Us imagineu poder visitar l’antiga Roma, i passejar-hi pels seus carrers? Molts historiadors sovint hem somiat en agafar una màquina del temps per retrocedir en el temps i viure determinats moments, o ciutats. Ara aquest somni s’ha tornat possible gràcies a un altre aplicació del programa Google Earth anomenat Rome Reborn (Roma reneix), desenvolupat per la Universitat de Virginia. En podeu fer un petit tast amb aquest vídeo.

Ara és possible visitar la capital d’un dels imperis més importants de la història. De fet, l’imperi Romà fou l’entitat política més longeva de tota la història occidental, i bona part de les nostres institucions polítiques, les bases del dret privat europeu o la nostra llengua són herència directe del procés romanitzador a bona part del continent europeu i a les ribes del Mediterrani asiàtic i africà.

El Fòrum imperial, reconstruit.

Com podem fer aquesta visita virtual? La resposta és ben fàcil. Tal i com vam fer amb els mapes històrics de Google Earth, únicament hem d’obrir el programa, anar a la columna de l’esquerra, buscar de nou la pestanya “galeria” i obrir-la. Entre les opcions que ens ofereix la pestanya, busquem una aplicació anomenada “l’antiga Roma en 3D” i navegar pel globus terrestre fins apropar-nos a la ciutat eterna.

L’aplicació Rome Reborn ens permet visitar com era la ciutat de Roma el segle I d.C., segurament el moment més àlgid i esplendorós de la ciutat, quan segons els càlculs de Suetoni, vivien a l’urbs més d’un milió de persones. Amb l’aplicació en 3D de l’antiga Roma, podrem visitar els més de 6.000 edificis recreats, dels quals vint estan amb els interiors perfectament acabats. A més, a cada edifici, monument, lloc, turó o carrer l’acompanya una fitxa explicativa força complerta (encara que pràcticament tota l’aplicació està en anglès). Sense cap dubte, el projecte Rome Reborn és una autèntica llaminadura per a totes les persones fascinades pel gloriós passat imperial de Roma, i una eina prou útil per explicar com era la capital del món antic a les aules.

El Colosseu, tal i com va ser fa vint segles.

Google Maps és un programa d’ordinador d’allò més conegut, una eina útil i interactiva tant per la pràctica docent com per el nostre dia a dia quotidià.  El que potser no coneix tothom és l’ampli ventall de possibilitats que ens ofereix el programa, i que va des de el visionat de fotografies de la National Geographic fins a les expedicions del capità i oceanògraf Jaques Costeau.

Però una aplicació que segur ens interessarà a tots els amants de la història és la possibilitat d’obrir diversos mapes històrics i sobreposar-los amb la vista per satèl·lit que ens ofereix Google Maps. Per obrir-lo, només cal seguir la següent ruta: un cop obert el programa, anem a la columna que ens apareix a l’esquerra de la pantalla, i obrim una pestanyeta anomenada “ galeria” . Un cop oberta, veurem un munt d’aplicacions pel programa, i seleccionem la anomenada “mapes històrics de la col·lecció Rumsey”, i ens apareixeran els diversos mapes existents quan naveguem pels diversos indrets del globus terrestre.  Els mapes històrics oscil·len entre els anys 1680 a 1892, i inclouen mapes de països o ciutats com Londres, Madrid o Nova York (desgraciadament, no n’hi ha cap de Barcelona ni cap altre ciutat catalana).

Mapa del Madrid de 1831, superposat amb la vista per satèl·lit de la ciutat.

Els mapes (que també es poden descarregar, malgrat que pesen fins a 2 giges) pertanyen a la col·lecció de David Rumsey, president de l’Associació de Cartògrafs dels Estats Units, i autor d’alguns llibres sobre mapes històrics i cartografia. El senyor Rumsey va crear la fundació que porta el seu nom, encarregada de la difusió i l’anàlisi de mapes històrics i que conta amb un fons d’arxiu de més de 150.000 mapes. A la seva web, http://www.davidrumsey.com/, hi ha més de 17.000 d’aquests mapes en format digital (on he trobat un mapa dels serveis secrets soviètics de 1967 on figura la ciutat de Barcelona, així com un plànol de Madrid i l’estret de Gibraltar o les Açores, entre altres objectius estratègics).

El món, segons un mapamundi de finals del segle XVIII.

De moment, ja utilitzo molts d’aquests recursos a l’aula, ja que el impacte de la informació visual és molt gran i més atractiva per la pràctica docent, per bé que molta gent pot estar interessada en aquest recurs, que ens serveix per conèixer com veien el món fa un parell de segles (i amb quina precisió detallaven els accidents físics i geogràfics, sense l’ajuda de satèl·lits intel·ligents!).