La nativitat del profeta de l’islam i el preu del sucre.

Entre el 24 i el 29 de gener d’enguany (2013) els musulmans celebraran la festa (eid) d’ al-mawlid al-nabi, amb la que  tradicionalment es commemora el naixement del profeta Muhammad. En diuen també mawlid, múlid, mulud o milad, en àrab col·loquial. Aquestes dates corresponen, en el calendari islàmic, als dies 12 i 17 del mes de ‘rabi al-awwal’, el tercer de l’any, de 1434. El primer és la data de la festa segons els sunnites i el segon la dels creients xiïtes. Però la data precisa del naixement de Muhammad és desconeguda.

Segons l’Alcorà (Sura 105), pocs mesos abans del naixement del Profeta, la divinitat hauria destruït l’exèrcit d’elefants del rei d’Etiòpia, que s’apropava a la ciutat de La Meca… una premonició miraculosa?  Les tradicions posteriors tampoc no revelen cap altre detall del natalici, ni esments de la seva celebració… un costum introduït posteriorment, i no pas ben vist per tots els musulmans.

Tanmateix, les pràctiques dels fidels van anar fent de l’evocació del naixement de Muhammad una raó de festa. Les primeres referències joioses i rituals del natalici remunten al segle VIII, quan al-Khayzuran, la mare del califa abbàssida Harun al-Raxid,  va transformar la casa pairal del Profeta en un lloc d’oració.  El naixement de Muhammad fou també rememorat pels califes fatimites a El Caire, en festes oficials en les que no participava el veïnat. El commemoraven també els sunnites de Síria, sota el govern de Nur al-Din (1118-1174). A poc a poc les celebracions guanyaven més bon to:  devocional, cerimonial i polític.

I, com no podria haver estat d’altra manera, els historiadors van tenir quelcom a veure en donar publicitat a la remembrança.  L’andalusí Ibn Jubayr (1145-1217), de visita a Aràbia entre  els anys 1183 i 1185, descriu com, amb motiu d’al-Mawlid, la casa del Profeta romania oberta tots els dilluns, suposada fèria del natalici, del mes de ‘rabi al-awwal’. Els fidels hi anaven a recitar oracions i pregàries i a besar les parets de l’edifici per apropiar-se’n la mercè (o baraka). Els germans al-Azafi de Ceuta explicaven, a primers del segle XIII, que els nens no anaven a escola aquell dia, de caràcter festiu per a tothom.

Avui les festes són molt reeixides i populars entre molts musulmans, sunnites i xiïtes, de totes les branques i escoles. Un dels països on se celebra amb més entusiasme és al Sudan, on s’associa al natalici dels sants locals, i on es festeja amb molts cants i molta percussió, en evocació del Profeta i els seus seguidors. L’increment del consum de sucre, per a preparar els dolços de la festa, sovint fa pujar el preu del producte al mercat!

 Mercè Viladrich

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris