Entrades amb l'etiqueta ‘Víkings’

Víkings a la Península Ibèrica

dimarts, 12/05/2015

El maig de 2013, quan vaig acabar el meu doctorat sobre dialectologia de les inscripcions rúniques més primerenques, em vaig veure en un creuament de camins. Quin seria el meu proper projecte? Havia de seguir investigant sobre lingüística històrica i runologia, o potser optar per quelcom diferent? Era el moment de dissenyar el meu projecte de post-doctorat, però també era el moment de dissenyar el futur de la meva carrera d’investigació. Si continuava centrant-me en la runologia, continuaria sent runòloga. Cert és que m’encanta la lingüística històrica. Però una part del que disfrutava mentre escrivia la meva tesi era pensar en contacte, moviment, conflicte i influència a nivell europeu abans de i durant l’Alta Edat Mitjana. I després de molt pensar, i dissenyar un parell de projectes potencials que no m’acabaven d’omplir, la inspiració va arribar mentre llegia un capítol de Neil Price a The Viking World. En aquest capítol es parlava del pas dels víkings per Espanya, Àfrica i el Mediterrani. Ja havia llegit sobre el pas dels víkings per Espanya de manera bastant general, però en aquest moment em vaig sorprendre preguntant-me si no hi havia cap possibilitat de que s’haguessin assentat alguns grups a la península, com van fer a tants altres llocs. D’aquest pensament passatger van sorgir molts més dubtes: hem recopilat ja totes les fonts històriques que mencionen el pas víking per diferents parts de la Península? Quin grau d’impacte hi van tenir? Va tenir aquest contacte algun tipus d’impacte a Escandinàvia? Ha quedat alguna empremta del seu pas esperant a que la descobrim? El projecte Viking Iberia: Fear, Resistance and Cross-Cultural Exchange va néixer a partir d’aquestes preguntes, i de seguida va apartar qualsevol altre projecte que hagués pogut concebre. El meu cor ja estava en aquest.

A aquest projecte determinaré l’impacte històric, cultural i arqueològic dels escandinaus a Espanya (i en un futur també em centraré en Portugal) durant l’època Vikinga. Aquesta va ser una època de ràpida expansió des de les seves pàtries cap a tota Europa, Terranova, el Mar Negre, etc. Va ser un procés que va començar amb petits viatges d’assetjament amb la fi d’aconseguir bens i descobrir noves terres i riqueses, per després tornar a la seva terra i guanyar fama i fortuna. Amb el temps, aquests viatges augmentaren de durada i canviaren en molts casos a viatges que culminaven en assentaments, i amb una amalgamació amb la població autòctona, com va ser el cas de la Danelaw a Anglaterra.

Les fonts medievals estan d’acord en que els víkings assetjaren les costes de Galícia, Portugal i el sud d’Espanya durant tres segles. Aquestes fonts pertanyen a les tres cultures i podem dividir-les en: fonts cristianes del nord, tan cròniques com annals, fonts àrabs de diferents tipus i mencions a algunes de les sagues nòrdiques. D’altra banda tenim les evidències arqueològiques. Fins aquest moment aquesta evidència se centra en les construccions erigides per defensar a la població dels atacants d’una banda, i en la destrucció d’edificis (normalment eclesiàstics) que poden ser datats al període dels atacs d’un altra. Aquestes construccions estan totes a la zona gallega, mentre que la única evidència de destrucció al sud la podem trobar a les muralles de Sevilla.

Irene García Losquiño i els arqueòlegs  Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström.

Irene García Losquiño i els arqueòlegs Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström.

Vaig decidir seguir el mateix ordre per al projecte que els víkings van seguir al seu pas per la península, amb la qual cosa vaig començar per Galícia (tot i que és possible que passessin primer per Euskadi). Estava treballant en un article sobre els primers assetjaments a Galícia segons les fonts històriques quan va aparèixer al diari un article que deia que s’havien trobat dues àncores a una platja gallega. De seguida em vaig posar en contacte amb Mariña Patrimonio, l’associació de patrimoni local (els membres de la qual tenen uns coneixements històrics i arqueològics impressionants) per organitzar una visita per examinar les àncores. M’acompanyarien també dos arqueòlegs suecs, especialitzats en època vikinga: Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström. Al parlar amb el president de l’associació em va quedar clar que hi havia molt més per veure i examinar que les àncores, i em va suggerir que truqués en Manuel Gago, de l’Universitat de Santiago, per conèixer altres llocs que poguessin interessar-me a la costa occidental de Galícia.

D’aquesta visita i l’exploració d’una setmana de nombrosos llocs de la regió em va quedar clar que havia vist restes arqueològiques de construccions contra els víkings per estudiar, examinar i excavar, a més de llocs que bé podrien ser de procedència vikinga. Per exemple, amb Manuel Gago vàrem visitar una localització anomenada Torre do Mouros que és un tipus de construcció única, ja que va ser feta no per aturar atacs víkings, sinó per acollir i protegir a la població en un lloc remot durant els atacs. Un altre possible construcció escandinava podria ser la que es troba a Os Moutillós, just a la mateixa platja on es trobaren les àncores. Sobre aquest lloc he escrit un article que espero poder compartir aviat amb vosaltres.

 En aquests moments em trobo organitzant una altra expedició, aquesta vegada amb intenció de realitzar una petita excavació en un parell de localitzacions gallegues molt prometedores. He rebut finançament d’una institució sueca per a aquesta fi (Sven Svensson Foundation) i tant jo com el meu equip estem molt contents de poder tirar endavant aquest projecte. L’any que ve i el següent em continuaré centrant en l’impacte arqueològic a Galícia i començaré també la part andalusa del projecte. Estic planejant una estància a Sevilla d’un semestre amb l’esperança de poder trobar vestigis arqueològics a les zones destruïdes pels víkings durant els segles d’enfrontaments. Si tot surt com espero, i continuo aconseguint finançament, la zona mediterrània serà el meu tercer objectiu.

Irene García Losquiño

Centre for Scandinavian Studies, University of Aberdeen

*The Viking World, editat per Stefan Brink i Neil Price, es pot trobar a l’editorial Routledge. 

Desxifrant misteris o de com llegir runes

dilluns, 28/04/2014

Fa ben poc el runòleg noruec Jonas Nordby va sortir a la premsa per haver desxifrat un misteriós codi rúnic inscrit en un pal de fusta del segle XIII en el qual estaven encriptats els noms propis Sigurd i Lavrans. Generalment les runes es llegeixen fent correspondre a cada runa el valor fonètic equivalent a la primera lletra del seu nom rúnic. Així la runa ↑ (týr) es llegiria “t”. Però en Nordby ha descobert que en aquest pal de fusta, les runes no es llegeixen fent correspondre el valor inicial, sinó el valor final del seu nom rúnic. Per tant, la runa ↑ (týr) es llegiria “r”:

Il·lustració de Jonas Nordby

A la il·lustració teniu el codi de jötunvillur sencer amb les noves equivalències de les runes, i prenent com a referència el fuþark més recent, el de les 16 runes. Aquest mètode de codificació s’ha trobat en altres inscripcions, que a partir d’ara, i gràcies a aquest descobriment, ja podrem llegir.

Quan llegim runes ens hem de desprendre de la concepció de linealitat a la qual estem acostumats quan llegim les nostres lletres. Tal i com ens recomana Nordby, per poder llegir runes, les hem de mirar des de diferents angles.[1]És el seu caràcter angulós el que les permetia gravar més fàcilment en superfícies pètries, òssies, i, fins i tot, en ferro. La forma de les runes té una similitud inquietant amb certs signes ibers, i sinó què em dieu d’aquesta inscripció trobada a Guissona?

Inscripció ibèrica, Guissona

Per llegir les runes hem de tenir en compte que van més enllà del seu valor fonètic. Nordby ens parla encara d’un altre sistema d’encriptació rúnic: a partir d’una aparent errada en el tall d’una runa en un tros d’os trobat a Sigtuna al segle XII, Nordby demostra com la paraula “ráð”, que obtenim aplicant el seu valor fonètic corresponent, és el resultat de la lectura superficial d’aquest grup de runes. Si fem girar l’os 180º graus i llegim les runes en el sentit invers, obtindrem una segona paraula que completa la lectura anterior: “þat”. “Ráð þat” vindria a ser la lectura completa, i és un imperatiu que es tradueix per “llegeix això!” Aquest “llegir” que ben bé seria “interpretar”. El verb “ráða” apareix en molts altres textos relacionats amb les runes, un d’ells molt conegut, és el Rúnatal a on es relata com Odin, després de penjar nou nits de l’arbre Yggdrasil, va veure les runes i les va agafar. Ens pregunta: “veitztu, hvé rísta skal, veiztu, hvé ráða skal?”, és a dir: “que saps entallar-les? que saps llegir-les?”[2]

A hores d’ara ja en sabem una mica més, però encara ens queda per veure un últim sistema d’encriptació, el que trobem a la Introduction to English Runes del runòleg britànic Raymond I. Page, un llibre de referència en assumptes runològics. Page ens presenta aquesta imatge, junt amb altres criptogrames rúnics[3]:

 

Foto: Aslak Liestøl/Kulturhistorisk museum, Universitetet i Oslo

I, pensareu, però si això no són runes! I teniu raó, però només en part. Aquest pal de fusta del segle XII representa, aparentment, una sèrie d’homes barbuts, però cadascun dels caps correspon a una runa. Les runes de l’antic fuþark, el de 24 runes, s’agrupaven en tres ættir o grups amb vuit runes cadascuna. Com llegim aquests caps encriptats? Cadascun d’ells té un nombre de pèls mirant cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra. Els pèls de l’esquerra ens diuen de quina ætt, de quina octada rúnica es tracta, en aquest cas de la segona; i els pèls de l’esquerra ens diuen la posició en que la trobarem la runa, en aquest cas: la cinquena. Així, el primer cap, prenent com a referència el fuþark de 16 runes, representa la runa “sól”.

Aquest sistema, així com l’anterior, el trobem ja a la monumental Rökstenen, una pedra de dos metres i mig d’alçada tallada al segle IX a Suècia i estudiada pel filòleg tarragoní Jose Antonio de la Nuez Claramunt.

L’investigador alemany Alfred Becker també ens parla d’aquest tipus d’encriptació en la seva lectura del Franks Casket. Al panel R veureu com les arrels dels arbres estan tallades de la mateixa manera que les barbes del pal de fusta anterior. Becker ens explica com s’integra el text rúnic amb les imatges gravades en aquest os de balena del segle IX trobat a Northúmbria. El Franks Casket es troba al British Museum, i si aneu a veure’l, no us perdeu l’exposició Vikings que hi serà fins a finals de juny.

Ara bé, no cal anar tan lluny, ara mateix a Barcelona tenim una oportunitat única, podem anar a llegir pedres rúniques a l’exposició Víkings al Museu Marítim. Fins a finals de setembre teniu l’ocasió de visitar aquesta exposició organitzada junt amb l’Statens Historiska Museet d’Estocolm, i a on trobareu rèpliques de pedres rúniques i una pedra sepulcral original de la illa de Gotland.

Pedra sepulcral de Smiss (När, Gotland, Suècia). Aquest tipus de pedres es troben exclusivament a l'illa de Gotland i mostren escenes mitològiques. Imatge cedida pel Museum Marítim de Barcelona. Foto: Martín Benet.

 

Aquest tipus de pedres es troben exclusivament a l’illa de Gotland i mostren escenes mitològiques. [4]

 

I per si en sortiu del museu amb ganes de continuar llegint runes, la pàgina d’Arild Hauge té un recull extensíssim del corpus rúnic amb imatges de moltes pedres i objectes amb gravats que podreu anar llegint, ajudant-vos de les traduccions que us proposen.

Per aquells de vosaltres que encara no n’heu tingut prou, sapigueu que l’1 de setembre d’aquest any a la ciutat sueca de Nyköping se celebra el Reading Runes, el vuitè simposi internacional sobre runes i inscripcions rúniques. Quedareu absolutament encriptats!

 

 

 

 

 

Inés García López

 Universitat de Barcelona


[1]Nordby, J. K. “Ráð þat, If You Can!” Futhark  International Journal of Runic Studies. Vol 3, 2012.

[2]Respecte al Rúnatal, podeu consultar l’estudi i la traducció al català fets pel professor Macià Riutort de la Universitat Rovira i Virgili a la Revista Salina 12, 1998, p. 29-39.

[3]Raymond I.Page, An Introduction to English Runes, Woodbridge: Boydell Press, 1999, p. 84.

[4] Imatge cedida pel Museum Marítim de Barcelona. Foto: Martín Benet.

Instruccions per ser un bon víking avui dia

divendres, 31/01/2014

Avui inaugurem nova secció a Medievalistes en bloc amb la sana intenció de recollir totes aquelles evidències de que l’Edat Mitjana encara és entre nosaltres. I no, no ens referim a la nostra delicada situació econòmica ni a les lleis retrògrades, sinó a aquelles manifestacions més aviat culturals que demostren que el període medieval, per bé o per mal, encara ens sedueix.

I per iniciar-nos en aquest tema, i com sabem que hi ha molta gent interessada en reproduir costums medievals (decisió ben respectable), us portem avui una sèrie d’instruccions per convertir-vos en el perfecte guerrer víking:

1– Agafeu el vostre casc amb banyes… i trenqueu-les. Gràcies a les llegendes romàntiques del segle XIX aquest mite s’ha perpetuat sense cap fonament. Els vertaders cascos víkings tenien forma cònica, molt més pràctica que unes incòmodes banyes que havien de xocar contra totes les portes, no creieu?

2– Si sou dones, no us preocupeu, també podeu ser guerreres! Des de les shieldmaiden fins a les arxiconegudes valkíries, el paper de les dones a la societat i la mitologia vikinga no era pas ni calmat ni passiu. I aquest esperit combatiu l’han recollit obres que abasten des de la Brunilda de l’Anell dels Nibelungs fins a la Eowyn d’El senyor dels Anells (veieu el patró?).

Recordem que la shieldmaiden Eowyn va ser la que va acabar amb un dels enemics més poderosos de la Terra Mitjana!

3 – Per agafar una mica d’inspiració agafeu un parell de còmics de Thor, o si voleu anar una mica més ràpid, mireu-vos alguna de les dues pel·lícules. Empapeu-vos de l’esperit justicier de Thor i de les idees boges de Loki, però no us les prengueu gaire en serio. Al cap i a la fi, el paio aquest porta ales al seu casc.

4– Per tenir una idea més fidedigna, podeu veure la sèrie del History Channel Vikings. Allà, apart de trobar-vos a un lleugerament idealitzat Ragnar Lodbrok, tindreu el plaer d’escoltar Old English i Old Norse, llengües que es van preocupar de consultar a una experta. L’ambientació d’aquesta sèrie, tot i barrejar fets des del segle VIII al segle XIII, és prou fidedigna com per introduir-nos en la societat vikinga. Especial menció a l’escena en la que un grup de víkings expliquen a un perplex monjo irlandès com els seus déus van crear el món.

5– Si voleu posar-li banda sonora, teniu moltíssimes opcions, algunes més tradicionals i altres…. no tant. Per si no ho sabíeu, us informem que des de fa anys existeix el Viking Metal, gènere que, evidentment, va néixer a Escandinavia i que intenta recuperar l’esperit èpic de l’època vikinga a través de la música metal. Els seus videoclips estan bastant ben ambientats (sense banyes!) i alguns arriben a punts mitològics notables, com seria el cas d’aquest (atenció, no posar-lo si no agraden els ritmes forts). Paral·lelament, fa anys també que un corrent Black Metal es dedica a propugnar els vells déus nòrdics, però com també s’han dedicat a cremar esglésies i altres delictes greus, us recomanem que a aquests no els emuleu.

6– Potser ara que ja esteu totalment inspirats voleu posar en pràctica les vostres habilitats guerreres. Què us semblaria entrar en el món del rol? No, aquí no hi han assassins amb katanes, només gent que s’ho passa bé al voltant d’una taula fingint que són guerrers totpoderosos. Entre ells, els víkings són un gran paper que representar, i els podem trobar a jocs com 7º mar o Pendragon, més o menys modificats.

Aquí uns quants víkings del History Channel saquejant Lindisfarne.

7– Però si us sembla poc fingir que sou un guerrer, perquè no convertir-vos en un? A llocs com York podeu trobar recreació de batalles en les que es té cura fins al més mínim detall. Però si us queda una mica lluny, el Regne Unit no és l’únic lloc on es desenvolupen aquestes activitats, perquè a Galícia mateix es celebren festes com la de Catoira, això sí, amb unes quantes banyes de més.

8– Una vegada hagueu descarregat l’energia berserker que teniu a dins, i comenceu a sentir nostàlgia de les batalles, podeu anar per rememorar velles èpoques d’esplendor a la nova exposició que inaugurarà el proper març el British Museum. Allà, entre totes les peces destacarà indubtablement una nau vikinga de grans dimensions portada expressament des de Suècia. I no, sembla que no venia embolicada en paquets plans!

Coneixeu alguna altre manera de ser un bon víking avui dia? Compartiu-la amb nosaltres als comentaris!

Clara Jáuregui

ARDIT Cultures Medievals