Màgia, Fantasia i jocs esportius a les Sagues Islandeses

 

Introducció

Jocs i esports es lliguen a diferents aspectes de la vida, d’acord amb els experts en ludologia, de manera que es pot parlar d’alguns jocs/esports com a ritual, incloent el seu aspecte màgic; com una eina sociològica, com una performance; o fins i tot relacionant-los amb la guerra.

Les activitats esportives a les sagues és freqüent  i es descriu en moltes instàncies com lluita de cavalls (hestathing), jocs de pilota (knattleikr), lluita (glima), natació (sund), demostració de força (fimleikr), tir amb arc i alguns altres que són menys populars. L’entrenament físic es va difondre entre els islandesos i gairebé sempre es tracta d’una competició entre homes. Quan llegim les sagues, sovint trobem elements màgics o fins i tot històries fantàstiques, però no trobem aquests elements sovint a les sagues quan parlen d’activitats esportives, però tot i així hi ha algunes excepcions, com per exemple les referències a jocs dins de les escrits mitològics, o les Eddas. Sorprèn també que cap element sobrenatural hi apareix lligat als jocs de pilota, tan populars llavors com ara.

Lluita

Encara que és el segon esport més popular, la lluita o glíma aporta algunes coses interessants. Kjalnesinga saga explica la història de Búi que va a lluitar vestit amb una camisa, que la seva mare adoptiva, Esja, l’hi va donar juntament amb una jaqueta per lluitar (fangastakk, o glímustakkur), que l’hi va donar altra personatge, Rauð. Amb aquesta roba el protagonist no sent l’agarrada del seu oponent a la lluita, un blámaðr, o troll que és un esclau del rei Harald. Però aquest tipus de roba no apareix en cap altra lloc. A la història de Búi apareix un ésser sobrenatural realment intrigant, el blámaðr. La seva presència també apareix en altres combats descrits en altres sagues. Algunes vegades els veiem com oponents d’un gran heroi, com a Finnboga saga i Hjálmþes saga ok Ölvis, Gunnars saga Keldugnúpsfífls, on són descrits com homes o trolls molt forts, gairebé inhumans, que lluiten amb l’ajuda de la màgia.

El terme pot resultar confús perquè pot tenir diferents significats. El color d’un home, Blámaðr és pot traduir com “home blau”, pot correspondre amb la descripció d’un esclau, tot i que moltes vegades aquests són descrits com Svartr, ”Negre”. Un d’ells és també un lluitador i apareix descrit en una saga del segle XIV, Hávarðar saga Ísfirðings (ch. 17). Blámaðr es pot utilirzar per denominar dos éssers diferents, com a esclau o com a home de color diferent,  i que el terme islandés “blau” pot també referir el negre, com bé ha explicat Kirsten Wolf . El terme sembla referir a l’esclavitut perquè apareix descript com “tret” pels homes d’un rei o un jarl (cabdill).

La descripció més interessant i detallada de la lluita amb els blámaðr es troba a la saga Kjalnesinga, on Búi s’enfronta amb un d’ells. Hi llegim: El rei va fer portar l’home negre. Quatre homes el subjectaven. Udolava i es comportava com un troll. Fins i tot Búi diu del seu oponent: no em sembla un home. Sembla més aviat un troll. Per tant, se’ls descriu com criatures sobrenaturals. Els comtes o el rei n’eren els únics posseïdors i els criaven per a la lluita. L’objectiu d’aquest motiu literari, la lluita amb criatures sobrenaturals i inhumanes, és fàcil d’entendre. L’heroi ha de mostrar la seva força lluitant amb un oponent molt superior. Ha de mostrar la seva habilitat per aprofitar una situació adversa. L’estrany és que no hi hagi res de similar a la saga sobre el més gran i fort dels herois d’aquest gènere literari, Grettir el Fort (excepte la seva lluita amb éssers inhumans, que no és pas un esport). Com Ármann Jakobsson afirma, els trolls es relacionen amb el món animal i representen la natura. Aquesta és la raó per la qual els veiem en aquests episodis de lluita esportiva com a criatures, fortes i més semblants a braus o a animals salvatges que no pas a humans o a criatures intel·ligents. Els trolls, en aquestes escenes, han d’espantar el públic i, com Armann Jakobsson comenta, mostren poders d’un altre món. Aquests blámaðr són més trolls que homes, com ara esclaus negres o irlandesos. La seva actuació, la seva força, el fet que s’ajudin amb màgia, tot apunta a éssers no humans, fins i tot a éssers irracionals. La idea d’incloure’ls a la narració era simple, mostrar la força de l’heroi en comparació amb l’element fantàstic, per tal de mostrar una força increïble que no podria veure’s en la lluita amb altres humans.

Força increïble

El que hem vist de la lluita amb els blámaðr com a element fantàstic, també es pot apreciar en la força increïble d’un home. El millor exemple és la saga de Grettir. En moltes ocasions l’heroi mostra la seva força, que és extraordinària per tothom, motiu pel qual es guanya el sobrenom “el Fort” i esdevé el forçut més gran de les sagues islandeses. Hi ha fins a cinc exemples d’activitats relacionades amb la força a la història de Grettir. Al capítol 16, “Grettir aixecà una pedra que hi havia a l’herba, que ara s’anomena Grettishaf (l’aixecament de Grettir). Molta gent hi anà a verure-ho, meravellats que un home tan jove pogués aixecar una pedra tan enorme”. Una situació similar pot veure’s al capítol 30. En ambdues situacions les pedres són anomenades Grettishaf per l’autor de la saga. Però Grettir no aixecava només pedres, hi ha un relat al qual aixeca un bou gros i el porta una llarga distància (50), i un altre al qual aixeca alhora dues dones i les ajuda a travessar un riu (64).

De nou, això es relaciona amb l’activitat esportiva o els jocs i l’objectiu és, com abans, mostrar la força de l’heroi.

El joc dels déus

Els jocs de tauler també penetraren la mitologia escandinava. La font més antiga que fa referència als jocs de tauler és un passatge d’un poema de l’Edda poètica, Vǫluspá.

Al seu comentari a l’Edda poètica, Ursula Dronke escriu sobre els déus que juguen amb el seu tauler màgic. El joc és una imatge de la primera edat del món. Segons la interpretació de Dronke, el joc mou el món feliçment, però hi ha apostes. Interessant és que els déus no tenen oponents humans, sinó que juguen entre ells. Tanmateix, altres també hi volen jugar, com tres joves ogres femella que volen així destruir l’edat daurada dels déus. Dronke suggereix que l’autor del poema no explica tota la història, que en la seva opinió continua com segueix: “els déus esdevingueren furiosos i destruïren el tauler per accident”. Es negaren a seguir jugant i les peces romanen a terra (í túni) fins que es trobin a l’herba (í grasi) llestes per començar el següent joc en una altra edat daurada.

Els jocs de tauler semblants al hnefatafl (un joc de tauler amb regles poc conegudes) estaven relacionats amb els funerals. A les tombes s’hi troben sovint peces de joc (els taulers són molt menys freqüents). Cal destacar la troballa recent a Salme (Estònia) d’unes barques funeràries de l’època prèvia a l’edat dels víkings, l’anomenat període Vendel (550-790 DC), amb 71 peces de joc, que inclouen almenys dos conjunts sencers. Algunes d’aquestes peces estan gravades i semblen representar una visió del món de caràcter cosmogònic.

 Conclusió

Els fragments que hem vist en aquest post ens fan preguntar-nos per què no hi ha més elements fantàstics a les activitats esportives o als jocs que apareixen a la literatura en noruec antic. En la meva opinió, l’activitat esportiva és tan popular i està tan profundament arrelada al lleure dels éssers humans que no hi ha necessitat d’afegir-hi components fantàstics a la seva descripció. En segon lloc, com ja hem vist, els éssers no humans només apareixen a la lluita. Es tracta d’una semblança del circ romà on els esclaus i els gladiadors lluitaven amb animals salvatges? Probablement sí, perquè les lluites amb els blamadr que apareixen a les sagues es donen a la cort, i sospitem que aquestes imatges podien estar construïdes pel clèrics coneixedors de la tradició clàssica. Altres esports eren competicions entre homes i s’utilitzaven per mostrar la força sense ajuda màgica. De nou podem veure que l’objectiu principal de fer aparèixer l’activitat esportiva a les sagues és assenyalar la força increïble, enorme i fins i tot fantàstica de l’heroi.

 

Remigiusz Gogosz

Universitat de Rzeszów

Traducció al català: Delfi I. Nieto i David Carrillo Rangel

* Aquesta entrada forma part d’una col·laboració amb el MOOC (Curs gratuït online) Magic in the Middle Ages, per inscripccions aneu a https://www.coursera.org/course/magicmiddleages, o segui el seu Facebook, https://www.facebook.com/magicmiddleages o el seu Twitter @magicmiddleages

**Les sagues esmentades es poden trobar en la seva edició crítica a Kjalnesinga saga, ÍF XIV, Jóhannes Halldórsson ed., (Reykjavík: Hið Íslenska Fornritafélag, 1959); Finnboga saga, ÍF XIV, Jóhannes Halldórsson ed., (Reykjavík: Hið Íslenska Fornritafélag, 1959). Hjálmþés saga ok Ölvis, FSN, Vol. III;  Gunnars saga Keldugnúpsfífls, ÍF XIV, Jóhannes Halldórsson ed., (Reykjavík: Hið Íslenska Fornritafélag, 1959).

Per el simbolisme i significant del color blau vegeu: K. Wolf, “The Color Blue in Old Norse-Icelandic Literature.” Scripta Islandica 57 (2006): 55-78

Per les troballes arqueologices a Salme, Estònia, vegeu: Peets J., Maldre L., Salme paadijäänused ja luunupud, MT21, 2010; Marge Konsa, Raili Allmäe, Liina Maldre I Jüri Vassiljev, Rescue excavations of a Vendel era boat grave in Salme, Saaremaa, Archeoloical Fieldwork in Estonia, 2008.

L’article mencionat d’Arman Jakobsson es pot trobar a “History of Trolls?,” Saga-Book 25 (1998), 53–71.

L’edició de la Edda poètica a càrreg de Ursula Dronke és The Poetic Edda, Vol. I, (Oxford: Clarendon Press 1997), 38.

De La saga de Grettir, l’Edda en prosa, i l’Edda poètica existeixen diferents edicions en castellà i angles.

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús