Entrades amb l'etiqueta ‘Alta Edat Mitjana’

Víkings a la Península Ibèrica

dimarts, 12/05/2015

El maig de 2013, quan vaig acabar el meu doctorat sobre dialectologia de les inscripcions rúniques més primerenques, em vaig veure en un creuament de camins. Quin seria el meu proper projecte? Havia de seguir investigant sobre lingüística històrica i runologia, o potser optar per quelcom diferent? Era el moment de dissenyar el meu projecte de post-doctorat, però també era el moment de dissenyar el futur de la meva carrera d’investigació. Si continuava centrant-me en la runologia, continuaria sent runòloga. Cert és que m’encanta la lingüística històrica. Però una part del que disfrutava mentre escrivia la meva tesi era pensar en contacte, moviment, conflicte i influència a nivell europeu abans de i durant l’Alta Edat Mitjana. I després de molt pensar, i dissenyar un parell de projectes potencials que no m’acabaven d’omplir, la inspiració va arribar mentre llegia un capítol de Neil Price a The Viking World. En aquest capítol es parlava del pas dels víkings per Espanya, Àfrica i el Mediterrani. Ja havia llegit sobre el pas dels víkings per Espanya de manera bastant general, però en aquest moment em vaig sorprendre preguntant-me si no hi havia cap possibilitat de que s’haguessin assentat alguns grups a la península, com van fer a tants altres llocs. D’aquest pensament passatger van sorgir molts més dubtes: hem recopilat ja totes les fonts històriques que mencionen el pas víking per diferents parts de la Península? Quin grau d’impacte hi van tenir? Va tenir aquest contacte algun tipus d’impacte a Escandinàvia? Ha quedat alguna empremta del seu pas esperant a que la descobrim? El projecte Viking Iberia: Fear, Resistance and Cross-Cultural Exchange va néixer a partir d’aquestes preguntes, i de seguida va apartar qualsevol altre projecte que hagués pogut concebre. El meu cor ja estava en aquest.

A aquest projecte determinaré l’impacte històric, cultural i arqueològic dels escandinaus a Espanya (i en un futur també em centraré en Portugal) durant l’època Vikinga. Aquesta va ser una època de ràpida expansió des de les seves pàtries cap a tota Europa, Terranova, el Mar Negre, etc. Va ser un procés que va començar amb petits viatges d’assetjament amb la fi d’aconseguir bens i descobrir noves terres i riqueses, per després tornar a la seva terra i guanyar fama i fortuna. Amb el temps, aquests viatges augmentaren de durada i canviaren en molts casos a viatges que culminaven en assentaments, i amb una amalgamació amb la població autòctona, com va ser el cas de la Danelaw a Anglaterra.

Les fonts medievals estan d’acord en que els víkings assetjaren les costes de Galícia, Portugal i el sud d’Espanya durant tres segles. Aquestes fonts pertanyen a les tres cultures i podem dividir-les en: fonts cristianes del nord, tan cròniques com annals, fonts àrabs de diferents tipus i mencions a algunes de les sagues nòrdiques. D’altra banda tenim les evidències arqueològiques. Fins aquest moment aquesta evidència se centra en les construccions erigides per defensar a la població dels atacants d’una banda, i en la destrucció d’edificis (normalment eclesiàstics) que poden ser datats al període dels atacs d’un altra. Aquestes construccions estan totes a la zona gallega, mentre que la única evidència de destrucció al sud la podem trobar a les muralles de Sevilla.

Irene García Losquiño i els arqueòlegs  Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström.

Irene García Losquiño i els arqueòlegs Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström.

Vaig decidir seguir el mateix ordre per al projecte que els víkings van seguir al seu pas per la península, amb la qual cosa vaig començar per Galícia (tot i que és possible que passessin primer per Euskadi). Estava treballant en un article sobre els primers assetjaments a Galícia segons les fonts històriques quan va aparèixer al diari un article que deia que s’havien trobat dues àncores a una platja gallega. De seguida em vaig posar en contacte amb Mariña Patrimonio, l’associació de patrimoni local (els membres de la qual tenen uns coneixements històrics i arqueològics impressionants) per organitzar una visita per examinar les àncores. M’acompanyarien també dos arqueòlegs suecs, especialitzats en època vikinga: Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström. Al parlar amb el president de l’associació em va quedar clar que hi havia molt més per veure i examinar que les àncores, i em va suggerir que truqués en Manuel Gago, de l’Universitat de Santiago, per conèixer altres llocs que poguessin interessar-me a la costa occidental de Galícia.

D’aquesta visita i l’exploració d’una setmana de nombrosos llocs de la regió em va quedar clar que havia vist restes arqueològiques de construccions contra els víkings per estudiar, examinar i excavar, a més de llocs que bé podrien ser de procedència vikinga. Per exemple, amb Manuel Gago vàrem visitar una localització anomenada Torre do Mouros que és un tipus de construcció única, ja que va ser feta no per aturar atacs víkings, sinó per acollir i protegir a la població en un lloc remot durant els atacs. Un altre possible construcció escandinava podria ser la que es troba a Os Moutillós, just a la mateixa platja on es trobaren les àncores. Sobre aquest lloc he escrit un article que espero poder compartir aviat amb vosaltres.

 En aquests moments em trobo organitzant una altra expedició, aquesta vegada amb intenció de realitzar una petita excavació en un parell de localitzacions gallegues molt prometedores. He rebut finançament d’una institució sueca per a aquesta fi (Sven Svensson Foundation) i tant jo com el meu equip estem molt contents de poder tirar endavant aquest projecte. L’any que ve i el següent em continuaré centrant en l’impacte arqueològic a Galícia i començaré també la part andalusa del projecte. Estic planejant una estància a Sevilla d’un semestre amb l’esperança de poder trobar vestigis arqueològics a les zones destruïdes pels víkings durant els segles d’enfrontaments. Si tot surt com espero, i continuo aconseguint finançament, la zona mediterrània serà el meu tercer objectiu.

Irene García Losquiño

Centre for Scandinavian Studies, University of Aberdeen

*The Viking World, editat per Stefan Brink i Neil Price, es pot trobar a l’editorial Routledge. 

“Un nou any, un nou cercle”: o el decurs temporal a través de les “rotae” d’Isidor de Sevilla

dimarts, 15/01/2013

Amb un efecte de moviment continu tot just acabem de tancar un vell any i encetem un de nou, estrenem els bons auguris dels nostres amics i coneguts, i aquells que encara llegeixen les línies de l’horòscop l’inicien amb promeses farcides d’abundàncies i feina (sobretot feina!). Aquesta cerimoniosa rotació anual poblada d’auguris i mites per alguns, i poc diferent del dia anterior per a d’altres, ja preocupava els primers autors de la cristiandat, destacant entre tots ells Isidor de Sevilla (c. 560-636), considerat un dels precursors de l’astronomia i l’astrologia de l’Edat Mitjana occidental. De fet, tot fent referència a l’horòscop, per a Isidor els signes del zodíac eren un útil instrument per a determinar el pas de les estacions, els dies i els anys; ús, tot val a dir, molt més funcional i que va més enllà de la lectura soteriològica excessivament simplista de la qual modernament es revesteix la seva interpretació.

Per al bisbe sevillà l’any era «la revolució circular del Sol en el decurs de dotze mesos (…)» El capítol VI de la seva obra De Natura Rerum (615-620), després d’una detallada i amplíssima explicació dels diferents tipus d’anys (civil, natural, lunar…), conclou de la manera següent: «L’any és el desenvolupament del cicle del Sol i dels mesos. Les estacions mostren els seus canvis alterns. El mes ve definit pel creixement i decreixement de la lluna. El dia i la nit es renoven per la retornada alterna de la llum i les tenebres. L’hora és l’ombra dels moments i els instants». Aquesta bonica definició del pas del temps s’insereix en una obra científica ben inusual per la seva època. Dedicada al rei Sisebut (c. 612-621) l’autor pretén explicar la composició i formació del món juntament amb els seus fenòmens naturals, a partir del saber heretat de l’antiguitat. La seva intenció era pal·liar les diferents supersticions que afavorien l’aparició i difusió d’actituds extremistes que generaven pertorbacions socials i religioses al si del regne visigot. Facilitava, a més, un tractat de cosmologia per a la millor comprensió de les Escriptures per part dels clergues, ja que l’explicació científica dels eclipsis solars i lunars, entre d’altres, s’acompanyava d’una profusa interpretació moral i religiosa.

St. Gall Ms 238 p.325 De NaturaRerum.jpg

De Natura Rerum, St. Gall Ms 238 p.325

El De Natura Rerum d’Isidor també és conegut amb el nom de «Liber Rotarum», denominació que ve determinada pels diagrames circulars que acompanyen alguns dels seus capítols. Aquests diagrames organitzaven els complexos conceptes per tal que poguessin ser copsats mitjançant un sol cop de ull, disposant els continguts d’una manera esquemàtica de subtil senzillesa.

Isidor fixa així els elements principals per a la definició i el càlcul del pas del temps, esdevenint aquest (el càlcul o el còmput del temps) una disciplina dins d’un saber més global integrat dins les 7 arts liberals. L’autor, però, no desenvolupa pròpiament un mètode de còmput, de fet mai va utilitzar el terme «computus», sinó que aglutina i exposa els diferents factors que hi intervenen, desenvolupats posteriorment per d’altres autors, sobretot en època carolíngia. I és que el càlcul del temps esdevé un factor clau per a l’Església, ja que a partir d’aquest s’establia la data mòbil de la principal festivitat cristiana, la Pasqua, la qual es fixava a partir d’un complicat sistema de taules que combinava el calendari lunar jueu amb el solar romà posteriorment adaptat pel món cristià. En aquest complicat sistema les «rotae» isidorianes jugaran un rol definitiu simplificant i esquematitzant els procediments matemàtics aplicats.

La influència posterior d’Isidor de Sevilla va ser tal que podríem afirmar sense problemes, que la il·luminació de manuscrits d’astronomia i astrologia de l’Alta Edat Mitjana va estar dominada per una figura geomètrica en particular: el cercle. La rotació continua que aquesta figura representa ens recorda que l’any estrenat ens portarà, o no, els auguris desitjats, però de ben segur que continuarà les seves perseverants passes a través d’un temps que, tot citant Isidor, s’alternarà, creixerà i decreixerà a través de mesos, dies, moments i instants, tornant novament a girar d’una manera incessant.

Rebecca Swanson

ARDIT- ARS PICTA