Chronica Ledensis: els medievalistes també es diverteixen

Aquest any, una delegació predoctoral d’investigadors de l’IRCVM (concretament, delegació dels encarregats de gestionar aquest blog) ha fet les maletes i s’ha personat a l’International Medieval Congress of Leeds (o IMC), edició 2014 a Nativitate Domini. Què és aquest tal IMC? Tal com ho anuncien a la web, és el congrés de medievalistes més gran d’Europa, motiu suficient per sortir corrent en direcció contrària si no sou uns hooligans de l’Edat Mitjana com nosaltres. Així doncs, us estalviarem passar-vos 4 dies enmig de conferències en anglès, però no us deixarem saltar llegir la nostra particular Chronica Ledensis, subtítol “Jo de gran vull ser Irina Metzler” / “Jo de gran vull ser Alan Murray”.

I com que tothom té les seves aficions estranyes (n’hi ha que en diuen frikis), allà vam anar nosaltres el dia 5 de juliol. Quan Leeds s’omplia de bicicletes, una multitud silenciosa de medievalistes ocupava a poc a poc també la ciutat. Essent el nostre primer any vam voler disfrutar de l’experiència IMC completa i ens hi vam estar els quatre dies sencers del congrés. Ara imagineu gairebé 2000 persones -què dic persones, medievalistes!- juntes per poder parlar de la seva feina i de la seva passió. Creieu que es limitaran a escoltar conferències? No! Se’ls ha d’entretenir per què no es descontrolin i reinstaurin el feudalisme en un despiste, així que la organització de l’IMC, molt sàviament, procura “divertimentos” tals com fires de llibres, fira d’artesania, cervesa (també artesana, eh?) i fins i tot un Ball.

Que si tenim alguna prova d’haver-hi anat a treballar i no de vacances? Bé, sí, tenim una gravació de les nostres pròpies comunicacions, però és informació més que classificada i que aviat destruirem (però ens feia falta per demostrar a les nostres famílies que “anar a un congrés de medievalistes” no era una mala excusa per marxar de casa). També tenim el justificant mèdic de les contractures a l’esquena produïdes pel programa del congrés (no us deveu pas imaginar que un programa amb uns 2000 papers té la forma d’un tríptic, oi?), que tenia una retirada al Codex Gigas sobretot pel que fa al pes. Navegar enmig de totes les sessions per descobrir on ens interessava anar (i com arribar-hi!) es va convertir en la nostra litúrgia particular de cada vespre. Un esforç molt ben recompensat si la sessió a la qual acabàvem anant era d’alt nivell, com va ser majoritàriament. Chapeau especialment per als investigadors joves que han anat a Leeds a presentar el seu doctorat o postdoctorat amb il·lusió i encara més preparació i rigor, per haver-nos fet entusiasmar amb la seva investigació (i, de retruc, re-entusiasmar-nos amb la nostra).

Programa del congrés, creador de mals d'esquena.

Programa del congrés, creador de mals d’esquena.

De sessions (formades per tres conferències cadascuna) n’hi havia per a tots els gustos. Si una cosa caracteritza als medievalistes és que som tremendament multidisciplinars, així que la varietat dels temes que es tocaven al congrés tendia a l’infinit. Per exemple, dues de les sesions amb molt d’èxit: Religion and Medicine: religious views of illness i Neglected sources for the History of the Divine Office. Però clar, creieu que els medievalistes són éssers seriosos i avorrits? Altre cop, no! (dóna cop de puny a a la taula) I vet aquí una petita mostra de les sessions amb noms més curiosos: Senses and Stenches, Does size really matter? o Apocalypse Now (guaita, quina gent més eixerida que hi surt aquí!). Ara seriosament, la varietat dels temes, inmensa, copçava totes les temàtiques i també les problemàtiques que es poden trobar avui dia al món acadèmic, amb taules rodones centrades en la conciliació familiar o la difusió de les humanitats.

Fira de llibres al Parkinson Building de la Universitat de Leeds. @IMC_Leeds

Fira de llibres al Parkinson Building de la Universitat de Leeds. @IMC_Leeds

Aquí a sobre teniu una fotografia de la Bookfair o fira de llibres de l’IMC, el paradís del medievalista (sobretot si és amb finançament). Si aneu al Twitter del congrés, trobareu imatges sobre el gran esdeveniment del dijous, “Making Leeds Medieval”, que ens neguem a publicar aquí per massa poc serioses (i, sobretot, perquè ens fa una mica de ràbia haver-nos-ho perdut).

Bé, ens ho vam perdre però per un bon motiu! I es que ja sabeu que tot feina i gens de diversió no és gens sa. Així que l’últim dia vam aprofitar que organitzaven diverses excursions per apuntar-nos a una. Imagineu-vos, un bus ple de medievalistes ressacosos del Ball del dia abans de camí a unes abadies en runes, el paradís clarament! La nostra visita comptava amb la privilegiada guia dels dos arqueòlegs encarregats d’excavar Rievaulx Abbey i Byland Abbey, una oportunitat que no es presenta cada dia.

Byland Abbey, Yorkshire.

Byland Abbey, Yorkshire.

 

En resum: si sou investigadors medievalistes (no hi fa res si tot just heu començat, com nosaltres, si no esteu en l’àmbit acadèmic o si sou un catedràtic amb mil publicacions), no dubteu a anar, algun estiu, a donar una ullada al que es cou a l’IMC de Leeds! No només l’ambient és molt agradable, sinó que de cop us posareu al dia de quins són els altres investigadors que treballen en el mateix camp que vosaltres i què s’ha publicat darrerament. Si, a més, us agrada fer networking, és el vostre lloc. Per a caràcters més afins amb l’etiqueta “rata de biblioteca”, no patiu, la biblioteca d’humanitats de la Universitat de Leeds fa plorar d’emoció a qualsevol medievalista amb sensibilitat, i els seus recursos digitals us poden tenir un parell de nits entretinguts (us ho diem per experiència pròpia).

Laia Sallés

Clara Jáuregui

Comparteix

    Etiquetes:

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús