Seminaris en tàndem: xerrades a la carta per a medievalistes

dimarts, 30/10/2012 (IRCVM)

           L’Associació de Recerca i Difusió InTerdisciplinària en Cultures Medievals (ARDIT) va nàixer el curs passat amb la voluntat d’aplegar estudiants de tercer cicle que portin a terme investigacions sobre l’Edat Mitjana, sense fer diferències entre disciplines. Així, de moment en formem part historiadors, filòlegs, historiadors de l’art, filòsofs i arxivers vinculats a l’IRCVM o al Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona.

           Durant el curs acadèmic que ara comença, a més d’una sèrie de sessions formatives per als socis d’ARDIT, hi ha previstes diverses activitats obertes al públic: el primer congrés internacional de l’associació (Els espais del coneixement), una segona edició de les Jornades ARDIT de Networking en Recerca Interdisciplinària i els Seminaris en Tàndem, als quals dedicarem l’entrada d’avui.

           Els Seminaris en Tàndem donen l’oportunitat als joves doctorands d’exposar el seu projecte de recerca i de rebre comentaris i suggeriments per part dels assistents (companys, professors, altres investigadors, estudiants…) per millorar i ampliar la perspectiva de treball. En efecte, generar diàleg és l’objectiu principal dels seminaris que, com el seu nom indica, compten amb la participació de com a mínim dos ponents a cada sessió i un moderador.tandem_Laia_Glory.jpg

           Tot i que hi ha un tema que és el fil conductor de les dues exposicions, s’intenta que els ponents pertanyin a àmbits diferents o utilitzin metodologies diverses, de manera que ofereixin enfocaments complementaris d’un mateix tema. Tot seguit, es deixen trenta minuts de debat perquè el públic pugui participar-hi de forma activa. De fet, aproximadament un mes abans de cada sessió, els assistents trobaran un formulari al web d’ARDIT perquè plantegin les preguntes que voldrien que es resolguessin a la sessió. La primera, a càrrec de Delfi Nieto (Llicenciada en Física i en Història) i Georgina Rabassó (Llicenciada en Filosofia), portà el títol de Visions medievals de l’univers i se celebrà el 27 de setembre. La propera, a càrrec de Laia Sallés i Glòria Sabaté, tractarà La imatge del musulmà com a enemic a l’Edat Mitjana: de la crida a la croada d’Urbà II al Curial e Güelfa i tindrà lloc el dia 29 de novembre a les 17.30.

Hi esteu convidats!

Gemma Pellissa Prades, coordinadora dels Seminaris en Tàndem d’ARDIT

El “puzzle” de la pintura mural romànica catalana: Restituir el patrimoni fragmentat i dispers al seu context

dimarts, 23/10/2012 (IRCVM)

Sant Climent de Taüll és indiscutiblement un dels monuments artístics més emblemàtics de l’art romànic català, i la seva imatge és habitual a l’hora de resumir els actius del país en el terreny del patrimoni i el turisme cultural. Avui, però, Sant Climent de Taüll no és simplement l’església que el visitant pot veure a la Vall de Boí. A inicis del segle XX, la seva descoberta i reconeixement com a monument important de l’art romànic català va comportar les més importants transformacions de l’edifici: la venda d’alguns dels seus elements mobles més destacats, l’arrencament de part de les pintures murals i el seu trasllat al Museu d’art de Barcelona per tal d’evitar-ne la seva exportació, les diferents campanyes de restauració i la realització de reproduccions. Per tant, conèixer Sant Climent de Taüll aI segle XXI de manera complerta és complicat: l’església conserva importants fragments de pintures murals, descoberts amb posterioritat a l’arrencament de 1920, així com algunes imatges, frontals i parts de retaules; al Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hi poden veure les pintures arrencades el 1920, així com mobiliari i objectes; i encara cal anar a dos museus més per a trobar la resta d’obres conservades d’aquest conjunt. I la majoria del més d’un centenar d’esglésies amb pintures murals romàniques han viscut històries paral·leles a la de Sant Climent de Taüll, amb resultats de fragmentació i dispersió similars, que fan difícil al visitant la comprensió dels conjunts.

Sant Climent de Taüll (Foto I. Lorés)

Sant Climent de Taüll (Foto I. Lorés)

Des d’ARS PICTA, un Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya, dirigit per la professora Milagros Guardia i que està integrat en l’Institut de Recerca de Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, s’està treballant en un projecte ambiciós que ha de permetre pal·liar aquesta realitat de la pintura mural romànica. L’enfocament és radicalment nou, perquè l’objectiu és conèixer de manera integral cada una d’aquestes esglésies, per tal de restituir en la mesura del possible l’edifici i tot el que contenia en època romànica. És així com podem “retornar” les pintures murals al seu context: l’espai de l’església, amb els murs que decoraven, l’escultura i tot allò que conformava l’atrezzo per a la litúrgia (la decoració de l’altar, amb els frontals, els teixits, els mosaics, les imatges, els objectes i els llibres). Per això cal veure com i en quines fases es va construir i decorar l’edifici, però també les modificacions que al llarg dels segles ha anat patint per adaptar l’espai a noves pràctiques litúrgiques i devocions i que van comportar la proliferació de retaules  i d’emblanquinats dels murs que sovint van tapar bona part de les pintures romàniques. En aquest sentit, es busca tota la informació sobre el procés de desmuntatge i transformació en monuments que han patit cada una d’aquestes esglésies, sobretot al segle XX. D’aquesta manera, i amb l’ajut de tota mena de documents, podem arribar a saber amb més o  menys precisió com eren cap el 1900, en quins moments van anar sortint de l’església les obres i decoracions que ara es troben disperses i on són, i en què han consistit les diferents restauracions de les pintures, dels elements mobles i de l’edifici, de les quals en depèn el seu aspecte actual, a fi i efecte de poder disposar del màxim de peces del trencaclosques.

Sant Climent de Taüll, Caïm matant Abel, 1123 (Foto I. Lorés)

Sant Climent de Taüll, Caïm matant Abel, 1123 (Foto I. Lorés)

La construcció d’un Centre documental virtual (www.arspicta.cat), d’accés obert, té com a objectiu presentar els resultats de l’estudi en cada un dels conjunts. Cada església inclourà no només informació i imatges relatives a la seva història, a l’arquitectura, a la decoració escultòrica i pictòrica, al mobiliari i objectes, sinó també les transformacions que ha patit fins avui. Finalment, la pintura mural romànica de cada església es presentarà amb una restitució virtual gràfica que permetrà visualitzar-les en el seu emplaçament original, tot integrant els diferents fragments, sovint conservats en més d’un lloc, i proposant una “visita” de l’església que avui és físicament impossible de fer.

Està previst que al llarg del 2012 s’incorporin els conjunts de les esglésies de la Vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí), de Santa Maria d’Àneu, de Sant Pere de Sorpe, de l’església del castell d’Orcau, de Santa Maria de Mur i de Santa Maria de Barberà.

 

Immaculada Lorés, Universitat de Lleida

per a Ars Picta

Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), Universitat de Barcelona

Nova sorpresa medieval rera un retaule barroc: les pintures murals romàniques d’Eras Bòrdas de Les

dijous, 18/10/2012 (directorircum)

El 3 d’octubre la Direcció Regional d’Afers Culturals (DRAC) del departament francès de Migdia Pirineus emetia un comunicat de premsa: a l’església d’Orjot del municipi d’Eras Bòrdas de Les, al Coserans, ha estat realitzada una important troballa. La notícia ens arribava a travès dels nostres col·legues Emmanuel Garland i Olivier Poisson que ens l’enviaven fa pocs dies tal com la recollia el diari francès La Dépêche el dia 5 d’octubre.

Decoració mural romànica apareguda al cilindre absidal de l'església d'Orjot, Eras Bòrdes de Lès, en enretirar el retaule del segle XVIII. Fotografia de J.-F. Peiré, Drac Midi-Pyrénées

La troballa consisteix en unes importants restes de pintura mural romànica a l’absis de l’església. Com és freqüent, les pintures restaven amagades rera un retaule del segle XVIII y en enretirar-lo han quedat a la vista una part dels murals romànics. Es tracta de les figures de cinc apòstols sota arcs. A l’eix del mur, i dividint  els grups d’apòstols, s’hi pot veure una finestra en que destaca la qualitat de la decoració ornamental de cintes en ziga-zaga.

Detall del cilindre absidal on es poden veure dues figures d'apòstol, sant Pere i un de no identificat, sota els quals els signes zodiacals del lleó i l'escorpí. Fotografia de J.-F. Peiré, Drac Midi-Pyrénées

A l’esquerra de la finestra trobem, identificades mitjançant inscripcions en llatí, les figures de Pere (S P.r.) amb les claus, un apòstol no identificat i Bartomeu (S Bartolomevs); a la dreta, les d’Andreu (S Andreas) i Jaume (S Iacobi). La perforació de l’absis durant els segles XVI i XVII per a obrir-hi unes finestres va ser la causa probable de la destrucció de la resta de figures així com de la inscripció del cinquè apòstol conservat. En total devien ocupar el mur cilíndric deu apòstols i, per tant, tal i com passa en d’altres indrets, com Sant Climent de Taüll mateix, la resta d’apòstols i d’altres figures de sants, si les hi havia, devien decorar les parets i pilars del presbiteri, ja fora de l’absis.

Per sota dels apòstols es conserven cinc figures del zodiac dins medallons semblants als que veiem a Santa Maria de Taüll. Les destruccions també han afectat aquesta part de la decoració però el conservat ho és en un magnífic estat que permet d’identificar les representacions del capricorn (signvm c………), el lleó (signvm leonis), l’escorpí (signvm …rpionis), el cranc (signvm can.ris) i la balança (signvm pesis).Destaca la qualitat de la conservació, amb uns colors esplèndids, com poques vegades es poden veure.Trobareu una bona galeria amb les imatges a la mateixa pàgina del DRAC que és la font de les imatges que veieu en aquest bloc.

Imatge del signe zodiacal del lleó en la decoració absidal de Eras Bòrdas de Les. Fotografia de J.-F. Peiré, Drac Midi-Pyrénées

L’estructura decorativa d’aquest absis és molt habitual. L’espai central figuratiu és tancat en la part alta mitjançant una cornisa decorada amb una greca amb efectes de profunditat. El mateix motiu apareix per sota de les figures, en aquest cas en forma de greca en espiral. La part inferior apareixia decorada mitjançant una reproducció de cortinatges de la que només en resten alguns framents. Malhauradament, la conca absidal propiament dita apareix en l’actualitat pintada amb un blauet intens, rera el qual s’ignora s’hi ha restes de la decoració original romànica.

Després d’aquestes troballes l’església ha estat tancada per tal de protegir la descoberta. No serà fins al 2013 quan s’emprendran les tasques de museització necessàries per a fer-les visitables. En el projecte està previst la realització de petites prospeccions per tal de veure si hi ha més restes ocultes sota els enlluïts posteriors.

Com acostuma a passar amb aquestes descobertes inesperades també la premsa d’aquí se n’ha fet ressó. En primer lloc el diari Ara en l’edició del 10 d’octubre. Quatre dies més tard ha estat el diari El País el qui ha recollit la notícia.

La importancia del conjunt, tal i com destaca la professora Milagros Guardia, membre de l’IRCVM i directora d’Ars Picta, únic grup a Catalunya que s’ocupa de l’estudi de la pintura romànica, rau en el fet que una troballa com aquesta a la cara nord dels Pirineus serveix per completar el panorama d‘una pintura mural romànica que, fins ara, només comptava en aquell territori amb l’important conjunt conservat a la catedral de Sent Líser de Coserans.

Sempre és inevitable voler establir comparacions ràpidament, i des del DRAC de Migdia-Pirineus els responsables apunten a la vinculació amb els conjunts de Taüll. No hi ha dubte que la proximitat hi és. Tant a nivell iconogràfic, com en la solució dels plecs dels medallons tancant els signes del zodiac a Orjot i animals a Santa Maria de Taüll i a San Baudelio de Berlanga, les altres úniques dues esglésies on trobem aquest motiu, gairebé idèntic. Ara bé, com ha pogut detectar, Cristina Tarradellas, investigadors d’Ars Picta que s’ocupa dels conjunts andorrans, el signvm pesis, la cara de dona o el sant Pere són molt propers a algunes de les figures de les peculiars pintures de Sant Martí de la Cortinada a Ordino (Andorra). Per tant, d’entrada, una nova baula que ens parla de les connexions, que sabem freqüents, entre diferents territoris Pirenencs.

El millor de tot per als qui ens dediquem a les pintures romàniques és que sempre sembla que ja no hi hagi d’haver cap troballa més, doncs els serveis de patrimoni i de conservació, els museus i els investigadors sembla que ja hagin aixecat totes les pedres, llevat totes les capes de calç i apartats tots els retaules, i malgrat tot les troballes no s’aturen i segueixen sorprenent-nos.

Carles Mancho

8es Jornades de Cultures Medievals

dimarts, 16/10/2012 (IRCVM)

Com cada any per a aquestes dates, l’Institut de Recerca en Cultures Medievals i el Màster de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, organitzen les Jornades de Cultures Medievals que, al seu torn, són el tret de sortida d’aquesta nova edició del màster .

En aquesta ocasió se m’ha demanat que faci la lliçó inaugural i que tracti un tema relacionat amb la meva especialitat, l’Arqueologia Medieval. Així, doncs, la meva proposta girarà entorn l’aportació de l’arqueologia en la recerca sobre les formes de vida dels nostres avantpassats medievals, amb especial atenció als objectes, els espais i el paisatge.

Convençuda com estic de la necessària interdisciplinarietat de les diferents àrees de coneixement per assolir objectius de recerca comuns, faré un recorregut per l’evolució de l’Arqueologia Medieval i la seva metodologia  amb especial incidència en els resultats finals de les recerques i amb exemples d’interpretació històrica a partir de les dades que ens aporta el registre arqueològic.

D’aquesta manera donaré pas a la taula de debat en la que plantejarem el diàleg entre fonts diverses: documentals, iconogràfiques i literàries, sense oblidar-ne d’altres. En aquesta taula hi participaran Rosa Lluch (Història), Anna M. Mussons (Filologia) i Rebecca Swanson (Història de l’Art) i debatrem sobre  les aportacions d’una i altra disciplina en la recerca històrica, cercarem punts de contacte i plantejarem possibles objectius comuns. Esteu tots convidats.

A mitjans del segle passat L. Febvre ens deia:

Hay que utilizar los textos, sin duda. Pero todos los textos. Y no solamente los documentos de archivo […] También un poema, un cuadro, un drama son para nosotros documentos, testimonios de una historia viva y humana, saturados de pensamiento y de acción en potencia […] Porque la historia se edifica, sin exclusión, con todo lo que el ingenio de los hombres puedan inventar y combinar para suplir el silencio de los textos, los estragos del olvido.

(Lucien Febvre. Combates por la historia. Barcelona: Ariel, 1992. Págs. 29-30)

Aquest és el camí que ha de seguir la recerca històrica.

Marta Sancho i Planas

 

Declaració d’intencions

dijous, 11/10/2012 (IRCVM)

Quan s’endega qualsevol projecte sempre planen dubtes. Es compliran les expectatives? Tirarà endavant? Es consolidarà? El neguit és sempre el mateix, la incertesa sobre el camí emprès.
Fa una vintena d’anys a la Universitat de Barcelona van començar a formar-se els primers grups de recerca en l’àmbit de les humanitats. Era una novetat, especialment per a àrees com la que va acabar acollint el qui això subscriu, la història de l’art. Després de decennis  acostumats a treballar de manera individual començava a ser necessari definir projectes, crear equips… altrament no haurien arribat diners per a llibres o campanyes d’estudi, becaris, etc.
L’acollida ha estat molt desigual. De fet, encara hi ha qui treballa en solitari amb un èxit notable. No és estrany, ja que en darrera instància la recerca en història o filologia encara depèn d’una manera fonamental de les reflexions individuals que els investigadors realitzem a partir de les dades. En realitat això és així per a tot l’espectre científic en què la reflexió té més pes que l’acció, ja sigui la filosofia ja la física teòrica. Podríem dir que superant la vella divisió entre ciències i lletres o, la més recent, entre experimentals i humanitats, la realitat actual ens parla de ciències de l’experimentació, del desenvolupament tecnològic, i de la reflexió. En pocs anys hem passat d’una organització de la recerca universitària caòtica, amb un projecte per a cada investigador, a una no menys caòtica organització basada en un o més projectes per a cada grup de recerca en què conviuen també les recerques individuals de cada investigador.
Tanmateix, un canvi s’ha anat produïnt: molts de nosaltres ens hem acostumat a un horitzó d’expectatives diferent. Cada cop ens és més estrany trobar algú que no comparteixi la informació o que no intercanvïi els fruits de les seves reflexions de manera tan metòdica i sistemàtica com abans, en solitari, transcrivia un document notarial o disseccionava un poema. Això ha anat enriquint el panorama de la recerca dels qui ja hi eren i dels qui hem anat arribant, i és especialment evident en els qui ens dediquem a l’Edat Mitjana. Ara, expressions com transferència del coneixement, internacionalització s’han fet habituals i ja no es pot concebre una recerca sense plantejar-se com els seus resultats seran traslladats a la societat.
Aquest era el panorama fa quatre anys quan un nombrós grup de professors de la Universitat de Barcelona va decidir fer un pas més enllà i fundar l’Institut de Recerca en Cultures Medieval (IRCVM). Feia poc temps que s’havia creat el màster de Cultures Medievals i l’experiència d’agrupar estudiants interessats en la materia i els professors especialitzats ens havia agradat. Per damunt de cap altra cosa vam constatar que prescindir en la formació dels futurs investigadors de les tradicionals compartimentacions d’història, filosofia, filologia o història de l’art no només era gratificant sinó objectivament millor. Què podia passar si ens posàvem d’acord també per a organitzar i coordinar la recerca? Amb aquesta intenció va néixer l’IRCVM, l’1 de gener de 2009.
El primer èxit, m’atreviria a dir que sense precedents des de la fundació de la Universitat de Barcelona al segle XV, va ser intern: més de seixanta professors de tretze departaments i set facultats diferents, cadascun amb el seu pare i la seva mare –com pesa això encara ara en l’estructura universitària!–, van demanar de pertànyer a l’Institut que havia de néixer.
De sobte havíem entès, després de tants anys fent recerca, que potser no calia anar a París o Berlín per tal de trobar un especialista en grec medieval perquè al despatx del costat, qui ens ho havia de dir!, en teníem un d’excepcional. Ara seguim anant a París o Berlín però ja no és una necessitat és una tria, un a més a més.
L’IRCVM, sense haver-s’ho proposat, és una de les estructures de recerca dedicades a l’Edat Mitjana més important del món. El nombre de projectes i la qualitat i quantitat de les nostres publicacions això ho confirment. Si entreu en la nostra pàgina web (www.ircvm.ub.edu) i comenceu a conèixer els qui d’ara en endavant escriuran des d’aquest bloc, veureu la diversitat i qualitat dels professors que en formen part. Alguns noms us seran potser familiars, fins i tot molt, d’altres encara gens, recordeu-los, però, perquè en poc temps començaran a deixar de ser desconeguts. No és aquest el moment d’explicar-vos tot allò que ja hem fet i els nostres projectes. Això us ho anirem presentant a poc a poc, és la nostra obligació doncs les nostres recerques es fan, gairebé sempre, amb fons públics i els primers destinataris haurien de ser sempre els nostres conciutadans.
Quan s’endega un projecte nou sempre hi ha el neguit de saber si s’està emprenent la via correcta. També nosaltres el tenim en encetar aquest bloc des d’una revista de divulgació històrica consolidada com Sàpiens. Sí que us podem avançar que des d’aquí, cada dimarts, provarem d’aproximar-vos a la realitat de l’Edat Mitjana d’una manera diferent per a nosaltres, intentant abordar els temes d’una manera accessible però des dels ulls i la veu de qui de l’Edat Mitjana se n’ocupa cada dia bé impartint classe, bé descobrint novetats, bé reinterpretant els fets d’una història, la medieval, menys llunyana del que pogués semblar.
La nostra voluntat és desmuntar els tòpics entorn a la “fosca” Edat Mitjana tot fent-vos arribar allò que es cou en la més alta recerca universitària, i establir amb tots els qui ens seguireu un diàleg que, de segur, ha d’enriquir també les reflexions dels qui escriuran des d’aquest bloc.
Amb la complicitat de Sàpiens endeguem aquest projecte i doncs una nova fase en les nostres col·laboracions amb la revista. És just, doncs, acabar amb un agraïment per l’acollida de la proposta.
Sigueu benvinguts a aquest bloc, nosaltres ens hi considerem benarribats.

Carles Mancho

Director