Arxiu de la categoria ‘Videojocs i història’

L.A. Noire

dissabte, 18/06/2011

Ciutat de Los Ángeles, anys 40 del segle passat. Una sèrie d’assassinats sacseja la ciutat i pertorba la pau social d’una de les ciutats dels Estats Units amb un índex de criminalitat més elevat. Tu ets en Cole Phelps, un jove detectiu policial que rep l’encàrrec d’investigar què està passant a la ciutat.

la-noire-cover.jpg

Portada de L.A. Noire, disponible per PS3 i XBox360.

Aquest és l’argumnet de L.A. Noire, el darrer videojoc de Rockstar Games (creadors d’altres videojocs d’èxit com Gran Thief Auto o Read Dead Redemption), disponible per les consoles Play Station 3 i XBox 360. El videojoc que avui ens ocupa és un videojoc molt innovador, clarament inspirat pel cinema noir dels anys 40 i 50 del segle passat, que ens mostra una societat americana dura i deprimida, que pateix encara les cicatrius de la segona guerra mundial en les seves carns. El guió inclou màfies, tràfic d’armes i drogues, corrupció policial i política i altres dels elements recurrents en els cinema detectiu de mitjans del segle XX. Els videojocs de la casa Rockstar Games sovint han estat criticats pels seus continguts, però el cert és que els seus guionistes i directors han sabut reflexar en els seus jocs les subtileses i les mancances de les societats en les que desenvolupa els seus arguments. Si a Red Dead Redemtion vam veure una crítica a la societat industrial del llunyà oest d’inicis del segle XX, a L.A. Noire veurem una crítica subtil a una societat individualista, que creu més en els interessos comercials i financers que en el respecte per la vida humana i la dignitat de les persones.

Més enllà del seu encertat marc històric (el joc està molt ben dissenyat i ambientat en el seu context històric) i del seu bon guió, el L.A. Noire es caracteritza per apostar per un nou concepte de videojoc. El L.A. Noire no és el típic videojoc arcade d’anar disparant als dolents i passar pantalles. El més revolucionari d’aquest joc és que sap mantenir les dosis d’intriga, investigació, acció i aventures gràfiques, sumant l’estètica dels videojocs de la casa Rockstar Games i el seu segell inconfusible dins el món dels videojocs.

La fitxa tècnica del videojoc és brutal. Uns gràfics espectaculars, un nou sistema d’interacció amb els personatges del joc (als que haurem d’interrogar o interrelacionar-nos al llarg de la trama), un sistema totalment nou per avançar linealment en la investigació (que recorda a un altre títol policial com el Heavy Rain) i una expressivitat facial dels personatges mai vista (haurem de fixar-nos en les paraules i els gestos dels personatges per conèixer si ens diuen o no la veritat) fan del L.A. Noire un dels títols estrella d’aquest any 2011 en el món dels videojocs. Si espereu un joc de disparar i acció, ja us podeu oblidar. A L.A. Noir la trama tindrà moments d’acció i trets, però no és aquesta la seva finalitat. A L.A. Noire convindrà que sigueu curosos amb el que feu i amb les vostres investigacions si voleu arribar a desemmascarar el responsable(s) dels crims a Los Ángeles.

la_noire interrogatori.jpg

Screenshot d'un interrogatori a L.A. Noir. Haurem d'estar molt atents a les respostes i a les expressions dels personatges del joc si volem saber la veritat.

Per acabar, us recordo que és un videojoc classificat per a majors de divuit anys (no convé que els menors juguin a aquests jocs pels seus continguts), ja que malgrat no ser un joc violent, al llarg de trama haurem d’investigar les típiques activitats criminals de la Màfia de mitjans del segle XX (assassinats, violència física, prostitució, contraban, tràfic de drogues…) propis de la trama del joc. El videojoc no és multi-jugador (no podreu fer partides on-line) però us garanteix un bon número d’hores entretinguts amb la vostra consola, i els gràfics (seguint la tradició Rockstar) són en tercera persona. L’argument i les escenes gairebé cinematogràfiques no us deixaran indiferents. Un joc imprescindible pels amants dels videojocs de detectius i investigació.

Us deixo amb el tràiler del joc (subtitulat al castellà) per anar fent boca:


“Game Over” i la història dels videojocs

dimarts, 26/04/2011

Aquests dies festius que hem viscut serveixen per moltes coses, tals com descansar, fer una mica d’exercici, dormir una miqueta més i visitar exposicions.

Aquest és el cas d’una exposició molt interessant titulada “Game Over. Tres mestres dels videojocs” a l’espai cultural UNNIM de Sabadell, que es podrà visitar fins el proper  1 de maig (queden molt pocs dies, així que si la voleu veure, us haureu d’afanyar!).

videojoc.jpg

El centre cultural UNNIM Sabadell, on es troba l'exposició.

L’exposició és una mena de segona part, o continuació,  d’una primera exposició de l’any 2006 amb el mateix títol i que feia un repàs a la història dels videojocs i que va tenir una afluència de públic molt superior al que caldria esperar (prop de 180.000 persones han passat a veure-la per ciutats com Madrid, Barcelona, Granollers, Sabadell o Valladolid).


Com aquella exposició de fa cinc anys, en l’actual exposició veurem l’evolució gràfica, tecnològica i argumental que han portat, (segons el comissari de l’exposició, el senyor Ricard Mas) a passar d’un mitjà d’entreteniment a una disciplina més de les belles arts. Al llarg d’aquesta exposició es repassa les obres de tres dels més grans creadors de videojocs de tots els temps: el japonès Shigeru Miyamoto (creador, entre altres, dels mítics “Mario Bros”, “Donkey Kong” i la saga “Zelda”), i els nord-americans John Carmack (pare dels jocs en primera persona i textura 3D amb títols llegendaris com “Doom” i “Quake”)  i Will Wright, pare de l’exitosa saga “Sims”, que han catapultat al públic femení al món dels videojocs.

I és que els videojocs han evolucionat molt els darrers anys, fins arribar a ser considerats autèntiques obres d’art. Alguns dels títols esmentats han mantingut enganxats a milions de joves de la meva generació, alhora que han marcat la pauta a seguir en la indústria del videojoc (i fins i tot m’atreveixo a dir que cinematogràfica i de telecomunicacions) durant molts anys.

L’exposició és absolutament interactiva, i els visitants poden jugar, visualitzar i conèixer tots i cadascun dels videojocs presentats, establint una línia d’evolució tecnològica (tot i que sovint no sempre argumental) que han pautat l’evolució de l’únic sector cultural que no ha deixat de créixer al nostre país malgrat la galopant crisi econòmica i financera.

A l’exposició hi he trobat un únic però, que no és cap altre que hi trobo a faltar alguna referència als videojocs educatius, culturals i de simulació històrica, tals com l’adaptació a les consoles del tradicional “Trivial Pursuit”, o de videojocs educatius i històrics tals com les sagues més conegudes de tots els temps: “Civilization”, “Europa Universalis”, “Roma” o el mític “Age of Empires”. I és que m’imagino que cadascú escombra cap a casa seva, en aquest sector…

Age of empires.jpg

Age of Empires, que va marcar tendència entre els videojocs de temàtica històrica.

Quan Corea del Nord va envair els Estats Units

diumenge, 27/02/2011

Ara fa poc temps que ha sortit a les botigues un videojoc, que malgrat no ser de temática històrica, trobo que pot ser d’interès per copsar la paranoia americana existent encara avui en dia a l’entorn d’una possible invasió comunista.

El joc en qüestió es diu Homefront, i els companys de Vadejocs van fer-ne un excel·lent anàlisis fa uns dies. L’argument es basa en una lluita per la independència dels Estats Units contra les invasions de les tropes nord-coreanes i altres potències comunistes sota patrocini de la Xina.

Homefront 2.jpg

Portada del videojoc

Tal com van definir l’argument els companys de Vadejocs ,“el guió del joc és obra del director i guionista americà John Milius, que ja va explorar un escenari similar a la pel·lícula Red Dawn, allà se’ns presentaven uns anys vuitanta alternatius en els que els Estats Units haurien estat envaïts per una coalició de forces comunistes, integrada per la Unió Soviètica i els seus aliats llatinoamericans, Nicaragua i Cuba. A Homefront la ciutadania ha estat delmada no només per l’atac militar coreà, sinó també per una malaltia coneguda com la Tos de Knoxville, que s’ha escampat pel territori nord-americà com una veritable pandèmia. Pràcticament no queda estructura governamental al país. Tot i que se’ns convidarà a unir-nos a la resistència com a milicià i combatre l’enemic amb tàctiques de guerrilla, també tindrem l’oportunitat d’alinear-nos amb les forces ocupants”.

El videojoc en qüestió és una mostra de com la societat nord-americana viu amb l’ai al cor per la por que li fa ser objecte d’una invasió dels enemics. Qui sap si els russos tornaran a donar poder als Soviets i decideixen iniciar una revolució socialista amb l’ajut de la Xina, Cuba, Corea del Nord i Veneçuela contra l’imperi de la pau, el bé, la democràcia i la justícia social que promouen els Estats Units?

L’argument d’aquest joc em recorda que per bona part dels ciutadans dels Estats Units, ser comunista, anarquista o musulmà és no ser un bon ciutadà democràtic, si no un sospitós col·laboracionista simpatitzant dels enemics del país, quan no un possible terrorista que vol atacar els fonaments de la pacífica i feliç societat nord-americana.

En fi, llogaré aquest videojoc per tal de descobrir com de dolents són els països que no obeeixen els dictats dels Estats Units, i com de bons són els nord-americans, sempre disposats a recolzar els governs democràtics i els processos revolucionaris al proper orient. Us deixo amb un tast del joc on es veuen les hordes vermelles atacant els fonaments de la societat americana:


Red Dead Redemption

divendres, 29/10/2010

Desprès de molt temps anant-li al darrera, fa uns dies que el Red Dead Redemption va caure a les meves mans. El Red Read Redemption és un videojoc disponible per PS3 i Xbox 360, creat per la companyia americana Rockstar Games (creadora també del súpervenut GTA). Aquest és un joc exclusivament per a majors de 18 anys, no convé que els menors d’edat juguin a aquest títol.

red-dead-redemption caràtula.jpg

Caràtula del vodeojoc per PS3 i Xbox 360

La història que fa d’espina dorsal del videojoc està ambientada al sud-oest dels Estats Units l’any 1911, just a la frontera entre Estats Units i Mèxic. El videojoc ens parla d’un món que s’està extingint (el salvatge oest) per donar pas a la civilització urbana. És un moment de canvi, entre unes estructures socials i polítiques provinents del segle XIX que es resisteixen a desparèixer davant el pas inexorable de la societat urbana americana del segle XX. Al llarg del joc trobarem tots els ingredients clàssics d’un western: duels a mort, sheriffs, cavalls, pantalons texans, barrets, tavernes, buscadors d’or i tresors, cowboys, indis, colons…

L’argument de la història central del joc és el plat fort del videojoc: ens hem de posar en la pell de John Marston, un antic bandoler que es va retirar fa anys de la vida criminal per formar la seva família. Lluny d’oblidar el seu passat, el govern federal dels Estats Units segresta la seva dona i el seu fill per obligar a en John Marston a liquidar tota la seva banda si vol tornar a veure la seva família.

Al llarg del joc no són trets i pistoles, però. Hi ha missions de granger (tals com portar a pastar el ramat de vaques), de caçador, o de domador de cavalls, al més pur “estil USA”. Durant el videojoc el nostre protagonista podrà realitzar bones accions (ajudar a les persones, respectar la llei i l’ordre) o dolentes. Si escollim realitzar bones accions, els civils sempre estaran disposats a donar-nos un cop de mà. Si volem prendre el camí de la delinqüència, les repercussions també aniran en concordança amb les nostres accions i molts caçarecompenses voldran cobrar el preu estipulat pel nostre cap.

red-dead-redemption ramat.JPG

Al joc hem de tindre cura del ramat, entre altres.

Al llarg del videojoc, el protagonista John Marston es mourà per diversos paisatges dels Estats Units i fins i tot del nord de Mèxic. Al país asteca en John Marston haurà d’ajudar al exèrcit regular mexicà a combatre una revolta social (sembla inspirada a la revolta d’Emiliano Zapata, que va ocórrer realment a l’any 1911, any en que està ambientat el joc ).

A nivell gràfic, el Red Dead Redemption és prou espectacular. Té un molt bon motor gràfic, malgrat que gràficament i la jugabilitat del joc recorda molt a un altre títol per PS3 i Xbox360 ambientat en el western: el Call of Juárez. De la mateixa manera, el moviment dels personatges a cavall s’assembla molt al del Assassin’s Creed. Per últim, durant els tirotejos amb delinqüents, un servidor ha detectat certa lentitud en els moviments dels personatges. L’últim aspecte criticable del videojoc és que algunes missions són una mica repetitives, tals com escortar un tren o una diligència i eliminar una enorme quantitat de bandolers.

Dit això (els únics punts febles que he trobat al joc), hem de ser realistes i s’ha de reconèixer que el Red Dead Redemption és un dels millors videojocs que he jugat mai. La meva opinió queda recolzada pel simple fet que aquest títol és un dels més venuts i llogats de la PS3 i l’ Xbox360. Un súpervendes que no ha necessitat gaire publicitat, ja que el boca-orella i les excel·lents crítiques que li han arribat de totes les revistes especialitzades en videojocs. El joc, contràriament al que es pugui pensar, no és un joc necessàriament violent. Tot i que la dosis de violència i acció està garantida (el llunyà oest mai ha estat un lloc on regnés la pau i la justícia social), és el jugador el que ha de prendre la decisió de respectar la llei i els ciutadans, o per contra, vol emprar la violència contra la població. Un cop més hem de ressaltar que aquest és un joc catalogat per a majors de 18 anys, i que no es convenient que els menors tinguin accés a aquest tipus de videojocs.

RedDeadRedemption al oest.jpg

Screenshoot del Red Dead Redemption.

Quina valoració històrica podem fer del joc? El Red Dead Redemption ens trasllada a una altre època, molt ben ambientada, a una societat corrupte, violenta i que es resisteix a desaparèixer malgrat els esforços civilitzadors provinents dels estats de l’est americà. Coneixerem i ens aproparem a una revisió amrecina de la seva pròpia històrica, crítica amb l’extermini d’indis i l’ús social de la violència. La visió global del oest americà al tombant de segle no deixa de ser una visió d’un món canviant, com ja hem dit, amb un punt de vista bastant americà, però dista de ser un joc xovinista. L’arribada del ferrocarril, els primers automòvils, els primers telègrafs elèctrics i la pressió impositiva i política del govern federal dels Estats Units semblen anunciar l’inici d’una nova època. Els guionistes del joc han retratat una societat desigual i en conflicte, crítica a la seva manera amb la pròpia història americana, reflectint de forma crítica episodis foscos de la història americana tals com la violència fronterera, la guerra amb Mèxic de mitjans del XIX o la política d’extermini amb els indis americans. Per aquests motius crec que el Red Dead Redemption pot ser una eina vàlida per apropar als consumidors un petit tast de la realitat social, política i històrica de la societat de l’oest americà a inicis del segle passat. Segurament un cop heu jugat al joc us vindrà més de gust veure pelis de John Wayne o de John Ford, els grans clàssics del western. I en trobareu diferències, us ho asseguro. Al Red Dead Redemption l’home blanc no és sempre el bo…

Civilization V

divendres, 22/10/2010

Fa pocs dies ha sortit el Civilization V, la darrera entrega de la famosa saga dels creadors  Sid Meier’s, 2k Games i Firaxis Games. Fa un temps ja us vaig parlar de l’anterior entrega d’aquest videojoc per a PC i Mac, i molt em penso que el nou títol d’aquesta saga no està a l’alçada dels anteriors.

civilization-5.png

Anem a pams. Els creadors han volgut simplificar les opcions del joc per fer-lo més senzill pel públic en general, però en la meva opinió l’únic que han aconseguit és vulgaritzar el videojoc. Menys opcions diplomàtiques, menys potestat en matèria legislativa i executiva, menys civilitzacions, i la sensació que el títol tan esperat pels amants d’aquesta saga no ha complert ni de bon tros amb les expectatives generades.

L’apartat gràfic ha millorat, però els amants dels jocs d’estratègia per torns segurament no busquen l’espectacularitat visual si no la jugabilitat, i aquesta ha quedat seriosament retallada.

Un avís per navegants que es vulguin comprar el videojoc però que utilitzin el Windows XP: el joc no us funcionarà. Jo mateix he hagut de formatejar el PC i instal·lar el Windows 7 per poder jugar. Un error imperdonable per companyies del prestigi de 2k o Firaxis. Un altre inconvenient és que haurem d’obrir un compte a Stream (tant si volem com si no) per poder accedir als continguts del joc.

Però l’error més imperdonable, sota el meu punt de vista, és l’impossibilitat de personalitzar la teva civilització: no podrem crear una civilització catalana, espanyola, ibera o celta. Ens haurem de conformar amb les civilitzacions que el joc predetermina.

El joc no suposa cap novetat ni innovació respecte el Civilization IV, l’anterior entrega de la saga que va aparèixer en un llunyà 2005. Si en cinc anys el món dels videojocs s’ha reinventat amb títols sorprenents, en aquest cas concret no podem parlar d’un joc innovador si no d’una mena de refregit dels darrers títols de la saga.

Un pas enrere en aquesta saga que havia estat un referent del món dels videojocs. Esperem que les noves actualitzacions del joc compensin les mancances del Civilization V. Jugar-hi se’m fa repetitiu i en ocasions, una mica avorrit. Ha arribat la fi d’una dinastia?

Civilization-5 George Washington.jpg

George Washington, líder de la civilització dels EUA

Assassin’s Creed

dilluns, 18/10/2010

Hi ha videojocs històrics i de ficció històrica. Sense cap mena de dubtes l’Assassin’s Creed pertany al món dels segons. Parlem d’un videojoc prou fidel al context històric, força ben ambientat i amb una història que, malgrat ser ficció, enganxa als jugadors des d’un inici.

L’Assassin’s Creed és un videojoc creat per la companyia francesa Ubisoft i disponible per les videoconsoles d’última generació, és a dir, per a Play Station 3 i Xbox 360. Estem parlant d’un videojoc per a majors d’edat, no extraordinàriament violent però amb prou continguts no aptes pels menors d’edat. L’Assasins Creed és un joc d’aventura històrica, absolutament fictícia, que es desenvolupa al voltant dels conflictes entre els templaris i la secta xiïta dels Hashashin (assasins). El joc es desenvolupa en tercera persona i malgrat que els successos són inventats, l’ambientació històrica és prou bona, i sovint utilitza personatjes històrics que anirem trobant al llarg de les hsitòries.

La de l’Assassin’s és una saga de dos títols (hi ha un tercer en producció). En el primer volum, l’acció es centra en la història d’un membre dels Hashshashin anomenat Altaïr (mot que significa àguila en àrab) durant la tercera croada (finals del segle XII). Al llarg del joc haurem de cometre una sèrie d’investigacions i d’assassinats per arribar a conèixer la veritat. Però anem amb compte, tota mala acció té el seu càstig. Com a membre dels assassins, tens un estricte codi de conducta que no permet utilitzar la violència injustificadament o contra objectius innocents.

assasins creed.jpg

Screenshoot del Assassin's Creed, a Sant Joan d'Acre

Al llarg d’aquesta primera entrega, visitarem els territoris de Terra Santa on està ambientada l’acció. Així doncs, visitarem les antigues ciutats de Damasc, Sant Joan d’Acre o Jerusalem amb un alt nivell de detall gràfic i unes textures visuals de molta qualitat, acompanyades d’acció i moltes opcions de jugabilitat.

Abans de treure a la venta el seu segon volum la companyia Ubisoft (productora de films com Sin City o 300) va fer un petit tast que esdevingué tota una delícia en forma de mini-sèrie, amb un producte anomenat Assassin’s Creed: Lineage, on explica els esdeveniments protagonitzats per Giovanne Auditore da Firenze, el pare del protagonista del segon videojoc, en Ezio.

Al segon títol d’aquesta saga, l’ Assasin’s Creed 2, l’acció s’ambienta a l’Itàlia del renaixement, concretament la història es desenvolupa a la segona meitat del segle XV a les ciutats de Florència, Venècia o Roma, entre d’altres. El personatge, Ezio Auditore da Firenze (descendent d’Altaïr, l’heroi del primer capítol de la saga) haurà de lluitar, de nou contra poderosos enemics i completar una investigació que portarà al nostre personatge a completar la seva missió. Un cop més, la qualitat dels gràfics al llarg del videojoc, així com una millorada jugabilitat i un guió força ben elaborat fan d’aquesta segona entrega una petita joia en el món dels videojocs ambientats amb certa fidelitat històrica.

L’únic però que molts jugadors han detectat és una certa tendència a la repetició de diverses accions al llarg de la trama del videojoc. D’alguna manera, al llarg dels videojocs hem de fer sempre el mateix: recollir investigacions, fer deduccions, cometre un assassinat contra un enemic de la teva ordre i escollir una ruta per escapar-te dels enemics i de les autoritats locals, tot fent prevaldre el teu codi d’assassí (que sanciona la mort d’innocents i de civils).

assassins_creed2.jpg

Screenshoot del Assassin's Creed 2

De qualsevol manera estem davant de dos dels títols més venuts i amb millors crítiques de la Play Station 3 i de Xbox 360. Si el consumidor és sobirà, entendrem que la saga Assassin’s Creed és una de les més bones i amb més futur del món dels videojocs ambientats en la història. Les armes emprades, la forma de vestir, les construccions i les cases estan treballades amb tot detall per donar una elevada sensació de credibilitat als videojocs, i han fet les delícies dels jugadors més crítics. Potser el fet que el videojoc sigui europeu i no pas americà li dóna un plus en l’apartat de fidelitat històrica.

Sembla ser que la companyia Ubisoft té força enllestit el tercer títol de la saga, que serà una segona part de les aventures d’Enzio Auditore da Firenze. L’expectativa creada és enorme, i sembla que el tercer títol de la saga estarà disponible a la primavera de 2011.

Màfia II

dimarts, 14/09/2010

Us agrada la trilogia d’ “Il Padrino”? Us agraden els videojocs d’acció ambientats en escenaris històrics? Ets major d’edat? Doncs en aquest cas, t’ agradarà el videojoc del que parlarem avui, el Màfia II.

Màfia II (la segona part del títol homònim) és un videojoc d’acció en tercera persona desenvolupat i produït per 2K Games, una empresa amb molt arrelament al món dels videojocs. Aquest videojoc està disponible per diferents plataformes com ara PS3, Xbox360 i per a PC’s.

La història en qüestió està ambientada a cavall de finals de la dècada dels 40 i inicis dels 50. L’escenari, una ciutat fictícia dels Estats Units anomenada Empire Bay, una mena de barreja de les ciutats de Nova York i Chicago. Tots els aspectes del joc (armes, edificis, roba, cotxes, electrodomèstics…) estan ambientats en aquest període. Fins i tot les emissores de ràdio que podem sintonitzar al cotxe posen els “hits” més famoses del moment.

mafia-2 gràfics.jpg

Sreenshoot del videojoc, inspirat als anys 40.

L’argument és ben senzill: ets en Vito Scarletta, un jove italoamericà, fill de Sicilians (indubtable gest cap els Corleone) que tot just acaba de tornar de la segona guerra mundial. Un cop en Vito torna a la seva ciutat, es veu arrossegat cap al món del crim organitzat  de la mà d’en Joe Barbaro, un altre italoamericà, el millor amic d’infància del protagonista.

Al llarg del videojoc ens veurem immersos en una guerra oberta entre les famílies  que tallen el bacallà de la ciutat, totes d’origen italià: els Falcone, els Vinci i els Clemente ( res a veure amb el senyor Javier Clemente, per suposat!). El joc esdevé pràcticament una pel·lícula interactiva, on el jugador té llibertat de moviments però no podrà canviar els esdeveniments principals del joc (cosa que si fan altres jocs del gènere com GTA IV o Heavy Rain).

Un altre cop, recordo que és un joc per a majors de 18 anys. Cal deixar aquest apartat ben clar, ja que és molt important que els menors no juguin a videojocs que no estan pensats per a ells. El Màfia II té les seves dosis de violència, corrupció i transgressió de la llei, malgrat no ser un joc essencialment violent. Res més enllà d’aquells que ja han vist la meravellosa trilogia que en Francis Ford Coppola va portar a la gran pantalla.

Personalment, crec que pot ser un joc molt interessant per aquells interessats en la temàtica del crim organitzat a mitjans del segle passat als Estats Units. Altrament penso que no acaba d’arribar al nivell d’altres videojocs del gènere abans esmentats, com el GTA IV, i trobo una mica repetitiu el clixé atribuït als sicilians al llarg del videojoc. No arriba a ser una obra mestra com els seu precedent literari i cinematogràfic, i m’he quedat amb la sensació de que es podia haver fet alguna cosa més. Malgrat això, el producte és molt bo i farà les delícies dels jugadors i amants dels videojocs del crim organitzat. Seràs capaç de fer-te amb el control d’Empire Bay? O la ciutat se’t menjarà a tu?

MAFIA2 imatge poli.jpg

Upps, ens ha enxampat la poli...

Videojocs i Història: Il-2 Sturmovik

dijous, 22/07/2010

Els amants dels videojocs d’acció ambientats en la segona guerra mundial segurament coneixen aquest títol. IL-2 Sturmovik, Birds of prey és el títol del joc d’avions per excel·lència, del simulador de combat aeri més real.

De fet, la saga fou iniciada per una companyia russa, i només es centrava en el teatre d’operacions soviètic ( força interessant conèixer la visió del conflicte des del punt de vista de l’est). Per aquesta entrega, elaborada per les companyies Gaijin Entertainment, 505 Games i 1C Company, creadors, dissenyadors i productors russos i europeus han col·laborat en la seva confecció. Per un cop, els europeus hem creat un producte de més qualitat que no pas els americans o els japonesos, i només per això, convé conèixer i tastar el producte.

Aquest videojoc és un referent al camp dels simuladors aeris, gràcies a la seva excel·lent jugabilitat, la seva fidelitat històrica i l’àmplia gamma d’avions de guerra disponibles.

L’argument és la campanya històrica al escenari europeu. Haurem de salvar els cels d’Anglaterra, controlar els cels de Sicília o donar suport aeri als combatents soviètics a Stalingrad o Kursk.

il 2 batalla anglaterra.jpg

Screenshoot de la batalla d'Anglaterra

Un cop hem superat les missions de la campanya històrica, i d’acord a les nostres habilitats, podrem desbloquejar l’accés a nous i diversos avions, escenaris personalitzats i nivells de dificultat més realistes.

Si seleccioneu el nivell simulador, el més difícil, és molt possible que no us mantingueu enlairats massa estona: si no us eliminen els avions enemics, ho faran les bateries antiaèries, i si sobreviviu al enemic, aneu amb molt de compte per no quedar-vos sense combustible o munició al llarg de la partida. Si tot això fos poc, no forceu el motor del vostre avió si no voleu que es cali, i no feu maniobres brusques o el vostre avió entrarà en barrena.

Aquest títol està disponible per PC, PS3 i Xbox 360, i és fill del llegendari IL-2 Sturmovik, aparegut al 2001. Una de les sagues més exitoses dels simuladors de vol de tots els temps. Un altre punt fort del joc és la seva diversitat: un arcade molt divertit pels jugadors principiants, però alhora un simulador molt exigent per les mans més expertes. La qualitat gràfica del videojoc és brutal. Fora de sèrie. Digne de la nova generació de videoconsoles. Un motor gràfic espectacular que ens endinsarà per complet als cels de la segona guerra mundial.

Messermitch.jpg

Els gràfics del joc, espectaculars.

El millor del joc, sota el meu punt de vista, és que és un joc apte pels més petits, ja que malgrat ser un joc de guerra, no és ni de bon tros un joc violent. No pots atacar civils, ni disparar als paracaigudistes enemics que han estat abatuts. Fins i tot, hi ha un cert codi de cavaller de l’aire, una espècie de codi d’honor entre els combatents.

Històricament és un joc molt ben ambientat, amb una gran jugabilitat i molt recomanable per tots aquells amants de la història que en algun moment de la seva infantesa (o maduresa) han desitjat posar-se als comandaments d’un Spitfire o d’un Messermitch i reviure les batalles que van decidir la sort de la segona guerra mundial.

il 2 sturmovik Spitfire.jpg

El Spitfire, la llegenda de la RAF

il 2 sturmovik messermitch.jpg

El Messermitch BF-109, el millor avió alemany de tots els temps.

Videojocs i Història: COD World at War

dilluns, 12/07/2010

El videojoc del que parlem avui és un dels videojocs més venuts de tots els temps. Ara bé, cal recordar-vos que és un joc no apte pel menors d’edat. Parlem del Call of Duty: World at War, un videojoc sobre la segona guerra mundial, on els jugadors s’han de posar en la pell dels soldats americans en la seva lluita al llarg i ample de l’oceà pacífic per lluitar en primera persona contra les tropes imperials del Japó.

Parlar de la exitosa saga Call of Duty és parlar d’una de els més venudes i popularitzades dinasties de videojocs, segurament la millor saga de videojocs d’acció bèl·lica, amb una milionària legió de seguidors escampats per tot el món.

call-of-duty-5-world-at-war-.jpg

Escena extreta del videojoc.

El joc no deixa de ser un Arcade en primera persona amb elevades dosis d’adrenalina, amb moltes càrregues d’acció bèl·lica, i per tant, episodis violents (cal recordar que és un joc per a majors d’edat, no ho oblidem mai!).

Al llarg del guió del videojoc lluitarem a les paradisíaques platges del pacífic, reviurem la batalla de Guadalcanal, Midway o lluitarem, com a soldats d’infanteria, contra enemics camuflats a la selva tropical.

call-of-duty world at war 2.jpg

Screenshoot extret del videojoc

Però el que realment fa interessant el Call of Duty World at War és la seva fidelitat històrica (personatges, escenaris, armament…) i els vídeos amb imatges documentals que ens ofereix el videojoc a mode d’introducció de cada capítol, realitzats amb rigor històric i que ens insereix de ple en cadascun dels fets i escenaris dels videojoc. A més, aquesta informació recopilada ens permetrà anar fer un seguiment de l’evolució del conflicte internacional al teatre del Pacífic. En definitiva, un joc més apte per als amants dels videojocs d’acció i adrenalina que els amants de l’estratègia i la reflexió. Malgrat això, penso que és el millor en el seu gènere.

Videojocs i Història: Civilization IV

divendres, 9/07/2010

Sovint la societat ha menyspreat els videojocs. Una part molt important del gremi de docents els responsabilitza de l’elevat percentatge de fracàs escolar, o d’haver substituït els hàbits de lectura entre els joves i adolescents.

Jo no penso ben bé així. Penso que dintre de l’oci pot coexistir l’afició per la lectura amb els videojocs. De fet, crec que els videojocs poden despertar interès per la història a sectors de la població que mai han llegit un llibre històric o visionat un documental per pròpia iniciativa.

En aquesta època de crisi global i recessió generalitzada, l’únic sector de l’oci que continua creixent és el dels videojocs. Les formes de divertir-se van canviant, i jo crec que d’un videojoc en podem extreure una eina didàctica i divulgativa on el jugador pot interactuar en diferents escenaris i processos històrics. Deixant de banda aquests arguments, es troba a faltar en el mercat alguna publicació, en català, sobre el món dels videojocs, que mou a milions de persones arreu del món, i uns gruixos de capital que maregen.

De fet els jocs de simulació històrica, on el jugador interactua amb el passat, es troben entre els videojocs més venuts.

Dit això, ara pasarem a analitzar un dels millor videojocs històrics del mercat, el Civilization IV.

civilization4.jpg

Caràtula del videojoc

La saga Civilization és una de les millors sagues de videojocs històrics. Potser ens trobem davant del videojoc històric per antonomàsia. Civilization és un videojoc americà, produït per la companyia Firaxis Games i Sid Meier’s, disponible per a PC i Play Station 3, i a diferència de la majoria de videojocs, està recomanat per a tots els públics.

L’argument és ben senzill: escull una civilització i condueix-la des de el Paleolític inferior fins l’era espacial, i converteix-la en la civilització més poderosa de la història. Per fer-ho hauràs de vigilar la demografia del teu estat, l’economia, les conquestes militars pròpies i dels veïns, la productivitat del teu país, l’oci dels ciutadans, la llibertat (o no) d’expressió, la forma de govern, la religió oficial (o la laïcitat del estat), els conflictes socials, l’emancipació de les classes populars (o el seu vassallatge i/o esclavitud)….

Per convertir-te en el principal líder de tots els temps hauràs de conquerir militarment els països veïns, o bé pactar intercanvis comercials i culturals amb ells, fomentar les arts i la cultura, i sobretot, assegurar-te el control dels recursos naturals més importants (com ara poden ser el ferro i el coure a l’edat antiga o el carbó i el petroli a l’època industrial), funda noves ciutats, crea colònies d’ultramar, crea protectorats, signa tractats internacionals amb els líders de cada civilització, i sobretot tingues cura de la felicitat dels teus ciutadans i del seu benestar social, econòmic i cultural.

Per a mi, aquest joc ( que té dues expansions amb nous i sorprenents escenaris) és el videojoc més didàctic que hi ha al mercat. Inclús penso que algun dia es podria considerar com a un recurs educatiu, aquest videojoc (sé que a als Estats Units hi ha en marxa alguns projectes d’aquest tipus.

I és que el jugador pot controlar tot l’aparell del seu estat, optant per les formes de govern més adequades per a cada moment històric, un cop ha estudiat i desenvolupat les tecnologies necessàries.  A vegades ens podem trobar que el nostre veí s’ha tornat  un país dictatorial però amb polítiques ecologistes, una democràcia sense llibertat d’expressió, una monarquia amb llibertat religiosa o, el cas més estrany que m’he trobat jo, una democràcia teocràtica, esclavista i autàrquica.

El pitjor que té aquest joc és el seu elevat índex d’addicció. Sovint pots passar-t’hi hores i hores tot havent perdut la noció del temps (i les pròpies obligacions!).

A més, el Civilization és un joc apte per a tots els públics, on fins i tot les escenes bèl·liques no poden ser catalogades com escenes violentes, ni molt menys.

Civilization IV, amb les seves dues expansions, s’han convertit en un referent per a tots els videojocs històrics i d’estratègia, esdevenint molt possiblement el millor videojoc d’aquestes característiques que mai s’hagi fet.

Si tot això no fos prou, el joc ens ofereix també la Civilopèdia, una enciclopèdia que pot i ha de ser consultada en qualsevol moment amb tota la informació sobre les unitats militars, líders, civilitzacions, grans personatges, recursos…. explicat d’una forma alegre, acurada i molt didàctica.

Com portarem la nostra civilització a l’èxit? Obtindrem una victòria cultural gràcies a impulsar la cultura, les arts i la ciència i escampant la nostra cultura arreu del món? Obtindrem una victòria militar esclafant a tots aquells que es dobleguin davant les nostres exigències? Potser obtindrem una victòria diplomàtica al fer-nos amb el control del Palau Apostòlic i/o les Nacions Unides? O potser serem derrotats pels veïns invasors?

Civ IV bomba nuclear.jpg

Ai! Ens ataquen amb armes nuclears!

Civilization IV és un joc fet pels fans. Ens podem baixar de franc diversos mods o escenaris creats pels fans del joc, així com noves civilitzacions, com ara la catalana. Ets capaç de posar-te en la pell de Jaume I i dirigir les tropes almogàvers en la lluita contra l’infidel, o esdevenir en Francesc Macià i portar a la República Catalana a esdevenir el centre cultural i industrial del sud d’Europa? O qui sap si prefereixes posar-te en la pell de Felip II i esclafar als enemics del Imperi Espanyol i expandir la llengua i les institucions espanyoles arreu del planeta. La decisió és teva.

Civ IV Macià.jpg

Macià, líder de la República Catalana, a la Civiliopèdia