Ha mort la ‘Goyerías’, guerrillera antifranquista

Ahir a la nit va trucar-me el Jaume Valls, vell lluitador contra la dictadura i gran amic. Per l’hora de la telefonada vaig endevinar que no volia comentar-me res de bo, i no m’equivocava. Amb al veu entretallada, va comunicar-me la mort de la María Rodríguez, ‘la Goyerías’, una de les darreres guerrilleres antifranquistes que quedaven. La María havia nascut l’any 1920 a Alía (Càceres), en una família de jornalers. Des de ben jove, ‘la Goyerías’ havia simpatitzat amb la causa republicana, raó per la qual, acabada la guerra civil, va començar a col·laborar com a enllaç amb la guerrilla antifranquista que operava per les muntanyes de la zona.

El 1943, a causa d’una delació, va haver d’abandonar Alía i incorporar-se al maquis. I va ser allà on va enamorar-se de Joaquín Ventas, ‘Chaquetalarga’, cap de la seva partida. Durant quatre anys, ‘la Goyerías’ va fer de guerrillera per les muntanyes de Càceres, Ciudad Real i Toledo. Finalment, el 1948, quan la seva partida s’havia dissolt i ella vivia a la població d’Agudo, va ser denunciada per un antic company d’armes i detinguda per la guàrdia civil. Brutalment torturada, la ‘Goyerías va ser primer ingressada a la presó de las Ventas i, posteriorment, a la de Màlaga on, en companyia de la seva germana Paula, també guerrillera, va ser sotmesa a un consell de guerra. Van ser condemnades a 14 anys la María i a 16 la Paula per ‘actividades izquierdistas y ayuda a la rebelión’.

Quan va quedar en llibertat, l’any 1953, la María es va traslladar a viure a Barcelona —i posteriorment al Polígon Gornal de l’Hospitalet de Llobregat—amb l’esperança de retrobar-se amb el seu estimat ‘Chaquetalarga’, exiliat prop de París. No seria possible. Les seves vides quedaven definitivament bifurcades.

Vaig conéixer la María l’any 2004, quan al SÀPIENS‘ preparàvem un article sobre dones guerrilleres, que vam publicar en el número 23. Precisament, va ser el Jaume Valls qui me la va presentar. Posteriorment, va ser una de les protagonistes del meu llibre ‘Dones contra Franco’ (Ara Llibres, 2007), per la qual cosa vaig passar llargues hores amb ella, al menjador de casa seva al Polígon Gornal escoltant les seves explicacions sobre la duresa  de la vida guerrillera.Però allò que més em va impressionar és que gairebé seixanta anys després d’haver-se vist per darrera vegada amb el ‘Chaquetalarga’, ella continuava bojament enamorada del guerriller. I això que la María s’havia casat i havia tingut dos fills amb un altre home.

Descansa en pau, ‘Goyerías’. I bon viatge en el teu darrer trajecte, quan les teves cendres siguin llençades al vent que acarona la serra d’Altamira, les pedres, les coves i els barrancs de la qual et van veure fent de guerrillera contra el franquisme.

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , ,

    Comentaris

    • Paco

      10/09/2010 - 19:07

      Aquets guerillers van dedicar la vida a la lluita contra el franquisme i després els “demòcrates” els han oblidat. Descansa en pau, Goyerías

    • Rafel Comas

      13/09/2010 - 11:38

      Vaig llegir l’article de Sàpiens sobre la Goyerías i em vaig emocionar. Temps després vaig comprar el llibre “Dones contra Franco” del Jordi Creus i vaig tenir la mateixa sensació. ralment, la democràcia no s’ha comportat amb els vells lluitadors antifranquistes.

    • Amaiur

      07/10/2010 - 18:49

      Gràcies en nom de totes les dones pel rescat de la nostra memòria de l’oblit de la història

    • iggy

      17/04/2015 - 20:26

      “Quan va quedar en llibertat, l’any 1953, la María es va traslladar a viure a Barcelona —i posteriorment al Polígon Gornal de l’Hospitalet de Llobregat—amb l’esperança de retrobar-se amb el seu estimat ‘Chaquetalarga’, exiliat prop de París. No seria possible. Les seves vides quedaven definitivament bifurcades.”

      No és cert. Vaig conèixer a Joaquín Ventas Cita (és del meu poble) i al seu germà. El Chaquetalarga va literalment abandonar a la seva companya per fugir a França.

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús