Del pergamí i els ‘papers antics’: difusió, noves iniciatives, qualitat

La tasca de l’historiador medievalista és, senzillament, fascinant. I, en el procés d’investigació històrica, un dels moment més apassionants és el de la recerca a l’arxiu. Com fer entendre a qui no ho ha fet mai, que a l’arxiu les hores passen volant, com si res, que et sembla que acabes d’arribar i ja és l’hora de marxar? Com explicar l’emoció que es sent en descobrir aquell nom que portaves buscant durant tant de temps; llegint aquell paràgraf que sabies, en el fons, que sortiria un moment o altre; entenent, quatre pàgines enllà, aquella paraula que t’havia donat tants maldecaps? Crec que no m’equivoco de gaire si dic que molts de nosaltres –per no dir tots– hem perdut el fil d’allò que buscàvem, en descobrir en un protocol notarial o en un plec d’un procés judicial una història totalment aliena a la pròpia recerca, i que ens ha fet bullir el cap de noves idees i propostes per a futures investigacions. El contacte amb la font primària, tocant amb les pròpies mans –tot i que, si pot ser, amb guants de cotó–, el paper o el pergamí en què està escrit el document, és una experiència difícil d’explicar i de fer entendre a qualsevol profà en la matèria.

 

Protocols de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Protocols de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Però els arxius, malauradament, tenen uns horaris. I darrerament –sovint a causa de les retallades–, aquests horaris d’obertura s’han anat reduint, dificultant l’avenç de l’investigador en la seva tasca. Per això són bones notícies les que informen de projectes com l’AURORA de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, del qual es parlava en aquest mateix bloc fa unes setmanes. Afortunadament, van proliferant els projectes de digitalització de fons d’arxius, tant públics com privats, gràcies als quals l’investigador pot treballar tranquil·lament, amb el seu ordinador, a l’hora que més li convingui i des de casa. I així, a més, els arxius obren les seves portes (digitals) a un públic molt més ampli: no només als investigadors faltats d’hores a la sala de consulta, sinó també a d’altres investigadors de tot el món. El llatí, en aquest sentit, juga a favor nostre, perquè, com a llengua universal que era a l’edat mitjana, molts dels documents de l’època hi estan escrits.

 

Aquestes plataformes digitals, a més, han de servir per donar a conèixer els fons arxivístics al gran públic. Molts arxius, també els més petits, malden per donar-se a conèixer i reivindicar-se com a conservadors del patrimoni cultural comú. Un dels seus objectius principals és el de difondre el contingut dels seus fons a un públic més general que no pas l’exclusivament investigador. I en aquest punt, en el cas de la documentació medieval, un suport fonamental per a aquesta reivindicació són les edicions de fonts. Perquè hi ha un element que suposa una barrera entre el document medieval i el públic general: la seva escriptura, que degut a les característiques que té resulta pràcticament indesxifrable per a qui no estigui avesat a la seva lectura. I, tot i que s’estiguin elaborant des de fa un temps OCR’s (Optical Character Recognition) que tenen com a objectiu transcriure decentment documents manuscrits, la diversitat d’estils, fins i tot dins d’una mateixa escriptura, fa que encara falti molt de temps fins que un ordinador ens solucioni aquesta tasca.

 

En aquest sentit, és interessant el projecte que, des de fa un temps, ha engegat la Biblioteca de Catalunya amb una part del seu fons de pergamins, consultable a través de la Memòria Digital Catalana (MDC). Es tracta del projecte Transcriu-me!!, la primera iniciativa de la BC de crowdsourcing (col·laboració oberta distribuïda), amb la qual qualsevol persona pot participar en la transcripció d’un conjunt de pergamins provinent d’Organyà i amb una cronologia que remunta al segle X. No cal registrar-se i tothom pot participar en les transcripcions, no només en la seva redacció sinó també en la seva correcció, si és necessari. El resultat final és que cada pergamí disposa de la seva transcripció, facilitant-ne així la lectura de manera ostensible a qui no tingui coneixements de paleografia –tot  i que no es salva d’haver de saber una mica de llatí.

Projecte transcriu

L’edició de fonts es converteix en fonamental en la documentació medieval. Un dels pergamins d’Organyà, del 929, de la iniciativa Transcriu-me!! de la BC

 

Però, almenys de moment, continuen al capdavant d’aquesta tasca de difusió de la documentació escrita les edicions de fonts en paper, que al meu parer haurien de dirigir-se, cada cop més, a l’edició digital. Fa molts anys que se n’editen –una de les col·leccions pioneres en aquest sentit, de la segona meitat del segle XIX, és el CODOIN (Colección de Documentos Inéditos para la Historia de España), malgrat les mancances i defectes que avui en dia se li puguin trobar (alguns volums d’aquesta col·lecció estan disponibles en obert a través de Google Books). Des dels anys 80, però, qui va agafar les regnes a Catalunya en l’edició de fonts va ser la Fundació Noguera, institució vinculada al Col·legi de Notaris de Barcelona i fundada pel notari Raimon Noguera. Les seves col·leccions de protocols notarials, de privilegis o de diplomataris es van ampliant any rere any, i suposen una referència imprescindible per a l’edició de les fonts documentals catalanes més importants, però també per donar a conèixer petites joies del nostre patrimoni escrit. A més, i això és molt d’agrair, els darrers volums (i esperem que un dia també els primers) es poden consultar en línia, fet que la converteix encara més en una eina fonamental per a qualsevol recerca.

 

És en aquest punt que cal reivindicar el paper dels especialistes en l’edició de fonts, que tant des de l’acadèmia com des del món professional procuren per la seva qualitat. Cal combinar les excel·lents experiències col·laboratives com la del projecte Transciu-me!!, que s’ha de promoure i ampliar a d’altres fons i arxius, amb la participació d’especialistes, coneixedors de primera mà de la documentació medieval. Perquè garantint una difusió de qualitat s’assegura, alhora, la difusió del paper dels arxius i la millor conservació un patrimoni documental tant vast, ric i atractiu com el de la Corona d’Aragó.

 

Carme Muntaner i Alsina

ebla Manuscripta

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús