Ferrari i el “Cavallino Rampante”

Segurament el “Cavallino Rampante” de Ferrari és una de les icones més conegudes, respectades i admirades del món del motor. El que molta gent no sap, però, és la història del seu origen.

De jove, Enzo Ferrarri era un pilot-mecànic de competició de l’escuderia Alfa Romeo, la gran potència automobilística de la primera meitat del segle XX. El 17 de juny de l’any 1923 el jove Enzo Ferrari va aconseguir la victòria al circuit Savio, a la ciutat de Ravenna. Durant la celebració i homenatge al campió, en Enzo Ferrari va conèixer els comtes Baracca, membres de la noblesa local i pares d’Enrico Baracca, un heroi de l’aviació italiana durant la Primera Guerra Mundial.

Enzo_Ferrari_-_Wheel_of_a_racing_car.jpg

Enzo Ferrari als anys 20.

Enrico Baracca, el primer “Cavallino Rampante”

En Enrico Baracca, que havia arribat al grau de major de l’exèrcit italià i havia obtingut 34 victòries als cels europeus, va ser l’as de l’aviació italiana durant el conflicte. Al comandament d’un SPAD XIII de fabricació francesa -curiosament el mateix avió que pilotava un altre il·lustre as amb una gran relació esportiva, en Maurice Boyau– va aterrir als pilots de l’antic imperi austro-hongarès.

En Baracca utilitzava un amulet en forma de pintura al fuselatge de la seva nau: un cavall vermell sobre un núvol blanc, amb la cua apuntant cap per baix. Aquesta pintura sempre li havia donat sort durant els seus enfrontaments aeris, dels que havia sortit sempre victoriós.

Baracca.jpg

Enrico Baracca i el seu SPAD XIII amb el "Cavallino Rampante"

Però la sort de l’heroi italià va canviar dràsticament el 23 de gener de 1918, pocs mesos abans del final de la guerra. Aquell dia l’Enrico Baracca havia tornat victoriós del combat, però va decidir tornar el mateix dia al camp de batalla per frenar des del cel l’ofensiva austro-hongaresa sobre Treviso, al Vèneto. L’Enrico no va esperar que els mecànics acabessin de repostar el seu SPAD XIII amb el “Cavallino” pintat, i va agafar un altre model disponible en aquell moment a la base, un SPAD VII. Aquell va ser l’últim acte de servei de l’Enrico, ja que va ser abatut, segurament per un tret de fusell des de terra -igual que Manfred Von Richtofen, conegut popularment com el Baró Roig, curiosament- sobre els camps de Treviso.

“Il Cavallino” es converteix en el símbol de Ferrari

Els pares de l’heroi van proposar al jove Enzo Ferrari la possibilitat d’utilitzar el mateix amulet que el seu fill durant les seves curses -recordem que en aquells anys les mesures de seguretat dels bòlids distaven molt de les actuals i els accidents mortals eren habituals durant les carreres-. En Enzo Ferrari va acceptar de bon grat, ja que no tenia cap amulet o distintiu personal a les curses (com si tenia el seu company d’Alfa Romeo i amic personal Ugo Sivocci, que moriria pocs mesos després durant una carrera).

Però Ferrari va modificar una mica la seva insígnia. Va pintar “il Cavallino” de color negre en record a tots els herois caiguts durant la Primera Guerra Mundial sobre un fons groc, en honor als colors de la ciutat d’Enzo Ferrari, Mòdena. També va orientar la cua del cavall mirant cap amunt.

L’Enzo Ferrari va utilitzar el símbol de Baracca com emblema personal fins a 1929, quan es va retirar com pilot i va assumir la direcció de l’escuderia Alfa Corse, la secció esportiva i de carreres de la casa Alfa Romeo. La primera victòria de la Ferrari com cap de curses no es va fer esperar, ja que va guanyar la primera carrera que va disputar: les 24 hores d’SPA-Francochamps de 1932. Així, els Alfa Romeo Corse de Campari i Nuvolari (dos campions mundials dels anys 30) lluïen el “Cavallino Rampante” de Ferrari als circuits de mig món mentre sumaven victòries i mostraven al món la superioritat automobilística italiana.

2889-11.jpg

Un cotxe campió: l'Alfa Romeo de Nuvolari amb "il Cavallino Rampante".

Després de la Segona Guerra Mundial l’escuderia Ferrari va independitzar-se de la casa Alfa Romeo i es va constituir com una escuderia independent, que va utilitzar, des del primer moment, l’emblema del “Cavallino Rampante”. El “Cavallino” no va haver d’esperar massa per regnar a l’asfalt, ja que l’any 1951 Ascari es va convertir en el primer pilot que guanyava el campionat del món de Fórmula 1 al volant d’un Ferrari.

Avui en dia, “il Cavallino Rampante” s’ha convertit en una icona global, gràcies a les més de 5.000 curses guanyades per l’escuderia Ferrari al llarg de mig segle de vida i als 25 títols mundials de Fórmula 1.

Com curiositat, també val la pena esmentar que la marca de motos Ducati també va utilitzar l’emblema del “Cavallino” els anys 1956-61, ja que el fundador de Ducati, Fabio Taglioni, era nascut a Lugo, la mateixa ciutat que Baracca, i va voler utilitzar l’emblema de l’heroi de l’aviació en honor seu.

Per acabar, us deixo amb un curt vídeo sobre la història del “Cavallino Rampante”:


 

 

Comparteix

    Comentaris

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús