Els Abrils de l’Hospital: aprofundint en els hospitals medievals

El 17 d’abril de 1401 es va fundar oficialment l’hospital de la Santa Creu de Barcelona. L’acte consistí en la col·locació de les quatre primeres pedres del nou edifici, les quals s’havien dut des de la catedral en una solemne processó encapçalada pel rei, els consellers municipals i els canonges capitulars. Amb aquesta instantània, protagonitzada pels representants dels poders públics, es pretenia escenificar l’entesa institucional al capdavant d’una de les empreses constructives més importants de l’època i que, de retop, aplanà el camí per a la renovació de la xarxa assistencial de la capital catalana. No endebades, el 1417, l’hospital fou qualificat de « lum, noblesa, ornament, laor, glòria e amplitud » de la ciutat. Aitals mostres d’orgull cívic sovintegen en les descripcions dels hospitals urbans d‘arreu del continent: magnífic, gran, bell, insigne, devot i solemne són alguns dels adjectius poats de la documentació històrica. Ara bé, si fem un ràpid esguard al monumental edifici gòtic que va acollir la casa de la Santa Creu des del s.XV (avui dia ocupat, en part, per la Biblioteca de Catalunya) comprovarem que aquell elogi no era ni molt menys gratuït. Com tampoc ho va ser l’admiració que va despertar el recinte modernista dissenyat per Domènech i Muntaner i que d’ençà del primer quart del s.XX va prendre el relleu de l’antiquat cenre medieval, tot reconvertint-se en el flamant hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Molt més recentment, ha experimentat encara un tercer trasllat vers una moderníssima construcció.

Les inacabables vicissituds històriques d’aquesta centenària institució no són més que una petita brostada d’un univers molt més complex i variat. És per això que l’IRCVM ha donat via lliure a una nova línia de recerca sobre història dels hospitals, nascuda amb l’afany d’interconnectar estudiosos de diferents àmbits disciplinaris i adscripcions, és a dir, crear un punt de contacte perquè la gent de fora conegui de primera mà el nostre sistema científic, les seues potencialitats i infraesctures, i la riquesa del patrimoni cultural, documental, moble i immoble dels establiments hospitalaris de casa nostra. I és precisament per fomentar tot això que anualment s’organitzen Els Abrils de l’Hospital, concebuts com un espai de debat, d’exposició de recerques en curs i d’intercanvi d’informacions. I si es va triar el mes d’abril va ser, precisament, per evocar la solemne cerimònia de fundació de l’hospital de la Santa Creu.

La primera edició d’Els Abrils va tenir lloc el passat 17 d’abril de 2012, i va consistir en una taula rodona que va girar entorn d’una pregunta bàsica i ben senzilla: Per què una història dels hospitals? En canvi, per enguany s’ha organitzat el simposi internacional Fonts documentals i gràfiques per a l’estudi històric dels hospitals (ss. xiii–xviii)  a celebrar els 17-19 abril de 2013 a Barcelona i l’Hospitalet de l’Infant, i organitzat per l’IRCVM, la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Biblioteca de Catalunya  i l’ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. L’objectiu principal és reunir a un grup d’especialistes, nacionals i internacionals que han focalitzat gran part de les seues recerques en la història dels hospitals, sobretot d’aquells que van veure la llum durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna. En els darrers anys hem assistit a una ‘redescoberta historiogràfica’ i a un renovat interès per aquest tema, que s’ha traduït en l’aparició de nombroses publicacions, que han permès canviar radicalment el panorama ofert pels treballs pioners, i també en la celebració de diverses reunions d’alt nivell científic. Tanmateix, moltes —que no totes— d’aquestes aportacions s’han centrat en excés en àrees geogràfiques concretes o en uns hospitals determinats, de manera que es troben a faltar més anàlisis transversals, discursos supranacionals que trenquin l’artificialitat de les fronteres actuals i lectures de llarg recorregut temporal. En aquest sentit, considerem essencial revisitar les fonts documentals, que al cap i a la fi, és el primer que hauria de fer un bon historiador, i també les gràfiques (fotografies antigues, planimetries, dibuixos, miniatures, pintures). I no volem fer-ho d’una forma local, car el nostre propòsit es fomentar el diàleg científic entre investigadors de diversa procedència; estem convençuts que aquest és l’únic camí que ens ha de conduir a aprofundir realment en la qüestió, i a posar sobre la taula quines són les particularitats que ens apropen, o ens allunyen, a les realitats viscudes en altres indrets.

Antoni Conejo

IRCVM

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús