La història com a negoci: la falsa sinagoga major de Barcelona

Fa un parell de setmanes es va inaugurar al Museu d’Història de Barcelona un nou espai per explicar i difondre la història del Call de Barcelona. Entre altres novetats aquest espai ve acompanyat d’un minuciós estudi en el qual s’intenta reconstruir al detall l’estructura de l’antic barri jueu, parcel·la a parcel·la, amb el nom dels seus antics propietaris. Com s’ha pogut desenvolupar aquesta feina? Com ja us vàrem explicar aquí, els atacs de 1391 van provocar la fi de la comunitat jueva a Barcelona. Posteriorment, les propietats particulars dels jueus (i també les comunitàries, com les sinagogues, que pertanyien per llei al Rei) van ésser venudes relativament ràpid. Gràcies a aquest fet han quedat documents de compravenda i inventaris tals com el Censos de Robres de 1393, que detallen les propietats jueves amb les afrontacions de cada casa. És així com, amb molta investigació i paciència, s’ha pogut anar reconstruint el parcel·lari corresponent a tot el Call major.

I és gràcies a aquest estudi d’anys que s’ha pogut confirmar de manera definitiva la hipòtesi que l’antiga sinagoga major NO es situa on avui tant es promociona l’actual sinagoga (que, efectivament, avui és una sinagoga en funcions i un centre cultural), sinó precisament a l’edifici del costat, al número 9 del carrer de Sant Domènec del Call. Per què remarquem aquest fet? Perquè creiem que fins ara s’ha estat explicant erròniament a molts visitants la ubicació d’un edifici tan emblemàtic a causa de motius que no res tenen a veure amb el rigor del mètode científic històric.

Ja ens heu llegit en més d’una vegada reivindicar la nostra feina com a reconstructors del passat i creiem que en aquest cas hem de reivindicar la feina d’aquells que han localitzat de manera correcta l’emplaçament de l’edifici i denunciar els motius que es duen a terme per part dels propietaris de la falsa sinagoga major per adjudicar-li una antiguitat que no està fonamentada documentalment ni arqueològicament, venent-la com la sinagoga conservada més antiga d’Europa pel fet que creuen que l’edifici té restes romanes i que els jueus de Barcelona va ser una comunitat estable des dels seus orígens fins la fi de la comunitat.

Els interessos històrics per localitzar la sinagoga major d’una comunitat jueva com la que va tenir la ciutat de Barcelona a l’Edat Mitjana és més que una recerca necessària i els motius per emprendre-la no requereixen de cap justificació: les seves raons varien i passen per l’obvietat del que representa una troballa així per a la dita ciutat, per a la història de Catalunya en general i per a la història de la comunitat jueva medieval en particular. És amb aquest esperit que a finals del segle XX es va localitzar amb corroboració, precisió, sense dubtes ni adquisicions la que podria haver estat aquesta sinagoga major en la cruïlla del carrer de Sant Domènec del Call i el carrer Marlet. Anys més tard es refusava aquesta hipòtesi per les noves evidències documentals i la manca de resultats arqueològics.

Carrer Marlet tocant a la cruïlla amb Sant Domènec del Call, antic Carrer de l'Escola de les Dones segons els últims estudis.

Carrer Marlet tocant a la cruïlla amb Sant Domènec del Call, antic Carrer de l’Escola de les Dones segons els últims estudis.

No obstant això, la maquinària sensacionalista s’havia posat en marxa: és això que denunciem. Des d’aleshores s’ha anat venent la ubicació refusada amb interessos turístics en una ciutat ja de per sí molt turística, prescindint dels estudis posteriors: no és el mateix promocionar un call jueu amb sinagoga, que sense. El museu i sinagoga nova de Ben Adret no són, segons la documentació dels últims quinze anys, l’antiga sinagoga major del call de Barcelona, tot i que la informació que des d’allí es divulga segueix estant totalment esbiaixada. I és que després del sensacionalisme i l’impacte sentimental que comporta salvar un possible edifici hereu del que fa sis segles va ser la sinagoga major de Barcelona -i la conservada més antiga d’Europa- de ser transformat en un bar; continuant per la màquina propagandística que s’aprofita dels lligams sentimentals i simbòlics que la històrica sinagoga major estableix amb la comunitat jueva local i també per a la internacional; seguint per les al·lusions a les característiques de la construcció ideal segons els tractats legals judaics com a elements identificatius de l’edifici -quan durant l’Edat Mitjana aquests barems no es van veure realitzats, ni els jueus en les sinagogues, ni els musulmans en les mesquites-; i acabant per la donació per part d’un particular de Nova York d’un Séfer Torà de l’Edat Mitjana en motiu de la recuperació d’aquesta sinagoga; després de tot això, l’acceptació de l’error seria massa vergonyós i massa difícil assumir que primer, s’havien equivocat de casa; segon, que la que sí que era la sinagoga major de Barcelona és el restaurant on s’estan servint vins i embotits a l’edifici del costat; i tercer, que la que s’havia venut durant tants anys com la sinagoga més antiga, realment, per manca d’estudis arqueològics, potser no ho és.

    No volem ni podem exposar detalladament els punts de les recerques dels últims quinze anys, però creiem que sí podem alabar els estudis pel que representen i en quin punt de discussió han deixat aquesta dualitat de sinagogues. El problema, creiem, és que malgrat que la bona feina dels investigadors ha quedat palesa i publicada, des de moltes esferes -especialment del sector turístic- s’ha seguit difonent la versió desactualitzada, la no acadèmica. I estem segurs que molts dels visitants d’aquest enclavament haguessin agraït saber les últimes novetats del lloc. Volem expressar que això no resta pas importància a les funcions actuals com a sinagoga i com a centre de difusió cultural del judaisme (molt necessària avui dia), però sí a la difusió de la història i el patrimoni de l’antic Call de Barcelona. I és gracies a l’estudi que s’ha presentat que no només es pot conèixer la localització exacta d’aquesta sinagoga, sinó la de les altres tres del Call, a més d’ampliar els límits d’aquest pel seu vessant nord. Entre els propietaris s’ha pogut identificar aquells que van sobreviure o no a la massacre de 1391, a més de comprovar qui tenia les propietats més copioses. Tot plegat ens ajuda a fer una composició cada vegada més completa de la comunitat jueva medieval de Barcelona.

Esperem que en el futur, entre tots, puguem redreçar allò que s’ha dit i deixar que el rigor històric sigui el protagonista d’una ciutat com Barcelona.

 

Jordi Casals

Clara Jáuregui

Bibliografia bàsica:

RIERA I SANS, Jaume, “La sinagoga major dels jueus de Barcelona. Proposta de localització”, Butlletí del Col·legi oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, 9 (hivern 1997), 60-71.

RIERA I SANS, Jaume, “La sinagoga Major dels jueus de Barcelona en la tradició documental”, Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XX, Col·legi de Notaris de Catalunya, 2002, 7-73.

RIU-BARRERA, Eduard, “La falsa sinagoga de Barcelona”, L’Avenç, 270 (juny 2002), 78-79.

VECLUS, SL (Francesc CABALLÉ, Reinald GONZÀLEZ), Recerca documental de la finca del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call núm.8 de Barcelona, Barcelona, Veclus SL, 2002 [enllaç]

MORA, Victòria. El Call: el barri jueu de Barcelona. Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, 2007.

CABALLÉ Francesc i CASTELLS Eloi, L’Estructura urbana del Call de Barcelona, MUHBA Documents 10, Barcelona, 2015.

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Barukh

      24/03/2015 - 21:33

      Bon article. Ja fa prop de 6 anys que no visc a la ciutat, però quan hi vivia, residia al carrer Palau, a pocs metres del Call. Als 39 anys vaig marxar de la ciutat per establir-me a Israel i formar la meva família aquí. Tot i viure al costat del Call, aprofitava les visites guiades que es feien, per part de diversos grups i organitzacions. L’única visita guiada que no em va agradar va ser una del Museu d’Història de la ciutat; més que res perquè parlava dels jueus en passat, que si feien tal cosa o tal altra, i els havia de dir que no calia que parlessin en passat, perquè encara les fem. Perdó, divago. En referència a l’article: en cap visita, per part de qui fos, m’han dit que allò fos l’antiga sinagoga, en tot cas, i no es sabia segur, debia estar a un edifici col·lindant i en tot cas, potser, la zona de les dones sí que estava a la zona d’aquell recinte. Però potser les coses han canviat des de llavors i ara ho expliquen d’una altra manera, sense basar-se en els criteris encertats que s’exposen a l’article.

    • Andrés Catalán

      24/03/2015 - 22:16

      “No volem ni podem exposar detalladament els punts de les recerques dels últims quinze anys”

      Als autors: Si voleu dir que el treball de Riera i Sans no és correcte hauríeu de, com a mínim, enllaçar a peces de recerca publicades a “peer review journals” que diguin el contrari. Si no, el que esteu dient aquí no te cap valor.

    • clara

      25/03/2015 - 11:34

      Benvolgut Barukh,

      No coneixem totes les guies que es fan a Barcelona però sí les que es promouen des del centre que mencionem, i podem confirmar que la informació que donen es esbiaixada i ambigua quan els hi convé. Només cal fer una cerca ràpida per internet per trobar nombroses referències a la “sinagoga més antiga d’Europa”, a la wikipedia anglesa sense anar més lluny. I és això últim el que denunciem especialment, la feina de desinformació que s’ha anat promovent durant els anys, obviant la feina rigorosa que s’ha fet per estudiar el passat del Call. Gràcies per llegir-nos!

    • clara

      25/03/2015 - 11:35

      Benvolgut Andrés,

      Hem actualitzat l’entrada i hem posat la bibliografia més significativa al final. L’estudi al qual ens referíem a l’inici i que ve a confirmar les altres hipòtesis, és l’últim de la llista. D’altra banda, l’estudi de Riera i Sans a què et refereixes va quedar desmentit per ell mateix al seu article de 2002, on ell mateix conclou que la sinagoga es deuria situar al número 9 i no al número 7. Tingues en compte que el que estem intentant fer és reivindicar la feina d’altres investigadors, que ha estat ignorada en benefici d’interessos no acadèmics, fent d’altaveu per a què la seva feina no es passi per alt. Esperem que hàgim pogut aclarir els teus dubtes, gràcies per llegir-nos!

    • Antoni

      30/03/2015 - 10:44

      Més enllà del tema de debat, en sorpren molt que el Sr. Andrés Catalán invoqui com a font d’autoritat en història medieval publicacions a “peer review journals”. La història medieval, afortunadament, encara no funciona del tot d’acord amb aquests criteris teledirigits i que, ben sovint, marginen i limiten la llibertat d’expressió dels autors i que li donen més importància a 15 planes escrites en anglès a la biblioteca rural de Wisconsin que a un llibre de 500 planes escrit per un catedràtic –o un autor de reconegut prestigi

    • Xavi

      30/03/2015 - 14:46

      Barukh,

      Em sap greu dir-te que fa temps quan vaig fer la visita al Call de Barcelona vaig fer la visita al Centre Cultural. I et puc ben assegurar que venien aquell indret com la SINAGOGA MAJOR.

    • Dina

      03/04/2015 - 16:39

      ¿Quines són les fonts del MUHBA? Al recentment re-inaugurat Centre d’Interpretació es grafía la propietat de la sinagoga major ocupant dues finques, la del restaurant i la de la cantonada mateixa.
      ¿I l’estudi d’en Jaume Riera i Sans, està equivocat?

    • Las interminables mentiras catalanas: incluso el barrio ‘gótico’ es una falsificación | MarianoDigital

      20/07/2015 - 07:41

      […] En catalán (en realidad es un dialecto del provenzal): La història com a negoci: la falsa sinagoga major de Barcelona […]

    • plenty of fish dating site of free dating

      25/09/2015 - 10:15

      plenty of fish dating site of free dating

      La història com a negoci: la falsa sinagoga major de Barcelona- Sapiens.cat

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús