Zapatero i la història

Aquest matí he llegit les declaracions del president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero en què es declara satisfet per la feina feta pels membres del tribunal Constitucional. Segons ell, ha quedat clar que aquesta llei orgànica no era cap perill per a la unitat d’Espanya, i es mostra disposat a ‘prendre alguna iniciativa per reforçar l’esforç de desenvolupament de l’Estatut que hem fet’. Anem a pams. Primer, que l’Estatut, retallat ja diverses vegades abans d’arribar a la darrera clatellada del Tribunal Constitucional, no era cap perill per a la ‘indissoluble unitat de la nació espanyola (en paraules de ses senyories de l’alt tribunal)’ ho sabien fins i tot els nens de P3. Segon. Si aquest text tenia parts inconstitucionals, com pot ser que el president dels espanyols s’ofereixi a fer alguna argúcia per sortejar aquest hipotètic problema? Paraules i més paraules. Recorden aquell ‘Apoyaré’? Doncs tornem-hi, que qui dia passa any empeny i, si són catalans, fot-les-hi castanya.

Tot i això, dins de les declaracions de Zapatero hi ha alguna afirmació que, com a mínim, caldria matisar. Segons ell, el nou text que ha quedat després de les contínues escapçades permetrà als catalans gaudir del màxim autogovern de la història. Certament, aquest home coneix poc el passat del nostre país. Perquè només caldria retrocedir fins a qualsevol dia de la història de Catalunya abans de l’11 de setembre de 1714 per saber que la sobirania d’aquest territori ha estat durant segles sensiblement major que la que gaudim ara. Fins i tot ho sap un nord-americà com Jimmy Carter, que en recollir el premi Catalunya no s’ha estat de dir que l’11 de Setembre de 1714 va ser pitjor per a Catalunya que l’11 de Setembre del 2001 per als americans. No li falta raó. No els sembla?

Comparteix

    Etiquetes: , , ,

    Comentaris

    • Antonio

      02/07/2010 - 14:10

      Ja hi tornem a ser! Creus, últimamente estás un poco pesado. cambia ya de rollo y háblanos del hombre de neandertal i de Eudald Carbonell. Déjate de rollos independentistas, que tu vales más. De fet, m’agrada molt la revista Sàpiens. Lo que ya no me gusta tanto son tus articulos en el Avui i en el blog

    • Pere

      02/07/2010 - 14:25

      Antonio, el que estàs una mica pesadet ets tu.Però coincideixo en una cosa (sense que serveixi de precedent, per favor!). Sàpiens és una gran revista. I tu, Jordi, parla del que et vingui de gust. Dels homes prehistòrics, dels reis medievals o de l’encaix (o desencaix) entre els Països Catalans i Espanya.

    • John Connor

      03/07/2010 - 13:57

      Cada moment de la història es un reflex que des de el meu punt de vista no es positiu extrapolar a d’altres, ja que el risc es no considerar cada detall en el seu context original. Si parlem de sobiranisme politic i real com a tal entenc que només es va produir a la 2ª Republica. La Guerra dels Segadors no va ser en defensa d’una Catalunya independent, si no per recolzar un altre aspirant a la corona espanyola.

      El que no es pot fer es un revisionisme permanent: potser seria el moment d’obligar a França a demanar perdó per les morts de la Revolució i a restaurar al legítim hereu de la corona francesa!

    • Jordi

      04/07/2010 - 18:32

      John Connor potser que llegeixis més el Sàpiens abans d’opinar, com a mínim de la Guerra dels Segadors. Que Pau Claris no va recolçar cap aspirant a la corona espanyola, i si la Generalitat de l’època va proclamar una república sota la tutela del rei de França, on veus tu aquest recolçament ?

    • Ramon

      05/07/2010 - 10:16

      Aquest Connor confon la Guerra dels Segadors amb la de Successió. Per favor, caldria mesurar una mica les paraules per no fer el ridícul, Sr. Connor

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús