Purim o la necessitat de celebrar la supervivència del poble jueu

Aquests dies s’ha celebrat el que es considera com el “carnaval dels jueus” tant a Israel com a la resta de comunitats jueves: Purim. Aquesta festivitat, tot i no ser de les més importants, és de les més joioses i alegres de tot el calendari jueu. Avui en dia inclou disfresses, llaminadures per als nens i molt d’alcohol per als adults, però el seu origen és bíblic i conté de rerefons un esperit de lluita contra les adversitats.

Però comencem pel principi: què se celebra exactament? Segons ens explica la Bíblia, a la Megil·lat Ester o Rotlle d’Ester, els fets van tenir lloc a la comunitat jueva de l’imperi persa. Ester, òrfena i bonica, es va casar amb el rei Xerxes (que va repudiar la seva anterior muller), sense revelar la seva condició de jueva. Malauradament, el primer ministre Aman tenia un odi bastant gran als jueus, agreujat per la negativa de Mardoqueu – tutor d’Ester – d’agenollar-se davant seu, i va intentar convèncer el rei d’exterminar-los. Ester, aprofitant els banquets amb el rei i Aman, va intentar inclinar la balança a favor dels jueus. Finalment, la revelació de la seva condició de jueva i la clara malícia d’Aman van lliurar de la mort la població jueva.

Els Rotlles d'Esther sovint estaven decorats amb minitaures explicant la història de la reina, com per exemple aquest rotlle italià del XVIII (Library of Congress).

I així, empesos per un sentiment d’acció de gràcies i de celebració per haver-se deslliurat de la tragèdia, es decidí celebrar Purim el 14/15 del mes d’Adar, entre febrer i març, bebent i menjant dolços, molt similars als que menjà Ester, l’únic aliment caixer que tenia als banquets.

La lliçó és clara, i és que és possible lluitar contra la tirania i que siguin quines siguin les dures circumstàncies, els jueus triomfaran i el temps de les celebracions arribarà. Però a més de l’esperit de supervivència i de triomf, també existeix l’esperit distès i jocós. A l’Edat Mitjana, per exemple, entre els escrits sobre la festivitat trobem sàtires que fan una oda a la beguda i al bon viure. Tal és el cas de l’Himne a la Nit de Purim de Menakhem ben Aharon, del segle XII, o el Megil·lat satarim de Leví ben Gerxon. Aquest últim, a més a més de fer una sàtira bíblica on compareix un profeta anomenat Ampolla, aprofita per fer una crítica, per una banda, als pretensiosos i abstinents i, per l’altra, als que es propassen.

Però Purim no és una celebració exclusiva d’aquestes dates, sinó que el poble jueu ha pres el costum de celebrar un “Purim qatan” o petit Purim després de sobreviure a alguna desgràcia. Així, en època medieval destaquen el Purim de Castella de mitjans del segle XIV, després d’una temptativa d’expulsió o el Purim de Saragossa, de mitjans del XV, després d’una demanda del Rei per a què els jueus es presentessin davant d’ell amb els rotlles de Torà. Els rabins no consideraven el rei digne de tal honor i van decidir que anirien amb les capses dels rotlles buides. Un traïdor va informar-ho al rei, que els obligà a obrir les capses allà mateix, però la nit abans, de forma miraculosa, en un somni van ser avisats i posaren els rotlles al seu lloc, lliurant-se així de qualsevol reprimenda.  La feliç resolució d’ambdós casos va desembocar en la festivitat, que mantenia els mateixos rituals: llegir el fragment d’Ester, donar diners als pobres, menjar i beure o cremar l’efigie d’Aman. Aquest últim punt va ser una mica conflictiu a l’Edat Mitjana ja que en alguns llocs les autoritats cristianes van arribar a prohibir-lo. La crema del governant persa es veia com una mena de reivindicació i queixa que els jueus podien utilitzar per denunciar les problemàtiques del moment.

En el segle XIV sabem de la lectura del Llibre d’Ester per arreu, però en algunes ocasions es van produir algunes discussions entorn seu. Un exemple és l’anècdota del rabí Isaac bar Xexet Perfet de Barcelona quan arribà a Saragossa el 1378. Allà va ser rebut per la comunitat amb gran alegria però de seguida va observar que els seus rabins eren molt indulgents i relaxats quant al compliment de la Llei jueva. Amb el temps va intentar reconduir la comunitat cap a l’ortodòxia i que deixessin els mals hàbits adquirits que s’havien convertit en tradicions, per la qual cosa va ser criticat pels altres rabins. Així per exemple, va mostrar el seu rebuig al costum que ell creia incorrecte dels jueus saragossans de llegir a les dones per Purim el Llibre d’Ester directament d’un rotlle escrit en llengua romanç enlloc de fer-ho en hebreu. No obstant això, va ser tolerant amb les tradicions locals sempre que no transgredissin la Llei.

Entre la festa de Purim i de Péssakh -en què es commemora la sortida dels hebreus de l’Egipte faraònic- hi ha un mes de diferència en el calendari jueu. Precisament la seva proximitat es deu al fet que en les dues celebracions la salvació del poble jueu representa un paper fonamental, i és aquest el punt en que els rabins van voler incidir. No obstant això, als esdeveniments de la Megil·lat Ester Déu no hi és directament present, fins i tot en cap moment del llibre no apareix el seu nom, sinó que sembla que observi el decurs de la història des de la distància, com si observés darrere el teló, mentre que a Péssakh hi intervé de forma directa.

A tall d’exemple, ja en època moderna i contemporània, de la relació que s’establí entre Purim i Péssakh també sorgiren trames amb toc d’humor, llegat de les formes de recreació del Purim a l’Edat Mitjana i que van donar lloc a representacions còmiques com ara les celebrades a Salònica, entre les quals podem destacar l’espectacle que parodiava l’enrenou que es muntava a cada casa justament el dia després de Purim per eliminar tot rastre de material fermentable que s’hi pogués trobar abans no arribés el Péssakh.
Així doncs, i si volem recuperar la vella lliçó jueva, Purim és, en essència, temps de celebracions, sí, però sobretot de lluita contra les adversitats i saber que, encara que caiguis, et tornaràs a aixecar, el teu poble romandrà per sempre i ballaràs sobre la tomba dels teus enemics. Assegurada l’existència com a poble i l’aniquilació dels enemics, què més es pot demanar? Tan sols queda una sola cosa per fer: celebrem tots Purim!

 

Jordi Casals

Clara Jáuregui

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Gemma

      26/02/2013 - 21:24

      Molt interessant! A més, Espriu ens va deixar Primera història d’Esther, una bona manera de commemorar el seu any!

    • Bon any nou!- Sapiens.cat

      23/09/2014 - 09:31

      […] pecats. No té, doncs, un caire tan engrescador com podrien tenir altres festes, com per exemple Purim, sinó que són dos dies en què es considera que Déu està aprop de la humanitat (siguin o no del […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús