Entrades amb l'etiqueta ‘‘consell de guerra’’

Ha mort la ‘Goyerías’, guerrillera antifranquista

divendres, 10/09/2010

Ahir a la nit va trucar-me el Jaume Valls, vell lluitador contra la dictadura i gran amic. Per l’hora de la telefonada vaig endevinar que no volia comentar-me res de bo, i no m’equivocava. Amb al veu entretallada, va comunicar-me la mort de la María Rodríguez, ‘la Goyerías’, una de les darreres guerrilleres antifranquistes que quedaven. La María havia nascut l’any 1920 a Alía (Càceres), en una família de jornalers. Des de ben jove, ‘la Goyerías’ havia simpatitzat amb la causa republicana, raó per la qual, acabada la guerra civil, va començar a col·laborar com a enllaç amb la guerrilla antifranquista que operava per les muntanyes de la zona.

El 1943, a causa d’una delació, va haver d’abandonar Alía i incorporar-se al maquis. I va ser allà on va enamorar-se de Joaquín Ventas, ‘Chaquetalarga’, cap de la seva partida. Durant quatre anys, ‘la Goyerías’ va fer de guerrillera per les muntanyes de Càceres, Ciudad Real i Toledo. Finalment, el 1948, quan la seva partida s’havia dissolt i ella vivia a la població d’Agudo, va ser denunciada per un antic company d’armes i detinguda per la guàrdia civil. Brutalment torturada, la ‘Goyerías va ser primer ingressada a la presó de las Ventas i, posteriorment, a la de Màlaga on, en companyia de la seva germana Paula, també guerrillera, va ser sotmesa a un consell de guerra. Van ser condemnades a 14 anys la María i a 16 la Paula per ‘actividades izquierdistas y ayuda a la rebelión’.

Quan va quedar en llibertat, l’any 1953, la María es va traslladar a viure a Barcelona —i posteriorment al Polígon Gornal de l’Hospitalet de Llobregat—amb l’esperança de retrobar-se amb el seu estimat ‘Chaquetalarga’, exiliat prop de París. No seria possible. Les seves vides quedaven definitivament bifurcades.

Vaig conéixer la María l’any 2004, quan al SÀPIENS‘ preparàvem un article sobre dones guerrilleres, que vam publicar en el número 23. Precisament, va ser el Jaume Valls qui me la va presentar. Posteriorment, va ser una de les protagonistes del meu llibre ‘Dones contra Franco’ (Ara Llibres, 2007), per la qual cosa vaig passar llargues hores amb ella, al menjador de casa seva al Polígon Gornal escoltant les seves explicacions sobre la duresa  de la vida guerrillera.Però allò que més em va impressionar és que gairebé seixanta anys després d’haver-se vist per darrera vegada amb el ‘Chaquetalarga’, ella continuava bojament enamorada del guerriller. I això que la María s’havia casat i havia tingut dos fills amb un altre home.

Descansa en pau, ‘Goyerías’. I bon viatge en el teu darrer trajecte, quan les teves cendres siguin llençades al vent que acarona la serra d’Altamira, les pedres, les coves i els barrancs de la qual et van veure fent de guerrillera contra el franquisme.

Sàpiens a l’homenatge a Companys

dilluns, 16/08/2010

Clàudia Pujol amb en Toni Strubell i Pep Cruanyes davant de la casa on van detenir Companys, el número 5 de la rue Ploërnel.

Abans d’ahir va tenir lloc a la localitat de la Baule (Ar Baol en llengua bretona) el tret de sortida del seguit d’actes d’homenatge que durant aquest estiu i tardor ha organitzat la Comissió de la Dignitat per recordar la figura de Lluís Companys. Concretament, aquest primer recordatori —en el qual SÀPIENS ha estat representat per la nostra cap de redacció Clàudia Pujol— ha coincidit amb el 70è aniversari de la seva captura en aquesta localitat de l’Estat francès per part de la policia militar nazi. A partir de llavors, la història ja és prou coneguda: Companys va ser tancat a la presó parisenca de la Santé, fins que va ser traslladat fins a Irun, on el policia franquista Pedro Urraca el va entregar a les autoritats espanyoles. Companys va ser posteriorment empresonat en una cel·la de la Direcció General de Seguretat, a la madrilenya Puerta del Sol (just on avui hi ha les dependències de la Comunitat de Madrid), on va ser torturat, vexat i exhibit com si fos un animal de fira al qual els jerarques del règim li llençaven cacahuets i monedes. Aquest va ser el darrer peatge abans d’arribar a Barcelona, Companys va ser sotmès al consell de guerra que va dur-lo a la mort la matinada del 15 d’octubre de 1940.  Companys va esdevenir així el primer president escollit democràticament assassinat pel feixisme a Europa.

Setanta anys després d’aquests fets, i per vergonya de la democràcia, el consell de guerra que va dur a la mort el president català continua vigent. Malgrat les promeses dels successius governs espanyols —la darrera la de l’executiu de Rodríguez Zapatero—, Lluís Companys continua sent un delinqüent per a la justícia espanyola. Per això són tan importants els actes per recordar aquell dramàtic episodi. Per això és tan important la feina que des de fa anys està duent a terme la Comissió de la Dignitat dels incombustibles Pep Cruanyes i Toni Strubell. En aquest sentit, des de SÀPIENS anirem informant dels diferents actes que en les properes setmanes se celebraran a Madrid i a Barcelona en homenatge al nostre president màrtir. I, a més, en el número d’octubre, dedicarem un especial a la vida i a la mort de Lluís Companys. Un especial que anirà acompanyant de la pel·lícula ‘Companys, procés a Catalunya’ una de les obres de referència del cineasta Josep Maria Forn.