Descobrim les nostres arrels

La Universitat de Barcelona és l’única universitat de l’estat espanyol on es pot cursar un grau en Filologia Romànica. En aquesta universitat, la Filologia Romànica compta amb una llarga i prestigiosa tradició, des dels estudis pioners de Milà i Fontanals fins a l’actualitat passant pel llegat de Martí de Riquer, que donà ressò internacional  a l’escola de Barcelona. La Filologia Romànica s’ocupa, des d’una perspectiva comparatista i transversal, de l’estudi dels textos escrits en llengües neollatines i, amb una atenció preferent, de la literatura europea dels orígens.

L’heroisme dels cavallers artúrics, el sobrenatural cristià de les vides de sants, el meravellós pagà de les llegendes celtes, la visió exòtica de l’Orient que ens forneixen els relats sobre les croades i les aventures de Marco Polo, l’amor cortès dels trobadors, la seva versió tràgica al mite de Tristany i Iseut, o la seva paròdia, carnal i vitalista, en aquells deliciosos contes obscens que anomenem fabliaux, teixeixen el substrat de l’Europa contemporània. El nou món que s’expressa en aquests primers textos, fet de l’encontre dels ideals cavallerescos amb la nova mentalitat burgesa, de la cultura clerical amb el llegat clàssic, de la civilització mediterrània amb el món bàrbar, és el nostre món.

El que defineix la Filologia Romànica és la síntesi de tradició i modernitat, ja que contempla l’estudi del passat essencialment com un camí, l’únic possible, per arribar a comprendre tota la complexitat del nostre present. Això atorga, o hauria d’atorgar, a la disciplina un paper preeminent en un panorama com l’actual urgit pel repte de “construir” aquesta Europa que aspira a ser una realitat política, econòmica, però també cultural. És sabut que en el nou context de la civilització global, lluny d’imposar-se un sentiment de pertinença comú a la humanitat, les identitats no desapareixen sinó que es reconfiguren. És més, un dels reptes del segle XXI probablement sigui el de bastir una resposta adequada davant una necessitat emergent, que podríem definir com una necessitat d’identitat, la necessitat de saber qui som, de descobrir i preservar les nostres arrels culturals per ubicar-nos en el nostre temps. Aquesta necessitat, legítima, però com ens ha ensenyat la història perillosa i susceptible de no poques manipulacions polítiques, religioses, de tota mena, reclama grans dosis de judici crític i, per tant, atorga un paper de primer ordre al debat científic orientat justament a interpretar críticament el nostre passat per entendre el nostre present evitant, entre d’altres, el parany de la simplificació. Hi insistim: en aquest debat, la Filologia Romànica hi té molt a dir.

Meritxell Simó

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , ,

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús