Lerroux, l’emperador del Paral·lel

La figura d’Alejandro Lerroux (Còrdova, 1864 – Madrid, 1949) és una figura d’especial interès per la història contemporània de Catalunya i Espanya.

Lerroux.jpg

Lerroux fou el primer polític populista de l’estat espanyol, un dels primers demagogs moderns -i a jutjar pels esdeveniments, va crear una bona escola-. Però tornem a Lerroux. D’orígens humils, en Lerroux va iniciar-se en política des de posicions extremistes, properes al comunisme llibertari.

Ara bé, la ideologia i el pensament de Lerroux era d’allò més ambigu: en ocasions defensava la col·lectivització dels mitjans de producció com en d’altres ho feia amb la propietat privada, sempre depenent del seu auditori i les circumstàncies polítiques de cada moment. El discurs de Lerroux era senzill, pla, directe i incendiari, amb un vocabulari inconnex i ple de contradiccions.

Tanmateix, el discurs pobre de Lerroux no era impediment per collir un enorme èxit entre les classes populars al primer terç del segle XX, especialment a Barcelona. I és que el punt fort de Lerroux era la seva brillant oratòria, combinada amb el seu “atrezzo” i la parafernàlia amb que adornava els seus discursos.

Demagògia populista i anticatalanista

El 1908 Lerroux va fundar el PRR (Partit Republicà Radical), marcat per un discurs demagògic, un missatge eclèctic i de caire anticatalanista, ja que considerava el catalanisme com un movient ideològic vinculat a la burgesia i que alienava les classes populars.

Lerroux organitzava berenars populars els diumenges a la tarda, que van ser acollits amb un gran èxit entre les classes populars, o grans discursos incendiaris al Paral·lel de Barcelona, on atacava el govern de la restauració, als burgesos, als catalanistes, als eclesiàstics i als altres partits d’esquerres, presentant-se a si mateix com el garant de les llibertats de la classe obrera.

Durant els discursos de l’emperador del Paral·lel, la classe obrera s’identificava amb les paraules de Lerroux i la seva crida, des de la tribuna del Paral·lel, a cremar convents i assaltar monges, o col·lectivitzar fàbriques i centres de producció. Ara bé, la llegenda diu que en Lerroux arribava a Barcelona vestit d’etiqueta en un tren procedent de Madrid menjant marisc, i a l’arribar a les rodalies de Barcelona, l’emperador del Paral·lel es canviava la roba per vestits obrers de treball i treia un entrepà mentre cridava: “Vet aquí el meu sopar d’avui, companys!”

Lerroux miting.jpg

Gir conservador

Durant la Setmana Tràgica (1909) Lerroux fugí de la ciutat i passà a la clandestinitat una petita temporada, però mai fou encausat com a instigador de la revolta popular barcelonina. Arran dels fets de la Setmana Tràgica, Lerroux anà moderant el seu discurs fins a posicions conservadores.

Possiblement Lerroux no disposava de gaires principis ideològics. Això explicaría la seva metamorfosis política: d’obrerista revolucionari d’inicis del segle XX a formar govern de dretes durant el bienni negre de la segona república (1933-35).

Durant els fets d’octubre de 1934 a Astúries i a Catalunya, en Lerroux es significà amb la repressió violenta vers els obrers (qui ho havia de dir vint anys abans). La seva tomba política fou un cas de corrupció anomenat “Strauss-Perl” o Estraperlo, un cas de corrupció vinculat als casinos i centres de jocs que va esclatar el 1934, i que esquitxà de ple Lerroux i el seu partit.

Amb l’esclat de la guerra civil, l’emperador del Paral·lel i paladí de la classe obrera va significar-se i identificar-se amb el bàndol insurrecte, tot traint la República que tant havia pregonat. Ara bé, el bàndol nacional mai s’interessà en excés pel líder del PRR, ja que el consideraven un trànsfuga polític sense més ideologia que la seva pròpia glòria, capaç de trair les sigles dels seu partit polític.

Ara bé, el Lerrouxisme ha fet escola tant a Catalunya com a Espanya. Encara avui en dia hi ha partits que utilitzen la demagògia o l’anticatalanisme per guanyar vots. Alguns partits polítics que són en ple segle XXI, dignes successors de Lerroux (que tots tenim al cap). I és que la història sovint es repeteix, malgrat que amb diferents protagonistes.

Comparteix

    Comentaris

    • Tweets that mention Lerroux, l’emperador del Paral·lel – Sàpiens.cat — Topsy.com

      20/06/2010 - 16:46

      […] This post was mentioned on Twitter by Denbrought, Sapiens.cat. Sapiens.cat said: Lerroux, l’emperador del Paral·lel http://ow.ly/20Qlt […]

    • FELIU ORIOLS CODINA

      20/06/2010 - 20:46

      LEROUX ES EL TIPICO CASO DEL POLITICO QUE EVOLUCIONA DESDE LA EXTREMA IZQUIERDA
      A LA EXTREMA DERECHA. CASI SE PODRIA DECIR QUE LAS DERECHAS SON LOS PADRES Y LAS
      IZQUIERDAS LOS HIJOS. UNA LUCHA QUE SE SUBLIMA CON LA SANTISIMA TRINIDAD CATOLICA.
      EL PADRE Y EL HIJO UNIDOS POR EL ESPIRITU SANTO. EL PROBLEMA DE LOS HISTORIADORES
      CATALANES ES QUE SON MUY LOCALISTAS Y MUY POCO UNIVERSALES. (FOC-MAX)

    • Observador

      28/06/2010 - 06:39

      No ens oblidessim pas dels Bono, Guerra, Rodriguez Ibarra, etc. Ni del PP d’Andalusia o Arago. EL populisme i la demagogia anticatalana esta molt extesa a Espanya i en gairebe tots els partits.
      PD: Te certa gracia aixo que diu el Feliu Oriols, qui se suposa que l’ha d’estudiar la historia catalana? Com siguin els historiadors espanyols anem ben arreglats. Aquests ja sabem quin peu calcen: des dels visigots, tot es Espanya unica, uniforme, destino universal por la gracia de Dios y amen.

    • Tomppa

      25/06/2011 - 22:58

      Feliu Oriols : Ets molt divertit i fas servir exactament discurs de Lerroux! Anti-catalanisme. Perquè catalans són localistes i altres són universals ? Es que increïble, som a 2011!

    • Els partits de la Segona República. Les dretes. – Sapiens.cat

      10/07/2011 - 11:33

      […] destacar el PRR (Partido Republicano Radical) encapçalat pel polifacétic, demagog i populista Alejandro Lerroux, que evoluciona de postures d’extrema esquerra a inicis del segle XX fins a posicions de […]

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús