Consultori sentimental 2: Consells per afrontar sant Valentí amb èxit

Tant si celebreu sant Valentí com si no ho feu,[1] aquests dies és inevitable sentir la pressió de l’entorn: aparadors plens de cors; ofertes romàntiques a la safata d’entrada; en el millor dels casos, la intuïció que la persona estimada espera una demostració d’amor etern (i que sigui original!); en el pitjor, la certesa que un pretendent no desitjat aprofitarà l’ocasió per confessar-te els seus sentiments. Per això, des de Medievalistes en bloc, volem oferir-vos una sèrie de consells aptes per a butxaques en crisi per afrontar aquest sant Valentí amb èxit.

Detall de Guenièvre embrasse Lancelot, Paris, Bibliothèque nationale de France, Manuscrits, Français 118, foli 219.

 

Recursos per expressar el teu amor avalats per una llarga tradició literària

La font d’inspiració per a les propostes que us presentem ha estat la literatura medieval. A continuació, plategem dues opcions recomanables, fins i tot, per als enamorats tímids i una d’adreçada exclusivament al millor cavaller del món, algú disposat a tot per la seua dama.[2]

  1. L’espillet. El primer recurs requereix una petita inversió econòmica i, tot i així, pocs altres mitjans són tan eficaços com aquest. Es tracta de reproduir l’escena famosíssima de la declaració d’amor de Tirant a la princesa Carmesina, narrada als capítols 126 i 127 de la novel·la de Joanot Martorell. Si no la teniu present, no us alarmeu. A continuació, us detallem els passos que heu de seguir. Compreu “lo més bell spill” de mà que trobeu (menut i amb tapa) i guardar-vos-el a la màniga. Presenteu-vos davant de l’afortunat/da i confesseu-li que esteu enamorat/da de la persona que apareix a la imatge de l’espillet. Deixeu que s’imagini que hi guardeu un retrat. Regaleu-li i deixeu-li temps perquè obri l’espill; quan ho faci, el seu rostre s’hi reflectirà. Així és com ho experimenta Carmesina:

«La princesa pres prestament lo espill e ab cuytats passos se n’entrà dins la cambra pensant que y trobaria alguna dona pintada, e no y véu res sinó la sua cara. Lavors ella agué plena notícia que per ella se fahia la festa e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama de amors» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, ed. Hauf, 2008, pàg. 526).

De ben segur que robareu el cor al vostre acompanyant.

  1. L’epístola d’amor. Pot semblar un recurs obvi, però quant de temps fa que no redacteu una lletra d’amor escrita a mà (i, si pot ser, en paper de carta)? A l’Edat Mitjana escriure cartes era tot un art (les ars dictaminis) i les persones que el dominaven coneixien les diferents parts en què havien d’estructurar-les i els recursos retòrics necessaris per ornamentar-les. Els autors clàssics oferien un bon model que s’imitava i s’emulava a les escoles medievals. Les Heroides d’Ovidi van ser un text de referència a l’hora d’escriure cartes de contingut amorós. Aquesta obra presenta un recull d’epístoles d’heroïnes mitològiques als seus amants i, en sis casos, s’hi inclou la resposta dels enamorats. En trobareu un exemple aquí (carta de Penèlope a Ulisses), amb la traducció actual de la versió llatina i la traducció catalana medieval. Al s. XV, Joan Roís de Corella recrea una altra història d’amor clàssica a partir de la pauta de les Heroides. Es tracta de la Lletra fingida que Aquil·les escriu a Polícena amb la resposta de l’enamorada; segurament, un exercici escolar (Martos, Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, 1999).

    Lancelot monte dans la charrette d'infamie pour sauver la reine Guenièvre, BnF, Manuscrits, Français 115 fol. 355.

  2. La carreta. Finalment, si es vol optar per una manifestació pública d’afecte, hom pot cercar una carreta com la que apareix a El cavaller de la carreta de Chrétien de Troyes, autor de novel·les artúriques. El protagonista d’aquesta obra és Lancelot, que manté una relació adúltera amb la reina Ginebra. L’argument de la història narra com el cavaller allibera l’esposa del rei Artús dels seus segrestadors. Però abans d’aconseguir-ho, supera diverses proves. La primera, pujar dalt d’una carreta arrossegada per un nan, atès que només així descobrirà informació sobre la localització de Ginebra. Avui dia, aquest gest no té cap significat, però en altres temps la carreta es reservava per als delinqüents, que eren passejats dalt d’aquest vehicle i exposats així a l’escarni públic. Lancelot accedeix a pujar-hi per voluntat pròpia, de manera que demostra que el seu amor supera les convencions socials i que està per damunt de l’honor en la seua escala de valors. Si decidiu imitar la gesta, aclariu-ne el sentit a l’amant abans que pensi que heu embogit.

 

Consells per defugir pretendents no desitjats

Aquest apartat està organitzat per nivells (de menor a major estat de desesperació), de manera que oferim tres consells, el darrer dels quals només s’hauria d’aplicar com a mesura dràstica.

  1. Primer grau d’intervenció: exemples d’amors tràgics. Tornem a Corella. Al Parlament en casa de Berenguer Mercader els personatges reunits a casa de l’amfitrió s’expliquen històries d’amor desgraciades que poden fer desistir qualsevol de deixar-se portar per la passió amorosa. Hi ha, doncs, un contingut moral que convida a renunciar a l’amor. Però, alerta! cal tenir en compte que habitualment la capacitat de raciocini d’un enamorat no es conserva intacta per culpa d’un mal funcionament del cervell, per tant, no sempre funciona.
  2. Segon grau intervenció: transvesteix-te! Utilitzar una disfressa que et caracteritzi com una persona del sexe oposat és una de les tècniques usades pels enamorats que fugen del pretendent inadequat. Aquest és el truc que utilitzen París e Viana a la novel·la homònima. En una altra obra, el Jacob Xalabín, l’amic del protagonista, anomenat Alí Baxà, es vesteix amb la roba de l’estimada de Jacob per substituir-la abans que es casi amb el pretendent rival, el senyor de Satalia. Gràcies a l’estratagema, Alí Baxà s’introdueix a l’habitació de la germana del senyor de Satalia, que el rep pensant-se que és la cunyada:  «e gità’s al costat de Alí Baxà. E quant fo al lit, Alí Baxà, […] tota la sanch li escalfà, per ço com lo foch sta molt perillós stant prop la palla, que cové que si s’acosta, que per forssa s’à a pendra. […] E la donzella, qui hoý perlar aquest, e sentí que era homa, no gosà res dir; e Alí Baxà procehia fer sos plers d’ella» (Jacob Xalabín, ed. Pacheco, 1988, p. 116-117).
  3. Intervenció de tercer grau: la gallina. Aquest recurs es troba al París e Viana. Recomanem emprar-lo amb prudència per evitar males olors. Després que la protagonista ho hagi intentat tot per desfer-se d’un admirador enutjós (la disfressa, la clausura), el pare de Viana li concerta una visita amb el pretendent. Abans, però, li envia roba i menjar a la presó subterrània on l’havia fet tancar perquè no havia obeït les ordres de casar-se amb l’home que li havia triat com a marit. Tanmateix, Viana dejuna i es fica la gallina que l’havia d’alimentar davall de les aixelles. No se la treu durant els quatre dies que queden perquè rebi la visita. Quan el pretendent hi acut, Viana fingeix que té una malaltia greu: «E sentiren lo fill del duch e lo bisbe un pudor molt gran, que Viana se havia posada en si donant-los entendre era tota guastada» (París e Viana, ed. Pellissa Prades, 2009). En efecte, la pràctica de maltractar el cos per deixar de ser desitjades és un motiu literari, de manera que les enamorades de les novel·les imiten així les vides de les santes. La variant de la gallina és una pràctica innòcua que garanteix la solitud de qui la duu a terme.

Només ens queda desitjar-vos que passeu un bon dia de sant Valentí!


[1]Si és així, recupereu aquesta entrada per sant Jordi.

[2] Per favor, si cap dels nostres lectors s’hi atreveix, ensenyeu-nos-en fotografies a través de les xarxes socials.

 

Dra. Gemma Pellissa Prades

ARDIT Cultures Medievals

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Noemi

      11/02/2014 - 15:25

      Tomo nota. Me ha encantado 🙂

    • Núria Molins

      11/02/2014 - 16:26

      Boníssim! Així, si mai veig un noi amb una gallina sota la camisa, ni tan sols em prendré la molèstia de presentar-m’hi.

    • Gemma

      11/02/2014 - 16:52

      Moltíssimes gràcies, Noemi! Una abraçada.
      No ho facis, Núria; pensa que, com Viana, no està disponible. No és res personal. En canvi si se’t presenten amb un espill…

    • M Pilar Ibànyez

      11/02/2014 - 20:10

      Propostes genials. Si fem servir la de la gallina, caldrà col·locar-se-la avui mateix…

    • Joan E.M.

      11/02/2014 - 21:06

      El de l’espill és fantàstic, el de la carta clàssic i el del carró… actualitzable. La versió moderna seria anar als seients del darrere d’un cotxe policial, ben emmanillat i escridassat pel poble a crits de “corrupte” o alguna cosa per l’estil (ostres! M’he deixat emportar per la situació política i, sense voler, he exposat el cas de la Infanta. Sí, que declara que es va deixar emportar per l’amor vers el seu marit i signava tots els documents que ell li donava, no anava així la cosa?).

      Per cert, qui arribi a considerar les dos últimes mesures per treure’s el pretendent o la pretendenta de sobre, vaja, la solució actual és una “ordre d’allunyament”, formal i efectiva al 100% (ara bé, és cert que de creativa no en té res, però crec que en tals casos no es cerca tant la creativitat com l’efectivitat). Ara bé, clar, l’article ens proposa de fer-ho a l’estil medieval, doncs bé, perquè no un:
      – “Ets tan pesat/da que les teves declaracions d’amor fan més apetitós a les àligues el fetge de Tici.” (molt millorable, però per posar un exemple potser encara cola).

      En definitiva, molt bona aquesta guia per sant valentí! (a més a més de ser un recurs molt útil per conèixer els nostres clàssics medievals).

    • Gemma

      11/02/2014 - 22:27

      Pilar, Si fas servir la de la gallina, en vull un reportatge gràfic!
      Joan, jo de tu posaria en pràctica el de l’espill! Espero que per un pretendent massa pesat ningú no hagi de recórrer a l’ordre d’allunyament. M’agrada que hagis actualitzat la carreta, jo buscava un símil actual quan l’escrivia, però m’estava allargant massa.
      Si teniu molts pretendents, sempre podem muntar una festa de disfresses… M’ha dit algú fa una estona que hi estava interessat. Però l’espill de mà és el que triomfa més, de moment (sobretot entre el públic femení), per tant, endavant!

    • Clara

      11/02/2014 - 22:41

      M’uneixo a la proposta de la gallina. Avui començo!

    • Gemma

      11/02/2014 - 23:19

      Clara, et mantindré a distància fins que s’acabi el procés! ;P

    • Gemma

      12/02/2014 - 03:17

      Com a resposta a alguns comentaris que he llegit a les xarxes socials: l’autora ha agafat com a pretext una celebració coneguda per tothom (amb els efectes corresponents a la nostra realitat quotidiana: corets per tot arreu que serveixen de recordatori romàntic) per donar a conèixer unes quantes obres literàries medievals. Amb totes les precaucions possibles. L’article ja estava pensat d’antuvi i l’ocasió era propícia per adreçar-nos tant a les persones que pels motius que sigui celebren sant Valentí, com a les que no (sí, hem aprofitat l’avinentesa, però no voldria que es veiés com un atac a tradicions pròpies ni foranes ni tampoc com un acte homogeneïtzador). En cap cas no és una apologia de la celebració de sant Valentí a Catalunya. En aquest espai es parla de festivitats d’arreu del món. En el meu cas, celebro sant Jordi de forma exclusiva i pet això em guardo els consells per utilitzar-los aleshores, com suggereixo a la nota 1.

    • Ignasi Fargas

      12/02/2014 - 15:57

      Ostres, m’ha agradat molt això de la gallina!! I òbviament el de l’espill és la millor forma de declarar el teu amor a una donzella… hahaha

      Ara bé, el que podem fer els homes per allunyar pretendents (i tot el gènere femení, de pas…) és recitar en veu alta i en un lloc públic el discurs de Tirèsies contra les dones. Jo crec que un “bon” resultat està garantit hahaha.

      Felicitats, Gemma, m’ha agradat moltíssim!! Optaré per la carta, que encara n’escric… llàstima que ja no causin els efectes d’abans… hahaha

    • Gemma

      12/02/2014 - 21:18

      Gràcies, Ignasi! M’alegro que t’hagi agradat! Jo diria que avui les cartes escrites a mà encara causen més efecte que fa uns anys, perquè són una raresa! Estic segura que la teua epístola tindrà èxit i si ajuntes carta i espill: infal·lible! Molt bona idea recitar el discurs misògin de Tirèsies, és tot un remei d’amor i segur que no faria cap gràcia a les destinatàries, encara que estiguin molt enamorades. Pot causar un efecte més ràpid i tot que el de la gallina i evites la ferum. Al primer consultori que vaig escriure aquí al blog en vaig transcriure un fragment (el de les mamelles que les dones inflen abans de sortir de casa). Es pot recuperar a través del segon vincle que he enllaçat en aquesta entrada.

    • Eva

      13/02/2014 - 15:06

      Tanta sort que no celebrem Sant Valentí. Vés tu a trobar un nan per arrossegar una carreta d’avui per demà!

    • Eva

      13/02/2014 - 15:11

      (Ah, ja m’he fixat en el canvi de signatura…)

    • marta

      13/02/2014 - 15:26

      Jo celebro St Jordi, però aquest any, St Valentí m’ha fet conèixer unes quantes obres.
      Gràcies, Gemma.

    • Gemma

      13/02/2014 - 18:55

      Hahah, Eva! Per a un consultori m’ha semblat molt adequada! M’has fet riure molt amb el comentari!
      Gràcies a tu per llegir-me, Marta!

    • Maica

      16/02/2014 - 20:38

      Gemma, el meu veí del 2n 3a; l’Angelot, ha intentat el sistema de la carreta, i n’ha demanat una a un pagès que coneix, bé que li ha deixat, però, em sembla que no ha tingut èxit el seu intent de seducció a la seva enamorada, la Ginesa, perquè l’Angelot ha tornat plorant, i dient entre singlots “porquè no engraso los ejes me llaman abandonao, si a mi me gusta que suenen, pa que los quiero engrasaos”, la pregunta que em preocupa és: la carreta ha d’haver passat la itv, o no cal?

    • Gemma

      17/02/2014 - 15:19

      Maica, Potser directament no li ha funcionat, al teu veí, però ara té una anècdota ben divertida per explicar quan conegui una noia. Que no li hagi passat com a Lancelot, que, malgrat pujar-hi, va dubtar un moment abans de fer el pas i quan finalment va alliberar la reina, ella li va retreure. Que com van fer les paus? De la mateixa manera que Curial i Güelfa i tants altres enamorats. Cal que l’estimada es pensi que l’enamorat ha mort perquè s’adoni de com n’estava, d’ell. Aleshores la retrobada sol ser més suau. Pobre Angelot: plorar i sospirar són símptomes de la malaltia d’amor, que estigui alerta! Al primer consultori sentimental proposava uns quants remeis mèdics medievals per guarir-se’n. Els trobarà al segon enllaç d’aquesta entrada de blog.

    • Joan D.

      24/02/2014 - 20:37

      Aquest Sant Jordi em compraré una carreta, mentrestant m’hauré de conformar amb gallines sota les aixelles… Que bonic que és l’amor…!

    • Gemma

      26/02/2014 - 13:40

      Viana no va portar la carn de gallina davall de l’aixella més de quatre dies: compte! que si les hi deixes fins a sant Jordi pot ser un focus d’infeccions! (Almenys renova la gallina).

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús