Les Vespres Sicilianes

Avui us proposem la lectura d’un episodi extret d’una de les quatre grans cròniques medievals: el Llibre del rei En Pere de Bernat Desclot, un autor misteriós que, arran de la conquesta de Sicília per part de Pere el Gran l’any 1282, decideix narrar els fets que succeïren durant el regnat del monarca i de son pare, Jaume I. En tot cas, Desclot se centra sobretot en els esdeveniments de la vida del rei Pere, la fama del qual perdura, no només a través de textos historiogràfics, sinó també dels clàssics literaris, com la Commedia de Dante (Purgatori, VII, v. 114) i la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (llibre II). En efecte, tant a la crònica de Desclot com a la literatura, el rei representa l’ideal de la cortesia i dels valors cavallerescos. Aquests trets es posen de manifest en el relat que ens ofereix Desclot del desafiament de Bordeus (capítols 104-105), que havia d’enfrontar el rei Pere i Carles d’Anjou l’1 de juny de 1283, un any després de l’inici de les Vespres Sicilianes.

Però qui era l’enemic de Pere el Gran, retratat com un covard traïdor per Desclot? Carles d’Anjou havia arribat al tron de Sicília l’any 1266 amb el suport del Papa i dels güelfs, després que l’exèrcit angeví hagués derrotat i mort el rei Manfred, que des del Purgatori dantesc demana al protagonista que faci saber a «mia bella figlia, genitrice / de l’onor di Cicilia e d’Aragona» que ell es troba en vies de salvació (III, vv.115-116). La filla a la qual fa referència Manfred és Constança, l’esposa de Pere II el Gran, rei de la Corona catalanoaragonesa. Però el rei Pere no només tenia motius dinàstics per reclamar Sicília, sinó que hi havia raons econòmiques (era un centre productor de blat, un lloc estratègic per a les rutes comercials) i polítiques (l’ambició expansiva de Carles d’Anjou per dominar una bona part del Mediterrani) per alliberar-la dels francesos. Així, quan esclata la revolta de Palerm, Pere el Gran acut a la crida dels sicilians des de Tunis, on havia anat amb una flota —preparada en secret, com llegirem— que probablement havia estat finançada per la cort bizantina. En aquesta conspiració, Joan de Pròixida hi tingué un paper clau: afavorí les relacions entre la Corona d’Aragó i l’Imperi bizantí i fins i tot amb els regidors de Palerm.

Pere II, a Trapani (Sicília) durant les "Vespres sicilianes" (1282) (Biblioteca Vaticana).

Pere II, a Trapani (Sicília) durant les “Vespres sicilianes” (1282) (Biblioteca Vaticana).

Les Vespres Sicilianes és el nom amb què es coneix la revolta dels habitants de Palerm que tingué lloc el 31 de març de 1282, dimarts de Pasqua, a causa del malestar provocat pel sistema de govern i els abusos de Carles d’Anjou. Bernat Desclot explica així el detonant —sorprenent— de la revolta:

«Quant lo noble rey d’Aragó ajustava ses hosts al port de Tortosa per anar a Alcoyl, e d’Alcoyl a Costantina (mas d’assò nuyl hom del món no·n pudia ésser privat del rey d’aqueyl feyt, per què·l feÿa, ne hon devia anar ne hon no, ans era molt secreta cosa, que nuyl hom no·n sabia res sinó sol lo rey), esdevenc-se que en la ciutat de Palerm, […] lo dimarts de la festa de Pascha, les gens de la ciutat anaven defore de la ciutat a .i.ª esgleya hon avia gran perdó. E entre les altres gens, anaven-hi .i.ª companya de gentils dones, ab lurs marits, e ab lurs frares e ab lurs amicts, e anaven solassan e cantan. Sobr·assò encontraren-se ab .i.ª companya de ribauts francès qui eren de la cort de Carles, qui estaven en Palerm per eyl; e aquests malvats ribauts van-se acostar a les dones e metien lurs mans a les mameles de les dones. E los marits de les dones e els altres qui ab eles eren dixeren-lur:

—Beyls seyors, tenits vostra via. No fassats vilania a les dones.—

E Eyls resposeren com a ribauts:

De longaya ancor ne parlés vós.—[1]

Sí alsà la .i. la massa que portava e anà-li’n donar .i. gran colp per les espatles. Quant los altres seus compayons viuren que tan malament los envilanien, eyls e lurs dones qui ab éls eren, laxen-se córrer, ab los bordons que portaven, als franceschs, e cridaren: —A mort! a mort al franceschs!—. E axí tota la gent de Palerm alcieren tots los franceschs que pogren trobar en tota la ciutat ne fora de la ciutat, a gran dret lur e a gran tort dels franceschs, qui són molt cruel gent e·ls tenien vilment sots lurs peus» (ed. M. Coll i Alentorn 1987, III, p. 71-73).

Certament, els habitants de Palerm van fer una gran escabetxina. Després d’aquests fets, Pere el Gran conquerirà Sicília i l’any 1283 ell i la reina Constança seran coronats Palerm, malgrat que la guerra s’allargarà fins a l’any 1287. Si en voleu conèixer més detalls, escolteu aquest àudio.

 


 

[1] “Longaya” o “longanya” és el mot del francès medieval longaigne, que vol dir claveguera i, per extensió, excrement o cosa bruta. […]

 

Gemma Pellissa Prades (ARDIT/IRCVM)

 

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús