Arxiu del mes: febrer 2015

Amb veu de dona: Brígida de Suècia i la Passió de Maria

dimarts, 24/02/2015

Quan un turista entra la Piazza Farnese a Roma es trobarà un edifici que va acollir una dona anomenada Birgitta Birgersdotter (1303-1373), més coneguda com Santa Brígida de Suècia durant la seva estància a Italia. L’edifi en qüestió avui acull una variant moderna de l’ordre religiosa fundada per ella, i que ofereix allotjament al mateix lloc. El nostre turista potser, si és fixa, veurà el nom Suec gravat a la façana, i un seguit de preguntes es formularan al seu cap: Qui va ser aquesta dona? Què feia una dona sueca al sud d’Europa en aquells anys? Va ser una escriptora? Una santa? Una figura política? La resposta és complexa per si mateixa, i només dedicarem un breu espai d’aquesta entrada a respondre-les. Potser, la qüestió més complicada seria si som capaços d’escoltar la seva veu després de tots aquests anys.

Façana Casa di Brigida, a la Piazza Farnese a Roma, amb la dedicatòria a Birgitta a la porta principal. Encara es poden visitar les habitacions que va ocupar la Brígida, i que un altre personate important, la Margery Kempe, va visitar tal i com explica al seu Llibre de Margery Kempe

 

La Bridget Morris, editoria de la traducció crítica al anglès dels textos de Brígida, la va definir com la única dona del segle XIV que ha estat canonitzada, (1391) i que va fundar una ordre monàstica dissenyada per ella mateixa que encara existeix avui dia. Les millors fonts per l’estudi de la seva vida són precisament les actes del seu procés de canonització, i sobretot, el recull de les visions que va tenir i la van impulsar a una nova vida de devoció després d’enviudar i que es coneixen sota el títol de Revelacions. Una d’aquestes visions precisament la van dur a Roma, entre altres coses, per lluitar per una reforma i renovació de les ordres religioses que existien en aquell moment, i per fer tornar el papat des d’Avinyó. La hagiografia, les vitae que es van composar poc després de la seva mort, ens la pressenten com una santa, d’una pietat extraordinària i subjecte de visions des de la infantesa seguint els models hagiogràfics ben definits en el seu temps. El que més pot cridar l’atenció, d’entrada, és que Brígida era una dona casada, que va portar una vida espiritual no lligada a una ordre conventual, com tantes dones d’aquell període, després d’enviudar. Mare de vuits fills, ho va deixar tot i es va instal·lar a les proximitats del convent cistercenc d’Alvastra, a Suècia. La seva vida transcorreria llavors al voltant de la meditació i la pregària, i possiblement com a fruit d’aquestes va escriure o dictar un seguit de experiències o visions que van ser editades i traduïdes al llatí pels seus confessors. Els textos són de diferent llargària, i adrecen temes que podríem definir com la biografia espiritual, la crítica al les ordres religioses, o fins i tot el mirall de prínceps. Eren primer escrites en suec antic i després traduïdes al llatí, i en elles apareix Brígida caracteritzada com a novia de Crist, i destinatària de paraules d’aquest, de la Verge Maria, i testimoni d’escenes bíbliques o que tenien a veure amb la quotidianitat, com per exemple el judici a les ànimes d’aquells propers a ella en una visió del cel que s’emmirallava en un concepte de cort celestial.

Algunes d’aquestes visions tenien un contingut profètic i reflecteixen en bona mesura la devoció mariana de la baixa edat mitjana, així com avança temes que haurien de ser crucials en la Reforma, com el pecat de simonia i la mancança d’una autèntica devoció al significat de la Passió de Crist. Algunes de les profecies es van acomplir, i van impulsar la popularitat de la seva figura. D’origen aristocràtic representa també l’accés del laïcat a l’espiritualitat més enllà dels models i les etiquetes tradicionals, com per exemple la virginitat i la vida conventual. I és en aquest sentit on es presenta una tensió que ens serveix per trobar la seva veu, ja que no és fàcil trobar-la en les capes d’edició que van envoltar els seus escrits, fruit de la necessitat de protegir la seva obra de possibles accions inquisitorials, com de fet es pot trobar en l’estructura i els desenvolupament del seu procés de canonització.

Nova York, Pierpont Morgan Library, M.498, fol. 4V Illuminació d’un manuscrit de les Revelacions de finals del segle XIV, on es veu com Brígida està a punt d’escriure una de les seves Revelacions, relacionada amb l’ofici eclesiàstic que es veu a la esquerra.

Nova York, Pierpont Morgan Library, M.498, fol. 4V
Illuminació d’un manuscrit de les Revelacions de finals del segle XIV, on es veu com Brígida està a punt d’escriure una de les seves Revelacions, relacionada amb l’ofici eclesiàstic que es veu a la esquerra.

Sigui com sigui, la percepció que es va tenir a l’edat mitjana de la santa és la de que ella va escriure realment les seves Revelacions, i no existeix la desconfiança vers els seus confessors/editors que un investigador modern pot tenir, com demostren les miniatures on habitualment se la presenta davant d’un escriptori, rebent una revelació, i amb tot enllestit per escriure. Unes imatges que es poden trobar als manuscrits medievals i fins i tot van passar a la primera edició impresa, comissionada pel primer monestir de la seva ordre a Vadstena, Suècia, i impresa a Lübeck, l’anomenada edició Gothan. Això també es podria aplicar a la percepció històrica de la seva figura, més centrada habitualment en la seva importància política i el seu paper en el retorn del papat a Roma que no pas en el missatge religiós de la seva obra, com indica la Claire Sahlin, però que va ser possiblement una de les raons fonamentals per l’èxit que va obtenir com demostren el gran nombre de manuscrits conservats de les seves revelacions, on se la representa precisament com a canal o vehicle del missatge diví. Un altre factor que pot explicar la seva popularitat cal cercar-lo en l’expressió de les emocions, realitzat aprofitant les formes que la literatura religiosa podia proporcionar, i constituint l’única manera d’accedir a la seva interioritat, la seva veu emmirallada en la Passió de Crist i Maria.

Imatge de Brígida a una edició impresa (1526) de The Pilgrymage of Perfeccyon, de Syon Abbey.   Un cop més veiem a Brígida escrivint les Revelacions. Els elements de la imatgeria propis de la santa sueca hi són representats. El llibre és obra del monestir de Syon, de l’ordre del Santíssim Salvador, que va fundar Brígida.

Imatge de Brígida a una edició impresa (1526) de The Pilgrymage of Perfeccyon, de Syon Abbey.
Un cop més veiem a Brígida escrivint les Revelacions. Els elements de la imatgeria propis de la santa sueca hi són representats. El llibre és obra del monestir de Syon, de l’ordre del Santíssim Salvador, que va fundar Brígida.

Una convenció per a qualsevol vida beatífica seria mostrar el rebuig del pecat d’una banda, i de l’altra de l’afecció als sentiments terrenals. Una de les característiques més importants del misticisme de Brígida de Suècia es la seva devoció a la Verge, una devoció que es posa de manifest en diferents ocasions com a una identificació amb aquesta. Al final de la seva vida, Brígida empren un viatge a terra santa, al qual l’acompanyarà el seu fill Karl. S’aturen breument a Nàpols on la reina Giovanna I va voler casar-se amb ell, sense que importés gaire que aquest ja estigués casat. El procés de canonització ens descriu aquesta situació com terrible per la santa, que fins i tot, arriba a desitjar la mort d’aquell abans de que es consumés aquell matrimoni i quan aquest cau malalt no mostrant cap emoció, ni tan sols llàgrimes per la seva mort. Això contrasta enormement amb el que trobem a les Revelacions, Llibre VII, Capítol 13, on la Verge descriu la sortida de l’ànima del cos del Karl amb imatgeria maternal:

“T’explicaré el que vaig fer per l’ànima del teu fill Karl quan deixava el seu cos. Vaig actuar com una dona ajudant una altra dona quan aquesta dona a llum, ajudant el nadó per tal de que no mori a conseqüència del flux de sang i no s’ofega en aquell espai estret a través del qual surt, fent el possible per tal que els enemics del nadó, que estan a la mateixa casa, no el maten.” Rev. VII, 13., 1-3

Segueix una descripció on es desgrana el sentit de la metàfora, explicant com la Verge va a estar al seu costat per tal que no fos temptat per l’amor carnal, que no digués res que pogués ofendre Deu, o que va apaivagar el dolor per tal que la desesperació no el fes oblidar Deu. Però després Brígida mateixa es testimoni del judici de l’ànima del seu fill, on no només la Verge intercedeix en el seu favor sinó que també es dona com a motiu per la salvació les llàgrimes i l’amor de la seva mare:

“L’àngel va contestar: “Les llàgrimes de la seva mare et van robar (els teus drets sobre l’ànima) i van trencar el sac (on es guardaven tots els pecats del fill) i van destruir els documents (acusatoris). Així és com les seves llàgrimes plauen a Deu.” Rev. VII, 13, 43

Aquestes llàgrimes que no sortien a la vora del llit segons el procés de canonització o la Vita, o aquells sentiments que no es mostraven o que no es sentien:

“L’àngel va contestar: la seva mare va aconseguir això ( el dimoni es queixa de que cap de les seves paraules acusatòries serveix) amb les seves pregàries constants i el seu esforç, perquè ella estimava la seva ànima amb tot el seu cor.” Rev, VII, 13, 49

I això s’afegeix al que els actes mateixos impliquen. Demanada d’abandonar els seus fills per la seva vocació, al començament de la seva activitat visionària als anys 40 del segle XIV, aquests mai van deixar de formar part del seu entorn, i trobem moltes referències als mateixos arreu de les Revelacions. Això és indicatiu de diferents coses, però potser lo més interesant es el joc de miralls que se’ns presenta entre la pròpia Brígida com a mare i la Verge Maria, que actuarà com a tal allà on la santa sueca no pot arribar. Tot plegat, posant de manifest les emocions reals emmarcades en un mecanisme d’autorepresentació a través de models de conducta, o el que es podria definir com una codificació de la subjectivitat a través d’un artefacte textual, on la devoció a Maria i a Crist funciona com un canal de l’experiència humana.

Aquest turista del que parlàvem, doncs, davant del desig de saber-ne més, pot recórrer a una biografia moderna, o a una explicació acadèmica, però si de debò vol accedir a la veu d’aquesta dona, la millor via serà llegint els seus escrits, i sabent que la tasca, feixuga, serà recompensada quan pugui copsar no només la veu de Brígida, sinó també la manera en que aquesta veu és canal i reflex dels sentiments religiosos.

David Carrillo Rangel

Universitat de Barcelona


La biografia més recent de Brígida de Suècia és la mencionada de Bridget Morris, St. Birgitta of Sweden, editada per la British Academy al 1999.

La Calire Sahlin parla dels aspectes de la devoció a Maria de la santa sueca al capítol “His Heart was my Heart” inclòs a Heliga Birgitta- buskapet och förebilden, editat l’any 1991 amb textos en suec i en anglès.

No hi ha traducció moderna normativa al català ni al castellà, tot i que es pot consultar una traducció online aquí. L’edició crítica en llatí es de difícil accés, obra de Carl-Gustaf Undhagen,  Burger Bergh,; Ann-Mari Jönsson i Hans Aili, ha estat publicada entre el 1971-1992, a l’editorial sueca Alquimist and Wiksell. Existeix una versió online sense aparell crític, que es pot consultar aquí.

Les actes del procés de canonització van ser editades per Isak Colljn, amb un estudi crític en Suec, per SFSS ser. 2, I, amb el títol Acta et processus canonizacionis beate Birgitte.

Per a una bibliografia detallada sobre Brígida de Suècia, podeu consultar aquí.

L’Anunciació de Cambrón, relleu de procedència no-tant-desconeguda de la Yale University Art Gallery

dimarts, 3/02/2015

Al més de setembre vaig intervenir al Congreso General de Historia de Navarra. En la meva  comunicació posava de manifest el desconeixement, per part dels investigadors, d’un treball publicat per Francesca Español l’any 1996. En aquest treball la professora Español oferia unes claus molt interessants per a interpretar algunes restes de la desapareguda església de San Nicolàs de Navarra en relació amb la portada de Santa Maria de Covet.

Una fet similar s’ha donat amb un relleu de l’Anunciació, conservat actualment a la Yale University Art Gallery (New Haven, Connecticut: N. inv. 1968.37). La peça ingressava en la col·lecció americana en 1968, i fins avui havia estat considerat de procedènica desconeguda, probablement navarresa. Bé, en realitat, potser caldria dir que els responsables de la col·lecció ignoraven l’origen de la peça, ja que Walter Cahn, en un llibre escrit amb Linda Seidel, Romanesque Sculpture in American Collections. I. New England Museums (New York, 1979, p. 74-76, n. 8), ja informava que la peça procedia del monestir de la Concepció de la Mare de Déu de Cambrón, Cinco Villas (Saragossa).

Relleu de l'Anunciació de Cambrón (Yale University Art Gallery, New Haven, EE.UU.)

Relleu de l’Anunciació de Cambrón (Yale University Art Gallery, New Haven, EE.UU.)

Per a la historiografia hispànica, en canvi, la peça de Cambrón estava desapareguda des que els propietaris del monestir havien venut el relleu a un antiquari de Saragossa. Les úniques referències conegudes eren dues imatges publicades en sengles obres de Francisco Abbad Ríos dels anys 1954 i 1957. Fins ara cap investigador espanyol havía relacionat l’Anunciació de Cambrón amb la de Yale i cap s’havia fet ressò de la correcta atribució de Cahn, de fa 35 anys!

Relleu de Cambrón. Foto publicada a ABBAD RÍOS, Francisco, El románico de las Cinco Villas, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1954, foto 44.

Relleu de Cambrón. Foto publicada a ABBAD RÍOS, Francisco, El románico de las Cinco Villas, Institución
Fernando el Católico, Zaragoza, 1954, foto 44.

Lògicament, la quantitat d’articles que es publiquen cada any, la multitud de mitjans i de llengües en què es publiquen fan molt difícil estar al corrent de totes i cadascuna de les novetats. Tanmateix, crida l’atenció que essent l’obra de Cahn i Seidel del 1979 referència indispensable per als museus de Nova Anglaterra i, per damunt de tot, havent estat W. Cahn professor a Yale des de 1965, sobta que la pròpia galeria d’art d’aquesta prestigiosa institució universitària no hagi actualitzat els registres. L’omissió resulta veritablement sorprenent.

El relleu de què parlem és una peça interessant tant pel cànon exageradament allargassat de les figures com per les peculiaritats iconogràfiques que mostra. D’una banda la voluminosa flor que l’àngel ofereix a la Mare de Déu, de l’altra pel llibre obert que subjecta i, finalment, per la casulla que vesteix. Cahn només ofereix hipòtesi per al llibre, que relaciona amb la profecia d’Isaïes (Is., 7, 14) al·ludint a la miraculosa concepció de la Mare de Déu.

Des de l’inici del segle XIII el monestir de Cambrón era seu d’una comunitat cistercenca femenina procedent de Santa Maria d’Iguácel (Osca) i que va mantenir aquest emplaçament a les Cinco Villas fins 1588. Aquell any, a causa de les disposicions del Concili de Trento, es van traslladar a l’església de Santa Llúcia de Saragossa. Aleshores el monestir va passar, en diverses ocasions, de mans cistercenques a laiques fins que amb la Desmortització de Mendizábal esdevé, definitivament una explotació agrícola laica. Les dependències monàstiques esdevenen aleshores cavallerissa, magatzem i vivenda dels propietaris, entre d’altres. La manca d’atenció i el canvi de funció van anar convertint aquest magnífic cenobi en una ruïna. Vergonyosa ruïna, amb els ulls d’avui, atès que encara espera la imprescindible intervenció d’alguna autoritat capaç d’entendren la importància patrimonial i històrica. El cas és tant sagnant que fa pocs anys la premsa recullia la notícia que els propietaris posaven en venda el monestir atès que no podien mantenir-lo i recuperar-lo [“Un monasterio cisterciense de Sádaba se vende en Internet“, El Periódico de Aragón, 8 de febrer de 2004].

Veient l’estat actual d’abandonament del monestir, potser cal pensar que l’entrada de l’Anunciació redescoberta en el mercat antiquari i el trasllat als Estats Units era el millor que podia passar. Les fotografies del web del Museu mostren un estat de conservació similar al de la fotografia publicada en 1954. Pot semblar una afirmació sorprenent peròés evident que en casos similars ha estat pitjor el remei que la malaltia. Així, per exemple, la portalada de Cerezo de Rio Tirón (Burgos), que es “conserva” actualment al parc de la Isla (Burgos), va ser recuperada en 1931 a Vitòria quan estava a punt per sortir d’España de forma fraudulenta. El relleu amb l’Epifania de la mateixa església que sí que va sortir i actualment es conserva a The Cloisters (Metropolitan Museum, New York). Aquest relleu es troba en un bon estat de conservació, la portalada en canvi esllangueix vora l’Arlanzón, amb la capa escultòrica externa i la policromia pràcticament desapareguda. Malgrat les protestes d’associacions i amics del romànic ha calgut esperar al darrer mes de desembre per a què l’Ajuntament de Burgos hagi decidit el trasllat a un lloc protegit.

Comparació de l'estat de conservació d'un dels Vells de l'Apocalipsi de les arquivoltes de la portalada de Cerezo de Río Tirón (Burgos). Fotos: Juan Antonio Olañeta Molina (1995 y 2014)

Comparació de l’estat de conservació d’un dels Vells de l’Apocalipsi de les arquivoltes de la portalada de Cerezo de Río Tirón (Burgos). Fotos: Juan Antonio Olañeta Molina (1995 y 2014)

Espoli, abandó, ruïna, oblit… què més pot passar-li al monestir de Cambrón? Com a mínim ara sabem on va anar a parar el relleu; esperem que aquesta “redescoberta” marqui un canvi de sort del desafortunat monument.

Juan Antonio Olañeta Molina

Ars Picta-Universtitat de Barcelona

L’article de Francesca Español és Español Bertrán, Francesca., “L’escultura romànica catalana en el marc dels intercanvis hispanollenguadocians”, en Gombau de Camporrels, bisbe de Lleida. A l’alba del segle XIII, Lleida, Amics de la Seu Vella, 1996

Els llibres d’Abbad Ríos són: Abbad Ríos, Francisco, El románico de las Cinco Villas, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1954, pp. 66 y 77 y foto 44; Abbad Ríos, Francisco, “Cambrón”, en Catálogo Monumental de España. Zaragoza, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1957, p. 603, imagen 1579.

Trobareu més detalls de la “redescoberta” a: Olañeta Molina, Juan Antonio, “El desaparecido relieve de la Anunciación de Cambrón estaba en la Universidad de Yale” (07/01/2015).