Arxiu del mes: setembre 2014

Bon any nou!

dimarts, 23/09/2014

Bon cap d’any a tothom!

Com, que encara no toca? Que no sabeu de què parlem? Doncs que aquesta setmana entrem a l’any 5775 -תשע”ה- , ni més ni menys, i a més cap i cua, si més no en l’escriptura occidental. I es que de vegades se’ns oblida que el nostre calendari i la nostra referència de mesurar el temps no sempre han estat tal i com els tenim al dia d’avui, i igualment, no tothom ha fet servir els mateixos patrons. Anteriorment al bloc us hem fet cinc cèntims de la situació de la comunitat jueva dins la societat cristiana i com es vivien les diferents festivitats. Aquesta vegada és el torn de Roix ha-Xanà.

El seu nom vol dir, literalment, “cap de l’any” -gairebé tal i com ho diem en català-. Heus aquí que comença el nou any hebraic i tal com veieu se celebra pels volts de l’equinocci de tardor, però exactament cau al primer dia del setè mes de Tixrei (que enguany comença a la nit del 24 setembre). Com ja sabeu, el calendari jueu és un calendari lunisolar, és a dir, es divideix en mesos lunars, motiu pel qual hi ha un ball de dates important amb el fet d’adaptar els mesos lunars al cicle anual del sol, i que, fins i tot, fa que s’afegeixi al calendari un mes extra cada certs anys. No ens hauria de fer posar les mans al cap el fet d’incorporar un tretzè mes a l’any, ja que en el calendari que tots usem al dia d’avui també afegim un dia extra a l’últim dia de febrer en els anys de traspàs. En el calendari hebreu aquest mes es diu Adar Bet –Segon Adar- que succeeix el mes d’Adar, que passa a anomanar-se Adar Alef –Primer Adar.

Xofar askenazita

Xofar askenazita

Però tornem al nostre tema, que és el Roix ha-Xanà. Actualment, hi ha diferents costums i tradicions de celebrar el dia de Cap d’Any, la majoria dels quals no són una innovació dels nostres dies ni del segle passat, sinó que arrosseguen un bagatge dels savis jueus de Babilònica durant l’Alta Edat Mitjana i fins i tot d’altres que es crearen a la Baixa Edat Mitjana en terres europees. Podem trobar, doncs, tradicions com tocar el corn o xofar, que tot i que gairebé avui en dia només es toca per donar pas a l’Any Nou, a l’antigor s‘utilitzava, per exemple, per aplegar la comunitat, però la seva relació amb l’any nou ja es deixa constància al llibre dels Salms 81,4: ”Toqueu els corns per la lluna nova i per la lluna plena anunciant la gran festa”; resar l’oració del taixlikh, una pregària dels jueus asquenazites de la qual es té constància a partir del segle XV i que consisteix a observar allò que està escrit en el llibre del profeta Miquees 7,19: ”trepitjaràs les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats”, i que consisteix a llençar els nostres pecats de forma simbòlica al mar o en una font d’aigua; un altre costum és per suposat el de menjar poma amb mel per augurar a través dels sucres dels productes de la natura un any ben dolç; també el costum de menjar el cap d’un peix o un xai seguint l’oració de “Que ens convertim en el cap i no en la cua” de l’any, s’entén, i també se sol menjar els grans de la magrana acompanyada de l’oració “Que les nostres virtuts augmentin com una magrana”, referint-se a la dita popular que la magrana conté tants grans a dintre seu com dies conté l’any.

Ara bé, tal vegada Roix ha-Xanà és simplement una festa de traspàs com seria el Cap d’Any que nosaltres celebrem? En realitat no, és molt més, ja que en aquest dia s’inicia un període de reflexió i penediment que finalitzarà deu dies després, amb l’arribada del Iom Kipur, el dia del perdó o el dia de l’expiració dels pecats. No té, doncs, un caire tan engrescador com podrien tenir altres festes, com per exemple Purim, sinó que són dos dies en què es considera que Déu està aprop de la humanitat (siguin o no del poble escollit) mentre aquesta fa examen de consciència, perquè alhora cada ser humà se situa davant el judici de Déu. Segons està comentat en alguns passatges de la Mixnà i del Talmud, Déu jutjarà tot ser viu segons els actes que hagi fet durant el transcurs de l’any que s’ha deixat enrere i en funció d’això, s’esdevindrà el que s’esdevindrà en l’any nou que entra. Per aquest motiu també és considerat el Dia del Judici, tal com ho deixa clar el llibre de l’Educació (Séfer ha-Khinukh) escrit al segle XIII on els costums litúrgics que se solen celebrar en altres festivitats no eren vàlids per aquest dia.

Text d'un llibre d'oracions utilitzat, entre altres, per Roix ha-Xanà, reaprofitat per a la coberta d'un llibre. Itàlia, s. XIV-XV

Sobre els costums d’aquest dia, ja eren discutits en les cartes del rabí Salomó ben Adret, rabí barceloní dels segles XIII i XIV, dels més prestigiosos de la seva època, en què deia que no es podia entonar l’oració del Hallel -els sis salms recitats després de la pregaria del servei matutí de certes festivitats- perquè el dia de Roix ha-Xanà era el dia del Judici. Igualment, es considera un dia festiu per la qual cosa no es pot fer cap treball manual tal i com bé s’explica en el llibre del Levític 23,24-25:El dia primer del mes setè observeu un dia de repòs, un dia de commemoració, anunciada a toc de corn. És un dia d’aplec sagrat. No feu cap mena de treball i presenteu una ofrena que serà cremada en honor del Senyor”.

 

Així que de moment, no ens capfiquem en el Dia del Judici ni avancem matèria pel dia del Iom Kipur, que ja arribarà. El que sí que podem aprofitar és celebrar aquest dia traduït a la nostra forma de vida, és a dir, resumint: sense fer massa feina, escoltar música a tocs de trompetes, anar a la piscina si encara fa prou calor i menjar tot tipus de fruita dolça, i recordar que tot això sempre és d’agrair.

 

Jordi Casals

Clara Jáuregui

La vida universitària a l’Edat Mitjana: bon inici de curs!

dimarts, 16/09/2014

Ahir era 15 de setembre, el dia que tradicionalment ha donat inici al curs escolar, almenys a Primària i a Secundària. És hora de folrar llibres, preparar les maletes, les llibretes, les bates per als més petits… Per això, com que sempre ens aprofitem del calendari per trobar una excusa per als nostres posts, hem pensat fer una mirada ràpida als estudiants medievals: com vivien els alumnes dels estudis generals i de les primeres universitats, entre el segle XII i el XV? Malgrat que ens sembla una qüestió excel·lent per una entrada d’aquest blog, avui no ens pararem a exposar el desenvolupament dels estudis generals i de les primeres universitats a partir del segle XII, ni el renaixement cultural que els va fer possibles, sinó que girarem els ulls cap als estudiants, per fer-ne una semblança a través d’algunes de les fonts que ens en parlen.

 

Enric de Germània impartint una lliçó als estudiants de Bolonya, a finals del segle XIV

Enric de Germània impartint una lliçó als estudiants de Bolonya, a finals del segle XIV

 

Una d’elles són les cartes que els estudiants –desplaçats des de molt lluny a París, Orleans, Bolonya… – enviaven a les seves famílies o als seus benefactors. Cartes que alimenten certa suspicàcia envers els joves que les escrivien. El tema estrella són sempre els diners; com deia un pare en una carta de resposta “La primera cançó d’un estudiant és sempre una petició de diners, i no es veurà mai una carta on no en demani”. Vegeu, per exemple, aquest model de carta (a punt per a qui el volgués copiar) escrit a Oxford al voltant de 1220:

B. al seu venerable senyor A., salut. Aquesta lletra és per informar-vos que estic estudiant a Oxford amb la més gran diligència, però la qüestió dels diners dificulta molt el meu progrés, ja que fa dos mesos que vaig gastar l’últim que em vau enviar. La ciutat és cara i exigeix molt; he de pagar-me l’allotjament, comprar aliments i gastar en moltes altres coses que ara no puc especificar. Per això suplico a la vostra paternitat que, instigat per la misericòrdia divina, em socorreu, per tal de poder completar el que he començat amb bon peu. Sapigueu que sense Ceres i Bacus, Apol·lo es refredarà.

 

L’última frase és una paràfrasi d’una altra al·legoria clàssica: “Sine Cerere et Baccho, friget Venus”: sense Ceres (pa) i Bacus (vi), Venus (l’amor) es refreda. El nostre estudiant, fent gala que almenys les dites llatines sí que les ha estudiat, ho canvia: sense pa i vi, l’estudi, el coneixement, es refredaran. Per si de cas el pare fos garrepa, altres cartes fan l’elenc de lamentacions dels estudiants: la vida a la ciutat és cara, i encara ho serà més si es pot al·legar un hivern dur, un setge, tempestes que han arrasat els conreus, massificació d’estudiants… o que l’últim enviament de diners no ha arribat, perquè el missatger ha sigut atracat, o ha fugit amb els diners, etc. A tot això, els models de cartes que els pares podien respondre són majoritàriament amables, i segurament anaven acompanyats de diners per a l’estudiant. En alguns casos, però s’han conservat cartes de pares enutjats –“He descobert que vius dissolutament i mandrosament, preferint la disbauxa al control i el joc a la feina, dedicat a tocar la guitarra mentre els altres estudien…”– davant de carreres massa llargues –“Aquest és el vint-i-vuitè any que fa que et dediques a l’estudi…”– o davant de les queixes sobre la duresa de l’estudi –“Si no vols estudiar, et faré tornar a casa … i no et pensis que estaràs ociós, sinó que aprendràs a treballar amb les mans”.

 

El cronista i canonge Jacques de Vitry, a la seva Historia occidentalis, parla així dels estudiants a París entorn de l’any 1200:

Un dels col·legis medievals de la Universitat d’Oxford

Gairebé cap dels estudiants a París, estrangers o nadius, tenia temps per a res que no fos estudiar: alguns estudiaven només per saber, és a dir, per curiositat; altres per tal de ser coneguts, és a dir, per vanitat; i altres per diners, és a dir, per cobdícia i simonia. Però molt pocs estudiaven per tal d’edificar o ser edificats. Discutien i es barallaven no només per qüestions de sectarisme o disputes acadèmiques, sinó que també les diferències entre països causaven hostilitats, odis i enveges entre ells, i es cridaven sense cap vergonya tota mena d’insults els uns als altres. Deien que els anglesos eren bevedors i tenien cua; els fills de França, orgullosos, efeminats i adornats com dones; els germànics, furiosos i obscens en el plaer; els normands, ximples i vanitosos, els de Poitiers, traïdors i amics de la Fortuna. Consideraven els de Borgonya vulgars i estúpids; i condemnaven els bretons per lleugers i frívols, acusant-los a vegades de la mort d’Artur. … Com a resultat de tants insults, es passava de les paraules a les garrotades.

I no parlaré dels estudiants de lògica, davant dels ulls dels quals brunzien les mosques d’Egipte, és a dir, les subtilitats sofístiques, “de manera que és impossible entendre el seu parlar ridícul on”, com diu Isaïes, “no hi ha saviesa”. Els doctors en teologia, des de la càtedra de Moisès, s’inflaven de coneixement, però no de caritat. Predicant el que no practicaven … multiplicant les prebendes i ambicionant dignitats … tants d’ells volien ser mestres que molts no aconseguien estudiants si no era amb súpliques i diners.

 

Però, a més de deixar-nos entreveure uns estudiants i uns pares d’estudiants que no s’allunyen tant de nosaltres –com vèiem a les cartes–, i alhora saber que des de la catedral de Liège Jacques de Vitry s’escandalitzava de com els estudiants i els professors es perdien en disquisicions inútils, també les fonts històriques ens recorden el valor de l’estudi, i el respecte degut als estudiants. Acabem, per tant, amb un fragment del privilegi que va emetre Frederic I Barbarroja a favor dels estudiants, l’any 1158, conegut com Authentica Habita o Privilegium scholasticum:

authentica habita Cambridge

Authentica Habita de Frederic I, 1158. Cambridge, Mass. Harvard Law Library 63, f. 98v.

Després d’una curosa valoració per part de bisbes, abats, ducs, comtes, jutges i altres nobles del nostre sacre palau, Nós, per la nostra magnanimitat, hem emès aquest privilegi per a tots els estudiants que viatgen per amor a l’estudi, i especialment per als mestres de les lleis santes i divines, perquè puguin anar als llocs on desenvolupen els seus estudis amb seguretat, tant ells com els seus missatgers, i puguin estar-s’hi sense perill. Perquè creiem que és convenient que, amb bon comportament, tots ells gaudeixin de la nostra lloança i protecció; i amb un amor especial els defensarem de qualsevol dany, per tal com ells il·luminen el món amb la seva ciència i eduquen els súbdits a viure en obediència a Déu i a Nós, els seus ministres.

Perquè qui no tindria compassió dels qui s’exilien per amor al coneixement, que abandonen la riquesa per la pobresa, que exposen les seves vides a tots els perills i a vegades pateixen danys corporals infligits pels homes més vils. Per això, Nós declarem aquesta llei general i perpètua, per la qual en el futur ningú podrà ser tan temerari com per infligir cap dany als estudiants, o ocasionar-los cap pèrdua … I que sàpiguen els violadors d’aquesta constitució, així com els governants de cada ciutat, que se’ls exigirà la restitució quadruplicada de la pèrdua, i que, essent marcats per aquesta infàmia, perdran la seva autoritat per sempre.

… Nós ordenem que aquesta llei s’inclogui entre les constitucions imperials sota el títol ne filius pro patre, etc.

Donada a Roncaglia, l’any de Nostre Senyor de 1158, al mes de novembre.

 

Laia Sallés Vilaseca (IRCVM-UB)

La màgia a l’Edat Mitjana: de l’aula tradicional a l’entorn virtual massiu (i gratis!)

dimarts, 9/09/2014

Heu sentit a parlar dels MOOCs? Potser alguns de vosaltres n’heu cursat un i, segurament, les motivacions de cadascun han estat diferents: atrets pel prestigi d’un professor o d’una universitat estrangera, interessats per un tema que no havíeu trobat mai el moment d’estudiar, encuriosits per la metodologia i les possibilitats pedagògiques que proposen aquests cursos, desitjosos d’especialitzar-vos en una àrea o en una tècnica concreta… Efectivament, els MOOCs responen a la necessitat d’oferir formació sobre qualsevol disciplina de manera gratuïta a qualsevol persona amb connexió a Internet, que, a més a més, tria el moment, el lloc i el ritme d’aprenentatge.

Les sigles MOOC signifiquen ‘Massive Open Online Courses’ i difereixen d’un curs en línia tradicional precisament perquè s’adrecen a milers d’estudiants alhora, que es connecten en una plataforma i tenen accés als continguts del curs (amb molt de pes dels materials audiovisuals) i, òbviament, pel fet que no tenen un cost econòmic per a l’alumne. En aquest enllaç hi trobareu una bona comparació entre un curs en línia clàssic i un MOOC. Altres vincles amb informació útil sobre el tema: aquí i aquí. Això significa que, de la mateixa manera que un curs d’aquestes característiques té un  públic potencial immens, no és l’eina més adequada per cercar-hi atenció personalitzada. En canvi, es promou la participació activa dels estudiants, que interactuen als fòrums i en altres espais de debat habilitats amb aquesta finalitat i que en molts cursos fins i tot intervenen en el procés d’avaluació dels exercicis dels companys (peer-to-peer/P2P). Això també obliga els professors a repensar la manera com s’ensenyen els continguts, com es fonamenta l’esperit crític dels estudiants i com dissenyen els materials didàctics del curs.

Laura de Castellet il·lustra un dels vídeos del mòdul 5 del curs, dedicat a la literatura artúrica.

Laura de Castellet il·lustra un dels vídeos del mòdul 5 del curs, dedicat a la literatura artúrica.

Com us deveu imaginar, la feinada és considerable, però un grup de professors i investigadors d’ARDIT Cultures Medievals, de l’IRCVM i del Màster en Cultures Medievals, vam decidir apostar, amb el suport de la Universitat de Barcelona, per la creació d’un MOOC que proposés una introducció a l’Edat Mitjana des de diferents disciplines (Història, Literatura, Filosofia, Història de la Ciència i Història de l’Art) a través del fil conductor de la màgia. Aquest programa n’és el resultat i aquí hi trobareu un vídeo de presentació que hem preparat de forma provisional. Tot i que el curs, titulat Magic in the Middle Ages, s’imparteix en anglès, tenim pensat oferir els vídeos amb subtítols en anglès, català i castellà.

Si voleu saber qui eren les bruixes o com funcionava un procés inquisitorial, si us pregunteu si el rei Artús va ser un personatge històric o merament literari, o voleu familiaritzar-vos amb les propietats de les relíquies i, en particular, del Graal o voleu saber com es practicaven l’astrologia o la nigromància a l’Edat Mitjana, aquest curs està pensat per a vosaltres! Al gener se n’obrirà la matrícula en línia (gratuïta) al web de Coursera i la primera edició del MOOC estarà disponible al maig de 2015. Mentrestant, en aquest blog compartim pas a pas el procés de creació d’un MOOC dins del sistema universitari català.

Us hi esperem!

 

Gemma Pellissa Prades

Coordinadora del MOOC ‘Magic in the Middle Ages’

Comença el curs a Medievalistes en bloc

dimarts, 2/09/2014
Benvolgudes i benvolguts,
Comença un nou curs i des de Medievalistes en Bloc reprenem la nostra tasca de divulgació de l’edat mitjana amb la il·lusió intacta i algunes noves.
En primer lloc us informem que per primera vegada en la història de la Universitat de Barcelona hi haurà un doctorat integrament dedicat al món medieval, el Doctorat en Cultures Medievals o DCM pels amics, que començ a rodar durant el curs que comença. Es tanca així el triangle amb el Màster en Cultures Medievals o MCM  i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals, IRCVM  i situa la UB, Barcelona i Catalunya en un lloc pioner en l’agrupació d’aquests estudis.
Així mateix, i atès que ben aviat el nostre bloc arribarà als dos anys de vida hem pensat de fer una petita festa per celebrar-ho. Estigueu a l’aguait perquè ben aviat us n’informarem. Un primer tast de les coses de què ens agradarà parlar directament amb vosaltres el trobareu al BCN-lab del 18 de setembre: un projecte força interessant que ens agradaria crear conjuntament amb vosaltres. Per si això no fos prou els ARDIT Cultures medievals estan preparant un MOOC  sobre Màgia i Bruixeria a l’edat mitjana. Que no sabeu què és un MOOC? No patiu, ben aviat us ho explicarem…
I bé, seguirem explicant-nos allò que estigui d’actualitat, o sigui curiós o divertit i fins i tot poc o mal conegut sobre la nostra activitat i sobre l’edat mitjana. O pensàveu que només hi havia el 1714?
Carles Mancho
Director IRCVM