Entrades amb l'etiqueta ‘‘Dictadura argentina’’

Videla ha tornat a parlar

dimecres, 7/07/2010


Després de més d’un quart de segle sense declaracions públiques, l’ex dictador argentí Jorge Rafael Videla ha trencat el silenci. I ho ha fet durant el judici que se segueix contra ell i una vintena de persones més per l’afusellament, l’any 1976, de 31 presoners polítics tancats en un penal de Córdoba. Videla ha tornat a parlar per justificar els crims de la dictadura de la qual ell va ser una peça fonamental i per reivindicar l’actuació de l’exèrcit argentí ‘durant la guerra interna’. Recordem que Videla va ser president de la primera junta militar de la dictadura argentina (1976-1983). Està considerat el principal impulsor d’una repressió que va causar milers de morts i desapareguts entre els sectors opositors.Per aquesta causa, l’any 1985 va ser condemnat a cadena perpètua per crims de lesa humanitat en un judici històric en què també van rebre dures condemnes altres caps militars. Tot i que cinc anys després va ser indultat pel llavors president argentí Carlos Menem, Videla va tornar a l’arrest domiciliari —primer— i a la presó —després— a partir de l’any 2007, quan la Cort Suprema de Justícia va declarar anticonstitucional l’indult.

Videla ha parlat des del banc dels acusats. I fins i tot, mentre li relataven les barbaritats comeses pels seus homes, s’ha permès el luxe d’adormir-se al costat d’un altre brutal repressor, Luciano Benjamín Menéndez. Tot i això, prefereixo sentir-lo o veure’l adormit allà, el lloc que li correspon, que no pas a la presidència del govern. Prefereixo el Videla del 2010, afrontant un judici per diversos assassinats que el Videla de, per exemple, el 1979, quan va concedir una entrevista en la seva qualitat de màxim dirigent argentí. Aquell dia, sense cap mena de vergonya, es va referir als milers de desapareguts causats per la repressió que ell dirigia amb aquestes paraules: ‘Mientras sea desaparecido no puede tener ningún tratamiento especial, es una incógnita, es un desaparecido, no tiene entidad, no está, ni muerto ni vivo, está desaparecido’. Més cinisme, impossible.