Arxiu del mes: maig 2010

Continuem sent els primers

dilluns, 31/05/2010

La nova onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ens ha donat molt bones notícies. Aquesta eina, que mesura les audiències culturals i que ens ofereix dades cada dos mesos, ha tornat a situar Sàpiens com la revista d’història més llegida a Catalunya, amb 124.000 lectors mensuals.

De fet, Sàpiens continua líder després de cinc onades consecutives en què la nostra revista ha augmentat de manera considerable les seves xifres. Per darrere es situen dues grans revistes: History National Geographic i Història y Vida, dos de les publicacions que llegeixo cada mes i que fan una magnífica feina en el camp de la divulgació històrica.

La resta de revistes de la nostra empresa, Sàpiens SCCL, també mostren bona salut i unes xifres que les coloquen al davant dels seus respectius àmbits: Descobrir en els dels viatges arreu dels Països Catalans i Cuina, líder en gastronomia. Una menció a part mereix Time Out, el setmanari que viu l’oci i la cultura a la ciutat de Barcelona. En aquesta onada, Time Out augmenta en més de quatre mil lectors i se situa en els 25.000 mensuals, la xifra més alta que mai havia assolit.

Més enllà de les xifres, cada nova onada em fa ratificar en la importància que va tenir —i té— per a la indústria cultural del nostre país la posada en marxa del Baròmetre. Gràcies a ell, cada  dos mesos sabem quina és la nostra penetració entre la gent, a més de tenir una radiografia molt acurada dels nostres lectors.

Roda de premsa amb Joan Laporta

dimecres, 26/05/2010

He anat a la sala de premsa del Barça per fer la presentació als mitjans de la primera fase de les investigacions que hem dut a terme per localitzar la fossa clandestina on va ser enterrat  el president del F.C. Barcelona Josep Sunyol i tres col·laboradors seus.

Aquestes persones, que es dirigien al front de Madrid durant els primers dies de la guerra civil, van tenir la mala fortuna de traspassar per error les línies republicanes i caure en mans de les forces sublevades, que les van detenir i, posteriorment, les van afusellar sense cap judici previ.

Durant la roda de premsa s’ha presentat el darrer número de Sàpiens, dedicat a la figura de Sunyol, i un documental realitzat per Barça TV que ha seguit les nostres investigacions per la serra madrilenya a la recerca de la fossa del president màrtir del F.C. Barcelona.

El president Joan Laporta s’ha mostrat molt satisfet d’haver ajudat en una recerca que tindrà continuïtat en els darrers mesos. I ho farem amb la mateixa gent que ens ha ajudat fins ara, Condor Georadar i la Societat de Ciències Aranzazi, els millors experts que hi ha a l’Estat espanyol en detecció de fosses coumnes de la guerra civil.

Una nova història fantàstica sobre Hitler a Barcelona?

dimarts, 25/05/2010

BlogJordiCreusHitler.jpg

La veritat és que m’ha sorprès l’enorme ressò que ha tingut a la premsa del nostre país la propera aparició a l’Estat espanyol del llibre del periodista argentí Abel Basti “El exilio de Hitler”. La tesi principal —i més llaminera—d’aquest llibre es basa en un pressumpte document secret alemany que l’autor va aconseguir a l’Argentina, en el qual el führer apareix com un dels passatgers d’un avió que evacuava nazis des d’Àustria fins a Barcelona. La data d’aquest viatge seria el 26 d’abril de 1945, només quatre dies abans que, segons totes les fonts,Hitler i la seva amant Eva Braun se suicidessin en el seu búnquer de Berlin davant de la imminent arribada de l’Exèrcit Roig.

Segons aquest llibre, que ben aviat podrà llegir qui ho desitgi, Hitler i Eva Braun van poder fugir gràcies a les ajudes d’anglesos i nordamericans, que consideraven Hitler una peça clau en la lluita contra el comunisme. Així, el dictador alemany hauria viatjat fins a Barcelona, on hauria passat uns dies sota l’ampara de la dictadura franquista, abans de traslladar-se en submarí cap al sud de l’Argentina. La parella Hitler-Braun, hauria desembarcat a la Patagònia entre juliol i agost del 1945, on haurien viscut tranquils i protegits per successius governs argentins.

No sé a vostès, però a mi aquesta música em sona. No és la primera vegada que sento parlar de grans investigacions que demostres que Hitler no va morir al búnquer situat sota la cancilleria berlinesa. Grans investigacions que ens parlen de dobles idèntics morts en el lloc del dictador  i de documents fiables que demostren que Hitler va viure els seus darrers dies en diversos països del món, sota la cobertura d’una organització secreta molt poderosa.

Sense anar més lluny, a Sàpiens hem tingut unes d’aquestes documentacions. I no les hem publicat. Recordo perfectament que, en un dels seus viatges als Arxius Nacionals dels Estats Units a Washington, el periodista Jordi Finestres va portar uns documents que, en mans de segons qui, haurien provat que Hitler vivia als anys seixanta del segle passat a Colòmbia. Un espia nordamericà així ho assegurava i, fins i tot, aportava una fotografia d’un home a Bogotà que tenia una semblança impressionant amb el jerarca nazi.

En aquests documents també es parlava d’un doble mort i també s’ometia que les restes del cadàver de Hitler va anar a Moscou després de la guerra, on van ser analitzades pels millors especialistes soviètics. Potser a ells també els va interessar donar-nos gat per llebre i fer-nos creure que aquell criminal havia mort? Potser des del Kremlin s’amagava que, en realitat. Hitler vivia panxa enlaire en aquella illa paradisíaca on passaven l’estona morts ben vius com James Dean, Elvis Presley, Marilyn Monroe o, darrerament, l’inefable Jesús Gil? Certament, d’uns anys ençà, les conxorces i les conspiracions fan forat en el mercat. Però a mi, sincerament, la ciència ficció m’agrada a les novel·les, no als llibres d’història.

Els fets del Palau, cinquanta anys després

dimecres, 19/05/2010

Fa cinquanta anys, un 19 de maig com avui, el Palau de la Música Catalana va viure uns fets sense els quals es fa difícil entendre la Catalunya de la segona part del segle XX. Aquell dia estava previst que l’històric edifici acollís un concert d’homenatge a Joan Maragall en el qual l’Orfeó Català havia de cantar “El cant de la senyera”, amb presència de quatre ministres de la dictadura.

A darrera hora, però, les autoritats franquistes van prohibir la interpretació d’aquest emblemàtic poema, cosa que va provocar un gran malestar en els sectors catalanistes, que van preparar una acció reivindicativa que faria fortuna. Malgrat l’abrumadora presència de policies de paisà, al mig de l’actuació, dotzenes d’activistes es van aixecar i van començar a cantar la melodia prohibida, mentre d’altres llençaven octavetes amb la lletra del poema des dels pisos superiors.

Ràpidament, van començar les corredisses i la policia va practicar les primeres detencions dels antifranquistes. En els dies posteriors, els arrests van continuar. Un dels damnificats va ser Jordi Pujol, que aquell dia no era al Palau. Pujol era un dels líders d’una nova oposició catalanista al règim. De fet, havia estat ell qui havia redactat (la seva esposa Marta Ferrussola l’havia mecanografiat) el pamfet “Us presentem el general Franco”, molt crític amb el dictador.

Jordi Pujol va ser condemnat en un consell de guerra a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa. Però amb aquest càstig —detingut, torturat i empresonat— el franquisme va ajudar a néixer un líder opositor que tenia pocs vincles tant amb l’hegemònic Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) com amb els partits històrics del catalanisme, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) o la Lliga. De seguida, les pintades amb el lema “Catalunya Pujol” van omplir murs i parets d’arreu del país, mentre la seva aurèola creixia i consolidava una nova oposició vinculada al catalanisme catòlic.

De fet, aquell 1960, ja havia començat amb una gran victòria del catalanisme amb la destitució del director de la Vanguardia Española per part del consell de ministres. Galinsoga havia proclamat, l’any anterior, que “todos los catalanes son una mierda” després de sentir una homilia en català a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona. Les protestes contra aquestes paraules, liderades pels sectors catalanistes van provocar la baixa de milers de subscriptors de l’històric diari i, a la fi, la destitució de Galinsoga.

És en aquest context que cal ubicar el Fets del Palau. En un context en què el franquisme pretenia recuperar la iniciativa amb l’anomenada “Operación Cataluña”, que incloïa una visita de Franco a Barcelona amb diverses iniciatives sota el braç, com el lliurament de la primera carta municipal a l’alcalde Porcioles, la celebració d’un consell de Ministres a Pedralbes o la cessió —parcial—a la ciutat del castell de Montjuïc.

Aquestes intencions van quedar dinamitades amb els Fets del Palau i, sobretot, amb l’onada de repressió posterior sobre els sectors catalanistes que havien organitzat la protesta. L’oposició catalanista al règim es va consolidar i Jordi Pujol en va esdevenir el líder més carismàtic.

De Sàpiens fins als camps de refugiats saharahuís

dimecres, 12/05/2010

sahara bloc 1.jpg

Aquesta setmana, la Sònia s’ha reincorporat a la seva tasca a la redacció de Sàpiens. Durant els darrers trenta dies ha desenvolupat la seva feina lluny de la nostra redacció a Badalona, concretament als camps de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria). Allà la Sònia ha col•laborat amb la televisió de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD TV), una emissora que es va crear fa un any i que emet notícies via satèl•lit de manera regular, cosa que fa que el seu senyal pugui ser captat no només als camps de refugiats d’Algèria, sinó també a les zones alliberades i, fins i tot, al territori sahrauí ocupat pel Marroc.

Aquest projecte de televisió s’ha dut a terme amb col•laboració exterior. També catalana. Tant de l’Associació d’Amics de la Televisió Sahrauí, dirigida per l’empresari Jordi Solans i que aporta recursos tècnics i humans per a aquesta iniciativa, com de  Televisió de Catalunya (TVC), que va donar el material necessari per iniciar les emissions.

sahara bloc 3.jpg

La feina dels voluntaris que, com la Sònia, van a treballar a la televisió sahrauí consisteix en formar els treballadors autòctons. Segons ella “aquestes persones no han tingut l’oportunitat de tenir estudis en comunicació, i la nostra feina ha estat explicar-los nocions bàsiques de la pràctica periodística i més concretament, del periodisme televisiu: com gravar entrevistes, com editar notícies,…”

Però ells no són els únics que han tret profit d’aquesta experiència. Durant la seva estada, la Sònia explica que ella també ha après molt dels treballadors sahrauís, en el sentit que “són capaços de sortir-se’n amb molt pocs recursos i tirar endavant en un ambient hostil i amb un clima realment terrible”.

La seva gran satisfacció és haver col•laborat en un mitjà que “permet que per primera vegada els sahrauís que viuen als territoris ocupats pels Marroc vegin imatges dels campaments malgrat els intents de censura del règim marroquí”. Precisament, la Sònia destaca que dins dels territoris ocupats hi ha persones que s’estan jugant la vida per enviar notícies gravades clandestinament perquè siguin emeses a la televisió de la RASD.

La posada en marxa i la consolidació de la televisió representa una gran victòria política pel Front Polisario. La televisió se suma a la resta de mitjans existents als campaments: una ràdio, una agència de notícies i el diari Sàhara Lliure.

Volem ser referent

dilluns, 3/05/2010

sapiens.jpg

El Telenotícies de TV3 es va fer ressò, ahir, de la posada en marxa tant del nou web de Sàpiens com dels de Descobrir Catalunya i Cuina. Mentre veia aquelles imatges i sentia la veu del Jordi Aguilera explicant-ho, vaig sentir-me orgullós de les nostres marques i, sobretot, de la gent que les fa possibles. Queda molta feina per fer, és veritat, però els nostres portals —els tres mencionats més de de Time Out Barcelona— han començat amb bon peu per convertir-se en referents en el món de la història, el turisme, la gastronomia i l’oci, tal com ja ho són els seus germans de paper.

Des del punt de vista de Sàpiens, aquesta nova finestra ens ha d’ajudar a ser molt més actius i a tenir una major relació amb els nostres lectors. Des de sempre, aquesta ha estat una de les nostres obsessions. Ara tenim una eina molt potent, plena de propostes interessants i de blogs amb ganes de dir coses tant pel que fa al nostre passat com a aquells fets de l’actualitat susceptibles d’anàlisi en clau històrica.