc coneguts com Hores angleses (1947) que ajuden a entendre l’home, el seu pensament.   Medievalista rigorós, escriptor fi i precís, amb l’elegància típica dels anys trenta, del qui la tenia, que eren molts. Soldevila, amb una extensa obra publicada, exercí un mestratge que arriba en el centenari del naixement el 1994. El detonant per una lenta i constant recuperació. Aspirava a un país normal i per aquesta raó volia, com diu Quim Torra, (Avui, 3-IV-2011) una història nomal. La seva obra és múltiple temàticament, abasta des de la monografia d’alta divulgació sobre Les dones en la nostra història (1963) o Els catalans i l’esperit bel•licós (1966) fins els treballs d’alta cultura com Pere el Gran (1952) o Els primers temps de Jaume I (1968) passant per obres del present, a la que són tan reacis els historiadors: Història de la proclamació de la República a Catalunya, (1977). Soldevila ha estat un historiador que ha arribat al poble. Les diverses edicions de la seva Història de Catalunya editades per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana o per l’editorial Alpha (1963) i el resum de Selecta (1968) o la Síntesi d’història de Catalunya de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1995)… han estat un notable èxit editorial i que ha contribuït a fixar la identitat en temps de conflicte de suplantació de la catalanitat per l’espanyolitat.

No és estrany, doncs, que quan es plantejà l’ edició d’una breu història pàtria (Resum d’Història dels Països Catalans, 1974) d’alta tirada , arran el cinquè centenari de la impressió del primer llibre en català, hom triés la seva versió i Miquel Coll i Alentorn expliqués a la «Motivació inicial» el per què de l’edició sense necessitat de justificar o explicar el per què de la tria de l’autor. No hi havia, aleshores, ningú com Soldevila per aquesta labor de divulgar planerament la història de Catalunya: «informació indispensable per a saber qui hem estat i com hem arribat a ésser qui som».

Aquest objectiu el va menar a escriure manuals d’història de Catalunya, obres d’assaig amè, articles de to cultural en diaris i revistes com Història de Catalunya il•lustrada (1967) i, fins i tot, a una singular obra: Què cal saber de Catalunya (1968) que és una introducció  ideal per a la visió del ric món de la catalanitat.   El Soldevila historiador fou ben notable, treballador infatigable, amb un sentit directe d’escriptura sempre pensant en el lector. D’ací l’estil que per la catalanitat militant li congrià amics i enemics.

Conreà tres aspectes del treball històric amb igual encert: la recerca a través de publicacions ben suggerents, la divulgació amena i rigorosa i la docència amb l’accepta¬ció amical dels alumnes fins que el resultat de la guerra li talla totes tres ales.   S’exilià per coherència i honestedat personal. Com historiador la seva bibliografia és extensa i notable.

Com a nacionalista la seva contribució fou valuosa: IEC, Escola de Bibliotecàries, Estudis Universitaris Catalans, la  universitat catalana, La Publicitat, Revista de Catalunya... foren moltes les tribunes i iniciatives que comptaren amb la seva constant i laboriosa aportació. Segurament caldria rellegir se la seva obra amb uns ulls nous i aleshores una altra afirmació de Vilar afirmant que la voluminosa Historia de España (1954) marcarà la historiografia de la península pot prendre un valor de referent en el que fa igualment a la història de Catalunya.

Si poguessin aparèixer la reedició de les memòries, dels articles de La Publicitat (1920 1938) faríem honor a la frase amb que Josep Fontana i Lluís Duran en cloure la introducció de Per conèixer Ferran Soldevila: «Soldevila [és] no solament un dels nostres historiadors més importants, sinó un gran escriptor, capaç d’interessar-nos i de transmetre’ns la seva passió per aquest país, els seus homes i els seus fets».

Aquests dies que el portal ARCA ha entrat el diari La Publicitat al seu web, bona iniciativa i podrem així fàcilment llegir i assaborir el periodista fi i sagaç com també ho fou a Journal de Genève, Revista de Catalunya, a l’historiador que també era present als diaris i n’estava content, com va dir a Porcel en famosa entrevista (Serra d’Or, setembre 1967) on aquest homenot del noucentisme com l’etiquetava encertadament Eva Serra, passava balanç a una vida de treball i servei.

Comparteix

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

*

Normes d'ús