La matança de Cambrils

La batalla -més ben dit, matança- de Cambrils va ser un dels primers esdeveniments de la Guerra dels Segadors (1640-1659), un conflicte derivat de la Guerra dels 30 anys i que suposà que Catalunya esdevingués l’epicentre d’un conflicte global entre les dues principals potències militars del seu temps, Espanya i França.

La rebel·lió catalana va començar al mes de juny de 1640 (el dia del Corpus de Sang) quan els segadors van iniciar la revolta contra les forces d’ocupació castellanes i van assassinar al virrei de Catalunya, en Dalmau de Queralt i de Codina, comte de Santa Coloma. Aquell fet va iniciar un procés bèl·lic que va acabar amb la desfeta catalana i la partició del país en dues parts en virtut del Tractat dels Pirineus de 1659, que suposava l’annexió de la Catalunya Nord al regne de França i l’inici de la persecució i opressió de qualsevol manifestació de cultura catalana al nord de les Alberes.

Els_segadors.jpg

EL Corpus de Sang (7 de juny de 1640) suposà l'inici de la Guerra dels Segadors.

Però la insurrecció contra Castella no va ser uniforme arreu del Principat de Catalunya. Els territoris del sud del país -on no hi havia hagut massa malestar per l’allotjament de les tropes castellanes i el poder de la noblesa rural i l’església encara era predominant- no van rebre amb massa entusiasme la insurrecció catalana. De fet, la ciutat de Tortosa va rendir la ciutat a les tropes castellanes a la tardor del mateix 1640, i des de la capital del Baix Ebre les tropes castellanes van començar una marxa que les havia de portar a prendre Barcelona abans d’acabar l’any.

Les tropes castellanes van derrotar els destacaments defensius catalans situats al Perelló i al Coll de Balaguer, un dels passos més dificultosos de tota la Costa Daurada, on les tropes catalanes havien preparat un sòlid aparell defensiu, que malauradament no va ser suficient per frenar els exèrcits de Felip IV.

Cambrils era la vila emmurallada més propera al front obert per les tropes castellanes, i va ser en aquesta població on els catalans van decidir presentar batalla a l’exèrcit castellà. Entre el 13 i el 16 de desembre de 1640 els defensors de Cambrils van intentar tallar l’avanç de les tropes castellanes sota les ordres del baró Antoni d’Armengol.

La mala coordinació dels defensors de la vila i el bon paper de la cavalleria castellana va propiciar la desfeta catalana, que va intentar aguantar, sense èxit, les escomeses d’un exèrcit molt superior en homes i material. Les forces catalanes no sobrepassaven dels 4.000 miquelets, mentre que els castellans disposaven de més de 20.000 soldats d’infanteria, 3.000 homes de cavalleria i diverses peces d’artilleria.

miquelets1.jpg

Els miquelets van defensar la vila de Cambrils abans de l'engany dels castellans.

En aquestes condicions, la defensa de la vila esdevenia inviable, cosa que va propiciar que el governador de Cambrils, el citat Antoni d’Armengol, va pactar la rendició i capitulació de la vila amb el comandant en cap castellà Pedro Fajardo de Zuñiga y Requesens, marquès de Los Vélez i futur virrei de Catalunya, nomenat en substitució del defenestrat comte de Santa Coloma. L’acord preveia, entre altres, respectar la vida dels habitants de la vila i les seves pertinences, així com la dels soldats encarregats de la defensa de la plaça.

Però els castellans no van complir la seva paraula, i l’ocupació castellana de la vila va derivar en una autèntica matança. Els soldats que es rendien van ser executats al ser desarmats tan bon punt van sortir de les muralles de Cambrils, i els càrrecs i oficials de la vila van ser condemnats a mort pel procediment de garrot vil, i els seus cadàvers penjats a les muralles de la vila. A més a més, tot Cambrils va ser saquejat per la soldadesca castellana abans de continuar la seva ofensiva cap a la ciutat de Barcelona.

Encara avui resulta difícil quantificar els danys ocasionats per la matança causada per part dels castellans a la vila de Cambrils, que va trigar ben bé un segle i mig en tornar a recuperar el seu potencial humà i comercial després dels fets de 1640. Com epitafi de tota aquesta història, és convenient assenyalar que l’exèrcit de Pedro Fajardo de Zuñiga y Requesens va ser derrotat per les tropes catalanes a les portes de Barcelona durant la batalla de Montjuïc, tot just un mes després dels fets de Cambrils.

Comparteix

    Comentaris

    • joan

      26/09/2013 - 18:57

      Gracies Ferran

      encara son molts els catalans i cambrilencs que no sabem part de la nostra historia.

    • Ferran Vital

      26/09/2013 - 20:47

      Moltes gràcies a tu, Joan! Celebro que t’agradi el post!

    • Cambrilenc

      26/09/2013 - 21:39

      Gràcies, per naltros els cambrilencs és un orgull que any rera any es recordin als herois. Visca la terra!!

    • Un de Cambrils

      26/09/2013 - 22:31

      Cada any els cambrilencs i les cambrilenques commemorem aquest episodi històric davant mateix de l’escenari principal, el portal del carrer Major. Sempre cau el diumenge al voltant del 12 o el 13 de desembre. És un acte recollit i discret, però emotiu. La primera comemoració es va fer el 1931, organitzat per l’entitat barcelonina Palestra. Immediatament després de la dictadura es va recuperar.
      Hi esteu tots convidats.

    • Ferran Vital

      29/09/2013 - 13:13

      Gràcies pels comentaris, Camrilenc i Un de Cambrils!!

      Aquest any intentaré venir a Cambrils per assistir a l’acte que organitzeu cada any (i per què Cambrils és una vila preciosa que convé passejar!).

      Fins aviat!

    • Cabrera

      30/09/2013 - 17:59

      “Entre el 13 i el 16 de desembre de 1640 els defensors de Cambrils van intentar tallar l’avanç de les tropes borbòniques sota les ordres del baró Antoni d’Armengol”.

      Quines tropes borbòniques??? Si els Borbons no arriben a Espanya fins al s. XVIII.

    • Ferran Vital

      03/10/2013 - 21:26

      Tens raó a mitjes, Cabrera!

      Les tropes a que es van enfrontar els defensors de Cambrils eren castellanes, no pas borbòniques. Ara ho esmeno! De totes maneres, durant la guerra dels 30 anys i la guerra dels segadors, ja ho crec que van haver-hi tropes borbòniques a sól peninsular, durant el segle XVII.

      Fins aviat i merci pel toc!

    • Carme

      03/10/2013 - 23:00

      Als espanyols, això de trair la paraula donada es veu clarament que els hi ve de lluny o que ho porten inscrit al seu Adn. No hi ha cap possibilitat de res quant no es possible la confiança. Es una llàstima que no hagi estat fins ara que ho haguem acabat d’entendre completament. Ens haguéssim estalviat molts esforços inútils i molt saqueix de menys.

    • Ramon Leal

      08/10/2013 - 19:33

      Poc dies abans de Nadal de 1640 l’exèrcit castellà va passar per Vila-seca i va liquidar la resistència que hi va trobar. Els estralls degueren ser importants, però com que van cremar els llibres de la parròquia, al menys jo no he trobat constància escrita del nombre de víctimes. Algú pot aportar alguna dada?

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús