Víkings a la Península Ibèrica

El maig de 2013, quan vaig acabar el meu doctorat sobre dialectologia de les inscripcions rúniques més primerenques, em vaig veure en un creuament de camins. Quin seria el meu proper projecte? Havia de seguir investigant sobre lingüística històrica i runologia, o potser optar per quelcom diferent? Era el moment de dissenyar el meu projecte de post-doctorat, però també era el moment de dissenyar el futur de la meva carrera d’investigació. Si continuava centrant-me en la runologia, continuaria sent runòloga. Cert és que m’encanta la lingüística històrica. Però una part del que disfrutava mentre escrivia la meva tesi era pensar en contacte, moviment, conflicte i influència a nivell europeu abans de i durant l’Alta Edat Mitjana. I després de molt pensar, i dissenyar un parell de projectes potencials que no m’acabaven d’omplir, la inspiració va arribar mentre llegia un capítol de Neil Price a The Viking World. En aquest capítol es parlava del pas dels víkings per Espanya, Àfrica i el Mediterrani. Ja havia llegit sobre el pas dels víkings per Espanya de manera bastant general, però en aquest moment em vaig sorprendre preguntant-me si no hi havia cap possibilitat de que s’haguessin assentat alguns grups a la península, com van fer a tants altres llocs. D’aquest pensament passatger van sorgir molts més dubtes: hem recopilat ja totes les fonts històriques que mencionen el pas víking per diferents parts de la Península? Quin grau d’impacte hi van tenir? Va tenir aquest contacte algun tipus d’impacte a Escandinàvia? Ha quedat alguna empremta del seu pas esperant a que la descobrim? El projecte Viking Iberia: Fear, Resistance and Cross-Cultural Exchange va néixer a partir d’aquestes preguntes, i de seguida va apartar qualsevol altre projecte que hagués pogut concebre. El meu cor ja estava en aquest.

A aquest projecte determinaré l’impacte històric, cultural i arqueològic dels escandinaus a Espanya (i en un futur també em centraré en Portugal) durant l’època Vikinga. Aquesta va ser una època de ràpida expansió des de les seves pàtries cap a tota Europa, Terranova, el Mar Negre, etc. Va ser un procés que va començar amb petits viatges d’assetjament amb la fi d’aconseguir bens i descobrir noves terres i riqueses, per després tornar a la seva terra i guanyar fama i fortuna. Amb el temps, aquests viatges augmentaren de durada i canviaren en molts casos a viatges que culminaven en assentaments, i amb una amalgamació amb la població autòctona, com va ser el cas de la Danelaw a Anglaterra.

Les fonts medievals estan d’acord en que els víkings assetjaren les costes de Galícia, Portugal i el sud d’Espanya durant tres segles. Aquestes fonts pertanyen a les tres cultures i podem dividir-les en: fonts cristianes del nord, tan cròniques com annals, fonts àrabs de diferents tipus i mencions a algunes de les sagues nòrdiques. D’altra banda tenim les evidències arqueològiques. Fins aquest moment aquesta evidència se centra en les construccions erigides per defensar a la població dels atacants d’una banda, i en la destrucció d’edificis (normalment eclesiàstics) que poden ser datats al període dels atacs d’un altra. Aquestes construccions estan totes a la zona gallega, mentre que la única evidència de destrucció al sud la podem trobar a les muralles de Sevilla.

Irene García Losquiño i els arqueòlegs  Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström.

Irene García Losquiño i els arqueòlegs Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström.

Vaig decidir seguir el mateix ordre per al projecte que els víkings van seguir al seu pas per la península, amb la qual cosa vaig començar per Galícia (tot i que és possible que passessin primer per Euskadi). Estava treballant en un article sobre els primers assetjaments a Galícia segons les fonts històriques quan va aparèixer al diari un article que deia que s’havien trobat dues àncores a una platja gallega. De seguida em vaig posar en contacte amb Mariña Patrimonio, l’associació de patrimoni local (els membres de la qual tenen uns coneixements històrics i arqueològics impressionants) per organitzar una visita per examinar les àncores. M’acompanyarien també dos arqueòlegs suecs, especialitzats en època vikinga: Jan-Henrik Fallgren i Ylva Bäckström. Al parlar amb el president de l’associació em va quedar clar que hi havia molt més per veure i examinar que les àncores, i em va suggerir que truqués en Manuel Gago, de l’Universitat de Santiago, per conèixer altres llocs que poguessin interessar-me a la costa occidental de Galícia.

D’aquesta visita i l’exploració d’una setmana de nombrosos llocs de la regió em va quedar clar que havia vist restes arqueològiques de construccions contra els víkings per estudiar, examinar i excavar, a més de llocs que bé podrien ser de procedència vikinga. Per exemple, amb Manuel Gago vàrem visitar una localització anomenada Torre do Mouros que és un tipus de construcció única, ja que va ser feta no per aturar atacs víkings, sinó per acollir i protegir a la població en un lloc remot durant els atacs. Un altre possible construcció escandinava podria ser la que es troba a Os Moutillós, just a la mateixa platja on es trobaren les àncores. Sobre aquest lloc he escrit un article que espero poder compartir aviat amb vosaltres.

 En aquests moments em trobo organitzant una altra expedició, aquesta vegada amb intenció de realitzar una petita excavació en un parell de localitzacions gallegues molt prometedores. He rebut finançament d’una institució sueca per a aquesta fi (Sven Svensson Foundation) i tant jo com el meu equip estem molt contents de poder tirar endavant aquest projecte. L’any que ve i el següent em continuaré centrant en l’impacte arqueològic a Galícia i començaré també la part andalusa del projecte. Estic planejant una estància a Sevilla d’un semestre amb l’esperança de poder trobar vestigis arqueològics a les zones destruïdes pels víkings durant els segles d’enfrontaments. Si tot surt com espero, i continuo aconseguint finançament, la zona mediterrània serà el meu tercer objectiu.

Irene García Losquiño

Centre for Scandinavian Studies, University of Aberdeen

*The Viking World, editat per Stefan Brink i Neil Price, es pot trobar a l’editorial Routledge. 

Comparteix

    Etiquetes: , ,

    Comentaris

    • Gemma P.

      12/05/2015 - 22:31

      Irene, Tant el projecte com els primers resultats són impressionants. Recordo quan vaig visitar el museu víking de Roskilde. Hi havia un mapa d’itineraris que havien seguit, un dels quals semblava marcar el riu Ebre i em va fer preguntar fins on havien arribat. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres!

    • boom beach hack online

      01/08/2015 - 10:04

      boom beach hack online

      Víkings a la Península Ibèrica- Sapiens.cat

    • Boom Beach Diamonds

      26/08/2015 - 09:34

      Boom Beach Diamonds

      Víkings a la Península Ibèrica- Sapiens.cat

    • boom beach diamonds free

      28/08/2015 - 16:25

      boom beach diamonds free

      Víkings a la Península Ibèrica- Sapiens.cat

    • boom beach hack tool no survey

      05/09/2015 - 18:28

      boom beach hack tool no survey

      Víkings a la Península Ibèrica- Sapiens.cat

    • boom beach hack apk free

      09/09/2015 - 00:16

      boom beach hack apk free

      Víkings a la Península Ibèrica- Sapiens.cat

    • boom beach hack online android

      25/09/2015 - 17:05

      boom beach hack online android

      Víkings a la Península Ibèrica- Sapiens.cat

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús