Sant Valentí: m’estima, no m’estima…?

Acabada la campanya de rebaixes, passejar per les zones comercials de pobles i ciutats esdevé durant aquests primers dies de febrer un bombardeig constant d’ofertes d’escapades romàntiques, sopars en restaurants de somni, experiències inoblidables, regals originals per fer a la parella, etc.; la publicitat dels quals s’edulcora amb els motius que més freqüentment han al·ludit a l’amor: cors, fletxes i la sempre present figura d’aquell nen alat que les dispara.  Som, efectivament, en els dies previs a la celebració de sant Valentí. 

Es tracta d’un costum poc arrelat a Catalunya fins fa molt pocs anys i de molta més incidència en altres indrets d’Europa com ara el Regne Unit –on la festa està documentada ja al segle XV–, Alemanya o França.  En qualsevol cas, què en sabem d’aquest sant? Per què i en quin context va esdevenir  patró dels enamorats? I, el que és més interesant, quina presència té la seva imatge en l’art medieval?

Les notícies relacionades amb aquest sant són, certament, molt escasses i sovint poden conduir a confusió, ja que les fonts al·ludeixen fins a vuit sants amb el mateix nom.  De fet, el martirologi romà –això és, el registre oficial dels sants màrtirs cristians– ja esmenta dos sants que van ser morts un 14 de febrer i que es deien Valentí: el primer, un prevere romà que morí, suposadament, en temps de l’emperador Claudi II, dit “el Gòtic”; i el segon, un bisbe de la ciutat de Terni, a la regió italiana d’Úmbria, mort a Roma en els mateixos anys.  La coincidència en el nom, la data i el lloc en què foren martiritzats i enterrats -la via Flamínia-, va conduir a diversos autors, especialment a partir de la publicació de l’Acta Sanctorum al segle XVII, a defensar que ens trobem, en realitat, davant d’una única personalitat. Així, i tenint en compte que la festivitat del bisbe de Terni ha estat eliminada del calendari litúrgic per considerar-se un sant llegendari i no real, caldrà fixar la nostra atenció en sant Valentí de Roma.

Per conèixer com s’explicava a l’Edat Mitjana el context en què es produí el martiri de sant Valentí cal recórrer a la Legenda Aurea, la més important compilació medieval de vides de sants realitzada per Jaume de Varazze a la segona meitat del segle XIII.  El text és força breu, i només ens informa sobre el moment en què l’emperador Claudi va cridar el sacerdot davant seu per tal de fer-lo renunciar del cristianisme.  La negativa comportà el seu empresonament i, poc després, “l’emperador va manar que Valentí fos decapitat.  El seu martiri va ocórrer cap a l’any 280 del Senyor” (cap. XLII).

Es coneix la construcció d’una església al segle IV a la mateixa via Flamínia en honor a sant Valentí (Sancti Valentini extra Portam), si bé les restes del seu cos haurien estat custodiades, segles més tard, a l’església romana de la Santa Prassede.  Després, i com sol ser habitual, trobem les seves relíquies en diversos indrets: el crani es pot veure a Santa Maria in Cosmedin; també a l’església de Whitefriar Street de Dublín, a Birmingham és conserva un reliquiari amb una inscripció dedicada a ell; i inclús a casa nostra, es creu que a l’entorn de l’any 960 foren portades de Roma les despulles del sant, cedides per la Santa Seu amb motiu de la fundació del monestir de Sant Benet de Bages.

Jaume de Varazze li atribueix a sant Valentí un miracle: retornar la vista a la filla del prefecte que l’havia d’empresonar i custodiar.  Són diversos els miracles que, en textos posteriors, se li atribueixen a aquest sant romà, però el cert és que en la seva majoria no semblen tenir cap connexió directa amb les relacions amoroses.  Així, es pensa que el famós patronatge de sant Valentí pot ésser una reminiscència de l’antiga festa romana de la Lupercàlia, celebrada anualment a mitjans de febrer, i en la que s’honorava la divinitat de Faune Luperc i es feia un ritual invocant la fertilitat. Altres estudiosos, especialment de l’àmbit anglosaxó, apunten que l’origen de la relació de sant Valentí amb l’amor deriva de la coincidència de la data del seu martiri amb la de l’aparellament dels ocells.  No obstant, com diem, no són més que suposicions.

Si dirigim la nostra mirada cap a les obres d’art d’època medieval a la recerca del nostre personatge, de seguida ens adonarem que la seva presència és més aviat tímida.  Representat amb els atributs habituals dels preveres (sant Valentí de Roma) o dels bisbes (sant Valentí de Terni), de vegades apareix sostenint un llibre.  No l’hem de confondre, però, amb el conegut com a sant Valentí de Recia, representat sovint amb un nen malalt als peus: es tracta d’un màrtir del segle V honorat a Alemanya, i al que s’atribueix la facultat de curar l’epilèpsia. Gran part de les imatges dedicades a sant Valentí tenen el seu origen en aquest altre context i es refereixen al bisbe de Recia.

Així doncs, la relació entre sant Valentí i l’amor no és del tot clara a la vista de les poques dades fiables de què disposem.  Sigui com sigui, de sants que evoquen l’amor n’hi ha més d’un, i el més proper a nosaltres és sant Jordi, la llegenda del qual és, sens dubte, molt més romàntica.  Però aquesta ja és una altra història.

Margarida Muñoz

Ars Picta

Comparteix

    Etiquetes: , , , ,

    Comentaris

    • Xavier Caballe

      14/02/2013 - 15:20

      Martí de Riquer defensava, fa uns anys, que a l’edat mitjana Sant Valentí també tenia una advocació a Catalunya i València relacionada amb els enamorats: http://www.llibrevell.cat/wp/sant-valenti-segons-marti-de-riquer/

    • Margarida Muñoz

      17/02/2013 - 16:46

      Certament, en el poema atribuït al valencià Pere Pardo de la Casta hi apareix una referència a la relació que comentàvem al bloc entre l’arribada dels primers senyals de la primavera i sant Valentí. No obstant, cal que tinguem en compte que aquesta relació ja havia estat establerta pels poetes anglesos. Més concretament, s’ha atribuït al poeta Geoffrey Chaucer (c. 1342-1400) la primera al·lusió a aquesta relació. Al seu “Parlament dels ocells” (“The parlement of foules”), escrit en una data imprecisa a l’entorn de l’any 1380, s’hi llegeix:
      “For this was on Seynt Valentynes day,
      whan every foul cometh ther to choose his mate”

      Al post ens hem centrat, sobretot, en sant Valentí com a personatge històric, però fer una mirada al món de la literatura i al tractament que se’n fa del tema és, realment, molt enriquidor.

      Gràcies per llegir-nos i per la teva aportació.

    • Intermedi 2. Unitat 1. Celebrem Sant Jordi « Servei Local de Català de Castelldefels

      11/04/2013 - 16:03

      […] Sant Valentí […]

    • Margarida Muñoz

      16/04/2013 - 11:28

      Gràcies per compartir la nostra entrada sobre sant Valentí.

    • 14 de febrer | Del dret i del revés

      14/02/2014 - 18:20

      […] Sense haver aconseguit una satisfacció plena de la meva recerca he volgut buscar més, i sé que un dia vaig trobar un enllaç curiós i alhora interessant: “Sant Valentí segons Martí de Riquer“; però malauradament ja no funciona. Però n’he trobat un altre, un article breu, però en els temps que corren trobo que ja està prou bé: Sant Valentí: m’estima, no m’estima. […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús