Entrades amb l'etiqueta ‘‘Moscou’’

Kim Philby, un gran espia

dijous, 15/07/2010
Kim Philby, un dels grans espies del segle XX, el novembre de 1955 a Washington

Philby, un dels grans espies del segle XX, el novembre de 1955 a Washington

Burgos, 2 de març de 1938. Aquell dia Francisco Franco va condecorar amb la Creu Roja del Mèrit Militar un corresponsal de guerra britànic, Kim Philby, que un temps enrere havia quedat ferit per l’impacte d’un obús republicà en el seu vehicle de treball. La curiositat és que aquell jove periodista del Times, que escrivia uns textos on no dissimulava la seva simpatia per la causa franquista, era en realitat un espia comunista que havia vingut fins als escenaris de la guerra civil amb una missió que hauria pogut canviar la història: matar Franco.

Certament, Philby no va aconseguir fer mai realitat el seu objectiu. A causa de la gran protecció que sempre envoltava el futur dictador, però sobretot perquè una de les periòdiques purgues ordenades per Stalin va acabar amb la mort o la fugida de la majoria dels seus caps. Per tant, es pot dir que aquella missió va morir abans que s’hagués presentat l’oportunitat de dur-la a terme.

Posteriorment, les activitats secretes de Philby — fill d’un alt comandament britànic a l’Índia, antic estudiant a la prestigiosa universitat de Cambridge i comunista de pedra picada— van aconseguir majors èxits. Va aprofitar el seu pas per la guerra civil per convertir-se en membre dels serveis secrets britànics i, des d’allà, va saber enganyar tothom per anar enviant informació a Moscou mentre anava pujant de manera fulgurant dins de l’escalafó dels serveis secrets britànics. Paradoxalment, va arribar a ser el cap del servei encarregat d’espiar la Unió Soviètica. Aquesta home va fer la seva feina fins l’any 1962, quan va ser decobert i es va veure obligat a marxar cames ajudeu-me cap a Moscou, on va viure fins a la seva mort, el 1988.

Allà Philby es va casar per cinquena vegada, va escriure llibres i va atendre tants periodistes com el van voler escoltar. El temps lliure el matava llegint el Times i seguint, des de la distància, els avatars de la lliga anglesa de cricket. I sobretot, presumint de ser l’únic home del món condecorat amb tres medalles de tres règims força diferents: la mencionada Creu Roja franquista, l’Orde de l’Imperi Britànic i l’Orde de la Bandera Roja Soviètica, aquesta darrera, sens dubte, l’única que es va guanyar de veritat.