“Un nou any, un nou cercle”: o el decurs temporal a través de les “rotae” d’Isidor de Sevilla

Amb un efecte de moviment continu tot just acabem de tancar un vell any i encetem un de nou, estrenem els bons auguris dels nostres amics i coneguts, i aquells que encara llegeixen les línies de l’horòscop l’inicien amb promeses farcides d’abundàncies i feina (sobretot feina!). Aquesta cerimoniosa rotació anual poblada d’auguris i mites per alguns, i poc diferent del dia anterior per a d’altres, ja preocupava els primers autors de la cristiandat, destacant entre tots ells Isidor de Sevilla (c. 560-636), considerat un dels precursors de l’astronomia i l’astrologia de l’Edat Mitjana occidental. De fet, tot fent referència a l’horòscop, per a Isidor els signes del zodíac eren un útil instrument per a determinar el pas de les estacions, els dies i els anys; ús, tot val a dir, molt més funcional i que va més enllà de la lectura soteriològica excessivament simplista de la qual modernament es revesteix la seva interpretació.

Per al bisbe sevillà l’any era «la revolució circular del Sol en el decurs de dotze mesos (…)» El capítol VI de la seva obra De Natura Rerum (615-620), després d’una detallada i amplíssima explicació dels diferents tipus d’anys (civil, natural, lunar…), conclou de la manera següent: «L’any és el desenvolupament del cicle del Sol i dels mesos. Les estacions mostren els seus canvis alterns. El mes ve definit pel creixement i decreixement de la lluna. El dia i la nit es renoven per la retornada alterna de la llum i les tenebres. L’hora és l’ombra dels moments i els instants». Aquesta bonica definició del pas del temps s’insereix en una obra científica ben inusual per la seva època. Dedicada al rei Sisebut (c. 612-621) l’autor pretén explicar la composició i formació del món juntament amb els seus fenòmens naturals, a partir del saber heretat de l’antiguitat. La seva intenció era pal·liar les diferents supersticions que afavorien l’aparició i difusió d’actituds extremistes que generaven pertorbacions socials i religioses al si del regne visigot. Facilitava, a més, un tractat de cosmologia per a la millor comprensió de les Escriptures per part dels clergues, ja que l’explicació científica dels eclipsis solars i lunars, entre d’altres, s’acompanyava d’una profusa interpretació moral i religiosa.

St. Gall Ms 238 p.325 De NaturaRerum.jpg

De Natura Rerum, St. Gall Ms 238 p.325

El De Natura Rerum d’Isidor també és conegut amb el nom de «Liber Rotarum», denominació que ve determinada pels diagrames circulars que acompanyen alguns dels seus capítols. Aquests diagrames organitzaven els complexos conceptes per tal que poguessin ser copsats mitjançant un sol cop de ull, disposant els continguts d’una manera esquemàtica de subtil senzillesa.

Isidor fixa així els elements principals per a la definició i el càlcul del pas del temps, esdevenint aquest (el càlcul o el còmput del temps) una disciplina dins d’un saber més global integrat dins les 7 arts liberals. L’autor, però, no desenvolupa pròpiament un mètode de còmput, de fet mai va utilitzar el terme «computus», sinó que aglutina i exposa els diferents factors que hi intervenen, desenvolupats posteriorment per d’altres autors, sobretot en època carolíngia. I és que el càlcul del temps esdevé un factor clau per a l’Església, ja que a partir d’aquest s’establia la data mòbil de la principal festivitat cristiana, la Pasqua, la qual es fixava a partir d’un complicat sistema de taules que combinava el calendari lunar jueu amb el solar romà posteriorment adaptat pel món cristià. En aquest complicat sistema les «rotae» isidorianes jugaran un rol definitiu simplificant i esquematitzant els procediments matemàtics aplicats.

La influència posterior d’Isidor de Sevilla va ser tal que podríem afirmar sense problemes, que la il·luminació de manuscrits d’astronomia i astrologia de l’Alta Edat Mitjana va estar dominada per una figura geomètrica en particular: el cercle. La rotació continua que aquesta figura representa ens recorda que l’any estrenat ens portarà, o no, els auguris desitjats, però de ben segur que continuarà les seves perseverants passes a través d’un temps que, tot citant Isidor, s’alternarà, creixerà i decreixerà a través de mesos, dies, moments i instants, tornant novament a girar d’una manera incessant.

Rebecca Swanson

ARDIT- ARS PICTA

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    Comentaris

    • plenty of fish dating site of free dating

      25/09/2015 - 03:51

      plenty of fish dating site of free dating

      “Un nou any, un nou cercle”: o el decurs temporal a través de les “rotae” d’Isidor de Sevilla- Sapiens.cat

    • Match.com Free Trial

      29/09/2015 - 20:28

      Match.com Free Trial

      “Un nou any, un nou cercle”: o el decurs temporal a través de les “rotae” d’Isidor de Sevilla- Sapiens.cat

    • Health Benefits Of Coconut Oil

      30/09/2015 - 21:51

      Health Benefits Of Coconut Oil

      “Un nou any, un nou cercle”: o el decurs temporal a través de les “rotae” d’Isidor de Sevilla- Sapiens.cat

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús