Entrades amb l'etiqueta ‘‘Estatut’’

Després del 10 de juliol

dilluns, 12/07/2010

Manifestació del 10 de juliol a Barcelona

Diversos dirigents polítics del nostre país han coincidit a afirmar que la massiva assistència a la manifestació de dissabte canviarà la història de Catalunya. No seré jo qui ho negui, però deixeu-me afegir que aquest canvi només serà possible si aquests mateixos polítics són capaços de bastir uns mínims acords unitaris que pensin més en el mitjà i el llarg termini del país que en la curta volada i el vol de gallina dels interessos partidistes. Certament, el sobiranisme —l’independentisme diria jo— va sortir molt reforçat de la jornada de dissabte. Les banderes i els crits més escoltats anaven en aquesta línia. Jo vaig estar prop de dues hores aturat a la Diagonal amb Rambla Catalunya i  vaig arribar a casa passades les deu del vespre sense haver pogut ni enfilar la Gran Via i sense haver sentit ni un sol crit en favor de l’Estatut. Ara cal saber gestionar amb intel·ligència aquest extraordinari bagatge. Més d’un milió de persones mobilitzades sota el lema ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ demanen responsabilitat, però també valentia i, sobretot, altura de mires.

Jo hi aniré!

divendres, 9/07/2010

Cartell de la manifestació

Estic convençut que la de demà serà una d’aquelles mobilitzacions històriques. Com la de l’11 de Setembre del 1977 o com la va que va omplir els carrers de la capital catalana contra la guerra de l’Iraq. Tot i els problemes partidistes amb la capçalera —uns problemes, d’altra banda, ben decebedors— estic segur que una riuada humana farà ben evident els canvis que s’han produït a la societat catalana en els darrers anys. Una societat que, abans, no tenia la sobirania com una de les seves principals preocupacions. Ara, per el contrari, aquest concepte ocupa l’espai central de la Catalunya d’avui. Per això —i, entre d’altres, per la lamentable actuació dels tres poders de l’Estat en la tramitació de l’Estatut— han estat possibles un seguit d’esdeveniments que demostren fins a quin punt l’encaix de Catalunya a Espanya està més en crisi que mai. I més si es confirmen les primeres informacions sobre la sentència escrita de l’Estatut (informacions que vaig sentint mentre redacto aquestes línies), en què s’apunta que els magistrats del Tribunal Constitucional haurien disparat sobre la línia de flotació d’una cosa tan important, necessària i consolidada com la immersió lingüística. Demà a les sis seré a la confluència entre el passeig de Gràcia i la Diagonal. En primer lloc perquè estic d’acord amb el lema i amb l’esperit d’aquesta manifestació. Però també perquè crec que d’aquí a cinquanta anys, els llibres d’història parlaran d’aquest moment clau per al nostre poble.