Entrades amb l'etiqueta ‘Taüll’

Obrir-se al romànic a la Vall de Boí

dimecres, 29/10/2014

Estic segura que no vindré a descobrir la sopa d’all a ningú si us dic que a la Vall de Boí hi ha molt de romànic. Tant si hi hem anat com si no, tots tenim al cap imatges de muntanyes, campanars i pantocràtors que, poc a poc, s’han anat convertint en icones d’un moment concret de la nostra terra. No és pas una novetat reivindicar aquest passat, però sí ho és la manera com des de la pròpia Vall de Boí s’ha anat impulsat el seu patrimoni de forma clara i unitària.

Em preguntareu – i amb tota la raó – a què ve ara parlar de la Vall de Boí. El motiu no és altre que el blogtrip en el que he tingut oportunitat de participar el passat cap de setmana gràcies a la iniciativa de la Vall de Boí i Cafès de Patrimoni. I ara em direu “ah, però llavors segur que està venuda!” i, altre cop, sou ben lliures de pensar-ho. Però prometo d’explicar-vos amb total sinceritat allò que he tingut el privilegi de veure.

Cartell animant a compartir a Santa Eulàlia d'Erill la Vall.

Cartell animant a compartir a Santa Eulàlia d’Erill la Vall.

Per començar: el patrimoni romànic. No és pas sorprenent que allò que cridi més l’atenció a una medievalista sigui qualsevol cosa vinculada amb la seva època. Així que la visita a les diferents esglésies (Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll i Sant Quirc de Durro) estava destinada a ser un absolut èxit. Però més enllà de si són boniques o no, que ho són, el que més interessava d’aquesta visita era veure com s’impulsava el patrimoni tan particular d’aquest indret i com s’hi han incorporat les noves tecnologies. I davant d’un públic tan exigent aquest últim punt s’ha mirat i remirat. En aquest sentit, la Vall de Boí ha optat per obrir-se al món i no quedar-se tancada ni enfocar-se a un públic concret, com si fos un tresor amagat. Tant l’accessibilitat, com la comunicació i difusió del patrimoni són prioritaris i això queda patent des del primer moment en què s’entra a Santa Eulàlia d’Erill la Vall i et trobes un cartell incitant-te a fer fotos i compartir-les a les xarxes socials.

Reproducció de les pintures originals a Sant Joan de Boí.

Reproducció de les pintures originals a Sant Joan de Boí.

Certament la visita ha estat plena de debats interessants pel que fa a la difusió del patrimoni, el paper del món acadèmic o els diferents projectes que s’han tirat endavant a la Vall. Potser un dels més recurrents fou sens dubte el paper que les còpies i reproduccions juguen en aquestes esglésies llarg temps abandonades i que ara lluiten per recuperar el temps perdut. Aquest és el cas de Sant Joan de Boí, que al seu interior ens mostra reproduccions de les pintures originals conservades al MNAC, oferint al visitant la paleta original de colors medievals i que, òbviament, desperta opinions contradictòries pel que fa a l’ús de la còpia com ens didàctic.

Potser l’element que ajunta tots dos debats, aquesta incorporació de les noves tecnologies i el paper de les reproduccions, és el famós mapping de Sant Climent de Taüll. Després de la retirada de la còpia dels frescos dels anys 60, ara es poden contemplar les pintures conservades, més una recreació projectada de l’absis central conservat al MNAC per tal de poder imaginar com devien haver estat en origen. Tot i que no agrada tothom, la proposta no deixa indiferent a ningú. Polèmica perquè en veure la reconstrucció s’engega de nou el debat sobre la retorn de les restes originals conservades al MNAC; sempre interessant escoltar l’intercanvi d’opinions entre els que defensen la posició del museu i els qui no, davant la constatació del mur cruelment blanc de l’església al final de la projecció. Potser el debat còpia-original no s’acabarà mai, però sens dubte ara el visitant entén millor in situ, encara que només sigui per un instant, com degué ser l’església tal i com havia estat pensada a l’Edat Mitjana. Les emocions juguen un paper molt important en aquest tema, i més enllà del debat acadèmic, puc dir que veure ple de color aquell absis és una de les millors experiències que he tingut oportunitat de viure. Esperem que un dia es puguin reproduir la resta de pintures que hi ha al MNAC.

Far a Sant Quirc de Durro.

Faro a Sant Quirc de Durro.

Finalment, un altre punt a favor d’aquesta Vall, a banda la concentració de patrimoni, és el lloc incomparable on es troba. No es pot entendre aquesta arquitectura sense posar-la en relació amb el paisatge que l’envolta, i això és una cosa que afortunadament entenen a la Vall de Boí i potencien.  I es que l’indret, que des de Barcelona ara ens sembla tan llunyà i de difícil accés, en altres temps va ser via de pas i intercanvi cultural precisament pels mateixos motius. L’orografia es manté tot i que n’haguem canviat els usos i que l’especulació urbanística també s’hi hagi deixat sentir. Des del Parc Nacional d’Aigüestortes (que varem tenir també la fortuna de visitar) però, volen estendre exactament el contrari: que tot estigui com sempre ha estat, intentant no destorbar el curs natural de les coses. Dins d’aquesta filosofia s’hi pot encabir també la conservació del romànic, que porta anys intentant tornar al seu estat original, amb noves tecnologies o sense. A cap altre indret s’entén millor aquesta voluntat de congelar el temps que a Sant Quirc de Durro, l’ermita que s’alça a 1500 metres i que comparteix vistes amb el “faro” de les tradicionals falles. Allà, les tradicions paganes ens recorden que cap cristianització és prou forta com per oblidar el substrat que constitueix al cap i a la fi el caràcter identitari d’aquells que viuen a la Vall. Podrem tornar algun dia als orígens dels que tant parlen?

Clara Jáuregui

 

El “puzzle” de la pintura mural romànica catalana: Restituir el patrimoni fragmentat i dispers al seu context

dimarts, 23/10/2012

Sant Climent de Taüll és indiscutiblement un dels monuments artístics més emblemàtics de l’art romànic català, i la seva imatge és habitual a l’hora de resumir els actius del país en el terreny del patrimoni i el turisme cultural. Avui, però, Sant Climent de Taüll no és simplement l’església que el visitant pot veure a la Vall de Boí. A inicis del segle XX, la seva descoberta i reconeixement com a monument important de l’art romànic català va comportar les més importants transformacions de l’edifici: la venda d’alguns dels seus elements mobles més destacats, l’arrencament de part de les pintures murals i el seu trasllat al Museu d’art de Barcelona per tal d’evitar-ne la seva exportació, les diferents campanyes de restauració i la realització de reproduccions. Per tant, conèixer Sant Climent de Taüll aI segle XXI de manera complerta és complicat: l’església conserva importants fragments de pintures murals, descoberts amb posterioritat a l’arrencament de 1920, així com algunes imatges, frontals i parts de retaules; al Museu Nacional d’Art de Catalunya s’hi poden veure les pintures arrencades el 1920, així com mobiliari i objectes; i encara cal anar a dos museus més per a trobar la resta d’obres conservades d’aquest conjunt. I la majoria del més d’un centenar d’esglésies amb pintures murals romàniques han viscut històries paral·leles a la de Sant Climent de Taüll, amb resultats de fragmentació i dispersió similars, que fan difícil al visitant la comprensió dels conjunts.

Sant Climent de Taüll (Foto I. Lorés)

Sant Climent de Taüll (Foto I. Lorés)

Des d’ARS PICTA, un Grup de Recerca Consolidat de la Generalitat de Catalunya, dirigit per la professora Milagros Guardia i que està integrat en l’Institut de Recerca de Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona, s’està treballant en un projecte ambiciós que ha de permetre pal·liar aquesta realitat de la pintura mural romànica. L’enfocament és radicalment nou, perquè l’objectiu és conèixer de manera integral cada una d’aquestes esglésies, per tal de restituir en la mesura del possible l’edifici i tot el que contenia en època romànica. És així com podem “retornar” les pintures murals al seu context: l’espai de l’església, amb els murs que decoraven, l’escultura i tot allò que conformava l’atrezzo per a la litúrgia (la decoració de l’altar, amb els frontals, els teixits, els mosaics, les imatges, els objectes i els llibres). Per això cal veure com i en quines fases es va construir i decorar l’edifici, però també les modificacions que al llarg dels segles ha anat patint per adaptar l’espai a noves pràctiques litúrgiques i devocions i que van comportar la proliferació de retaules  i d’emblanquinats dels murs que sovint van tapar bona part de les pintures romàniques. En aquest sentit, es busca tota la informació sobre el procés de desmuntatge i transformació en monuments que han patit cada una d’aquestes esglésies, sobretot al segle XX. D’aquesta manera, i amb l’ajut de tota mena de documents, podem arribar a saber amb més o  menys precisió com eren cap el 1900, en quins moments van anar sortint de l’església les obres i decoracions que ara es troben disperses i on són, i en què han consistit les diferents restauracions de les pintures, dels elements mobles i de l’edifici, de les quals en depèn el seu aspecte actual, a fi i efecte de poder disposar del màxim de peces del trencaclosques.

Sant Climent de Taüll, Caïm matant Abel, 1123 (Foto I. Lorés)

Sant Climent de Taüll, Caïm matant Abel, 1123 (Foto I. Lorés)

La construcció d’un Centre documental virtual (www.arspicta.cat), d’accés obert, té com a objectiu presentar els resultats de l’estudi en cada un dels conjunts. Cada església inclourà no només informació i imatges relatives a la seva història, a l’arquitectura, a la decoració escultòrica i pictòrica, al mobiliari i objectes, sinó també les transformacions que ha patit fins avui. Finalment, la pintura mural romànica de cada església es presentarà amb una restitució virtual gràfica que permetrà visualitzar-les en el seu emplaçament original, tot integrant els diferents fragments, sovint conservats en més d’un lloc, i proposant una “visita” de l’església que avui és físicament impossible de fer.

Està previst que al llarg del 2012 s’incorporin els conjunts de les esglésies de la Vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí), de Santa Maria d’Àneu, de Sant Pere de Sorpe, de l’església del castell d’Orcau, de Santa Maria de Mur i de Santa Maria de Barberà.

 

Immaculada Lorés, Universitat de Lleida

per a Ars Picta

Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), Universitat de Barcelona

Nova sorpresa medieval rera un retaule barroc: les pintures murals romàniques d’Eras Bòrdas de Les

dijous, 18/10/2012

El 3 d’octubre la Direcció Regional d’Afers Culturals (DRAC) del departament francès de Migdia Pirineus emetia un comunicat de premsa: a l’església d’Orjot del municipi d’Eras Bòrdas de Les, al Coserans, ha estat realitzada una important troballa. La notícia ens arribava a travès dels nostres col·legues Emmanuel Garland i Olivier Poisson que ens l’enviaven fa pocs dies tal com la recollia el diari francès La Dépêche el dia 5 d’octubre.

Decoració mural romànica apareguda al cilindre absidal de l'església d'Orjot, Eras Bòrdes de Lès, en enretirar el retaule del segle XVIII. Fotografia de J.-F. Peiré, Drac Midi-Pyrénées

La troballa consisteix en unes importants restes de pintura mural romànica a l’absis de l’església. Com és freqüent, les pintures restaven amagades rera un retaule del segle XVIII y en enretirar-lo han quedat a la vista una part dels murals romànics. Es tracta de les figures de cinc apòstols sota arcs. A l’eix del mur, i dividint  els grups d’apòstols, s’hi pot veure una finestra en que destaca la qualitat de la decoració ornamental de cintes en ziga-zaga.

Detall del cilindre absidal on es poden veure dues figures d'apòstol, sant Pere i un de no identificat, sota els quals els signes zodiacals del lleó i l'escorpí. Fotografia de J.-F. Peiré, Drac Midi-Pyrénées

A l’esquerra de la finestra trobem, identificades mitjançant inscripcions en llatí, les figures de Pere (S P.r.) amb les claus, un apòstol no identificat i Bartomeu (S Bartolomevs); a la dreta, les d’Andreu (S Andreas) i Jaume (S Iacobi). La perforació de l’absis durant els segles XVI i XVII per a obrir-hi unes finestres va ser la causa probable de la destrucció de la resta de figures així com de la inscripció del cinquè apòstol conservat. En total devien ocupar el mur cilíndric deu apòstols i, per tant, tal i com passa en d’altres indrets, com Sant Climent de Taüll mateix, la resta d’apòstols i d’altres figures de sants, si les hi havia, devien decorar les parets i pilars del presbiteri, ja fora de l’absis.

Per sota dels apòstols es conserven cinc figures del zodiac dins medallons semblants als que veiem a Santa Maria de Taüll. Les destruccions també han afectat aquesta part de la decoració però el conservat ho és en un magnífic estat que permet d’identificar les representacions del capricorn (signvm c………), el lleó (signvm leonis), l’escorpí (signvm …rpionis), el cranc (signvm can.ris) i la balança (signvm pesis).Destaca la qualitat de la conservació, amb uns colors esplèndids, com poques vegades es poden veure.Trobareu una bona galeria amb les imatges a la mateixa pàgina del DRAC que és la font de les imatges que veieu en aquest bloc.

Imatge del signe zodiacal del lleó en la decoració absidal de Eras Bòrdas de Les. Fotografia de J.-F. Peiré, Drac Midi-Pyrénées

L’estructura decorativa d’aquest absis és molt habitual. L’espai central figuratiu és tancat en la part alta mitjançant una cornisa decorada amb una greca amb efectes de profunditat. El mateix motiu apareix per sota de les figures, en aquest cas en forma de greca en espiral. La part inferior apareixia decorada mitjançant una reproducció de cortinatges de la que només en resten alguns framents. Malhauradament, la conca absidal propiament dita apareix en l’actualitat pintada amb un blauet intens, rera el qual s’ignora s’hi ha restes de la decoració original romànica.

Després d’aquestes troballes l’església ha estat tancada per tal de protegir la descoberta. No serà fins al 2013 quan s’emprendran les tasques de museització necessàries per a fer-les visitables. En el projecte està previst la realització de petites prospeccions per tal de veure si hi ha més restes ocultes sota els enlluïts posteriors.

Com acostuma a passar amb aquestes descobertes inesperades també la premsa d’aquí se n’ha fet ressó. En primer lloc el diari Ara en l’edició del 10 d’octubre. Quatre dies més tard ha estat el diari El País el qui ha recollit la notícia.

La importancia del conjunt, tal i com destaca la professora Milagros Guardia, membre de l’IRCVM i directora d’Ars Picta, únic grup a Catalunya que s’ocupa de l’estudi de la pintura romànica, rau en el fet que una troballa com aquesta a la cara nord dels Pirineus serveix per completar el panorama d‘una pintura mural romànica que, fins ara, només comptava en aquell territori amb l’important conjunt conservat a la catedral de Sent Líser de Coserans.

Sempre és inevitable voler establir comparacions ràpidament, i des del DRAC de Migdia-Pirineus els responsables apunten a la vinculació amb els conjunts de Taüll. No hi ha dubte que la proximitat hi és. Tant a nivell iconogràfic, com en la solució dels plecs dels medallons tancant els signes del zodiac a Orjot i animals a Santa Maria de Taüll i a San Baudelio de Berlanga, les altres úniques dues esglésies on trobem aquest motiu, gairebé idèntic. Ara bé, com ha pogut detectar, Cristina Tarradellas, investigadors d’Ars Picta que s’ocupa dels conjunts andorrans, el signvm pesis, la cara de dona o el sant Pere són molt propers a algunes de les figures de les peculiars pintures de Sant Martí de la Cortinada a Ordino (Andorra). Per tant, d’entrada, una nova baula que ens parla de les connexions, que sabem freqüents, entre diferents territoris Pirenencs.

El millor de tot per als qui ens dediquem a les pintures romàniques és que sempre sembla que ja no hi hagi d’haver cap troballa més, doncs els serveis de patrimoni i de conservació, els museus i els investigadors sembla que ja hagin aixecat totes les pedres, llevat totes les capes de calç i apartats tots els retaules, i malgrat tot les troballes no s’aturen i segueixen sorprenent-nos.

Carles Mancho