50 dies després

Siguem honestos, quants de nosaltres ens hem preguntat alguna vegada d’on ve aquest festiu despenjat que tenim al juny i que només celebrem a aquesta banda de la península? Sense entrar a valorar el per què, el cas és que avui dia hi ha un cert oblit per algunes festes i tradicions religioses, com és el cas de la que celebrem dilluns que ve: Pentecosta, Quinquagèsima o Xavuot.

Un medieval tindria claríssim què s’hi celebra, i a Medievalistes en bloc, seguint la nostra missió de portar claror a l’època medieval (aquí ens heu d’imaginar abillats per la batalla), us ho explicarem amb ets i uts.

Per començar, la festivitat té, com no, origen jueu. Xavuot, que literalment vol dir “setmanes”, se celebra 50 dies després de Pesaj o, el que és el mateix, set setmanes després. Per aquest motiu també se la coneix com “festa de les setmanes”, un nom que demostra una gran inventiva, ja que deriva directament d’una cita bíblica (“Des del dia que presentareu solemnement la primera garba, l’endemà del dissabte, compteu set setmanes senceres. D’aquesta manera, fins l’endemà del setè dissabte comptareu cinquanta dies. El dia que fa cinquanta presentareu al Senyor una ofrena de la nova collita”, Lv 23, 15.16). És un dia de total i complet descans, cosa que a la Edat Mitjana ja anava bé perquè, com amb totes les festivitats properes o coincidents amb les cristianes, no estava de més quedar-se tranquil a casa. Recordem que a aquesta època els calls jueus tenien portes per tancar-se, no per caprici sinó per seguretat, ja que els atacs contra les comunitats eren freqüents i normals.

Moisès, al dia més feliç de la seva vida, segons Cecil B. DeMille

Però no ens desviem del tema, què és el que es celebra a Xavuot? Doncs ni més ni menys que l’entrega de la Llei a Moisès, que no és poca cosa! Per una comunitat que basa el seu dia a dia en aquesta Llei, no seria pas un fet banal. La festa té, a més a més, un marcat caràcter agrícola, ja que en temps antics marcava el final de la collita i era un dels dies on la gent podia anar al Temple a portar-ne les primícies. Per recordar també aquest esperit agrari, les sinagogues es decoren amb branquetes i similars. Però és l’entrega de la Llei la que ho fa realment important.

Evidentment, la festivitat que fa que dilluns sigui festiu (almenys per a una gran majoria) no és Xavuot, sinó Pentecosta, o com se la denominava més comunament a època medieval, Quinquagèsima. La importància de la Quinquagèsima al calendari medieval era perfectament comparable amb la rellevància religiosa de Nadal o de la Pasqua. De fet, les Ordinacions de Pere II el Catòlic marquen les festes més importants de l’any, en les quals el rei es pot permetre fer festa i mostrar-se agradable (sí, això últim és literal): “III festes de l’any, és assaber Pascha, Cinquaesma et Nadal”. Això sí, antigament existien dues Quinquagèsimes: la Pentecosta (“cinquanta dies” després de Pasqua) i l’últim diumenge abans de Quaresma (“cinquanta dies”… abans de Pasqua!). El que les distingia era el seu caràcter festiu o penitencial: la primera Quinquagèsima, abans de la Pasqua, servia de preparació a la Quaresma, i per tant hi primava el recolliment; la segona, conclusió del temps pasqual, era essencialment festiva.

I què se celebra en aquesta última? Doncs ni més ni menys que el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols, gràcies al qual s’inicia també la seva activitat d’estendre la paraula de Déu. És a dir, que una vegada més Déu Pare escull aquest dia per comunicar-se amb els mortals.

L'Esperit Sant descendent sobre els apòstols a la capella Scrovegni de Giotto. Padua, s.XIV

Però abans hem mencionat que la celebració, tant de la Pasqua de Resurrecció com la Granada,  era un diumenge, llavors per què és festa dilluns? Doncs per un fenomen de duplicació de festes que curiosament es dóna a tots aquells territoris que antigament formaven part del Sacre Imperi Romà Germànic, això és, Can Carlemany. Aquest fenomen també ens el trobem al judaisme, i és que degut al càlcul dels mesos lunars els jueus de la Diàspora mai podien estar segurs d’haver calculat bé quin dia era el festiu, motiu pel qual el celebraven dues vegades.

Així que ja sabeu, per si de cas, qualsevol celebració feu-la doble!

Laia Sallés  (UB -IRCVM)

Clara Jáuregui (IRCVM – Institut Món Juïc)

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Airam

      09/06/2014 - 09:51

      Un article molt interessant. Que la data de Pentecosta coincideixi amb la Xavuot fa pensar que es tracta d’una assimilació com es va fer amb festes romanes (Saturnàlies, Lupercàlies, etc.).

      Per cert, a alguns llocs encara seguim utilitzant la paraula Cinquagèsima. Es veu que ens hem quedat en època medieval 😉

    • Daniel.Jacques

      09/06/2014 - 12:20

      Amiga Airam: Ja ho diuen que el nostre principal monument romànic és la nostra llengua… de manera que essencialment encara parlem igual que a l’Edat Mitjana. Però en castellà també és el mateix:”quincuagésima”, una altra cosa és que ens faci peresa parlar bé, com passa als locutors de ràdio i televisió, tant en català com en castella… Però els catalans moderns tenim menys perdó perquè els ordinals en català són molt més fàcils que en castellà (“undécimo, duodécimo, décimotercero….etc”)

    • Bon any nou!- Sapiens.cat

      23/09/2014 - 09:25

      […] de la situació de la comunitat jueva dins la societat cristiana i com es vivien les diferents festivitats. Aquesta vegada és el torn de Roix […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús