Arxiu de la categoria ‘General’

Guia bàsica de supervivència de la història de Catalunya

dimarts, 16/10/2012

Ens trobem en uns moments històrics, decisius. Per primer cop, molts sentim com estem vivint en la nostra pell fets històrics que marcaran el futur del nostre país. Aquests dies he escoltat i llegit un munt de barbaritats històriques que pretenien deslegitimar les aspiracions del poble de Catalunya per assolir un estat propi. Com a resultat, he pensat que potser podria ser útil realitzar una petita guia amb algunes de les afirmacions falses i esteses al llarg de l’estat espanyol amb una resposta clara i concisa al costat de cadascuna d’elles.

  1. Espanya ja existia a l’època dels romans. Fals. En tot cas existia un concepte geogràfic (Hispània), que abraçava tota la península ibèrica, amb Portugal, Andorra, Gibraltar i l’estat espanyol inclosos.
  2. Els visigots van crear la unitat nacional espanyola. Fals. Els visigots mai van crear un regne “espanyol”, si no un regne germànic amb un substrat cultural llatí. Fins i tot conservaven la Septimània, actual territori francès, o no van tenir problemes per cedir l’actual Astúries i Galícia als Sueus o el sud de la costa mediterrània a l’imperi bizantí!
  3. La “reconquista”. Reconquerir? Per reconquerir has de tornar a conquerir alguna cosa que havia estat teva. Abans de l’arribada dels musulmans, a Espanya no hi havia cap poder polític, social o cultural fort, només la monarquia electiva i guerrera dels visigots. O és que l’actual Espanya és en realitat la continuïtat de la monarquia visigoda?
  4. Catalunya mai no va ser un regne. Cert. Catalunya era un Principat, on el comte de Barcelona té preeminència per sobre de tots els altres comtes catalans, seguint la fórmula del “primus inter pares” (primer entre iguals) o, en un altre context, la Constitució de l’Observança. Això no treu que fos un estat medieval menys legítim del que era, per exemple, el Regne de Castella.
  5. El regne es deia d’Aragó, i no de Catalunya. Incorrecte. Hi havia el regne d’Aragó, i un altre cosa era la Corona d’Aragó, que resumia genèricament els títols dels comtes-reis catalans. A saber, i en diferents moments de la història el títol de Corona d’Aragó comprenia els títols rei de Mallorca, de València, d’Aragó, de Còrsega i Sicília, de  Nàpols, el ducat d’Atenes i Neopàtria i a més a més, comte de Barcelona, i per tant, Príncep de Catalunya.
  6. Espanya va néixer el 1492, amb el matrimoni dels Reis Catòlics. Fals. La unió dels Catòlics fou una unió dinàstica, i no pas política. Bon exemple d’això són les diverses convocatòries a Corts del segle XVI i XVII a Catalunya. O el cas Antonio Pérez, impensable en un únic regne homogeni, tal com ens volen presentar.
  7. Mai hi ha hagut una persecució política contra la llengua i la cultura catalana. Només cal revisar les afirmacions del comte-duc d’Olivares i la seva “Unión de armas” o el seu projecte per “allanar Cataluña”. També es pot parlar del Tractat del Pirineus de 1659, que va dividir el país en dos administracions diferents.  Per no parlar del decret de Nova Planta, que fou un intent d’esguerrar i eliminar la personalitat política, jurídica però sobretot cultural i social dels territoris de parla i cultura catalanes.
  8. El decret de Nova Planta suposà una modernització del país, no pas un càstig pel poble català. El decret de Nova Planta prohibia totalment l’ensenyament en català, o el seu ús a les administracions de justícia, o fins i tot prohibia als catalans disposar d’armes (de fet, els ganivets de cuina havien d’estar lligats o encadenats a la paret). Per veure la digitalització d’aquest document, podeu punxar aquí.
  9. Els catalans són garrepes i insolidaris. Un mite antic i totalment fals, Des de 1714 hi ha hagut una evolució en la fiscalitat catalana on s’ha repetit un constant: Catalunya ha aportat molt més a les arques de l’estat que la inversió que aquest ha realitzat a Catalunya. El balanç  deficitari acumulat seria realment esfereïdor.
  10. El franquisme no suposà un intent de genocidi cultural i  lingüístic contra Catalunya. Aquesta és una de les mentides més sagnants i depravades que hi ha. Els temes sentimentals o financers no deixen de ser poc importants quan els comparem amb la sang i la repressió institucionalitzada contra un segment de la pròpia població de l’estat. El franquisme va intentar anul·lar la cultura i la llengua catalana, així com la seva pròpia personalitat política. Sense anar més lluny, recentment s’han complert 72 de l’assassinat de Lluís Companys, el president màrtir. Podríem seguir fent un recompte macabre dels morts del franquisme pel fet de ser català, republicà i d’esquerres, però segurament seria faltar a la memòria del milers de catalans i catalanes que van patir a la seva pell la por, la repressió i l violència d’un estat feixista i criminal.
  11. Catalunya mai no va demanar el pacte fiscal durant la transició. Fals. Fou Suárez el que va tancar la porta a qualsevol especificitat fiscal per Catalunya al 1978. De 1980 ençà la Generalitat ha prioritzat la recuperació de la llengua i la creació d’un sistema educatiu català.
  12. A Catalunya adoctrinen els nens amb el seu sistema educatiu. Personalment, porto anys fent classes i crec que mai he vist un sol professor d’història que vulgui adoctrinar els seus alumnes. En tot cas, els dotem d’eines per ser creatius i per formar un criteri propi que els permeti ser independents i pensar per si mateixos, allunyats dels dogmes o les manipulacions.

senyera.jpg

La nostra història mai ha estat més que la història dels altres països del món. Senzillament ha estat la nostra història. I tampoc ha de servir per legitimar cap opció política. Senzillament és la nostra història, que cal tenir present per saber qui som, d’on venim i cap a on volem anar, però que no cal polititzar. L’hem d’explicar tal com ha estat. Catalunya té tot el dret del món a decidir sobre el seu futur, independentment de la seva història. Per què la història senzillament ha d’analitzar l’evolució i la relació antròpica sobre el medi i amb les altres societats d’humans, i la cultura (entesa com acció humana que és i fa i no pot explicar per la seva herència biològica) i complicitats que aquesta acció genera entre societats humanes. Segurament, els que es preocupen tant des de la meseta a criticar i mentir sobre la història, és causat pel seu profund odi a la diversitat cultural i humana. No hem de caure en la trampa de les seves provocacions, evidentmentment. Per això hem d’explicar la nostra història tal com és. El patrimoni comú de totes les persones d’aquest país.

HistoTube, el portal de vídeos històrics en català

dimecres, 15/12/2010

Avui mateix ha entrat en funcionament l’HistoTube. Què és Histotube? Histotube és una eina que pretén ser un lloc de referència pels vídeos de temàtica històrica en Català. Ideat per quatre joves historiadors, tots ells blogaires (i de molta qualitat), Histotube neix de la necessitat de trobar punts de trobada i recursos gràfics per acompanyar la divulgació històrica.

Histotube.jpg

El lloc web d'HistoTube

De moment, HistoTube disposa de diversos vídeos en el seu fons, que seran paulatinament ampliats. Personalment crec que és una bona iniciativa, que pot esdevenir una eina molt útil per tots els interessats en la comunicació històrica en català i en un format audiovisual.Per exemple, podem fer una passejada virtual pels carrers de l’antiga Bàrcino, o veure un document sobre el naixement del feudalisme a Catalunya, entre moltes altres possibilitats que ens ofereix aquest portal.

Tanmateix, el projecte és obert a tots aquells interessats en pujar els seus propis documents visuals (reportatges, entrevistes, documentals, notícies…). Tant de bo el projecte es consolidi i es converteixi en un portal de referència (un més) per la difusió dels continguts històrics en la nostra llengua.

L’antiga Roma, en 3D

dimarts, 14/12/2010

Us imagineu poder visitar l’antiga Roma, i passejar-hi pels seus carrers? Molts historiadors sovint hem somiat en agafar una màquina del temps per retrocedir en el temps i viure determinats moments, o ciutats. Ara aquest somni s’ha tornat possible gràcies a un altre aplicació del programa Google Earth anomenat Rome Reborn (Roma reneix), desenvolupat per la Universitat de Virginia. En podeu fer un petit tast amb aquest vídeo.

Ara és possible visitar la capital d’un dels imperis més importants de la història. De fet, l’imperi Romà fou l’entitat política més longeva de tota la història occidental, i bona part de les nostres institucions polítiques, les bases del dret privat europeu o la nostra llengua són herència directe del procés romanitzador a bona part del continent europeu i a les ribes del Mediterrani asiàtic i africà.

roma 3D.jpg

El Fòrum imperial, reconstruit.

Com podem fer aquesta visita virtual? La resposta és ben fàcil. Tal i com vam fer amb els mapes històrics de Google Earth, únicament hem d’obrir el programa, anar a la columna de l’esquerra, buscar de nou la pestanya “galeria” i obrir-la. Entre les opcions que ens ofereix la pestanya, busquem una aplicació anomenada “l’antiga Roma en 3D” i navegar pel globus terrestre fins apropar-nos a la ciutat eterna.

L’aplicació Rome Reborn ens permet visitar com era la ciutat de Roma el segle I d.C., segurament el moment més àlgid i esplendorós de la ciutat, quan segons els càlculs de Suetoni, vivien a l’urbs més d’un milió de persones. Amb l’aplicació en 3D de l’antiga Roma, podrem visitar els més de 6.000 edificis recreats, dels quals vint estan amb els interiors perfectament acabats. A més, a cada edifici, monument, lloc, turó o carrer l’acompanya una fitxa explicativa força complerta (encara que pràcticament tota l’aplicació està en anglès). Sense cap dubte, el projecte Rome Reborn és una autèntica llaminadura per a totes les persones fascinades pel gloriós passat imperial de Roma, i una eina prou útil per explicar com era la capital del món antic a les aules.

roma 3 d Colisseu.jpg

El Colosseu, tal i com va ser fa vint segles.

Mapes històrics a Google Earth

dilluns, 13/12/2010

Google Maps és un programa d’ordinador d’allò més conegut, una eina útil i interactiva tant per la pràctica docent com per el nostre dia a dia quotidià.  El que potser no coneix tothom és l’ampli ventall de possibilitats que ens ofereix el programa, i que va des de el visionat de fotografies de la National Geographic fins a les expedicions del capità i oceanògraf Jaques Costeau.

Però una aplicació que segur ens interessarà a tots els amants de la història és la possibilitat d’obrir diversos mapes històrics i sobreposar-los amb la vista per satèl·lit que ens ofereix Google Maps. Per obrir-lo, només cal seguir la següent ruta: un cop obert el programa, anem a la columna que ens apareix a l’esquerra de la pantalla, i obrim una pestanyeta anomenada “ galeria” . Un cop oberta, veurem un munt d’aplicacions pel programa, i seleccionem la anomenada “mapes històrics de la col·lecció Rumsey”, i ens apareixeran els diversos mapes existents quan naveguem pels diversos indrets del globus terrestre.  Els mapes històrics oscil·len entre els anys 1680 a 1892, i inclouen mapes de països o ciutats com Londres, Madrid o Nova York (desgraciadament, no n’hi ha cap de Barcelona ni cap altre ciutat catalana).

Madrid 1831.jpg

Mapa del Madrid de 1831, superposat amb la vista per satèl·lit de la ciutat.

Els mapes (que també es poden descarregar, malgrat que pesen fins a 2 giges) pertanyen a la col·lecció de David Rumsey, president de l’Associació de Cartògrafs dels Estats Units, i autor d’alguns llibres sobre mapes històrics i cartografia. El senyor Rumsey va crear la fundació que porta el seu nom, encarregada de la difusió i l’anàlisi de mapes històrics i que conta amb un fons d’arxiu de més de 150.000 mapes. A la seva web, http://www.davidrumsey.com/, hi ha més de 17.000 d’aquests mapes en format digital (on he trobat un mapa dels serveis secrets soviètics de 1967 on figura la ciutat de Barcelona, així com un plànol de Madrid i l’estret de Gibraltar o les Açores, entre altres objectius estratègics).

google-historic.jpg

El món, segons un mapamundi de finals del segle XVIII.

De moment, ja utilitzo molts d’aquests recursos a l’aula, ja que el impacte de la informació visual és molt gran i més atractiva per la pràctica docent, per bé que molta gent pot estar interessada en aquest recurs, que ens serveix per conèixer com veien el món fa un parell de segles (i amb quina precisió detallaven els accidents físics i geogràfics, sense l’ajuda de satèl·lits intel·ligents!).

Hello world!

dilluns, 12/01/2009

Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!