Les falles dels Pirineus

Les falles de Durro

Fa uns dies es va inaugurar a la localitat de Durro, a l’Alta Ribagorça, una nova temporada de baixada de les falles, un dels espectacles més impressionants que es poden veure a la serralada pirinenca. Una festa que, en definitiva, esdevé una espècie de cordó umbilical que uneix simbòlicament els habitants actuals de la muntanya i els seus ancestres més remots.

La relació dels pirinencs amb el foc és antiga, però tampoc més que la que hi tenen els habitants d’altres zones dels Països Catalans. De fet, el costum d’encendre fogueres la nit de Sant Joan és comuna arreu del territoti, però també és veritat que és a les comarques pirinenques (principalment la Ribagorça i el Pallars Sobirà), on aquestes manifestacions tenen unes característiques més especials.

Fins no fa massa dècades eren nombrosos els pobles que mantenien la tradició de les falles, però la despoblació del territori va comportar la seva desaparició a molts indrets. Afortunadament, no a tots, per això avui en dia encara tenim l’oportunitat de contemplar-les. Per exemple a Isil, un dels pobles més bonics del Pallars Sobirà, que any rere any la nit del 23 de juny s’engalana per reviure una vegada més la seva activitat més clàssica. Declarada d’interès nacional per la Generalitat, l’any 1991, la d’Isil és la festa més coneguda i la que més gent congrega al voltant de la baixada dels fallaires. Però no és l’única. De fet, l’Alta Ribagorça és el territori català que millor ha sabut conservat l’antiga tradició. Durant els mesos de juny i juliol, diversos pobles de la comarca organitzen les seves baixades de falles. Boí, Senet, el Pont de Suert, Barruera, Erill la Vall, Taüll, Llesp… El tret de sortida, com deia, el va donar la petita població de Durro, coincidint amb el dia del seu patró: Sant Quirc, a mitjan lluny. Aquell dia, tot estava ja preparat per acollir la gran festa. Uns dies abans, els habitants del poble havien ascendit fins a l’esplanada on s’aixeca l’ermita de Sant Quirc, a ponent de la vila, per tal de construir l’anomenat “faro”. Per a això van haver de tallar uns quants pins, els més grans d’aquesta part de la muntanya, pelar-los, esporgar-los i plantar-los en l’indret escollit, des d’on la visió des del poble de Durro fos perfecta. Al mateix temps, van anar fabricant les falles. Amb teia de pi d’entre un metre i un metre i mig de llargada, a la qual se li van practicar aquelles incisions que atorguen a les falles la seva forma característica. Després, el sol i la serena es van encarregar d’assecar la fusta fins al seu punt òptim, que va arribar el dia del descens.

Aquell vespre, el foc purificador va baixar una vegada més des del cim de la muntanya fins al poble. Per allunyar els mals esperits, per celebrar l’arribada del bon temps, per recordar el culte al sol dels avantpassats més remots, aquell que van viure l’època en què el tità Prometeu va arrebatar el foc al déu suprem Zeus per entregar-lo als humans. I ho van fer de manera ordenada, formant una inacabable filera de foc que va omplir de llum la nit màgica de Durro. Els crits dels fallaires (entre els quals per primera vegada hi havia noies), barrejats amb el so persistent de les campanes del poble, van trencar el silenci de la vall. Uns crits que es van incrementar quan els fallaires van arribar a les primeres cases de la vila. Corrent amb totes les seves forces, els participants van entrar a Durro enmig dels aplaudiments de la gent que s’havia congregat per contemplar-los. I, llavors, van passejar les falles enceses pels carrers del poble fins a dipositar-les a la gran foguera que s’havia encés davant de l’església

Comparteix

    Comentaris

    • Tweets that mention Les falles dels Pirineus – Sàpiens.cat — Topsy.com

      23/06/2010 - 16:02

      […] This post was mentioned on Twitter by Moisès Rial Medina, Sapiens.cat. Sapiens.cat said: Nit de falles al Pirineu http://ow.ly/22bSv […]

    • Lluis Menal

      20/07/2010 - 18:36

      Jordi, en l’article parles d’altres pobles que també fan baixada de falles t’has deixat un molt important que és Vilaller potser tradicionalment dels més antics, no obstant esmentes a Pont de Suert que la baixada de fallies no té antecedents ja que van començar a fer-ho no fa gaires anys i enfocat de cara al turisme. Vull suposar que no tens res contra Vilaller i que ha estat una errada.
      Salutacions cordials.
      Lluis Menal

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús