Els escenaris de la batalla de l’Ebre

dimarts, 15/06/2010 (Jordi Creus)

Ahir la redacció de SÀPIENS vam fer un recorregut per diversos espais de la batalla de l’Ebre. Primer que res, ens vam dirigir al centre  115 dies, situat a Corbera d’Ebre. Aquesta és una visita imprescindible per entendre què ofereix aquesta comarca en relació a la batalla més important que va tenir lloc durant la guerra civil i que es concreta en desenes d’espais històrics i en mitja dotzena de centres d’interpretació especialitzats en els diferents àmbits del xoc. La feina del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre) en aquest aspecte és impecable.  A aquestes comarques els va tocar el trist paper de ser protagonistes en aquesta batalla sense tenir cap intenció de ser-ne. I això els va dur unes conseqüències demolidores. Dècades després d’aquests fets, van decidir parlar-ne sense embuts. I fer referència als milers de cadàvers escampats pels seus camps, als quilòmetres i quilòmetres de trinxeres o a les innombrables restes de material bèl·lic. Aquesta batalla va marcar el futur d’aquestes comarques i això no podia ignorar-se per més temps. Avui visitar la Terra Alta i la Ribera d’Ebre representa retorcedir fins a aquells anys convulsos. Representa passejar pels carrers silents del poble vell de Corbera, entrar a les trinxeres dels Barrancs o de les Devees, visitar el centre de comandament franquista al coll del Moro o esgarrifar-se amb la resistència republicana a la serra de Pàndols, quan el foc franquista tot ho cremava.

Visitar els escenaris de la batalla de l’Ebre hauria de ser obligatori. Certament, a mesura que augmenta la oferta, cada vegada són més les persones que s’hi dirigeixen per intentar entendre amb més claredat aquell xoc brutal entre les millors unitats militars de l’Exèrcit Popular de la República i les tropes franquistes. És una sortida ideal per a un cap de setmana. Només falta que la gent de la zona aposti per aquest turisme cultural que cada dia té més adepte soferint més llocs per menjar i, sobretot, per dormir.

Homenatge a Jordi Mir

dijous, 10/06/2010 (Jordi Creus)

Ahir a la tarda vaig anar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. A la seva sala Prat de la Riba s’hi celebrava un homenatge que no em vaig voler perdre: el del lingüista Jordi Mir. La sala era plena, i la majoria érem amics del Jordi i de la seva dona, la Neus. Durant l’acte, en el qual no hi van faltar les paraules de Mònica Terribas, Antoni Bassas o Joaquim M. Puyal, es va insistir en la vàlua professional del Jordi Mir. Es va parlar, també,  del Mir excursionista, de l’estudiós de Pompeu Fabra i de l’amic dels seus amics. I també, òbviament, del Mir patriota, de l’home que estima a fons la seva Terra. En aquest sentit, l’acte es va iniciar amb el Cant de la Senyera, una de les melodies preferides de l’homenatjat.

Després d’aquest més que merescut homenatge, vaig marxar corrents cap a la llibreria Proa, on la meva companya a SÀPIENS, Clàudia Pujol presentava el seu darrer llibre: ‘En l’escena del crim. Deu nous casos del forense Narcís Bardalet’. Va ser un acte interessant, amb un Vicenç Villatoro pletòric i una Montserrat Tura divertidament irònica. Per rematar la feina, la Clàudia —incisiva— i un inconmensurable Narcís Bardalet, que ens va explicar alguns dels casos més destacats de la seva vida professional. Ja eren quarts de deu quan enfilava el camí de casa. A més, al sarró, m’emportava una nova conversa sobre Josep Sunyol amb un dels homes que més coneixen la seva història, el Carles Llorens, l’autor de l’article de SÀPIENS sobre el president màrtir del Barça.

Darrera mirada sobre Franco

dimecres, 9/06/2010 (Jordi Creus)

Fa uns minuts m’he estat mirant una prova de l’article al qual dedicarem la propera portada de la revista SÀPIENS (sortida 23 de juny), que té com a protagonista Franco i el seu somni de convertir Espanya en una potència atòmica. L’Àlex Novials, el dissenyador, em comenta que està molt content de la part gràfica d’aquest reportatge, ja que ha aconseguit imatges poc vistes del dictador en la inauguració del Centre d’Energia Nuclear de Madrid l’any 1957. Per la meva part, també estic molt satisfet d’una investigació duta a terme per l’Albert Presas, professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut Max Planck de Berlin. En ella, Presas i el periodista Jordi Finestres repassen els passos que va donar el règim per aconseguir desenvolupar aquesta energia, cosa que va provocar que els Estats Units miressin amb lupa els progressos que anava fent la dictadura en aquesta matèria, tal com revelen alguns informes desclassificats recentment als Estats Units, als quals ha tingut accés ‘Sàpiens’.

Les bones dades del programa ‘Sota Terra’

dimarts, 8/06/2010 (Jordi Creus)

c03 sota terra2.jpg

Instant de 'Sota Terra'

Quan aquest matí m’han arribat les dades d’audiència d’ahir, el cor m’ha fet un salt: el primer episodi de ‘Sota Terra’, el programa impulsat pels nostres companys de Batabat a TV3, ha estat seguit per prop de set-centes mil persones, cosa que representa un 21,4 de quota de pantalla. No us menteixo si us dic que avui sóc un home feliç. Feliç perquè un programa que posa la història com a protagonista és líder en la seva franja horària. Feliç perquè la gent de ‘Batabat’, després de tant treball i tants esforços, es mereixien aquest èxit. I feliç —perquè no dir-ho— a causa que l’episodi d’ahir recuperava la figura d’un dels principals protagonistes del segle XI català: Arnau Mir de Tost. Aquest cavaller va ser un gran senyor de la guerra sense el qual és difícil d’entendre els enfrontaments entre feudals i musulmans en aquella època tan reculada.

Recordo que, fa uns anys, vam dedicar una portada de la revista SÀPIENS a Arnau Mir. L’aporta era arriscada i, si us he de ser sincer, dins de la mateix revista hi havia veus que deien que era una temeritat. Al final, les vendes del número van ser, fins i tot, una mica superiors a les habituals. Però el que és més important és que, des de SÀPIENS, vam ajudar a popularitzar un gran personatge injustament oblidat. Ara, amb l’èxit de l’episodi de ‘Sota Terra’ s’haurà completat la feina.

Per la meva part, ja estic esperant amb ganes el segon capítol, dedicat, segons m’acaba de dir el Marc Roma, productor executiu de ‘Sota Terra’, al front de l’Ebre durant la guerra civil. Espero que no baixi el ritme ni l’interès, i que el programa continuï tenint les dosis imprescindibles d’aventura, humor i divulgació. Una vegada més s’haurà demostrat que la història interessa, i molt, al gran públic.

President Sunyol

divendres, 4/06/2010 (Jordi Creus)

Aquesta nit, a les 10, Barça TV estrenarà el documental President Sunyol, centrat en la vida i la mort del que va ser diputat per Esquerra Republicana al parlament espanyol i president del Barça. Sunyol, que va ser assassinat per les forces franquistes el dia 6 d’agost de 1936 prop de la localitat madrilenya de Guadarrama, és el protagonista del treball del periodista Carles Prats, que ha seguit fil per randa les investigacions desenvolupades en els darrers mesos pels experts de Sàpiens a la recerca de la tomba clandestina del polític i les tres persones que l’acompanyaven aquell dia fatídic.

A diferència d’altres programes dels quals he parlat des d’aquest blog, encara no he vist ‘President Sunyol’, per la qual cosa no puc fer-ne una valoració. Ara bé, he estat moltes hores amb el Carles Prats tant a Guadarrama com a Barcelona, i us puc assegurar que les meves expectatives són altes. La primera fase d’aquesta investigació ha estat intensa, i Carles Prats ha estat al peu del canó en tot moment, gravant-ho, parlant amb tothom i buscant noves informacions allà on calia. I a més, ha sabut recollir un bon grapat de testimonis que —entre ells els experts de la investigació de Sàpiens— ens poden donar una visió molt completa de la personalitat de Sunyol. Permeteu-me que destaqui les aparicions del cirurjà Moisés Broggi i del pedagog Joan Triadú, dos savis que van conéixer Josep Sunyol.

Per tot això això us recomano que avui a les 10 sintonitzeu B arça TV per saber alguna cosa més sobre l’altre president màrtir i les feines de Sàpiens, amb la col·laboració del F.C. Barcelona, per localitzar la fossa on va ser enterrat. Abans, podeu veure el trailer del programa.

La memòria històrica a Barcelona

dimecres, 2/06/2010 (Jordi Creus)

Ara mateix acabo de tornar d’una roda de premsa a la seu del Memorial Democràtic per tal de presentar el dossier especial que hem fet sobre els espais de memòria a Barcelona, i que acompanya la nostra revista de juny. A l’acte, hi he participat al costat del Miquel Caminal, director del Memorial Democràtic, i del Manel Risques, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i director del projecte de recuperació dels espais de memòria democràtica a Barcelona.

Com a director de Sàpiens, estic molt satisfet d’haver pogut col·laborar tant en l’elaboració d’aquest especial com pel fet que el dossier acompanyi la revista d’aquest mes, una revista amb un clar contingut de memòria històrica. No oblidem que la portada d’aquest Sàpiens 92 està dedicada a la figura del diputat i president del F.C. Barcelona Josep Sunyol, assassinat per les forces franquistes el 6 d’agost de 1936.

La col·laboració entre el Memorial Democràtic i Sàpiens en aquest especial té molt sentit. En aquest treball hi ha una feina impressionant de recerca a càrrec de l’associació Conèixer Història i de diversos especialistes coordinats pel professor Manel Risques. I tota aquest treball s’havia de fer arribar al gran públic, a les desenes de milers de persones que hi ha al nostre país desitjoses de conèixer el passat comú. I aquí és on entra un projecte com Sàpiens. Amb la col·laboració garantim que la informació de l’especial arribi als 124.000 lectors mensuals que té la nostra revista, un públic objectiu i fidel a tot allò que faci referència a la recerca de la memòria històrica.

L’especial de Sàpiens inclou tretze espais emblemàtics de memòria situats a la capital de Catalunya. Entre ells el Refugi 307 del Poble-sec, el castell de Montjuïc, el Camp de la Bota, la presó de dones de les Corts o l’impressionant emplaçament de les bateries antiaeries del Turó de la Rovira. Us recomano que el llegiu i que aneu als espais que sigui possible visitar. Tots ells formen part de la nostra història més recent.

Sota terra, una bona notícia

dimarts, 1/06/2010 (Jordi Creus)

Ahir al vespre vaig veure un dels capítols de la nova sèrie Sota Terra, que TV3 emetrà a partir del dilluns 7 de juny, tot just després de Crackovia. D’alguna manera, he anat seguint el desenvolupament dels rodatges que duia a terme la productora Batabat —germana nostra en aquest projecte de Cultura03— i coneixia perfectament per les explicacions del Marc Roma que aquesta és una idea que ha triomfat a la Gran Bretanya. De fet, Time Team (així es diu el programa allà) porta quinze anys al programa Channel 4 en horari de màxima audiència amb un creixement de públic constant.

L’estructura del programa és senzilla però molt efectiva: un grup d’arqueòlegs es dirigeix a un indret concret per tal de cercar alguna evidència sota terra. En concret, en el programa que vaig veure ahir, Eudald Carbonell i els seus homes i dones viatgen fins a Àger, a cercar les arrels de la conquesta feudal als sarraïns de la mà d’un dels seus principals protagonistes: el cavaller Arnau Mir de Tost. Allà, ells i el conductor del programa, un efectiu Fermí Fernàndez, es troben amb un grup d’especialistes que expliquen als teleespectadors la trama d’una manera amena i molt divulgativa. I llavors comença una feina frenètica de 72 hores a la recerca de les proves que han vingut a buscar. Per exemple, l’estructura de la torre medieval més gran de Catalunya, les característiques de la població que vivia a la vall d’Àger en aquells temps convulsos del segle XI o la veracitat, o no, de les restes que es conserven d’Arnau Mir, el gran senyor de la guerra.

Si us he de ser sincer, jo era dels que pensava que un programa d’aquestes característiques havia de durar mitja hora com a màxim. He de reconéixer que els cinquanta minuts llargs que vaig veure ahir se’m van fer curts. El ritme és trepitant i la feina dels arqueòlegs és impecable, amb un Jordi Rosell en plan estel·lar. No us vull avançar res més per no xafar alguna de les sorpreses que us reserva aquest programa. En tot cas, com a director de Sàpiens, estic molt satisfet de l’aporta de TV3 per un programa de divulgació històrica en horari de màxima audiència. Crec que els resultats de Sota Terra no els decebran. Si voleu podeu veure un trailer del programa.

Continuem sent els primers

dilluns, 31/05/2010 (Jordi Creus)

La nova onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ens ha donat molt bones notícies. Aquesta eina, que mesura les audiències culturals i que ens ofereix dades cada dos mesos, ha tornat a situar Sàpiens com la revista d’història més llegida a Catalunya, amb 124.000 lectors mensuals.

De fet, Sàpiens continua líder després de cinc onades consecutives en què la nostra revista ha augmentat de manera considerable les seves xifres. Per darrere es situen dues grans revistes: History National Geographic i Història y Vida, dos de les publicacions que llegeixo cada mes i que fan una magnífica feina en el camp de la divulgació històrica.

La resta de revistes de la nostra empresa, Sàpiens SCCL, també mostren bona salut i unes xifres que les coloquen al davant dels seus respectius àmbits: Descobrir en els dels viatges arreu dels Països Catalans i Cuina, líder en gastronomia. Una menció a part mereix Time Out, el setmanari que viu l’oci i la cultura a la ciutat de Barcelona. En aquesta onada, Time Out augmenta en més de quatre mil lectors i se situa en els 25.000 mensuals, la xifra més alta que mai havia assolit.

Més enllà de les xifres, cada nova onada em fa ratificar en la importància que va tenir —i té— per a la indústria cultural del nostre país la posada en marxa del Baròmetre. Gràcies a ell, cada  dos mesos sabem quina és la nostra penetració entre la gent, a més de tenir una radiografia molt acurada dels nostres lectors.

Roda de premsa amb Joan Laporta

dimecres, 26/05/2010 (Jordi Creus)

He anat a la sala de premsa del Barça per fer la presentació als mitjans de la primera fase de les investigacions que hem dut a terme per localitzar la fossa clandestina on va ser enterrat  el president del F.C. Barcelona Josep Sunyol i tres col·laboradors seus.

Aquestes persones, que es dirigien al front de Madrid durant els primers dies de la guerra civil, van tenir la mala fortuna de traspassar per error les línies republicanes i caure en mans de les forces sublevades, que les van detenir i, posteriorment, les van afusellar sense cap judici previ.

Durant la roda de premsa s’ha presentat el darrer número de Sàpiens, dedicat a la figura de Sunyol, i un documental realitzat per Barça TV que ha seguit les nostres investigacions per la serra madrilenya a la recerca de la fossa del president màrtir del F.C. Barcelona.

El president Joan Laporta s’ha mostrat molt satisfet d’haver ajudat en una recerca que tindrà continuïtat en els darrers mesos. I ho farem amb la mateixa gent que ens ha ajudat fins ara, Condor Georadar i la Societat de Ciències Aranzazi, els millors experts que hi ha a l’Estat espanyol en detecció de fosses coumnes de la guerra civil.

Una nova història fantàstica sobre Hitler a Barcelona?

dimarts, 25/05/2010 (Jordi Creus)

BlogJordiCreusHitler.jpg

La veritat és que m’ha sorprès l’enorme ressò que ha tingut a la premsa del nostre país la propera aparició a l’Estat espanyol del llibre del periodista argentí Abel Basti “El exilio de Hitler”. La tesi principal —i més llaminera—d’aquest llibre es basa en un pressumpte document secret alemany que l’autor va aconseguir a l’Argentina, en el qual el führer apareix com un dels passatgers d’un avió que evacuava nazis des d’Àustria fins a Barcelona. La data d’aquest viatge seria el 26 d’abril de 1945, només quatre dies abans que, segons totes les fonts,Hitler i la seva amant Eva Braun se suicidessin en el seu búnquer de Berlin davant de la imminent arribada de l’Exèrcit Roig.

Segons aquest llibre, que ben aviat podrà llegir qui ho desitgi, Hitler i Eva Braun van poder fugir gràcies a les ajudes d’anglesos i nordamericans, que consideraven Hitler una peça clau en la lluita contra el comunisme. Així, el dictador alemany hauria viatjat fins a Barcelona, on hauria passat uns dies sota l’ampara de la dictadura franquista, abans de traslladar-se en submarí cap al sud de l’Argentina. La parella Hitler-Braun, hauria desembarcat a la Patagònia entre juliol i agost del 1945, on haurien viscut tranquils i protegits per successius governs argentins.

No sé a vostès, però a mi aquesta música em sona. No és la primera vegada que sento parlar de grans investigacions que demostres que Hitler no va morir al búnquer situat sota la cancilleria berlinesa. Grans investigacions que ens parlen de dobles idèntics morts en el lloc del dictador  i de documents fiables que demostren que Hitler va viure els seus darrers dies en diversos països del món, sota la cobertura d’una organització secreta molt poderosa.

Sense anar més lluny, a Sàpiens hem tingut unes d’aquestes documentacions. I no les hem publicat. Recordo perfectament que, en un dels seus viatges als Arxius Nacionals dels Estats Units a Washington, el periodista Jordi Finestres va portar uns documents que, en mans de segons qui, haurien provat que Hitler vivia als anys seixanta del segle passat a Colòmbia. Un espia nordamericà així ho assegurava i, fins i tot, aportava una fotografia d’un home a Bogotà que tenia una semblança impressionant amb el jerarca nazi.

En aquests documents també es parlava d’un doble mort i també s’ometia que les restes del cadàver de Hitler va anar a Moscou després de la guerra, on van ser analitzades pels millors especialistes soviètics. Potser a ells també els va interessar donar-nos gat per llebre i fer-nos creure que aquell criminal havia mort? Potser des del Kremlin s’amagava que, en realitat. Hitler vivia panxa enlaire en aquella illa paradisíaca on passaven l’estona morts ben vius com James Dean, Elvis Presley, Marilyn Monroe o, darrerament, l’inefable Jesús Gil? Certament, d’uns anys ençà, les conxorces i les conspiracions fan forat en el mercat. Però a mi, sincerament, la ciència ficció m’agrada a les novel·les, no als llibres d’història.