Botifarres, companyons, e latadas e ronyons bé fan cantar la paella. Les nadales medievals

Avui, dia de Nadal, no podríem fer altre cosa que seguir amb el fil iniciat en les darreres notes d’aquest bloc. La missa del Gall i el cant de la Sibil·la, el bou i la mula i la tradició pessebrista formen part d’aquestes festes, de la mateixa manera que els àpats abundants, fer cagar el tió, les nadales i la Rifa. En aquesta nota, però, només ens ocuparem d’un d’aquests aspectes: les nadales.

Escena del naixement. Frontal de Cardet, Museu Nacional d'Art de Catalunya, s.XIII

La majoria de països de tradició cristiana tenen per aquests dies rics repertoris musicals que com argument principal tracten la temàtica nadalenca. Els villancicos dels castellans, els carols anglesos, els canti de Natale dels italians o les Weihnachtslied alemanyes són alguns dels exemples d’aquesta arrelada tradició.

Aquestes cançons, a banda de fer-nos retrocedir a la més tendre infància i recordar-nos que per als cristians el Messies és nat, proporcionen notícies molt interessants sobre el nostre passat. L’Editorial Barcino publicà fa més de mig segle el llibre Cançons nadalenques del segle XV. Aquest repertori, a cura de Josep Romeu Figueres, ha servit com a base per veure la manera com els nostres avantpassats celebraven aquestes festes.

Les nadales medievals ens transmeten, a través de les lletres, l’alegria d’aquest dia de festa que posava punt i final al rigorós Advent i donava pas a uns dies intensos d’aplegament familiar. En una d’elles es recomana que durant aquests dies “Vistam belles robes, façam noves trobes, e ab novells sons ballem tot lo dia”. Cal recordar que Nadal era, juntament amb Pasqua, Quinquagèsima i les Festes majors de cada indret, una de les quatre festes principals del calendari medieval.

La música i el ball formaven part, doncs, d’aquests dies de celebració. En aquestes dates l’eufòria és tal que no només cantaven pastors i infants, fins i tot el sempre seriós arcàngel sant Miquel, encarregat de jutjar els mèrits i les males accions dels difunts, ens consta com a cantaire:  “Los àngels ab gran amor, canten vuy ab gran dolsor, sant Miquel té la tenor, canatu prosses e cansons”.

Anunciació de l'àngel als pastors, Panteó dels reis, Basílica de Sant Isidor (León)

Els bons menjars, com avui dia, eren un dels trets distintius d’aquesta celebració. Nadal posava punt i final a les menges de penitència, centrades principalment en el peix. Fixem-nos, sinó, en el rebuig a aquest aliment entre la població, en aquest fragment: “Ay donas, nostres veynas, no volem peix ni sardinas, ayam grosas galines que sien ben farcides, o capons, o tudons, o cunils o perdigons”.

La taula s’omplia de viandes que en algunes llars es consumien un cop l’any, i la carn era el plat principal i la més preuada era, sens dubte, la d’aviram. Els esments a capons, gallines i altres peces de volateria són constants en moltes de les nadales recopilades: “Mas galinas e capons, voletnés ne manjaria, de perdius i todons si trobas qui me’n daria”. Però també el xai: “De vuy més farà un convit; comprat n’à un cabrit, e set capets de moltó” o les botifarres eren aliments ben apreciats: “botifarres, companyons, e latadas e ronyons bé fan cantar la paella”.

Escena de Cuina, The Luttrell Psalter, British Library

Segons la dita “tot el que comença bé acostuma a acabar bé”, i és que en un bon àpat de Nadal si una cosa no hi pot, ni podia, faltar són els dolços. La població medieval consumia productes especialment elaborats per aquests dies tan assenyalats.  Els torrons i les neules, “donar-li ets dels terronets, e les neules qui·n avia”, s’acompanyaven de vins especiats com el piment o la clarea, i tot plegat era considerat excepcional per a culminar els tiberis, tal i com es pot intuir a partir de la lletra d’alguna d’aquestes peces:“Gran maravella, verament: que les neul·las e·ll piment me han fet jugar la gonella”.

Fet i fet, la base del Nadal s’ha mantingut força invariable al llarg del temps, bons àpats i bona companyia eren, i continuen essent, els pilars d’aquesta festa tant nostrada. Des d’aquest blog voldríem aprofitar l’avinentesa per desitjar un bon Nadal i unes bones festes a tots els nostres lectors.

 

Ivo Elies Oliveras

 

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús